Fiorenza Cedolins (Floria Tosca a Niça)
El 21 d’octubre de 2008 a la seu de la Israel Philharmonic Orchestra, al Frederic R. Mann Auditorium de Tel Aviv, tenia lloc la primera de les 5 sessions de Turandot de Giacomo Puccini, sota la direcció de Zubin Mehta.
El cast tenia diferents atractius, com ja veureu, però el principal motiu per fer una entrada a In Fernem Land, és el debut de la gran Fiorenza Cedolins en el rol de Liù.
Els que em lleguiu o em coneixeu, sabeu de la debilitat que sento per aquesta soprano, a la que ja fa molt temps vaig situar a la categoria de santa, amb altar i reclinatoris a disposició de tots aquells que es vulguin deixar seduir per la veu meridional, ample, rica en harmònics, de cant franc i sincer, amb un fraseig incisiu i una tècnica arrelada en l’escola i la tradició italiana.
Es feia estrany que la Cedolins no s’hagués deixat temptar pel rol de l’esclava pucciniana, tenint en compte que ja ha cantat altres rols més compromesos per la seva vocalitat, com la Tosca o la Manon Lescaut.
Els que encara no hem esborrat de la memòria la Cio Cio San del Liceu, que li va valer el premi a la millor cantant de la temporada, atorgat pel Grup de Liceistes de 4at i 5è pis, sabrem gaudir de les amples frases, els pianíssims suspesos en mig del viscut sentiment, que la Cedolins sap donar a les seves interpretacions.
En aquest debut, la Cedolins estava acompanyada per la Princessa Turandot de la soprano dramàtica Iréne Theorin (Isolda a Bayreuth aquest estiu passat), el tenor Lance Ryan (proper Siegfried de la Tetralogia del Palau de Les Arts, segons ens va informar fa uns dies en Titus al seu bloc, substituint sortosament, al inicialment previst Leonid Zakhozhaev, que tant em va decebre aquesta primavera, en la primera edició del Siegfried a València i El Timur del baix oficial del Liceu en les darreres temporades, Giacomo Prestia.
Cal dir que el resultat, com podreu comprovar, tots aquells que vulgueu baixar-vos els arxius, és notable. En una Turandot tenir al capdavant a Zubin Mehta és tota una garantia de qualitat, espectacularitat i bellesa sonora.
El so no és excepcional, les veus sonen una mica llunyanes i s’escolta algun que altre soroll, però és prou correcte per proposar-vos escoltar un cop més a les vostres vides, la Turandot.
Haig d’agrair especialment al amic Vianant, que sent un devot de la santa, m’hagi passat el arxius, que ja feia uns quants dies corrien per la xarxa emepetresiana amb una certa restricció i que no hi havia manera de caçar.
Us deixaré per escoltar les dues intervencions més destacades del primer acte de la Liù, tal i com les va cantar per primera vegada la Cedoilins, lligades i sense solució de continuitat. L’escena inicial amb el “Chi m’aiuta, chi m’aiuta a sorreggerlo?” que conclou amb el dolcíssim pianíssim “…nella reggia, m’hai sorriso” i on una encara nerviosa Cedolins ens deixa l’emprenta del seu art, per concloure amb la seva primera ària, el “Signore, ascolta!”. Les santes també poden millorar-ho.
En el tercer acte, Puccini reserva a l’eslava Liu el moment més humà de tota aquesta òpera. S’inicia amb la intensa escena de la tortura i les dues àries, “Tanto amore segreto, e inconfessato” i el “Tu che de gel sei cinta” que conclou amb el suïcidi.
La intensitat expressiva i vocal de la Cedolins esclata en aquest moment. Escolteu si no, com diu “per non vederlo più!”.
Hereva vocal de la gran Tebaldi, Fiorenza Cedolins sense tenir la veu tan homogènia, crec que la supera en expressivat, varietat de matisos i intenció.
Escolteu:
Pel que fa a la Theorin haig de dir que fa honor a les Turandots nòrdiques. Veu incisiva, metàl•lica, freda i indiscutiblement dramàtica.
El tenor Lance Ryan, ja us aviso que per a tots aquells que vulgueu escoltar subtileses, no és el vostre tenor. Però a tots aquells que no vulgueu patir, tampoc, ara bé, té un grau de testosterona molt acusat. Potser pel Siegfried fins hi tot arribi al final del duet força indemne, però està clar que no sembla ser el heldentenor que tots esperem des de fa anys. Valent si que ho és, no dubte a pujar al do, aixì que té l’oportunitat. El resultat és un altre cosa.
Si voleu comprovar tot això, aquí teniu l’enllaç per descarregar-vos tota l’òpera sencera.
Turandot 21 d’octubre de 2008 Theorin, Ryan, Cedolins, Prestia, Mehta.
G. PUCCINI TURANDOT
Turandot: Iréne Theorin
Liù: Fiorenza Cedolins
Calaf: Lance Ryan
Ping: Fabio Previati
Pang: Carlo Bosi
Pong: Iorio Zennaro
Timur: Giacomo Prestia
Altoum/Il Principe di Persia: Joseph Aridan
Il Mandarino: Sorin Semilian
The Israeli Chorus: Ysnai Steckler
Ankor Children’s Choir:Dafna Ben-Yohanan
The Israel Philharmonic Orchestra: Zubin Mehta
Fredric R. Mann Auditorium – Tel Aviv, 21 ottobre 2008
IN FERNEM LAND 
El Ryan en los tiempos en los que estamos y con lo brutote que se ve podría ser un buen Otello, un 25% del personaje es pura bruticie. Cedolins bien, la encuentro un pelín afectada, rizando el rizo, pero le da mil vueltas a Voulgaridou. Ya me gustaría que en vez de Gallardo-Domas viniera por aquí en abril.
M'agradaM'agrada
Jo sempre preferiré un cantant amb la veu adequada al seu repertori que no siga molt tècnic abans que un cantant tècnic forçant la veu per tal de cantar un repertori que no és el seu. Evidentment, quan surt un cantant que té veu i tècnica, molt millor, però d’aquests en surten un cada vint anys i pareix que el Ryan no va per aquest camí.
La Cedolins com a Liù em pareix l’antítesi de Voulgaridou, varietat d’accents front a la monotonia de la grega, veu de gran bellessa front a veu discreta i corrent, apassionament front a inexpressivitat.
M'agradaM'agrada
Bé, a jutjar per aquest Turandot i l’últim Trovatore que va cantar a Bilbao, sembla que la crisi vocal de l’any passat està del tot superada i que ha tornat en millor forma que mai per tornar-nos a delectar amb el seu cant que és pura emoció i veritable escola italiana. Però davant d’una santa potser més val callar…
La Theorin déu n’hi do, quin tros de veu! I el senyor Ryan està clar que no és cap prodigi de subtilitat i elegància, però almenys la veu és poderosa.
M'agradaM'agrada
Amigos míos residentes en Israel y que asistieron a una de las funciones de estas TURANDOT, me han trasladado por email muchos elogios sobre las dos féminas, Cedolins y Theorin.
Por cierto, esperemos que no hayan cancelaciones y se confirme la presencia anunciada de Fiorenza Cedolins como Leonora (TROVATORE), Liceu oct. 2009
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Encara no he aixecat el cap del Roméo et Juliette de Berlioz que, tan generosament com sempre, ens vares penjar i ara ja proposes una Liú per la Cedolins. No puc pair tanta bellesa en tan poc temps però te’n dono les gràcies, Signore.
M'agradaM'agrada
Ens trobem sense dubte davant d’una de les millors sopranos actuals(sino la millor) en el repertori italià.La seva fluidesa vocal li permet passar facilment del forte al pianíssim sense deixar mai de banda l’expressivitat.
M'agradaM'agrada
Complementando lo que dice Dandini sobre Cedolins como una de las mejores sopranos actuales del repertorio lírico y clásico italiano, estoy bastante de acuerdo , añadiría que todavía prefiero particularmente por timbre vocal y expresividad vocal, incluso por poderío ya que su voz es algo más ancha que la de Fiorenza, a la espléndida Daniela Dessì.
Estoy muy expectante ante la única Liu que cantará Daniela en el Liceu el próximo 30 de julio 09
M'agradaM'agrada