IN FERNEM LAND

LO STUPEFACENTE JUAN DIEGO FLÓREZ


juan-diego-florez-2

Ja sabeu de la meva debilitat per Juan Diego Flórez, un tenor que fa fàcil allò que sembla inabastable per la majoria de tenors que canten el mateix repertori. A la bellesa natural de la veu hem de sumar-li l’extraordinària tècnica al servei de la musicalitat, un fraseig claríssim i expressiu i una adequació estilística immaculada.

A tot això hem d’afegir-hi una intel•ligència prudent, alhora de anar ampliant el repertori, conscient com és de les característiques vocals i la consistència del instrument. Amb els anys ha anat provant rols que podrien semblar que posan al límit les seves possibilitats, com el temible Arturo de I Puritani de Bellini o la darrera, el debut amb el Duca del Rigoletto verdià. En el darrer cas s’ha estimat més, i jo crec que ha fet bé, aparcar-lo durant uns anys, tot esperant la previsible evolució i enfortiment del registre central, per tal de no forçar la veu, amb les repercussions negatives que això tindria en la resta del repertori belcantista, que ell canta com ningú. Seria una llàstima que per ser un bon Duca, però no el millor, perdéssim el millor en tants altres rols.

En el cas del Arturo de I Puritani, Flórez ha anat evolucionant la interpretació des de el debut que va fer a Las Palmas al costat de Mariola Cantarero (maig del 2004), on es notava al tenor no gaire còmode, per bé que estilísticament irreprotxable.

Passats més de quatre anys d’aquelles representacions, Juan Diego Flórez va oferir abans d’ahir, 8 de gener de 2009, un Arturo antològic al Teatro Comunale de l’estimada ciutat de Bologna.

Em sembla no exagerar gaire, si us dic que a part d’espectacular, és perfecte. Una interpretació bellíssima que em  fa treure el reclinatori, després de molt temps de tenir-lo amagat per no gastar-lo en va, demostrant un cop més que Flórez és ja un tenor històric, que deixa actuacions referencials al costat de la llarga llista de cantants memorables.

Al costat de Flórez hi trobem l’Elvira de la joveníssima (25 anys) Nino Machaidze.  S’ha de començar a escoltar aquesta noia com es mereix, molt més enllà de col•locar-li la etiqueta de la segona Netrebko i aquestes coses que certa premsa i el mateix festival de Salzbug s’ha encarregat de llançar aquest estiu passat, quan va substituir a la Netrebko amb la Juliete al costat de Rolando Villazón, amb aquesta necessitat tan actual de llençar figures noves cada temporada. La Machaidze té, a part d’una veu bonica, una tècnica i un legato que la fan molt idònia pel repertori belcantista. No s’arronsa al costat d’un Flórez pletòric i sense límits. Ambdós fan una parella perfecte. Si haig de retreure-li alguna cosa és voler acabar l’òpera amb un sobreagut que ni cal, ni li surt del tot bé.

És un goig poder-vos oferir aquesta magnífica representació.

Us deixaré els enllaços per tal de que tots aquells que vulgueu podeu baixar-vos l’òpera i con que no he pogut tallar res, si no volia cometre un sacrilegi musical, us deixo tot el tercer acte íntegre, malgrat que gasti molta de la capacitat que wordpress em dona per penjar àudios. Em sembla que vosaltres us mereixeu això i jo no me’n puc estar.

Gaudiu fins l’última nota de la demostració de com es pot ser perfecte i emocionar, sense fer demostracions circenses i gratuïtes.

ACTE 3er I Puritani (V.Bellini) Teatro Comunale Bologna 08.01.2009

El repartiment senzer de l’òpera és:

Bellini: I PURITANI

Lord Gualtiero Valton: Ugo Guagliardo
Sir Giorgio Valton: Ildebrando D’Arcangelo
Lord Arturo Talbo: Juan Diego Flórez
Sir Riccardo Forth: Gabriele Viviani
Sir Bruno Robertson: Gianluca Floris
Enrichetta di Francia: Nadia Pirazzini
Elvira: Nino Machaidze

Orchestra Teatro Comunale di Bologna
Coro Teatro Comunale di Bologna
Direttore Michele Mariotti
Maestro del coro Paolo Vero

Teatro Comunale de Bologna, 08.01.2009

Aniré actualitzant els arxius a mida que els vagi baixant

Acte 1 arxiu 1
Acte 1 arxiu 2
Acte 1 arxiu 3
Acte 2 arxiu 1
Acte 2 arxiu 2
Acte 3 arxiu 1
Acte 3 arxiu 2

  • Utilitzeu el hjsplit per ajuntar els arxius

En el segon repartiment els protagonistes seran la parella de cantants canaris Iolanada Auyanet i Celso Albelo. Des de aquí, els hi desitjo tota la sort del món.</p>

22 comments

  1. JaumeM

    Co……rdons Joaquim!¿com to pots fer? encara no deu haver deixat de vibrar el Comunale amb els aplaudiments i els “in fernem landaires” ja tenim el tast i la opera sencera!!!
    EXTRAORDINARI.Gracies una altre vegada mes.
    En el blog he llegit mes d’una vegada la inmensa perfeccio musical i tecnica delJDF, pero tambe he llegit que no conmou l’anima tant com altres cantants(el RVillazon,per example), a mi tambe m’ho sembla aixi.
    Vaig a baixarme tota la opera i la comparare amb la versio de AKraus, que tambe me posa la pell de gallina.

    M'agrada

  2. Isolda

    Maravellós! ! !La perfecció de Florez cantant es emocionant.. Crec que ha fet bé hagi desat per més en davant el duc de Mantua.
    Nino Machaidze m’agrada molt , a mi la veu em recorda la Netrebko.

    M'agrada

  3. dandini

    Juan Diego Flórez va debutar l’Arturo a Las Palmas i després el va cantar a Viena.Amb aquestes funcions ha reprès el rol.Segons el meu parer no hi han massa diferències objetivables per afirmar que aleshores estigués poc comode i ara sí.Em sembla que desde que va assolir el rol ha deixat ben palès que no té rival.M’agrada moltíssim Nino Machaidze,veu important,estil perfecte,aguts punyents,poder comunicatiu.Espero amb moltes ganes el seu debut liceístic al costat de Florez a La Fille du régiment. Tornant a I Puritani l’any vinent Juan Diego tornará a cantar l’Arturo al Real amb una altre gran soprano, la cubana Eglise Gutiérrez,sota la direcció del mateix mestre Michele Mariotti,que va dirigir el concert Gluck -Ganassi al Liceu.

    M'agrada

  4. Dandini, tinc les tres gravacions de I Puritani, per això ho dic.
    La interpretació de Bologna és lliure, més pendent de crear i fer música, que de donar les notes justes, d’això no hi ha mai cap dubte, com succeeix a Las Palmas. Tot, per altre part força comprensible, al tractar-se de la primera vegada. Passa una mica al mateix amb el Rigoletto de Lima, on canta un Duca força nerviós i el de Dresde que vas tenir la sort de veure.
    A Bologna Flórez dona la sensació que gaudeix plenament del personatge, fins hi tot les notes agudes sonen més arrodonides i l’emissió és més relaxada.

    Jo crec sincerament que és força objectivable si s’escolten les gravacions, cosa que si no les tens, estan a la teva disposició.

    M'agrada

  5. Gràcies Joaquim per aquest nou regal que fas. Ja saps que nosaltres som molt Florezistes i tenir aquestes grabacions ens encanta. M’estic baixant els arxius i estic impacient per escoltar aquests puritans i més encara, després de llegir els comentaris que fas.

    M'agrada

  6. OLYMPIA

    Vist que són més de les dues de la matinada, demà posaré en marxa el llaminer projecte: Baixa’t en Flòrez en I Puritani del Magnus Blogus.
    Molts kissinets. Amb el que ens arribes a oferir esdeens vici, vici d’arte, és clar.

    M'agrada

  7. Mentre llegia la teva crònica tenia una lleugera sensació de dejà vu, però de signe contrari: haver llegit una crònica sobre el mateix però completament diferent (aquesta, concretament).

    En tot cas, el que faré és escoltar la que ens proporciones i treure’n les conclusions que calgui. A mi, en tot cas, Flórez m’agrada i espero que pugui continuar cantant durant molts anys.

    M'agrada

  8. Els enllaços que deixo, a part de regals, voldria que fossin constatacions del que dic.
    Si les obres, els intèrprets o les actuacions que podeu baixar-vos, us agraden, estic doblament satisfet.

    Ferran, jo també he llegit la crònica que enllaces i com pots comprendre, pel seu to radicalment diferent i per la manera con tracta altres coses, m’estimo més no entrar a debatre en el que segurament seria una polèmica estèril, vist les dues visions sobre un mateix tema. Aquí no és qüestió de matisos.
    Els que podeu, gaudiu, als altres, us acompanyo amb el sentiment.

    M'agrada

  9. Golaud

    Con los fragmentos que se puede escuchar aquí y en otros blog’s me parece muy poco ponderado lo que se comenta en la crónica que señala Ferran. Pienso que Arturo no es el papel ideal para Flórez, pero de ahí a hablar de berridos, hay un océano.

    Por lo que ha comentado Dandini contigo, he comparado el “A te, o cara” de Las Palmas con el de Bolonia y no desmerece en absoluto el primero, incluso a mí me ha gustado más. En el resto de la ópera no sé, tendría que comparar tranquilamente.

    ¡Qué bien que nos pongamos todos de acuerdo! 😉

    M'agrada

  10. alex

    Además de JDF que estuvo como siempre, espectacular, de lo que escuché en directo por la Rai 3 ( por cierto, muy deficiente retransmisión), atención a la joven Machaidze de solo 25 años y que si no se estroprea, va a ser una soprano de muchísimo futuro : ha demostrado que sabe lo que es el canto con legato, básico en el belcantismo.
    Destacaría también como muy notable la actuación de D’Arcangelo ;y muy equilibrada y dinámica a la vez la dirección de Mariotti ( que ya dirigió el Concierto de JDF en Peralada este pasado agosto).
    Al parecer y en el segundo reparto, me han llegado magníficos comentarios del Arturo que cantó Celso Albelo, con insultante facilidad en el registro agudo.

    M'agrada

  11. maria teresa

    Jo no hi entenc gaire, ho dic per endevant, pero dir, com he llegit, que al JDF li queden pocs anys de vida artística….que a I puritani de Bologna no estava del tot fi….home! Una cosa es que t’agradi mes o menys, contra això no hi han arguments perque casdascú te els seus gustos, però no es pot negar que es un cantant com la copa d’un pi. Jo he disfrutat moltissim!!! I un BRAVO també per la Nino Machaidze, la trovo fantàstica.

    M'agrada

  12. Reholasss, me encantaa el nuevo formato!! Se hace muy agradable sin perder todas las cositas que antes teniamos, vaya curro te pegaste! Bueno ya q poco a poco vuelvo q este ano se ha hecho como dificil el comienzo aportar un poco. Tambien escuche la transmision por la Rai3 dei Puritani. Que desastre de transmision madre mia, no escuche cosa peor grabada technicamente en mi vida!!! No se como no hicieron pruebas o algo para darse cuenta q graban demasiado alto el volumen o no se cual era el problema, pero lo que fue Rai3 fatal! Ahora lo que fue la funccion bieeeeennn!! Aviso que mis impresiones pueden ser afectadas por el sondio fatal y aun no tuve tiempo de escuchar una mejor por satelite, pero tuve un poco la sensacion de que no era el mejor dia de Juandi. Nada que ver con que no pueda hacer el papel ni mucho menos, solo q el como todos, tiene dias mejores 🙂 Pero claro, este hombre hasta cuando no esta n su mejor dia esta mucho por encima de todos los demas. Lo digo porque le oido los agudos mas faciles otras veces. Perooo si que tuvo lo que mas y mas me gusta de su voz que es la voz media, la dulzura infinita y ahora no se decir exactamente la frase, pero oi un piano que fue simplemente divino, perfecto!!!! Y por lo tanto en este papel que tanto enfoque en la parte aguda tiene yo prefiero a Florez por lo que aporta en los demas de la partitura, que otros no les queda para poder desarollarla como se merece. Es belcanto, no una prueva de agudos para mi y pocos cn un canto en todos los sentidos tan bello como Florez. Se puede disfrutar de las belleza de las frases en su voz, como en pocas. Asi que esperare con ansias tb esas Sonnabula del Met. Y para mi segun lo escuchado Nino fue a su altura durante la funccion. No se que tal se habra escuchado en el teatro, pero en audio empastaben bien. Encuentro sorprendente para la juventud de Nino el contraste entre su regustro agudo y lo dramatica que se pone su voz a veces, pero es agradable. Me sigue resultando un poco estridente en los agudos… pero casi no hay soprano que no me lo resulten. En conclusion me ha gustado mas que en verano como Julieta y pienso que de verdad es una buena voz que merece ser seguida. No hay que dejarse influenciar por la publicidad y por la prensa, hay q confiar mas en la oreja y es una buenza voz. Y espero que siendo tan joven tampoco se deje presionar por todos en ir rapido con los papeles. Lo que si me gusto mas en Puritani que en Julieta y dudo mas de como me gustara en ese papel en vivo (Julieta). Pero yo mas que dudar me hago preguntas y me dejo convencer si lo que oigo me gusta asi que supongo que despues de oirla en vivo sabre de verdad si ella me gusta y que tanto 🙂 Tanto Ildebrando como Viviani no han estado mal per tampoco puedo decir q memorables en algo. Lo siento pero los duos para mi pft, curiosamente tuve en ambos la sensacion que tenian problemas con los graves y en Ildebrando no es la primera vez que me da esa sensacion. Tambiene puede ser un poco a causa del ritmo de conductor. Ya note que en Italian lo de conducir bien se transalda muchas veces en pegarle a toda leche y mas de una vez el sr Mariotti me dio la sensacion de tener la cavaleria cavalgando detras de mi y de los cantantes. Un pelin menos pegado les hubiera dejado a los dos, que no son malos cantantes el espacio del respiro suficiente para frasear un poco mejor, o quiza mas a mi gusto. Lo mismo me parecio en las partes de Juandi a veces un pelin lento. En definitiva en la musica me falto un poco de sutileza ( no se si decir homogenidad o fluididad o una mano un poco mas delicada en transiciones). Me la volvere a esuchar para ver si no fue impresion de la transmision radio. Pero en definitiva tanto Florez como Nino me gustaron mucho y la funccion me agrado suficiente como para volver a escucharla mas veces 🙂 Gracias Joaquim.

    M'agrada

  13. Una maravilla. Estoy con Hariclea en lo de los agudos un poco estridentes de Nino, pero la verdad es que es una cantante magnífica… ¡qué nos dure muchos años!
    De Juan Diego Flórez, nada que decir. Perfecto, como siempre.
    Descargando la ópera completa después de haber degustado la muestra.

    M'agrada

  14. Albert

    Estic gratament sorprès per la descoberta d’aquest blog! Més encara podent-me descarregar la magnífica representació de “I Puritani” que, per cert, vaig tenir la gran sort de viure en directe, doncs van convidar-me a aquesta estrena i, sincerament, va ser una nit màgica: Flórez va cantar tal i com s’espera que ho faci, a un altíssim nivell i fent-nos sentir uns privilegiats per estar asseguts al pati de butaques. Machaidze, una desconeguda aleshores per a mi, va protagonitzar una interpretació que, si bé es notava un pèl nerviosa, va executar tot el cant amb precisió, notes clares, aguts brillants i, escènicament, ràpida, bella i de gran inteligència interpretativa; malgrat la simple i previsible posada en escena.
    En essència: la millor vetllada operística que, fins a la data, he viscut. Per cert, es diu que DECCA n’editarà un DVD.

    M'agrada

  15. Pink

    Hola!!he trobat aquesta ,página que és parla de Juan Diego Flórez, y voldría recordar el recital al Liceu del 30-11-07 Misero O Sogno” de Mozart, La ricordanza de Bellini,etc fins arribar “Bella enamorada , de El último romántico” que alli jo ja estaba en un mar de llagrimes,completament desfeta !! quin concert per recordar ha passat casi dos anys i sembla ahir mateix
    el final fou “Linda ! Si ritiró , de “Linda di Chamounix “de Donizetti.Fou un final apoteósic.Com soc una novinguda a la música operistica, miro de no perdre ni un detall, fins observá el comportament del públic,en aquella ocasió el silenci és podía tallar.Canvian de tema he perdut la pagina i no la trobo ha on es parlar dels actors que ens sorpreníen cantant, hi voldría afegí a la actriu Lee Remick “Dias de vino i rosas” ella va ser interpret de cançons de Sonheim.

    M'agrada

  16. colbran

    Pink, Lee Remick estrenó el gran fracaso de Stephen Sondheim “Anyone can whistle” al lado de Angela Lansbury, una de las grandes del musical de Broadway. Fracaso que no se explica pues la partitura es muy interesante. También intervino en una versión en forma de concierto de “Follies” en 1985. Ambos títulos están grabados en CD.

    Hasta ahí lo que sé de Lee Remick como cantante de Sondheim. Quizás grabó algún disco aparte con temas. de este compositor

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: