Inferlendaires del món, ahir varem ser testimonis del naixement d’un tàndem que està destinat a assolir grans quotes d’èxits.
No és tant sols que arrasessin amb el ple total, és que el post d’ahir porta camí de ser més visitat que el de la Lucrezia Borgia i aquest amb unanimitat total, que és el més maco.
Bé el premi a les T&T era molt fàcil o molt difícil. He optat per una solució salomònica que pot ser polèmica, però en qualsevol cas, no ho pretén.
He agafat dues “l’anima ho stanca”, 20 fotos (9 + 9) un altre de resum final i una de preludi, per tal de no treure protagonisme a un, en favor de l’altre i aquí no teniu noies.
Plácido Domingo i Rolando Villazón, Rolando Villazón i Plácido Domingo, en una mateixa ària, per bé que el so de la primera versió és del any 1968 i l’altre és recent. Quan escoltareu a Domingo, veure les fotos del Villazón i al inrevés per concloure un premi merescudíssim, per la feinada de I+D i les hores de dedicació per un concurs que després d’aquesta edició es reforça.
Gràcies Tosca i Teresa, Teresa i Tosca, gràcies Tereses, per ser tan cracks i apassionades. Espero que ho gaudiu. És per vosaltres, més enllà del valor artístic de les versions, que venint de qui venen són magnífiques.
[splashcast OOYQ6160JX]
IN FERNEM LAND 
Gracias Ximo!!! Has dado con el pleno al 15 !!!! Plácido y Rolando, dos voces que me enamoran por su calidez y su capacidad de transmitir.
Tosca ( la mitad de T&T )
M'agradaM'agrada
Bé, la meva part es la del Rolando només…però HO OMPLE TOT. Alguns ho sabeu, però jo em vaig enganxar a l’Òpera l’any 2005, amb l’Elisir, escoltant la seva furtiva a pocs metres d’ell, veient com li regalimava una llàgrima de veritat pel rostre (o era suor?, no, queda millor la llàgrima). Amb el temps, per sort, he descobert moltes més coses, però encara soc rolandoadicta, que voleu…
Teresa (l’altra meitat)
M'agradaM'agrada
¡Enhorabuena Tosca y Teresa! Que todavía no os había felicitado. Espero que a Ximo no le moleste que haya utilizado su blog tipo foro-chat, él ya sabe que no suelo hacerlo habitualmente.
M'agradaM'agrada
Teresas, yo no pretendo aguaros la fiesta, el Oscar merecidísimo y todo lo demás, muy al contrario; Rolando está estupendo, pero “renoi” cómo está el Domingo en esta aria! Así me gustan las voces de tenor!!! Para mí Plácido es el tenor máximo del siglo XX y, en persona o en grabaciones (audio-video), puedo decir que los he escuchado casi todos. Ojalá Rolando alcance esas cotas de robustez, musicalidad, expresividad y poderío vocal. Se lo deseo de veras.
M'agradaM'agrada
Felicitats de nou, Tereses!!! Ja veig que per al proper concurs tindré més “enemics” per batre, però no defalliré! :))
I felicitats, Ximo, pel preciós i encertadíssim post. (Ets un pencaire nat!)
M'agradaM'agrada
Ximo,
Estic enganxada al teu blog. Si segueixes així s’haurà de crear una terapia de desprogramació, però em temo que fins i tot en Freud, en Jung i companyia s’haurien declarat infernemlandaddictes i t’haurien prescrit al seus pacients.
M'agradaM'agrada
Felicitats a les guanyadores. Gràcies Ximo per l´audició d´aquests dos fenòmens. Jo crec que els dos són d´aquells cantants que trenquen barreres i esquemes i això al meu entendre en el món de l’òpera fa molta falta .Evidentment la veu de Plácido és més voluminosa i la seva entrega tant al damunt de l´escenari com en la gestió de teatres és aclaparadora. Per altra banda ens trobem en Rolando que té una veu menys voluminosa però exhibeix una capacitat pel matís en l´ús dels reguladors i del pianíssim que li dóna un caire més humà al personatge.
M'agradaM'agrada
😀 😆 😀 Olympia, si tu prens amb més calma no et caldrà passar pel terapeuta, no cal, creu-me.
M'agradaM'agrada
Extraordinari,¿com podrie grabarlo al meu disc dur i poder gaudirlo sense conectarme a internet’
ES PER GUARDAR I ATRESORAR.
M'agradaM'agrada