Serà un altre regal de Nadal, tot i que aquest no crec que tingui les xifres de vendes dels souvenirs netrebkians.

El nou CD de Joyce DiDonato porta per títol Furore (cliqueu l’enllaç, val la pena per escoltar fragments del disc i veure bon material), segurament fent referència a la tercera ària que incorpora en aquest disc, “Ira, sdegni, e furore…O stringerò nel sen” provinent del Teseo hwv 9 (1713) de G.F.Handel.

El magnífic treball de la mezzo texana (de Kansas, gràcies Kende. Com es deuen dir els de Kansas?), està dedicat integrament a Handel, un dels compositors que han acompanyat la brillantíssima carrera de la cantant des de els seus inicis. L’acompanya una formació experimentada com Les Talens Lyrics de Christophe Rousset, que asseguren la sonoritat i l’estil.

El programa escollit és:

Serse hwv 40 (1738)

• Crude furie degl’orridi abissi

Teseo hwv 9 (1713)

• Dolce riposo
• Ira, sdegni, e furore…O stringerò nel sen
• Morirò, ma vendicata

Giulio Cesare hwv 17 (1724)

• Figlio non è, chi vendicar non cura…L’angue offeso mai riposa

Admeto hwv 22 (1727)
Lentamento

• Orride larve…Chiudetevi miei lumi

Hercules hwv 60 (1745)

• Then I am lost…There in myrtle shades reclined

Semele hwv 58 (1744)

• Hence, Iris hence away

Imeneo hwv 41 (1740)

• Sorge nell’alma mia

Ariodante hwv 33 (1735)

• E vivo ancora?… Scherza infida

Admeto

• Gelosia, spietata Aletto

Amadigi hwv 11 (1715)

• Desterò dall’empia Dite

Dave Hendry trumpet – Josep Domenech oboe
Hercules

• Dissembling, false, perfidious Hercules!…Cease, ruler of the day, to rise
• Where shall I fly?

M’ha sorprès molt aquesta Joyce DiDonato, a la que el Colbran i jo varem descobrir a l’any 2003 a Pesaro, en el seu debut al festival, en una inicialment poc estimulant, crèiem nosaltres, Adina (com n’és d’agosarada la ignorància!) on ella va ser el catalitzador d’una funció brillantíssima. L’any següent vindria la seva meravellosa Rosina i un recital al teatre Rossini, per treure’ns el barret. La luxosa Fenena del Liceu, l’Angelina del any passat i esperem que moltes i moltes més funcions.

La sorpresa la motiva la manera d’afrontar aquest treball, amb un ímpetu, amb una força i un FURORE fins ara desconeguts, al menys per a mi.

La DiDonato sembla que s’hagi alliberat d’un cert academicisme interpretatiu, per llançar-se de ple, a la interpretació de les àries handelianes, amb una expressivitat vocal inaudita. Aquest és un treball iniciat ja fa molt temps que ha finalitzat amb la gravació d’aquest CD. No ha estat al revés, com acostuma a passar, quan un cantant grava un treball (la Malibran de la Bartoli) i després el promociona mitjançant concerts. En aquest cas la Didonato va començar fa més d’un any a treballar aquest programa, que s’ha materialitzat ara i que com és lògic, vist els esplendorosos resultats, continuarà portant en les properes gires.

Aquest és un disc que crea addicció.

La Mei, qui podia ser si no, diumenge em va regalar el disc i em va dir, diguem que t’ha semblat quan l’hagis escoltat, amb un somriure per sota el nas. La punyetera ja sabia que m’agradaria i avui quan l’he trucat per dir-li que estava bavejant, he notat sense veure-la, que tornava a somriure satisfeta i m’ha dit HO SAVIA QUE T’AGRADARIA.

No pot ser d’altre manera. L’art i la sensibilitat de la Joyce DiDonato al servei d’unes àries de gran impacte del millor G.F.Handel, han d’agradar a tothom, fins hi tot aquells que arrufen el nas quan han d’escoltar música barroca.

Es poden mencionar molts moments per no perdre’s d’aquests disc. El delicat Then I am lost…There in myrtle shades reclined” del Hercules i també d’aquesta òpera, els dos fragments que tanquen aquest treball, el dolgut “Dissembling, false, perfidious Hercules!…Cease, ruler of the day, to rise” i l’explossiu “Where shall I fly?”, on DiDonato exhibeix tots els recursos vocals i expressius per tal de fer de l’ escena de la torturada Dejanira, un espectacle vocal i interpretatiu de primer ordre. Una escena de la bogeria que res té a envejar a les més conegudes del belcanto italià.

No cal dir res del Scherza Infida del Ariodante, una de les meves àries de capçalera, on la cantant és capaç d’emocionar i oferir variacions diferents a les escoltades fins ara a les versions referencials, amb la von Otter i el Daniels al capdavant, segons el meu rànking i que ara per mèrits propis, hauran de compartir amb ella.

No voldria fatigar-vos amb lloances de cadascun dels 14 tracks.

Un disc absolutament recomanable, que és capaç d’emocionar i admirar, ja sigui des de la vessat interpretativa, com la vocal o l’expressiva.

Però…, sempre tinc un però, oi?, doncs si, perquè no creieu que m’ho empasso tot. El creatiu de la casa Virgin, responsable de la portada, no crec que hagi escollit la millor foto. Sembla talment que estigui veient la cotització dels índexs del IBEX35, l’altre proposada em sembla molt millor. En la pàgina d’enllaç que us he deixat, ja una sèrie de fotografies d’estudi, excel·lents.

No us el perdeu i gràcies Mei.

• Enllaç a la pàgina de Furore
• A la columna de l’esquerra, en el Bagul, podreu escoltar el Dolce Riposo del Teseo