Sarah Connolly - fotografia de Gerald Place -
Avui, Sara Connolly, de la que la Mei ja ens en va parlat al novembre passat, tot avançant el seu esperat debut al Liceu, amb el Nerone de la imminent L’Incoronazione di Poppea.
El Liceu ha tirat la casa per la finestra per aquestes representacions, doncs la cotitzada Sara Connolly forma part del segon repartiment (4, 6, 11 i 14 de febrer), al costat d’una soprano emergent com és Isabel Bayarakdarian, ja presentada a In Fernem Land, i de Marina Rodriguez Cusí, Jordi Domènech, Mirco Palazzi i Xavier Sabata, en els rols principals d’aquest segon repartiment extraordinàriament interessant, del que ja informarem en el seu moment.
Sara Connolly la mezzo anglesa nascuda al comtat de Durham és una de les mezzos més cotitzades del panorama d ela música barroca, de tots els principals teatres d’òpera del món. És una cantant fixa de la companyia de la ENO de Londres, on ha interpretat tot el seu ampli repertori, però la Connolly ha cantat a la Scala (Dido), rol amb el que farà el seu debut al ROH aquesta temporada, Lucrezia (The Rapte of Lucrezia) a Munic, Giulio Cesare a Glyndebourne (fantàstic DVD), Annio al MET, Ino i Juno de la Semele a San Francisco.
Curiosament, a part de centrar el seu repertori en les òperes barroques, tot sovint participa en l’estrena de les obres de compositors del seu temps, com Mark-Anthony Turnage’s ‘Twice through the heart’, Jonathan Harvey’s ‘Songs of Li Po o Sir John Tavener’s ‘Tribute to Cavafy.
Avui de totes maneres us vull presentar a la Sara Connolly cantant Hector Berlioz, on podreu degustar la calidesa d’una veu al servei de les bellíssimes cançons del cicle de Théophlie Gautier, Les Nuits d’été, del que escoltarem la quarta cançó “Absence”.
La interpretació prové d’un programa de la BBC anomenat voices, amés al mes de març de 2006. L’acompanya al piano Roger Vignoles
Espero que ho gaudiu com ho he gaudit jo.
Absence
Reviens, reviens, ma bien-aimée !
Comme une fleur loin du soleil,
La fleur de ma vie est fermée
Loin de ton sourire vermeil.
Entre nos cœurs tant de distance !
Tant d’espace entre nos baisers !
Ô sort amer ! ô dure absence !
Ô grands désirs inapaisés !
D’ici là-bas, que de campagnes,
Que de villes et de hameaux,
Que de vallons et de montagnes,
À lasser le pied des chevaux !
Au pays qui me prend ma belle,
Hélas ! si je pouvais aller ;
Et si mon corps avait une aile
Comme mon âme pour voler !
Par-dessus les vertes collines,
Les montagnes au front d’azur,
Les champs rayés et les ravines,
J’irais d’un vol rapide et sûr.
Le corps ne suit pas la pensée ;
Pour moi, mon âme, va tout droit,
Comme une colombe blessée,
S’abattre au rebord de son toit.
Descends dans sa gorge divine,
Blonde et fauve comme de l’or,
Douce comme un duvet d’hermine,
Sa gorge, mon royal trésor ;
Et dis, mon âme, à cette belle :
« Tu sais bien qu’il compte les jours,
Ô ma colombe ! à tire d’aile
Retourne au nid de nos amours.
Si voleu tot el cicle, premeu aquí
Hector Berlioz (1806-1869)
Les Nuits d’été, op 7 (Théophile Gautier)
- Vilanelle
- Le spectre de la rose
- Sur les lagunes
- Absence
- Au cimentière (Clair de lune)
- L’ile inconnue
Sarah Connolly mezzosoprano
Roger Vignoles piano
BBC voices març de 2006
IN FERNEM LAND 
Començar el dia amb aquesta veu tan exquisida, omple de finor totes les coses quotidiànes. Vui escoltar el cicle senser i espero el moment adient i ímtim per fer-ho.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim.
Voy un poco liada, pero esta Sara Connolly me ha gustado mucho.
No podré asistir a ninguna de las funciones del segundo reparto. Podré ver la primera función y luego estaré un temporada larga un poco desconectada del mundo. Espero poder seguir entrando al blog, aunque la asiduidad no será la que yo quisiera.
Sara Connolly me ha recordado por su calidez a la gran Baker.
Las cantantes inglesas siempre me han parecido exquísitas. Su escuela es muy musical y para el repertorio barroco, no tienen rival.
M'agradaM'agrada
M’agradat molt…llástima que jo tampoc la veuré! en fí esperem que no tardi en tornar.
M'agradaM'agrada
Joaquim, menys mal que has posat aquest post! No tenia ni idea de que la Connolly vingués al Liceu! És més, vaig comprar entrades pel primer repartiment i m’anava a vendre les de l’abonament que tinc al segon… Imagina’t! Uf!!!
Veig que aquesta temporada tindré doble sessió Monteverdi, i en dies consecutius…. Compararem Kasarova/Connolly 😉
Gràcies per avisar!
M'agradaM'agrada
Quina veu i quina maner d’emplear-la! Ha estat un plaer sentir els matisos que aquesta dama sap extreure del seu instrument. Fins i tot la llengua francesa sona molt francesa que sempre és d’agrair n intèrprets no francòfons.
Jo sí que espero veure-la fent de Nerone. Guardo l’entrada com un tresor.
Gràcies sempre, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Olympia, esta extraordinaria mezzo es el César del “Giulio Cesare” de Glyndebourne que tengo pendiente para tí.
M'agradaM'agrada
Vaja… i jo aquí a Tarragona, mentre la Connolly us delecta al Liceu! (ara penso: afortunats vosaltres!).
Quan tindrem un Liceu bis? Apa nano, deixa de somniar!
De moment escoltaré el cicle sencer.
Gràcies Joaquim!
PD. Guardeu-vos del fred!
M'agradaM'agrada
Vaja! l’any que ve canviaré d’abonament, per les recomanacions que feis al blog sembla que el 2 repartiment es mes “rentable” que el CAR.I per la poca experiència que jo tinc aixi ha estat-
A veure si la maleïda ADSL me baixa la gravacio d’una vegada….
Salut.
M'agradaM'agrada
Quin “luju” de veu¡ Les meves preferències van cap a les veus més greus i madures femenines i quan són així de clares i netes, acollidores, m’enamoren. L’havia escoltada en les gravacions de cançons d’advent i nadales de Bach i em va enganxar, ara estic esperant amb candeletes que em prestin el Giulio Cesare.
Felicitats per les reformes, ha quedat tot molt ben endreçadet.
PD. El concert del 25 de l’OBC no entra en el meu abonament i seré fora. Us rellevaré en el següent en les mostres de suport a Oue
M'agradaM'agrada