El Liceu ha programat tres funcions d’aquest estrany binomi format pel Castel de Barbablava de Béla Bartók  i el cicle de cançons Diari d’un desaparegut de Leoš Janáček, durant el mes de novembre del 2007 (2,3i 4) i 7 funcions (7,9,11,16,17,19 i 20), durant el mes d’abril del proper any.

L’equip musical és de solvència contrastada, ja que Josep Pons és aquests moments, potser el director espanyol més apte per portar aquest programa a bon port. Els cantants ratllen l’excel·lència, sobretot en el primer cast. I l’escena?  

Si algú pot fer un muntatge que ens asseguri una representació interessant d’aquesta obra, sens dubte és Àlex Ollé i Carlos Padrissa, és a dir La Fura dels Baus.

L’èxit assolit la temporada passada al Palau Garnier (Òpera de París) avala aquest muntatge, que vistos els resultats del Andrea Chénier, espero que s’erigeixi en el primer punt àlgid d’aquesta temporada tot just estrenada.

El Castell de Barbablava es va estrenar al 1921 i no va arribar al Liceu fins la temporada 1954-55, suposant l’estrena a Espanya i fent parella amb un altre estrena molt sonada la Jeanne D’Arc au Bûcher d’Arthur Honegger amb Roberto Rossllini dirigint l’escena i Ingrid Bergman com a protagonista.

El Castell de Barbablava va ser dirigit musicalment per César de Mendoza Lassalle i escènicament per Juan Germán Schroeder. La parella protagonista va ser Roger Hyeronimus (Barbablava) i Margaret Mas (Judit). No es va tornar a fer fins la temporada 1990-1991, que en versió de concert i sota la direcció del aleshores titular de l’orqurestra Uwe Mund. Va comptar amb els solvents cantants hongaresos Kolos Kováts i Klára Takáks, per tancar aquella temporada. Al cap de dues temporades, en la 1992-1993 ens va visitar, en aquells temps que ho feia una companyia sencera, la companyia, orquestra i cor de l’Òpera Estatal d’Hongria, amb uns resultats més aviat discrets, però que amb aquesta obra va obtenir el reconeixement que no li varem donar per un dels verdis més discrets que he vist mai, un I Lombardi per oblidar. En aquella ocasió, es va representar escènicament al costat d’una estrena a Espanya de l’òpera, Mario i el Màgic de Janos Vajda. En l’obra de Béla Bartók varen cantar Kolos Kováts, que repetia i Csaba Airizer alternant el Barbablava i Tamara Takács, germana de l’anterior Judit i Eva Balatoni.

Aquest any se’ns proposa una Judit d’excepció, la sueca Katarina Dalayman, a la que li vaig dedicar no fa gaire un post. És una soprano dramàtica, tot i que també ha fet rols de mezzo. En realitat la Judit ha estat interpretada històricament, per mezzos i soprano dramàtiques. Debuta al Liceu. En el segon repartiment cantarà la mezzosoprano anglesa Sara Fulgoni que està obtenint èxits notables en els circuïts anglosaxons.

El rol de Barbablava està escrit per un baix o baix baríton i en aquest cas tindrem un altre debut important. Sir Willard White el cantant jamaicà que instal·lat al Covent Garden de Londres, ha fet una important carrera internacional, sent un dels Porgys (Porgy & Bess) de referència en els darrers anys. En el segon repartiment cantarà el baríton americà Robert Bork, conegut al Liceu per les seves actuacions en el Billy Budd, Lohengrin, la Manon Lescaut de la temporada passada i sobretot pel Gaudí.

Diguem que les dues obres que veurem representades sense solució de continuïtat, amb una durada aproximada de una hora quaranta minuts. Segurament estarà justificat aquest aparellament amb la dramatúrgia, tot i que el discurs musical d’una i altre siguin diferents.

La simbologia d’ambdues obres ens permetrà, amb la segurament espectacular ajuda de La Fura, comprendre molt millor unes obres que basen tot el seu poder en les sensacions i en les percepcions. Una orquestració densa i brillant i una música potent i sensorial, que augura unes sessions memorables.

Us deixo l’impressionant escena de la cinquena porta i l’angoixant final de l’òpera en una versió filmada, sota la direcció musical de György Selmeci al capdavant de la Hungarian Radio Symphony Orchestra i amb les veus de István Kovács com a Barbablava i  Klára Kolonits com a Judit.