IN FERNEM LAND

Avui Annick Massis canta Händel


Annick Massis

Annick Massis

El dia 4 d’octubre al Concertgebouw d’Amsterdam, la soprano francesa Annick Massis, acompanyada pel Concerto Köln, va fer un concert, que us deixo per baixar si voleu, on va interpretar el següent programa:

Rameau – Aria ‘Où suis-je? – Hippolyte et Aricie
Rameau – Air de la Folie – Platée
Händel – Aria ‘Lascia ch’io pianga – Rinaldo, HWV 7
Händel
– Aria ‘Tornami a vagheggiar’ – Alcina, HWV 34
Bis:
Händel – Aria ‘Piangero la sorte mia – Giulio Cesare

La magnífica soprano, que tan sols hem vist una única vegada al Liceu, en un segon repartiment de la Lucia di Lammermoor de la temporada de la reobertura (1999-2000), on sota el meu punt de vista va superar a June Anderson que cantava les funcions principals, prepara pel proper gener la incorporació dels quatre rols femenins de Les Comptes d’Hofmann (Olympia, Antonia, Julietta i Stella) a l’Opéra de Nice i el proper mes d’abril serà la Contessa di Foleville en la propera edició del Viaggio a Reims al Teatro alla Scala di Milano al costat de la Ciofi, la Barcellona i la Remigio, sota la direcció d’Ottavio Dantone i la posada en escena de Luca Ronconi.

En aquest concert celebrat aquest dissabte passat a Amsterdam, brilla pel virtuossisme vocal, però també per l’expresivitat en àries com la del Rinaldo o el Giulio Cesare. Jo, de totes maneres avui us vull ajudar a animar una mica i he decidit deixar-vos com a tast, la fantàstica, virtuosística i decididament optimista “Tornami a Vagheggiar” que canta el personatge de Morgana al final del primer acte de l’Alcina.

Tornami a vagheggiar,
Te solo vuol amar
Quest’anima fedel,
Caro mio bene.

Già ti donai il mio cor,
Fido sarà il mio amor;
Mai ti sarò crudel,
Cara mia speme.
Tornami, ecc.

Si voleu baixar-vos tota la part vocal del concert, aquí us deixo l’enllaç.

M’agradaria que la música de Händel us ajudi a passar aquests dies d’inquietud generalitzada.

Espero que us agradi

6 comments

  1. colbran

    Quería dejar para mañana la escucha de esta grabación pero me gusta tánto la Massis y esta aria que no he podido esperar y eso que me muero de sueño y mañana me espera un día un poco agitado.

    Cuando “Alcina” se grabó para la Decca (abril de 1962) con un gran reparto: Sutherland, Berganza, Sciutti, Sinclair, Freni, Alva y Flagello…La Sutherland en un gesto de “divofagia”, y con la connivencia de su marido y supongo que también con la aceptación de los directivos de la Decca, se hizo con esta preciosa página que le correspondía a Graziella Sciutti como Morgana y nadie se rasgó las vestiduras. Yo sí.

    En la versión que pudimos ver en el Teatre Nacional de Catalunya, reducida a la mínima expresión y con el coro y los roles de Oberto y Melisso suprimidos (!), la pobre María José Moreno (Morgana) tuvo que conformarse con cantar una sola estrofa del aria…

    Menos mal que en aquella ocasión la escena era agradable y los cantantes que la intepretaron, con
    una buena cantidad de arias suprimidas, eran, aparte de la Moreno, Vesselina Kasarova, Ewa Podles y en el rol de Alcina la “desaparecida del mapa” y excelente cantante Luba Organosova. En este momento no recuerdo el tenor. Alguien que me ayude, por favor…

    De las 4 horas y 15 minutos (o 30, según los directores de orquesta) que dura la ópera, oímos aproximadamente 2 horas y 15 minutos (!).

    Afortunadamente Ximo y yo pudimos presenciar en el Covent Garden una versión muy haendeliana, con Yvonne Kenny, Kathleen Kullmann, Ann Murray, entre otros espléndidos y profesionales cantantes. Judith Howarth, como Morgana, tuvo a su cargo el aria objeto de este post y estuvo muy brillante.

    Anick Massis la canta estupendamente bien.

    M'agrada

  2. dandini

    Doncs si Ximo m’agrada molt aquesta aria i m’agrada moltíssim Annick Massis(1958).Trobo que és una dona amb un fisic gairebe de model que canta fantàstic i que la seva elegancia natural es extensible a la seva coloratura.Ella ha tingut aquesta temporada èxits apoteósics amb Lucia al Met,Concertgebow i Caracalla.Hi ha fragments dels tres a you tube.Tantmateix hauriem de mencionar dos referents en aquesta ària.En primer lloc podeu trobar a Joan Sutherland 1965 en blanc i negre.Llueix un timbre vocal que recau en una zona més central del pentagrama.Les seves agilitats son un autèntic prodigi de seguretat i facilitat, i el seu fiato era aleshores interminable.Crec que la seva prestació la podriem considerar un classic.En segon lloc s’ha de citar ineludiblement la versió de Natalie Dessay (1999) escenificada.Aquí ens trobem amb una de les coses més boniques que s’han fet en òpera en els darrers 20 anys.El seu talent vocal i escènic és absolutament aclaparador i produeix en el públic una irreprimible eufòria.Oh! quina maravella! Us aconsello vivament que no us ho perdeu.BRAVE LES TRES !

    M'agrada

  3. OLYMPIA

    No tenia el plaer d’haver escoltat aquesta intèrpret que em sembla impecable de veu i, que com bè diu Dandini, és quasi una model.
    Un encert escoltar Händel sempre.

    M'agrada

  4. colbran

    Independientemente de que Joan Sutherland se adjudicara “Tornami a vagheggiar”, en la grabación Decca, cuando le correspondía a Graziella Sciutti como Morgana (con lo cual se tergiversaba el argumento), la gran dama australiana estaba fresquísima de voz y su texto cantado aún se le entendía algo.

    En la versión de 1965 para la TV americana que cita Dandini y que también tengo, la voz ya no suena tan juvenil y el texto ininteligible. Independientemente de ésto, Joan Sutherland canta en puro estilo haendeliano y el resultado final es irreprochable, si salvamos su dicción que a partir de 1964/65 se convirtió en incomprensible.

    M'agrada

  5. Si comparem les versions de la Dessay i la Massis casi semblen dues àries diferents, doncs la Dessay l’ornamenta fins l’extenuació, això si, la interpretació és prodigiosa i molt esbojarrada. La Massis és més “seriosa” o s’ajusta més al que coneixement per estil handelià. No hi ha cap altre cantant que hagi fet una versió tan espectacular de la partitura com la Dessay.
    Emi, un altre cop gràcies. Fa un any i mig que vaig començar el bloc i cada dia (amb els petits lapsus del estiu, he deixat un post, o sigui que tens molt per remenar, espero que sigui del teu interès, pren-t’ho amb calma. Puc arribar a indigestar.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: