Per la Irene, la Inferlandaire més petita


Avui estava pensant de que calia parlar, quan he rebut un comentari de la Irene.

A la Irene la vaig conèixer el diumenge a la tarda al Liceu. L’Elvira em va dir la setmana passada que em volia presentar a una amiga (crec que em va dir amiga o una persona, per fer-ho més misteriós) que li agradaven molt els baixos. Qui anava a pensar que la persona o l’amiga seria la seva filla Irene, una preciositat de nena, que amb nou anys, un somriure encisador i amb una timidesa pròpia de les grans personalitats, es disposava a escoltar un liederabend de Schuman i Xostakóvitx. És clar que els antecedents familiars i la seva formació musical no és qualsevol cosa i ella habituada a fer els seus pinyols, com a soprano primera en el cor infantil del Orfeó Català, tenia ja molt de guanyat, però molts habituals liceistes del diumenge van fugir i en canvi la Irene, m’hagués agradat que la haguéssiu vist durant la segona part, atenta i immòbil a la seva cadira, va decidir acompanyar a la seva mare fruint de la música i de la veu d’un baix. Bé teva, teva, no era la cadira, però guardaré el secret, no t’amoïnis. Un goig, creieu-me.

Si ahir em va deixar de pedra, avui quan he llegit el seu comentari en el post del concert de Robert Holl, m’ha emocionat. La Inferlendaire més petita, la dolçor feta música, ha deixat la seva opinió del concert que varem compartir. És clar que n’estic orgullós, no em digueu que no és per estar-ho.

Doncs bé Irene, avui he decidit que el post era per a tu. Cercant un baix ne trobat un que no canta ni òpera, ni lied. És deia Paul Robeson i canta Ol’Man River de Jerome Kern.

Ol’Man River és una ària del musical Show Boat. D’aquest musical s’han fet vàries versions pel cinema, una a l’any 1936, quan les pel·lícules encara es feien en blanc i negre, i és d’aquesta versió que et posaré la interpretació antològica que va fer el gran cantant i actor.

Segurament la coneixeràs i sobretot espero que t’agradi tant com m’agrada a mi.

Un petó Irene i moltes gràcies per somriure d’aquesta manera tan dolça i per fer-nos pensar i creure, que res està perdut, que tot està per fer i tot és possible.

Ask the old river what he thinks
He knows all about them, boys
He knows all about everything

Dare’s an ol’ man cal’d de Mississipi
Dat’s de ol’ man dat I’d lek to be
Whot does he care
iv de world gets trauble
Whot does he care iv de land lev’s free.

Ol’ man river,
Dat ol’ man river
He mus’know sumpin’
But don’t say nuthin’,
He jes’keeps rollin’
He keeps on rollin’ along.

He don’ plant taters/tators,
He don’t plant cotton,
An’ dem dat plants’em
is soon forgotten,
But ol’man river,
He jes keeps rollin’along.

You an’me, we sweat an’ strain,
Body all achin’ an’ racket wid pain,
Tote dat barge!
Lif’ dat bale!
Git a little drunk
An’ you land in jail.

Ah gits weary
An’ sick of tryin’
Ah’m tired of livin’
An’ skeered of dyin’,
But ol’ man river,
He jes’keeps rolling’ along.

[Colored folks work on de Mississippi,
Colored folks work while de white folks play,
Pullin’ dose boats from de dawn to sunset,
Gittin’ no rest till de judgement day.

Don’t look up
An’ don’t look down,
You don’ dast make
De white boss frown.
Bend your knees
An’bow your head,
An’ pull date rope
Until you’ dead.)

Let me go ‘way from the Mississippi,
Let me go ‘way from de white man boss;
Show me dat stream called de river Jordan,
Dat’s de ol’ stream dat I long to cross.

O’ man river,
Dat ol’ man river,
He mus’know sumpin’
But don’t say nuthin’
He jes’ keeps rollin’
He keeps on rollin’ along.
Long ol’ river forever keeps rollin’ on…

He don’ plant tater,
He don’ plant cotton,
An’ dem dat plants ’em
Is soon forgotten,
but ol’ man river,
He jes’ keeps rollin’ along.
Long ol’ river keeps hearing dat song.

You an’ me, we sweat an’ strain,
Body all achin an’ racked wid pain.
Tote dat barge!
Lif’ dat bale!
Git a little drunk
An’ you land in jail.

Ah, gits weary
An’ sick of tryin’
Ah’m tired of livin’
An’ skeered of dyin’,
But ol’ man river,
He jes’keeps rollin’ along!


Un comentari

  1. Elvira's avatar Elvira

    Tinc els ulls banyats en llàgrimes per aquest post tan meravellós que li has dedicat a na Irene. Estic emocionada. No et podré agraïr prou i com mereixes aquesta dedicació i comentaris. És un regal que no té preu. Touché! Gràcies, Ximo! Segur que li encantarà. Ara en els braços de Morfeu, aliena al que veurà demà. Moltes gràcies!

    M'agrada

    Respon
  2. kenderina's avatar kenderina

    Yo también he leido el comentario de Irene en el articulo del concierto de lied y me ha encantado !
    Me gustaría leer mas comentarios suyos por aqui 🙂
    Y ademas, la dedicatoria , Ximo !! Es una de mis canciones favoritas de todos los musicales , seguro que Irene se va a emocionar.

    Besos para Irene, para su mami 😉 y para Ximo, que es un poco gruñon pero en el fondo es un sentimental !!!

    M'agrada

    Respon
  6. Assur's avatar Assur

    Hola, Irene, sóc l’Assur, un baix més dolent que la pesta bubònica, però que només poden interpretar-lo els baixos que són bons, bons.

    Ha estat tot un plaer haver-te conegut i, com tots els infernemlandaires, espero, també, llegir nous comentaris teus.

    M'agrada

    Respon
  8. Pilar's avatar Pilar

    Hola Irene, hoy eres tú la invitada de honor y hay que mimarte para que nos des siempre que puedas tú opinión de lo que ves y oyes por ahí, te mando un par de besos desde Madrid

    M'agrada

    Respon
  9. Isolda's avatar Isolda

    Irene et felicito per la teve joventut i afecció a la música. A la teva edat és tot un luxe tenir-te entre nosaltres i a més a més amb criteri propi .Fa segons he enviat un correu a Rosa Cullell lamentant la poca presència d’afeccionats joves que tenim al LIceu d’haver-ho llegit abans
    li hagués comunicat. Tranquils!! tenim a l’Irene
    maravellosa Icona de la Jonentut
    Espero coneixe’t aviat
    Un abraçada

    M'agrada

    Respon
  12. Judit's avatar Judit

    Ximo, no sé com tu fas però sempre em fas emocionar amb els teus comentaris! És clar que avui no n’hi ha per menys. Benvinguda Irene, ets la nostra esperança blanca, i felicitats Elvira per aquesta joieta que tens!!

    M'agrada

    Respon
  13. Joaquim's avatar ximo

    Ja veus Irene, quin èxit!
    Ara cal que no decebis a tots els assidus del blog i que ens vagis deixant comentaris i opinions a coses que hagis vist o fet o a les coses que t’agradin o no de In Fernem Land.
    Un petonàs

    M'agrada

    Respon
  14. Elvira's avatar Elvira

    No sé què dir. Em manquen les paraules per poder fer justícia a la vostra generositat. A en Ximo i a tots els Inferlandaires, un petonàs enorme. No sabeu l’alegria que ens heu causat!

    M'agrada

    Respon
  16. colbran's avatar colbran

    Benvinguda Irene. Aquest baix cantant, Paul Robeson, va fer cine també i el pots veure en la primera versió del any 1937 de “Las minas del rey Salomón” que la pots trobar per tot arreu, kioscs, Corte Inglés, etc. Em va encantar saludar-te en persona.

    Mocho, “Show Boat” del 36 está a punto de salir en
    DVD en USA en un pack en el que figurarán las tres versiones, o las cuatro si incluyen la muda muda. Constará de la versión muda del 29(quizás), la versión muda del 29 sonorizada con las canciones añadidas después, la versión del 36 y la versión del 51.

    Tenía que haber salido en diciembre del año pasado, conmemorando los 80 años de su estreno en Broadway, pero algo debe haber sucedido para que se haya producido esta demora. Quizás Kathryn Grayson, que aún vive, haya querido “estrujarles” un poco y están en discusiones…de derechos y royalties.

    M'agrada

    Respon
  17. Mocho's avatar Mocho

    Gracias, colbran, ¡¡¡eres una enciclopedia andante!!!

    Tengo en DVD las ShowBoat del 36 y del 51 y vi en tv la muda muda muda.

    Ay la Grayson, pobreta. Mucha actriz principal pero la que se llevó todo el protagonismo, y con razón, fue Ava Gardner, doblada y todo 🙂

    M'agrada

    Respon

Deixa una resposta a kenderina Cancel·la la resposta