IN FERNEM LAND

TUTTO, NEL MONDO È BURLA


Avui acabem l’any i per a mi ha estat l’any del blog.

Sense cap mena de dubte aquest fet ha marcat molt la meva activitat i sobretot m’ha posat en contacte amb tots vosaltres i això ha esdevingut un fet important.

Amb alguns, el blog ha estat un motiu, una eina més, per compartir coses que ja veníem fent, doncs la coneixença ve d’abans d’aquesta aventura, però a molts altres no i aquesta novetat ha estat tot un exercici ple de sorpreses i gratituds.

El fet d’anar parlant dia rere dia de les coses que m’interessen, de les vivències i experiències vitals que visc al voltant, sobretot de la meva vida cultural i anar obrint el meu món particular a molta gent que ni tan sols em coneix, ha estat molt enriquidor.

Al inici l’idea, l’experiment, era un altre, però de mica en mica quan veus que hi ha gent que s’interessa pel que dic i pel que penso, el blog ha anat canviant i ha esdevingut una xerrada diària amb tots vosaltres. A vegades em fa una mica de por, doncs no vull ser portaveu de res i és una eina una mica perversa, que pot servir tan sols per dir allò que molta gent no vol escoltar i per fer pujar l’ego a cotes perillosíssimes.

Jo necessito explicar les emocions que em produeix escoltar una determinada obra musical, la visió d’una pel·lícula o una representació d’òpera i la manera més senzilla i alhora més sorprenent és escriure les vivències en un diari públic, on tots vosaltres podeu entrar, discrepar i compartir i aquí és on recau la gràcia d’aquest experiment. Escriure un pamflet diari sense que hi hagi la corresponent rèplica us juro que no m’hagués motivat a ser tant constant.

Tots els que ens hem llençat a fer un blog i fer-ho públicament, és per que volem compartir-ho i d’alguna manera, buscar aliats, persones que pensin com nosaltres, que vibrin i s’emocionin amb coses similars. Persones que son capaces, per lluny que estiguin del nostre món més quotidià, d’emocionar-se amb l’Scherza infida, la Judy Garland o que s’estremeixin amb el final de Das leben Der Anderer, sense discussió la millor pel·lícula del any 2007.

Quan comences a rebre feedback’s de gent que no has vist mai i que s’atreveixen a entrar en un lloc desconegut per dir-te que a ells els hi passa quelcom similar o que no estan gens d’acord amb el he escrit, us juro que m’emociono (sobretot en el primer cas) i moltes vegades penso que encara que siguem molt diferents, sempre hi haurà allò que ens unirà.

Amb molts de vosaltres m’he fet una idea de com sou físicament. Això és molt curiós, doncs fins ara a tots aquells que he anat coneixent, diguem que no he encertat amb ningú. És fantàstic.

Jo no vull ser erudit, en primer lloc perquè no ho puc ser. Parlo de moltes coses i en profunditat no puc parlar de gairebé res. Això fa que moltes vegades els meus posts siguin una petita mostra, un tast de vivències i coses que m’interessen, sempre amb opinions molt subjectives. Aquesta és la primera premissa que em vaig posar a mi mateix. El blog no podia ser políticament correcta, el blog tenia que ser com sóc jo. Temperamental, emocionalment potent i sobretot vital, amb les meves contradiccions, amb els meus dubtes, amb la meva ignorància i amb les meves ganes d’aprendre. El resultat d’aquest 9 mesos d’activitat pràcticament diària m’esperona a seguir ensenyant-vos aquestes coses que m’agraden i que estic segur que també us interessen a molts de vosaltres.

Gràcies per ser-hi amb aquesta constància, amb aquesta tossuderia i amb aquestes aportacions que em fan tanta il·lusió i de les que aprenc tant.

La banda sonora de l’últim dia de l’any ha de ser joiosa, burleta, irònica, operàtica, verdiana, és a dir, el final del final. La famosa fuga conclusiva del Falstaff, “Tutto, nel mondo è burla“. No és la millor manera d’acabar un any fantàstic?, jo crec que si.

Gràcies amics “infernemlandaires”, us necessito a tots. Ens veiem demà, oi?

22 comments

  1. Judit

    Hola Ximo. Jo no havia participat mai en un blog fins que, per casualitat, vaig descobrir el teu. Em va enganxar de seguida perquè parleu d’un món fascinant que jo tot just estic descobrint, i segurament no m’hauria atrevit mai a participar-hi si no hagués estat per la teva amable benvinguda i pel “bon rotllo” que es respira amb els teus amics “infernemlandaires”, com tu dius. Visitar el teu blog cada dia s’ha convertit en un hàbit i tot un al•licient, ja que sempre descobreixo i aprenc coses noves. Així que moltes gràcies, Ximo, i aprofito per desitjar-vos a tots un feliç 2008!!

    M'agrada

  2. El teu blog és una de les visites obligades cada dia quan en conecte a internet i em meravella cóm ets capaç d’actualitza-lo dia rere dia, sempre amb temes interessants i ben tractats. Ets tot un exemple per als bloguers nouvinguts com jo.

    Feliç any 2008 per tots els “infermenlandaires”!!

    M'agrada

  3. Papagena

    A todo lo que dices de tu blog he de añadir que lingüísticamente es muy didáctico, estoy perfeccionando mi Catalán (ya de por sí perfecto gracias a las canciones de Serrat)a marchas forzadas 😉

    Feliz 2008 a la concurencia… y viva Ximo!!!!!!

    M'agrada

  4. Cuando pasan de las doce de la noche y antes de apagar el ordenador para acostarme tengo la buena costumbre de dirigirme al blog de Ximo a ver de el tema que toca. Gracias, Ximo, y que tengas un feliz 2008.

    M'agrada

  5. Tomás

    Me uno al coro de “infernemlandaires”. Hace poco que he descubierto el blog y no doy abasto. Creo que a este paso no me pongo al día.
    Sólo faltaba lo del concurso que me tiene frito.
    y del que no suelta prenda ni que lo maten.
    BON ANY A TOTS. BON ANY XIMO!

    M'agrada

  6. Estimat Ximo,
    Per si algun dia ens trobem et descriuré mes o menys com es la meva aparença, d’alçada 185 cm. soc de complexió atlètica, cabell ros cendra, ulls blaus de dia y verds de nit, de cara agraciada, vesteixo quasi sempre amb blazer clàssic i oloro a Fahrenheit de Dior, ara ja no tens cap dubte en reconeixem el dia que ens trobem per felicitar-te del teu blog

    M'agrada

  7. Ceph

    Carísimo Ximo,
    Para mí has sido uno de los descubrimientos del año y espero seguir leyendo tu blog, que es una de las visitas que más suelo hacer (aunque no siempre escriba). A tu blog y al de Mei. Que sepas que, aún sin conocerte a profundidad, se te aprecia. Te deseo mucha suerte y todo lo mejor para el nuevo año! Un fuerte abrazo. 😉

    M'agrada

  8. Roberto

    Ya te lo dije el otro día, y lo repito, abro tu blog cada día, y cada día me sorprende la capacidad que tienes para preparar los temas y buscar las músicas que se corresponden. ¡Que el 2008 nos traiga muchos más!

    M'agrada

  9. Teresa

    Pasan lentos los días
    y muchas veces estuvimos solos.
    Pero luego hay momentos felices
    para dejarse ser en amistad.
    Mirad:
    somos nosotros.
    Un destino condujo diestramente
    las horas, y brotó la compañía.
    Llegaban las noches. Al amor de ellas
    nosotros encendíamos palabras,
    las palabras que luego abandonamos
    para subir a más
    empezamos a ser los compañeros
    que se conocen
    por encima de la voz o de la seña.
    Ahora sí. Pueden alzarse
    las gentiles palabras
    –esas que ya no dicen cosas–,
    flotar ligeramente sobre el aire;
    porque estamos nosotros enzarzados
    en mundo, sarmentosos
    de historia acumulada,
    y está la compañía que formamos plena,
    frondosa de presencias.
    Detrás de cada uno
    vela su casa, el campo, la distancia.
    Pero callad.
    Quiero deciros algo.
    Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
    A veces, al hablar, alguno olvida
    su brazo sobre el mío,
    y yo aunque esté callado doy las gracias,
    porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
    Quiero deciros cómo todos trajimos
    nuestras vidas aquí, para contarlas.
    Largamente, los unos a los otros
    en el rincón hablamos, tantos meses!
    que no sabemos bien, y en el recuerdo
    el júbilo es igual a la tristeza.
    Para nosotros el dolor es tierno.
    Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

    Amistad a lo largo – Jaime Gil de Biedma

    M'agrada

  10. parole in rete

    che fatica leggerti !!.. ho provato alcune volte a utilizzare il tuo traduttore ma sempre mi dice pagina errata o simile, sia quello al castigliano che all’inglese. Mi puoi aiutare ? non oggi ovviamente, quando hai tempo…
    e intanto complimenti per il blog, sempre di ++!
    ciao

    M'agrada

  11. Felicitats, noi! L’any que ve no crec que et pugui atrapar el número d’entrades, però prometo augmentar el ritme… :))

    I per cert, el tió em va portar el Cardillac de Ponnelle… i automàticament vaig demanar l’altre als Reis!

    M'agrada

  12. Esteban Rodrigo

    Jo sols volia desitjar-te un feli´any nou… i espere que en aquest 2008 a punt d’arrivar trovarem l’ocasio per coneixer-nos “in person”. Una abraçada forta, Ximo!

    Esteban.-

    M'agrada

  13. Assur

    Queferes familiars -un sopar amb els fills i les respectives- m’obliguen a estar-me preparant-lo a la cuina i, com que no tinc temps d’enrotllar-me tal i com és el meu costum, et faig arribar aquestes quatre lletres no pas per encoratjar-te, ja que de coratge bé prou que en tens, sinó tan sols per donar-te les gràcies pel teu magnífic bloc i desitjar-te, pregant-te que ho facis extensiu al Colbran, un venturós any 2008.

    I visca la música!

    M'agrada

  14. Sincerament, m’emocioneu molt.
    Gràcies i us desitjo el millor del millor.

    Mizart, ho cambiato il traduttore per te. Spero che adesso, senza essere una assoluta meraviglia, questo nuovo traduttore sia, al castellano, sia al inglese, possa chiarirti, di più, tutte le piccole cose che ogni giorno mi vengono in mente.

    M'agrada

  15. Amfortas

    Bon any per tu Ximo i per tots, esperant que el 2008 sigui profitos i poder gaudir del fantastic blog In fernem land que em fa companyia i em fascina sempre, pero sobre tot quan estic de viatje pel mon. També m’agrade molt el poder llegir els brillants comentaris de tots, especialment els d’en Colbran que son molt didactics, i el sempre interesant blog de Mei. Feliz año de parte de Pilar i Pablo.

    M'agrada

  16. Alberto

    Hola

    te doy la enhorabuena y el feliz año un poco tarde porque me he descuidado, pero he estado corrigiendo en fiestas.

    Mi historia con este blog es un poco rara porque la primera vez que entré me vi mencionado por implicación (yo estaba en “esa” mesa “aquel” dia) y me pareció un poco lo de siempre: ya estamos otra vez con alguien que ve la crítica como una manera de meterse con quienes se ríen de lo que él no se ríe. Luego cuando vi que alguien se refería a la excelsa Barbara Cook como “una Doris Day” me partió el corazón. Pero bueno, como con el tema obispos, la expresión es libre. (Esto lo digo porque anoche la volví a ver, esta vez coreando las canciones)

    PERO, y esto es lo importante, con el tiempo he ido cambiando de opinión, y me cuento entre tus fans. Tuyo e incluso de quien llamó Doris Day a Barbara. Yo no soy muy de ópera, esa es la verdad, pero te diré que estoy aprendiendo un montón: por vuestra parte aprendo una parte de la ópera que luego en casa no me cuentan. En casa me entero de cosas diferentes y a veces compruebo lo equivocadísima que está la rumorología (y es que a veces se rumorean con gran seguridad cosas que son totalmente falsas). Así que el blog me tiene encantado, me llena un vacío y lo sigo cuando puedo, esté donde esté.

    Eso sí, antes de reírme en un show miro a ver a quién tengo alrededor. Como no te conozco de vista pues resulta inútil, pero me ha quedado la cautela.

    En fin, que enhorabuena y que nos espera un año ESTUPENDO: el Into the Woods, el Sweeney, la Callaway haciendo Sondheim… y cosas que no puedo decir (la LuPone nos ha cancelado porque le salió el Gypsy de Broadway, pero hay otras cosas a la vista interesantes…)

    Un abrazo

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: