LA REINETA HA RELLISCAT
La reineta té un neguit
que la porta trasbalsada;
ni de dia ni de nit
pot estar-ne assossegada
La reineta sent l’amor
que la crema i la tormenta;
si trobés un aimador
prou seria complacenta…
La reineta ha relliscat
fent entrega del seu cor,
que en penyora l’ha guardat,
cobdiciós, el seductor.
La reineta ha relliscat
fent entrega del seu cor,
i una espina s’ha clavat
de la rosa de l’amor.
Ningú sap el que ha passat,
doncs la Cort guarda el misteri,
mes el fet ha provocat
dissensions al ministeri.
El govern ha decidit,
per rentar l’honra tacada,
donar de pressa un marit
a la reina enjogassada.
La reineta ha relliscat…
La comèdia musical catalana té un exponent molt popular en el vodevil sonor d’Alfons Roure i Josep M.Torrens, estrenat al Teatre Español el 23 de gener de 1932 amb el títol de La Reina ha relliscat.
Hereva de la sàtira de Robrenyo i Pitarra, La Reina ha relliscat compte amb tres cançons que han passat a la història del nostre patrimoni musical. El còctel de l’amor (popularitzada com el remena nena), La nit de nuvis o la que us proposo avui, La reineta ha relliscat.
Com sabeu els habituals, a vegades tinc uns rampells que sobrepassen les temàtiques habituals d’aquest bloc, tot hi així no estalviaré la capacitat d’emmagatzemament que em donen els de wordpress per deixar-vos escoltar el genial fragment que em serveix de banda sonora al post d’avui.
La meva tendència republicana de la vida (no confondre amb el meu vot polític en les conteses electorals) s’ha disparat aquests dies, enfeinat com estava amb parsifalesques aventures i concursos crossoverians.
Avui dedico el post a la relliscada de la reineta.
Ella com a reina no pot parlar sense que li diguin el que ha de dir. Ho sento, són les regles del joc, o és que a part de pagar-li el sou cada mes, haurem d’admetre que es salti el guió i faci de parlamentaria sense haver estat escollida pels vots dels seus súbdits?.
No. Si els membres de la monarquia han de fer vida normal, que deixin de ser-ho abdicant i s’expressin amb la llibertat que puc fer-ho jo.
Els reis i múltiples descendents, han de parlar per boca del govern de torn. Ells, està clar que tenen opinió, però ho sento, no ens interessa gaire el que opinen, sobretot si entren en clara confrontació amb la línea governamental, sigui del govern que sigui.
Ells representen a tots els seus pobrissons súbdits, els que els hi agrada desfilar amb carrossa amb l’orgull ben trempat, els que es casen i els que no, els que llegeixen diàriament el Kempis o els que són avortistes, divorciats o cocaïnòmans. Ella com la Belinda, muda. La paguem contra la voluntat de molts, per tal de que faci aquell somriure que la caracteritza mentre saluda amb la maneta i s’aprèn el guió que li escriuen.
Si ella en els dinars familiars, alliçona a la família, com qualsevol mare, amb opinions com les expressades en el llibre de la temible Pilar Urbano (escollir a aquesta senyora ja té el seu delicte), ja seran els fills, la nora, els gendre (s) o la canalleta qui li replicaran com cal o potser serà el reiet, que repetirà allò tan celebrat de ¿Por qué no te callas?, un altre relliscada sonada d’aquesta família que alguns creien modèlica.
Demà torno a la normalitat.
Ara us deixo el genial fragment, segons la gravació del any de l’estrena (1932), cantat pel tenor aragonès Vicenç Simón, que potser és el que la va estrenar, no ho he pogut contrastar.
IN FERNEM LAND 
me parece que de momento el único o la única que va a abdicar va ser su secretario personal que le han metido un gol de champion LI.
el audio GENIAL. Petons
M'agradaM'agrada
El error de bulto es conceder entrevistas para escribir un libro, sea a quien sea. Las opiniones personales de la reina, sean o no de nuestro agrado, no interesan a nadie, aunque resulten tan respetables como las de cualquiera (ni más ni menos). Tiene su oficio y ha de respetar las reglas. Al igual que no votan en las elecciones, su opinión política debe permanecer muda.
Claro que Instancias que no son de este mundo, bien que expresan, incluso en la calle, posicionamientos políticos. Los anacronismos terminan por aflorar y hacerse evidentes.
Concluyendo: a muchos presidentes de Repúblicas, también hay que echarles de comer aparte…
M'agradaM'agrada
Esta claro que sus opiniones se las tendría que haber guardado para ella misma. El show mediático que se ha montado es del todo inaceptable. Estic fins al nassos de sentir parlar del tema!
M'agradaM'agrada
Como siempre, Joaquim, la exposición de tu pensamiento es clara y contundente. Comparto tu opinión y la de todos… no interesa, claro está. Una vez se nos ha dado a saber, es respetable cualquier posición ante las cuestiones de la vida, pero mejor hubiera estado callada. !Qué desastre!
M'agradaM'agrada
Me parece de p*ta madre que quiera opinar como cualquier ciudadano/a, faltaría más. Pero a cambio YO QUIERO UN TRONO, Y QUE A MI MUERTE LO HEREDE MI PERRO Y LOS HIJOS DE MI PERRO. Y quiero que todos mis allegados vivan también de p*ta madre (con dineros públicos), y que las empresas me regales Porsches, Jaguars, yates y trajes de Valentino. He dicho.
M'agradaM'agrada
soc jo o fa molt temps que no llegeixo a les villazonistes????
M'agradaM'agrada
No es mereixen ni un comentari. L’únic: Ganduls i vividors. Per què els hi permetem?
M'agradaM'agrada
Barbe: a muchos presidentes de repúblicas (y el vecino que no es Portugal es claro ejemplo) hay que echarles de comer aparte, pero cuando te cansas de ellos votas a otro. No tienes que alimentarlos a ellos, a sus familias y a toda la corte de gorrones y chupópteros que arrastran porque sí. Si quieren vivir de una institución eminentemente medieval, que se atengan a las normas. Si quieren modernizarse, casarse con plebeyas, dar su opinión públicamente… que trabajen como hacemos los demás. Y si no, ver, oir, chupar del bote y callar.
Eso o que me dejen dar uso al palco Real, que lo tienen siempre desocupado 😎
M'agradaM'agrada
És que mira que sou tots, eh?… Però si són molt “campechanos”, tant és així que fins i tot tracten de tu a tothom, però és clar, com que “noblessa obliga”, a ells se’ls ha de dir “majestat”.
M'agradaM'agrada
Em sembla que ja ho heu dit més amunt, val la pena parlar-ne? Només li fem un favor a l’escriptora del llibre. Ara, ja té delicte perquè l’anterior llibre també va provocar ressò.
Pel que fa a monarquisme o republicanisme, tant me fa. Quan veus la vida que porten el presidents democràtics i les amistats que tenen. No hi sé veure la diferència.
Potser és la santa Teresa de Calcuta que tinc a dins, però em fa pena (ja veus, oi?)i gràcia alhora. Veig que és humana i, com tots els humans, també la caga!
Em fot gràcia que la polèmica sigui per carrosses i a veure qui se sent més “gueina”. Té fred als peus, la dona? Caldria demanar-li quina carrosse li feien més gràcia al seu pare…
Sort que no en volia parlar!
M'agradaM'agrada