IN FERNEM LAND

LA SUOR ANGELICA DE BARBARA FRITTOLI


Barbara Frittoli, Suor Angelica al MET

A partir del 6 de març i fins el 2 d’abril, el Teatro alla Scala ens proposa un Trittico dirigit per Riccardo Chailly i Luca Ronconi.

Avui us deixo un ampli tast amb la Suor Angelica de la soprano italiana Barbara Frittoli, fent honor a la italianità de la seva veu i del rol que interpreta, malgrat algunes petites dificultats en el fiato i en l’emissió de les notes més compromeses.

Us deixo tota la intervenció de la Frittoli, des de “Senza mamma, o bimbo, tu sei morto” fins el final del òpera. Allà on Puccini deixa anar tota la seva força teatral i dramàtica, tal i com la va cantar el passat 6 de març.

Escoltarem en una breu intervenció a Francesca Sassu com a Suor Genovieffa.

La producció d’aquest Trittico és coproduïda amb el Teatro Real de Madrid.

Espero sincerament que us agradi i que no ploreu

En propers dies, la resta d’aquest Trittico

11 comments

  1. No suelen poner bien a la Frittoli en Puccini… a mí me gusta su Suor Angelica, y también una Liù que tiene en DVD. De hecho, me encanta la Frittoli en general.

    Y lo de no llorar…Ximo, con ese trozo de esa ópera está complicado!!!

    Un petò

    M'agrada

  2. Ay, la de la monja!!!!! (como siempre dice mi madre) A mí me encanta. Y la versión esa de Frittoli del Met con todas sus monjitas y sus nardos y su todo, pues está muy bien. Tampoco espero yo nada muy rompedor en una Suor Angelica, aunque ahora que lo menciono, una regie en plan Alien, con las monjas como colonos de una nave abandonada y la tía de robot maligno…

    M'agrada

  3. amfortas

    A mi em va agradar molt quan la vaig veure el passat maig al MET. Va tenir un gran exit. Dels millors records de la temporada.
    Salarino no des muchas ideas porque algún Bieito te las robará y luego hay que padecerlas, aunque es imaginativo.

    M'agrada

  4. Jo diria que la millor soprano dels nostres dies per afrontar aquest rol seria Fiorenza Cedolins, tot i que la Frittoli està molt bé. Els que em coneixeu ja sabeu que com més sento la Cedolins més m’agrada i en aquest paper està fabulosa. Salut a tots!

    M'agrada

  5. No me digáis que toodas las monjas en plan cabeza rapada/look skin, en un planeta post-industrial, todo lleno de hierros oxidados y con constantes y nada sutiles alusiones a que allí, entre las hermanitas, hay tomate, no es un buen comienzo 😉
    Bromeo. Hoy me tomé dos dosis de jalea real y se nota.

    M'agrada

  6. Yo seria más partidario de un montaje dirigido por Almodóvar, con unas Redentoras Humilladas con música de Puccini, con una Sor Rata de Callejón, Sor Estiércol y Sor Víbora, sustituyendo a las Zelatrice, Genovieffa, Osmina y Dolcina, propuestas por el blandengue Giovacchino Forzano.

    Segurament la Frittoli no arriba a les Freni, Victòria de los Angeles o Gallardo Domas, però el seu cant és sincer i valent, tot i que no encerti en la justa afinació en algun moment crític. De totes maneres a part de la santa Cedolins, sempre que parlem de la Suor Angelica, no puc deixar d’oblidar una gravació excepcional de la RCA, que mai s’ha tornat a reeditar, amb la Ricciarelli en estat d’absoluta gràcia i la Cossotto en un d’aquells rols que li son tan propers, de dolenta recargolada.

    M'agrada

  7. Teresa

    Ja, ja, me parece genial la propuesta escenográfica de Salarino, sea o no sea efecto de la jalea real: con algún elemento almodovariano, como propone Ximo, seria realmente impactante: ya esta bien de lo de siempre, abramos la Ópera a los nuevos tiempos, qua atraiga a nuevos públicos. Abramos las ventanas, que pase el aire, que se quite el olor a polilla !!! Cambiemos lo formal para que permanezca lo esencial (esto ya lo dijo alguien ¿no?)

    M'agrada

  8. joanpau

    ¿Más abierta Teresa? Ya han hecho lo que les ha dado la gana. Lo realmente novedoso sería ver unas valquirias con alas y una Tosca en la Roma del ochocientos y no en la Alemania nazi.
    ¿Y qué es lo esencial? Un DIA a algún iluminado se le ocurrirá dejar lo esencial en la música y nos dejará la ópera en pequeñas píldoras digeribles de una hora, como máximo. Los tiempos modernos, tan ajetreados ellos, ya no nos permiten sentarnos 4 horas en un teatro, no sea caso que alguna norma nos diga que son perjudiciales para nuestra salud y el colesterol.
    Hay que abrir las ventanas para echar a todos los Bieitos y Konwitschnys abajo, eso si.
    ¡JORNADA DE VENTANAS ABIERTAS YA!

    M'agrada

  9. Teresa

    Quand s’obren les finestres, joanpau, perquè passi l’aire, l’efecte es incontrolable. El dia que l’Òpera s’obri de veritat a la gent, a la majoria de la gent, veurem moltes coses que a molts esgarrifaran, ben segur, però el llenguatge escènic possiblement canvii definitivament. Però aquest és un món molt tancat, d’això en viuen alguns fonamentalites, i tard o d’hora entraran nous aires, i seran, t’ho asseguro, imparables. Ja hi han moltes escletxes, no notes el corrent?

    M'agrada

  10. dandini

    La veritat es que m´ha decepcionat la FRITTOLI.Ella sempre ha estat una cantant molt musical i de fraseig elegant.Aqui tantmateix li trobo a faltar una dosi generosa de passio.Crec que aquest es un dels peronatges operistics que mes ha patit i aixo ha de demostrarse amb un cant molt mes emotiu.D´altre banda s´ha de dir que el do que conclueix l´aria esta totalment desafinat i amb un vibrato bastant lleig.En el intern que segueix la situacio es torna a repetir.En resum segons el meu punt de vista crec que Gallardo-Domas era bastant superior en aquest rol .En el moment actual tambe sembla que Fiorenza Cedolins seria una bona eleccio.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: