En la gala del Centenari del MET quan Marilyn Horne acaba la seva interpretació de l’ària de Dalila, “Mon coeur s’ouvre à ta voix” de l’òpera Sanson et Dalila de Camille Saint-Saëns i el MET irromp amb una esclatant ovació, ella es dirigeix a una venerable senyora, asseguda entre altres venerables senyors i senyores, tots ells cantants històrics del MET, per saludar-la i dedicar-li la seva actuació. Es besen i s’abracen molt efusivament i les ovacions pugen d’intensitat.
Aquella venerable senyora es diu Risë Stevens i avui fa 95 anys.
Risë Stevens, va néixer el 11 de juny de 1913 a New York. Va estudiar a la Juilliard School of Music i després va creuar l’Atlàntic per anar a estudiar a Viena amb Marie Gutheil-Schöder famosa a Viena pels seus Octavian. Va debutar l’any 1936 a Praga cantant Mignon.
A Viena va cantar el seu primer Octavian, rol del que en va acabar sent una especialista absoluta. Va debutar també amb aquest rol al Teatro Colón de Buenos AIres (1938). El mateix any 1938 va cantar-lo al MET al costat d’una cantant que fa molt poc ha visitat In Fernem Land, l’extraordinària Lotte Lehmann, tres dies després d’haver debutant en el teatre de la seva ciutat amb la Mignon de Thomas, el 17 de desembre de 1938, al costat de Pinza i Crooks.
A l’any 1939 va ser invitada a cantar Dorabella i Cherubino al prestigiós festival de Glyndebourne.
Però la carrera de la Stevens es va centrar en el seu MET, on hi va cantar Dalila, Carmen, Laura, Marina del Boris o Hänsel de l’òpera de Engelbert Humperdinck, juntament amb l’Octavian.
Altres rols significatius en la seva carrera i en la història del Met varen ser Cherubino i Orfeo. DE Wagner va cantar Fricka i Erda. També va cantar la Marfa, el príncep Orlovsky del Fledermaus i la Giulietta de Les Contes d’Hoffmann.
En el MET va cantar durant 337 representacions.
A una veu rica i opulenta, calia unir una intensa capacitat interpretativa i dramàtica de les partitures i personatges, que unida a una presencia física molt hollywoodenca dels anys cinquanta, la va portar fins hi tot al cinema on l’any 1941 va interpretar al costat de Nelson Eddy, The Chocolate Soldier, al any 1942 un curtmetratge amb Judy Garland i Tony Martin, “We must have music” i a l’any 1944 Going My Way al costat de Bing Crosby. A l’any 1947 va participar en la pel·lícula Carnegie Hall on cantava Dalila i Carmen.
Quan es va retirar dels escenaris (1961) va ser nomenada General Manager de 
la companyia en gira del MET fins l’any 1966, que es va dedicar a impartir classes als joves cantants de la companyia del MET, en el National Council AUditions.
A l’any 1964 va posar la veu a Glinda una dels mags del país d’Oz, en la recreació animada del Mag d’Oz, “Journey Back to Oz. Una pel·lícula carregada d’estels com una debutant Liza Minnelli cantant el rol que va immortalitzar la seva mare, Milton Berle, Mickey Rooney, Paul Lynde, Herschel Bernardi, Margaret Hamilton, entre d’altres. Aquesta pel·lícula amb cançons de Sammy Cahn i Jimmy Van Heusen, no es va estrenar fins 8 anys després a Angleterra i dos anys més tard als Estats Units. La Stevens cantava “You have only you”.
A Risë Stevens l’escoltarem en els seu tres rols més emblemàtics:
El 4 de maig de 1951 va gravar amb la soprano Erna Berger i dirigida per Fritz Rainer el duet que clou el tercer acte del Rosenkavalier Ist ein Traum.
El 12 de gener de 1957 va cantar una de les seves aclamades Carmen, al costat de Mario del Monaco, Frank Guarrera i Lucine Amara, dirigits per Dimitri Mitropoulos. L’escoltem en l’ària de les cartes del tercer acte al costat de la Frasquita de Heidi Krall i la Mercedes de Margaret Roggero.
La darrera interpretació operística prové també del MET on el 12 d’abril de 1958 i també al costat de Mario Del Monaco van cantar Sanson et Dalila. Escoltem el “Mon coeur s’ouvre à ta voix”
Si voleu escoltar My Hero de The Chocolate Soldier (a youtube no he trobat imatges de la pel·lícula) per la Stevens i Eddy, premeu aquí.
Finalment un vídeo de la Stevens en tot el seu esplendor, la Seguidille de la Carmen,Hollywoodenca total.
i un altre amb el Mon coeur de la pel·lícula Carnegie Hall.
Si voleu veure a la Risë Stevens escoltant a la Horne en la Gala del Centenari del MET i la Zinka Milanov amb cara de prunes agres, premeu aquí
FELICITATS RISE!
IN FERNEM LAND 
Ja ja ja …Uy qué francés, qué gracia!
la estoy reescuchando…
“Près des remparts de Séville
chez mon ami Lillas Pastia,
j’irai danser la séguedille
et boire du Manzanilla…”
Eres capaz de entender algo de esto Ximo, o “paregut”? Desde luego que es una versión exótica parece Marilyn Monroe … je suis absolument étonneé.
Es un post estupendo y para mi todo un descubrimiento. Muchas gracias y buenas noches.
M'agradaM'agrada
La voz pastosa, calida y aterciopelada de Risë Stevens la descubrí “once upon a time” en un LP de la RCA que compré en una tienda que se llamaba “Manhattan” y estaba en la Diagonal. Creo que su slogan era “la tienda de los 10.000 discos”.
Pues bien, en esa tienda encontré una maravilla que se llamaba (y se llama) “Show Boat” (de Kern) y era una selección de unos 55 minutos, con todos los temas principales. Pero yo no lo compré por ella sino por Patrice Munsel que acababa de ver en “El hechizo de Melba”, película rodada bajo el influjo del éxito de “El gran Caruso”.
El reparto se completaba con Robert Merrill, Risë Stevens y Janet Pavek, entre otros.
Mi gran sorpresa fue Risë Stevens con la interpretación de “Bill”, “Dance away the night” y, sobretodo, de “Can´t help lovin´ dat man o´
mine”, ya que le correspondía el rol de Julie, la negra blanca. De acuerdo que posteriormente supe que esta canción se debía cantar más rápida, pero como en la película la cantaba Ava Gardner (con la voz de Anette Warren, aunque en su edición en disco es la propia Ava) al mismo ritmo lento, quedé hechizado por la versión de la Stevens y aún hoy en día es la que prefiero.
Tenía una voz de auténtica mezzosoprano y cuando rodó un especial en 1958 para la “Voice of the Firestone” (TV-USA) incluyó dos fragmentos de “Samson et Dalila” impresionantes. Yo creo que su “Amour, viens aider ma faiblesse” es la mejor versión que conozco y sus graves cortan la respiración. Por si no lo sabéis, a mí me van mucho más los graves que los sobreagudos. De ahí mi predilección por Ewa Podles y todas esas mezzos y contraltos maravillosas que existen y han existido.
M'agradaM'agrada
Jo estava convençuda que la millor versió de Mon coeur… era la de la gran Horne, i de fet crec que no podré deixar mai de ser fidel a aquella veu tan sibilina com un filtre d’amor, però ha estat, un cop més, un plaer fer un altra descoberta amb tu, Ximo, i veure que, efectivament, la mezzo Stevens era molt completa i dúctil.
La canço de “Show Boat” que anomena en Colbran i que jo he escoltat a la pel·lícula i també al disc per l’Ava Gardner, m’agrada molt versionada per la Barbra Streisand a l’Album de Broadway, I haig de dir que la Deborah Voigt la va cantar de meravella en el seu primer recital al Liceu i va ser, com calia, aclamadíssima.
M'agradaM'agrada
Sempre achei o gesto de Horne muito bonito. Uma linda homenagem vc fez para Rise Stevens.
Abs
JC
M'agradaM'agrada