IN FERNEM LAND

IL TABARRO alla SCALA (06/03/2008)


 

escenografia de Galileo Chini per l’estrena de Il Tabarro

Si ahir era la pobreta mare monja, la que ens venia a tocar la fibra sensible, amb la interpretació que feia Barbara Frittoli de la Suor Angelica a la Scala de Milà, el prop passat 6 de març, avui ens toca la truculència passional de Il Tabarro, amb els amors adúlters de la Giorgetta amb Luigi, que no s’empesarà el banyut del Michele. Un gran guinyol, efectista i truculent, amb l’empenta melòdica i teatral de Puccini. Segur que no és la millor òpera, però amb tres cantants de primera ens assegurem un èxit.

A la Scala han tingut tres solvents cantants, però potser calia veure la interpretació escènica, doncs tan sols escoltant, a tots tres els hi manca quelcom per ser els cantants que hom espera del primer teatre d’òpera italiana del món. Paoletta Morrocu, la millor dels tres cantants principals, no té una veu especialment important, però al menys la intensitat dramàtica hi és. Miroslav Dvorsky (germà petit del Peter), és d’una insuficiència vocal notable, al menys per aquest rol. No sé qui el deu haver enredat en cantar rols de tenor spinto. El nostre Joan Pons, està en una fase de clar capvespre vocal, però amb una intensa escena del assassinat i una declamació convincent, es capaç de fer-nos estremir. Malgrat la feble impressió auditiva, obtenint un bon èxit, a jutjar per la rebuda final. El triomfador en tot cas, és el mestre Riccardo Chailly, però esperem més de la Scala, oi?

Els darrers 25 minuts de Il Tabarro, com també succeeix en la Suor Angelica, ens reserven el millor de la partitura. Escoltem doncs des de “Come? non sei andato, fins l’esgarrifós “Vieni nel mio tabarro! Vieni! Vien! i els crits de la Morrocu esgarrifada, tal i com ho varen cantar el passat 6 de març. Els enamorats que escoltem al final són, Leonardo Cortellazzi i Je Won Joo.

3 comments

  1. Elvira

    En Joan Pons pot estar ja en declivi, però això convenç i molt. Més encara, arriba fins el moll de l’os. No en va és un dels seus papers favorits, tal com manifestava en una entrevista, no fa gaire temps. Impressionant!
    Per la resta totalment d’acord amb les teves apreciacions.
    Per quan un Trittico al Liceu?

    M'agrada

  2. dandini

    Crec que Paoletta Marrocu si té l´estil adecuat per aquest rol.Sempra m´ha agradat que en aquest repertori es sobrepassi el limit del cant per endinsarse a la parla,es a dir l´us de la parola scenica.Joan Pons sap com s´ha de cantar el Michele encara que la seva veu acusi el pas dels anys resulta totalment convincent. Per ultim Miroslav Dvorsky esta molt fluix en el rol de Luigi.El seu fiato es extremadament curt i la impostació del registre agut es particularment dolorosa.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: