N.Dessay Lucia a la San Francisco Opera (06/2008)
La soprano francesa Natalie Dessay va debutar aquest mes de juny del 2008, a la San Francisco Opera, cantant la Lucia di Lammermor de Gaetano Donizetti.
Avui us vull regalar aquella funció, principalment perquè la Dessay està magnífica.
Natalie Dessay després de les diverses operacions a les cordes vocals, que tant ens han fet patir, ha perdut part de les notes estratosfèriques i la facilitat per donar-les. Un dels dots més preuats que tenia i que ens va enlluernar, alhora que una veu molt bella que ens deixava absolutament estorats.
Si ella no hagués estat intel•ligent, hagués acabat la seva carrera havent perdut l’aparent tresor, però per sort Natalie Dessay és més que una veu i unes notes. És una gran artista, una cantant que extreu tot el seu art en cada interpretació i el seu veritable tresor no eren els sobreaguts enlluernadors. El seu veritable tresor és la capacitat que té per donar vida i sentit a cadascuna de les notes, fent de les seves interpretacions, veritables creacions.
La Lucia de la Dessay és pur romanticisme i bel canto, però amb una gran diferència amb altres sopranos que entenen aquest repertori com la sublimació de la veu per sobre de la interpretació dramàtica, la seva Lucia és viscuda i interpretada de manera colpidora i sense veure-la, un pecat imperdonable doncs quan veus que cada gest i mirada pren tot el sentit en perfecte simbiosi amb les notes que canta, encara trasbalsa més.
Gravant aquesta Lucia, pensava que una més, per a una bona amiga que em prepara i em nodreix d’uns “berenars” extraordinaris, me’n he adonat que l’escena de la bogeria d’aquesta versió, és d’autèntica bogeria. No me’n he pogut estar de deixar per un altre dia el post previst per avui i proposar-vos escoltar-la.
Escoltareu alguna cosa, que ara no desvetllaré, que fa posar els pels de punta i que potser només escoltada podrà ser criticada per alguns puristes. Els que hem tingut la sort de veure aquesta senyora a dalt d’un escenari, ho entenem perfectament.
Què ho gaudiu i que us serveixi per començar bé la setmana.
Em preocupa, i molt, el cant de Giuseppe Filianoti. De tots és sabut que hi ha dies que canta bé, el d’aquesta Lucia no era precisament d’aquests. Filianoti canta el Don Carlo de la inauguració de la Scala d’enguany i que sembla ser que podrem veure en directe pels cinemes. Li desitjo sort.
Lucia: Natalie Dessay
Edgardo: Giuseppe Filianoti (debut a SFO)
Enrico Gabriele Viviani
Raimondo: Oren Gradus
Alisa: Cybele-Teresa Gouverneur
Normanno: Andrew Bidlack
Director musical Jean-Yves Ossonce
Orquestra i cor de la San Francisco Opera
juny 2008
Per baixar-vos l’òpera sencera, premeu a cadascun dels actes:
IN FERNEM LAND 
Está fantástica. No sabes cómo me alegro.
M'agradaM'agrada
Ets el dimoni temptador!!!
Mira que mentre em comentaves que ho estaves penjant jo em deia “Per mi no cal que et molestis, perquè tinc un autèntic `overbooking´ de, com diem a Badalona, `ple de´ coses per escoltar!”, però quan he entrat al bloc, com aquell qui no vol, he pensat “Va, pobre… Ja que té tan bona voluntat, escolta ni que només sigui el fragment que ens ha posat ja que, al cap i a la fi, sempre t’ha agradat escoltar la Dessay”…
I aquí em tens escrivint-te mentre està baixant el primer CD!: M’ha deixat garratibat, de debò!, ara bé, t’adverteixo que si continues així, acabaré per no entrar mai més al bloc, eh?
(Mira que bé: Ja m’ha baixat el primer!)
M'agradaM'agrada
I pensar que hi havia gent que ja la veia acabada.
Ni abans de operar-se ho cantava tan bé.
Quina intensitat!. Les notes també hi són, amb més dificultat potser, però amb més emoció.
És senzillament fenomenal. Ja m’he baixat l’òpera sencera. Si dius que el Filianoti no està bé, em faré una amplia selecció.
Moltes gràcies un cop més, per nodrir-nos de material de primera.
M'agradaM'agrada
M’és ben igual que no hi hagi el mi bemoll al final de la cadencia.Ella és una cantant molt sàvia que sap compaginar com ningú l’artifici vocal(net,imaginatiu i preciós) amb l’expressió visual i auditiva.El públic surt amb la sensació de que hi ha un treball extra d’estudi minuciós del personatge.
M'agradaM'agrada
Gracias por la grabación, Ximo. El audio que propones es un buen anzuelo para animar a descargarla, ya ves que estamos cayendo como peces.
El hecho de que haya ensanchado un poquito la voz creo que le favorece en favor de la expresividad. Y es de agradecer que no caiga en las superficialidades innecesarias que hacen otras sopranos de su cuerda (como Damrau). Brava Dessay.
El grito y los sollozos finales no se entienden a través de la audición, y no lo digo por ser cenizo ni hay que ser purista para que llame la atención, es que eso está lejos del estilo. Pero la interpretación es muy buena como para quedarse en la anécdota.
M'agradaM'agrada
Fa un parell de dies vaig escriure al meu bloc sobre la Fille de la Dessay al Met. Crec que el que ha perdut en les operacions ha estat la claretat i la puresa de timbre, però la resta de qualitats les té intactes.
A més la seva croada contra els divismes i els cantants “estàtics” és molt interessant.
M'agradaM'agrada
Cuanto mas la veo y la escucho mas entiendo la fascinacion que produce en el publico. Espero poder verla y escucharla en vivo en una funccion entera. Muchisimas gracias por este regalo!!!! Es una de mis opera favoritas con una soprano que me fue ganando a pasos grandes 🙂
M'agradaM'agrada
¡Me ha puesto los pelos de punta! ¡¡¡ Magnifica!!!
M'agradaM'agrada
No se compodré agrairte mai la gran quantitat de maravelles que ens fas gaudir.
Espero que l’adsl no me falli….
Gracies.
M'agradaM'agrada