Volia esperar fins al final de la temporada per parlar de l’orquestra del Liceu però lo del dimecres a la nit ha precipitat els esdeveniments.
El meu admiradíssim Riccardo Muti, quan ens va honorar amb la seves visites, en èpoques de dolorosa reconstrucció del teatre i si no m’equivoco, en la darrera de les seves visites, quan va dirigir el nostre cor i la nostre orquestra, en un Stabat Mater de Rossini amb un quartet solista de somni, va fer unes declaracions reveladores i que fins ara, no han acabat de fer-se realitat. Va venir a dir alguna cosa com, podeu tenir un teatre magnífic, però el cor i l’orquestra del teatre són l’ànima , el cor que fa bategar tota una institució, tinguem molta cura i feu-los créixer, els cantants venen després. La idea era aquesta, les paraules no.
Si hi ha algú que pot fer-me memòria exacta del que va dir. li agrairia moltíssim.
El Liceu, abans del incendi tenia un director solvent, que sobretot quan tocava el repertori alemany se’n sortia prou bé. Amb el incendi el Sr. Uwe Mund va desaparèixer, sembla ser que de manera bastant indigna.
Amb el nou Liceu envestat i tan sols com a projecte de futur es fitxa a Bertrand de Billy, que és el director encarregat de la inauguració del nou teatre. De Billy ho va tenir molt malament. L’orquestra estava en regulació i els primers anys varen ser molt difícils, però recordo que el seu Mozart sempre va ser net i polit i l’orquestra, fins i tot quan tocava Puccini, que no era el repertori que més li esqueia, o això deien els detractors que va tenir sempre, en una enigmàtica persecució i cacera que el va acompanyar fins els seus darrers dies, sabia treure uns sons de qualitat, amb una tendència arriscada per trobar un so personal, amb lectures sempre interessants.
Les desavinences amb la direcció artística es van fer massa notables i quan començava a treure pit i a voler imposar el repertori que volia fer, li varen tallar les ales. Es va fitxar a Sebastian Weigle, després d’un sorollós Rienzi i una Zauberflöte que no va millorar la de De Billy, venent-lo com la gran esperança blanca dels directors joves alemanys.
Tots varem creure en Weigle i jo el primer. Tots creiem que l’orquestra assoliria el salt definitiu. De Billy ens va deixar una orquestra molt arregladeta. La seva Tetralogia no pot compatir amb cap teatre de prestigi, però té una dignitat aclaparadora i sobretot veient l’evolució de on veníem, feia presagiar un salt qualitatiu important.
Jo del director musical no espero una direcció esplèndida en una representació escaient a les seves particularitats. Del director musical espero un treball a fons i constant. Si s’ha de passar cinc mesos seguits a Barcelona, se’ls ha de passar, però aquestes actuacions puntuals i les incerteses de futur no ajuden per res a engrescar a uns musics, en molts casos mediocres, doncs els bons ens els fitxen a cop de talonari altres orquestres.
Com és possible que haguem anat a menys i sobretot aquesta temporada que tant li esqueia a les seves característiques amb Elektra, Tannhäuser, Death in Venice i aquesta Walküre, l’orquestra ha evidenciat unes errades constants, una baixada de tensió durant les representacions, un so pobre i poc afinat, unes pífies notòries i un so tant vulgar i poc refinat. Parlo en línies generals.
Com és que els musics, un cop han passat el tràmit de les salutacions formals, marxen del fossar en massa? i tantíssimes vegades han deixat a Weigle rebent els aplaudiments i dirigint-se a fer aixecar als músics d’un fossar inexplicablement buit?.
Com és que Weigle marxa i s’estima més el teatre de Frankfurt que seguir una feina iniciada a Barcelona?
Que ens garanteix Michael Boder, el nou director musical del teatre, que alternarà la propera temporada la titularitat amb Weigle?
El model sembla ser el mateix, un director que treballarà un cert repertori i deixarà el repertori italià o francès a passavolants que amb més o menys fortuna (acostuma a ser amb poca fortuna) trauran a força de mediocritat les funcions endavant.
A la propera temporada Michael Boder dirigirà la inauguració amb el Tiefland i la Salomé. Weigle dirigirà Meistersinger (espero que millor que a Bayreuth) i Fidelio. La resta de directors seran, Ros Marbà per Le Nozze, Paolo Carignani pel Simon i Giuliano Carella pel Turandot. No hi han més directors italians de cert relleu per portar? No tornarà mai més Palumbo? Harry Bicket dirigirà L’incoronazione di Poppea (res a dir) i Josep Caballé-Domènech l’estrena de la Cabeza del Bautista.
Sincerament, creieu que el nivell pot millorar?, sobretot perquè ni Boder, ni Weigle dirigeixen dos títols seguits. Com és possible començar a donar caràcter a una orquestra que alterna tant de directors?
Jo ja he manifestat més d’una vegada la poca gràcia que em fa López-Cobos, però és innegable que el treball constant del director del Real amb l’orquestra del Real s’ha notat per bé. No serà una orquestra memorable, però si que és una orquestra digna. No parlo del cas del Palau de Les Arts de València, doncs és un cas, sota el meu punt de vista absolutament escandalós que algun dia, i no vull ser un missatger de mal presagi, esclatarà. Mantenir a dos directors del nivell de Mehta i Maazel en un mateix teatre, és poc sostenible, o directament insostenible, però de ben segur, l’orquestra ha assolit amb diners, no pot ser d’altre manera, una qualitat absolutament envejable.
Per què el Liceu no ha fet cas al mestre Muti?. Per què el Liceu no pot compatir amb altres teatres del seu nivell amb una orquestra tant feble?
No valen els dvd que s’editen del teatre, on a cops de tècnica aliena, escoltem un so més aviat arregladet. Tècnicament és pot resoldre tot, fins i tot és pot comercialitzar com a decent unes representacions de Manon, que tots sabem que en totes les funcions van tenir problemes, per bé que aquests en aquesta ocasió varen ser vocals. L’orquestra sota la direcció de Victor Pablo Pérez va se bona, també en el teatre.
Estic molt preocupat i m’agradaria que a partir d’ara l’evolució de l’orquestra del teatre que m’estimo es poses a nivell.
Weigle no pot romandre com una víctima. Ell és el responsable de l’evolució negativa, sobretot en aquesta temporada i a ell hem de demanar-li explicacions d’aquest concert tan improvisat, culminació d’una temporada decebedora a nivell orquestral i sobretot, d’un futur incert, molt incert, massa incert.
IN FERNEM LAND 
Però a veure, una cosa: i els MÚSICS no hi tenen res a veure? I la direcció del teatre? Per què De Billy no ha tornat més? Per què Weigle ens va fer un Wozzeck i un Korngold memorables i ara no manté el nivell? Per què no hi ha diners per fitxar uns metalls en condicions?
Fent un símil amb el futbol, el més barat i fàcil és donar totes les culpes a l’entrenador. Però jugadors i directiva també són plenament responsables.
M'agradaM'agrada
I m’ho he deixat: quan es va fitxar Weigle fa quatre (cinc?) temporades, JA SE SABIA que passat aquest temps aniria a Frankfurt. Per tant la direcció era conscient que era una aposta a curt termini. Per què es va triar aquesta opció i no una altra, ho ignoro.
M'agradaM'agrada
BRAVO!!!
Y, aprovechando la ocasión, mi más entusiasta recuerdo para Bertrand de Billy que me proporcionó un Wagner dignísimo, especialmente unas conmovedoras representaciones de “Tristan und Isolde” que por primera vez en mi vida lograron emocionarme de verdad, en una función en vivo, y en toda la larga extensión de la obra (que, por cierto, era la primera vez que se interpretaba en el Liceu en toda su integridad, sin el más mínimo corte).
Dios nos ampare con “Die Meistersinger” de la próxima temporada, dirigida por Weigle, después de la barrabasada de Bayreuth con dicho título!
M'agradaM'agrada
És clar que hi tenen a veure els musics, però ell també i la direcció artística i general, potser els que més.
El model no va ni amb rodes. D’aquesta manera és impossible fer un treball en profunditat.
Calen diners, pressupost per fer fitxar musics de qualitat i estables, però el director no pot canviar. No vull fer cap comparació amb el MET, però el treball de molts anys de Levine ha esdevingut providencial. Tant difícil és fitxar un director per un període llarg?
Amb el cor s’està fent bé, tot i que encara cal acabar la feina, però l’orquestra s’ha deixat.
Jo crec que després de la baixa médica de Weigle, prèvia a les funcions de Boulevard Solitude, hi ha el punt d’infexió, l’abans i el després d’una relació que es preveia bona i ha caigut en picat.
Pero Wimsey, el problema és i quan no dirigeix Weigle, el Liceu ha de contractar a un director tan absolutament mediocre i batutero com Giuliano Carella? Tot el treball hipotètic del titular cau en picat, com va succeir amb la Norma. Doncs aquest senyor torna pel proper i enèssim TURANDOT.
No anem bé
M'agradaM'agrada
Tot i això encara tinc esperança amb els Meistersinger, que Weigle ho fes més o menys bé a Bayreuth és poc indicatiu. Alguns grandiosos wagnerians no es van adaptar mai al fossat i l’acústica del teatre, com Kempe i Solti, i altres van reconèixer que van necessitar anys, com Keilberth. I encara més clamorós va ser el fracàs de l’Eijie Oue, del qual en Ximo en parla meravelles.
No ho sé, tot plegat deu ser una qüestió de pressupost i d’on es posen els diners. Si tinguéssim una bona orquestra però no vinguessin ni en Willy Decker ni la Dessay ens queixaríem per l’altra banda.
M'agradaM'agrada
Wimsey, abans d’anar a dormir, que si no, no hi aniré i dues nits de dormir poc no és bo, torno al que va dir Riccardo Muti, la Dessay ha de venir, és clar que si, però assegurem els fonaments del teatre, no fos cas que els cantants deixessin de venir per la qualitat discutible de l’orquestra i el cor.
M'agradaM'agrada
Els cantants de prestigi continuaran venint en qualsevol cas, per una raó molt concreta: el sistema de producció audiovisual els assegura ser editats en DVD. I això tots ho volen. Bona nit!
M'agradaM'agrada
Wimsey, si en Bayreuth, con su maravillosa orquesta y acústica, Weigle está mal y en el Liceu, con nuestra peculiar acústica y mediocre orquesta también está mal dirigiendo Wagner, a quién hemos de culpar, a las acústicas de ambos teatros, a las orquestas respectivas, o a ambas cosas? Y yo pregunto, a Weigle no? Qué es intocable? Qué es infalible? Qué es Dios?
Todo es mucho más simple: A Weigle Wagner no le va.
M'agradaM'agrada
Colbran, Bayreuth té una meravellosa acústica.. des de fora. Ho va dir Solti: “si arribo a saber que hauria de dirigir en un lloc on no veig els músics ni sento els cantants, m’hauria dedicat a la medicina”. I Weigle sí sap dirigir Wagner: ho va demostrar en un gran Parsifal (també amb Domingo).
M'agradaM'agrada
Y el “Holländer”, y el “Tannhäuser” y esta birria de “Walküre”?
A mí “Parsifal” me gustó. Pero no el resto de sus Wagners. Una flor no hace verano.
M'agradaM'agrada
Després de donar-li unes voltes he arribat a la conclusió que el motiu principal de la decebedora Valquíria ha estat la manca d’assajos doncs Death in Venice em va semblar prou bé, potser per poc coneixement de l’obra…
Sembla que aquesta Valquíria ha acabat com uns bolos per treure calerons en el bon entès que s’exhaurien les entrades, apujades de preu respecte als preus normals i com, gràcies al trio Domingo-Meier-Pape…
Potser el que ens hauríem de plantejar és si hem d’empassar aquests muntatges amb afany de fer caixa sense tenir una prestació en concordància al que ens cobren…
M'agradaM'agrada
No he pogut veure ni escoltar aquesta Valquíria . Però estic totalment d’acord amb els que enyoreu Bertrand de Billy, director que sempre em va agradar i que rebia critiques injustes, segons el meu parer. La Tetralogia em va emocionar, igual que el Tristan. Aquest any, recordo el Tannhäusser, orquestralment parlant, com adormit, sense màgia, sense allò que te Wagner que depassa la pura escolta de la música i es converteix en una experiència gairebé física i sensual. L’orquestra de les darreres temporades, si més no, no feia patir.
Tan difícil és aconseguir el mateix nivell que tenim amb el cor?
Realment és molt important el que un bon director pot aportar. Espero veure-ho aquest cap de setmana, on intentaré gaudir de Eijie Oue (en Ximo m’ha fet moltes dentetes) i la Pires.
M'agradaM'agrada
Pel que dieu, sembla que el que proposeu és una reforma a fons d’orquestra i direcció musical, que faci apujar el nivell musical de les representacions i amb un director estable que pugui arribar a conèixer bé l’orquestra i treure’n el màxim partit. Tot això es redueix, en última instància, a diners… i a voluntat de la direcció del GTL, també.
M'agradaM'agrada
Yo voy el sábado, ya veremos.
¡¡¡Y FELICIDADESSSSSS!!!
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb el tema dels assajos insuficients.Crec que Weigle és un bon director,potser amb una inspiració moderada.Pero ara no podem negar que ha dirigit funcions notables.Crec que el problema és que desde que es va fer públic la seva partida cap a Frankfurt ha augmentat la desmotivació tant d’ell com de l’orquestra i en el cas d’aquesta Valkiria a quedat palesa una manca de preparació molt important.Crec que no ens hem de precipitar a l’hora de trovar el responsable de tot aixó doncs potser és més un problema de planificació o direcció del teatre.Recordeu que quand el Bertrand de Billy preparava el Ring o el TRISTAN exigia al teatre un nombre d’essajos extra que ens va deixar practicament un mes sense representacions.
M'agradaM'agrada
Weigle tuvo en Bayreuth el tiempo que suelen tener todos los directores para preparar las ópeas de Wagner. El resultado de su “Meistersinger” fue una pifia sonada, aparte de la pifia escénica y vocal, con alguna aislada salvedad.
Yo no sabía nada de los ensayos que tuvo Bertrand de Billy para preparar su estupendo “Ring” y su maravillosa “Tristan und Isolde”. Sólo puedo hablar de los resultados y que, a mi entender, es muchísimo mejor director que el tal Weigle. Fijaros bien dónde dirige de Billy, a quién dirige y qué graba y con quién graba. A mí de Billy me gustó siempre y me sigue gustando, cada vez más.
Weigle me gusta a veces y no me entusiasma nunca, con o sin ensayos
M'agradaM'agrada
Si Weigle no pot demanar més assajos per Die Walküre amb aquest repartiment, apaga i marxem!.
Si Domingo va anar tant sols a fer un assaig no és excusa per l’orquestra, que odia portar l’obra molt més preparada.
La reforma ha de ser total i els directors invitats més bons que el titular, és l’única manera de fer pujar el nivell, amb el titular correcta i prou i de manera esporàdica i la resta mediocritats i algú amb cara i ulls, no pujarem mai el nivell i sobretot una injecció de diners suplementària per l’orquestra, més musics, més bons i més ben pagats. No hi han gaires secrets en aquest negoci.
M'agradaM'agrada
Wimsey, supongo que Ximo hará un comentario extenso, yo, como me dirigí a tí en este grupo de comentarios, puedo decirte que la dirección musical de Weigle mejoró bastante en el primer acto, aunque no soporta comparacion con funciones similares a carco de otros directores. No mejoró tánto en el segundo acto y menos en el tercero. De todas formas en ningún momento se llégó a la mediocridad del miércoles.
Vocalmente, si lo escuchaste por radio, tú mismo puedes juzgar. Los tres grandes estuvieron grandes y los otros…
M'agradaM'agrada
Doncs jo estic totalment d’acord amb aquesta entrada i les crítiques a Weigle. Jo, que no soc cap expert,espero força i empenta en els Wagner. Quina cavalcada de valquíries més destemprada (fan ganes de que es faci un play back musical)…
Aquest senyor es nega a dirigir Verdi, Donizzetti etc..perquè l’opera alemanya es la seva especialitat..menys mal.
Ara us dic una cosa, la premsa i la crítica estan tots comprats perquè hem vist autentiques porqueries al Liceu i els crítics diuen que són maravelles.
Busqueu una crítica a Weigle a la premsa…no trobareu però tots sabem que aquests tanhauser o valquiria són pobres a nivell musical.
M'agradaM'agrada