Eiji Oue es torna a posar al davant de l’OBC, la seva orquestra, la nostra orquestra, en el que serà el seu primer concert del 2009 i el primer després d’haver esclatat aquest estrany afer de la seva possible no renovació com a Director titular.
El concert és molt interessant per molts motius.
Per les dues obres que l’integren, a priori molt poc Oueianes. El fenomenal concert per a violí i orquestra de Beethoven i la darrera simfonia de Haydn, és a dir la simfonia núm. 104, la Londres.
Pel violinista que interpretarà el concert de Beethoven, el siberià Vadim Rapin (1971). Potser per aquest motiu, els estimats responsables de la temporada de l’OBC han decidit tornar a augmentar el preu de les localitats, des de 35€ a 65 €, quan normalment la franja és de 17€ a 45€. Un únic solista, per molt bo que sigui, justifica aquest augment?
Jo crec que aquest concert, malgrat que la distribució del programa no ens ajuda gens, hauria de ser el concert del reconeixement del públic al seu director. Per això m’hagués agradat que a punt de iniciar-se el concert, tot just en obrir-se la porta que dona accés al escenari i intuir la figura del mestre Oue, jo hagués proposat una rebuda entusiasta.
Sent la primera obra del programa, el concert per a violí i orquestra, sense una obertura o una obra curta que inauguri el concert, no sembla que la rebuda entusiasta sigui el més idoni, no fos cas que el virtuós violista es pensés que és per a ell.
No ens queda més alternativa que l’entrada del mestre a la segona part, abans d’iniciar-se la simfonia Londres, per demostrar-li la nostre gratitud, estima i reconeixement per la tasca feta amb l’orquestra i perquè no dir-ho, si el que s’intueix és cert, com a repulsa a tots aquells que des de els diaris o els despatxos, han decidit que el mestre no ha de renovar.
És una llàstima fer-ho al inici de la segona part, doncs en el escenari del Auditori no hi haurà tota l’orquestra, que segurament també li agradaria demostrar-li el recolzament, amb tots nosaltres, però el destí ho ha volgut així i si en la majoria de concerts, en la segona part acostuma a omplir-se el hemicicle amb el gruix de l’orquestra, en aquest cas, els efectius per l’obra de Haydn, seran més limitats.
Tot i així jo continuo proposant que en aquest moment, abans que el mestre comenci a dirigir, rebi la merescuda ovació.
No em queda gaire esperança en el bon criteri dels gestors de l’OBC, és per això que penso que qualsevol mostra efusiva d’estima, com les que acostuma a rebre el mestre Oue en acabar tots els seus concerts, es faci abans de tocar l’obra.
Els que gaudim de la seva tasca i de la seva concepció de com entendre la música i com fer-la arribar al públic, que penso sincerament que som la majoria, tant ens fa el que pugui dir sistemàticament un crític, però si que estem alarmats davant la decisió que es pugui prendre en un despatx, apartat de la realitat, del públic i dels musics.
La història de l’OBC i els seus directors es convulsa i per naps o per cols, no hem acabat mai d’assolir un equilibri com el que hi ha ara. No costa gaire entendre, que se’ns faci difícil esbrinar el motiu que pot portar a prescindir del mestre que ha fet tornar l’entusiasme a l’Auditori.
Digueu-me ingenu:
Imagino una escena que podria filmar Frank Capra, on durant els concerts d’aquesta i de la propera setmana, el públic que omple de gom a gom el recinte, dret, aplaudint i bravejant a un emocionat Eiji Oue, mentre l’orquestra en ple li demostra per enèsima vegada la seva estima, fent marxar del Auditori a les altes instàncies que hauran de rectificar corre-cuita una decisió erròniament presa, per tal de que l’escàndol que originaria un canvi en la titularitat de l’orquestra, els fes perdre el quatre vots que els mantenen asseguts a la poltrona, mentre un crític s’haurà d’empesar tot allò que ha escrit en contra del que a partir dels concerts d’aquestes dues setmanes, esdevindrà el renovat director de l’OBC.
Aquesta escena optimista, plena de l’esperit del cineasta d’origen sicilià podria ser real, tot depèn de nosaltres.
Ens veiem al Auditori!
Us deixo un youtube de Vadim Repin, per si l’escena imaginada no us atrau prou a venir aquest cap de setmana.
- “Souvenir d’un lieu cher op 42 de P.I.Txaikovski”
vídeo de legionnaire87
IN FERNEM LAND 
Jo tinc entrada per anar-hi divendres, i penso seguir les “consignes” que apuntes, aixecant-me, aplaudint i bravejant Oue quan surti a dirigir la segona part. Entre tots hem de fer que els tres dies en què està programat aquest concert siguin recordats pel suport del públic al mestre Oue i als components de la NOSTRA Orquestra.
I ara em perdonareu que surti l’Assur “perepunyetes”, i et prego que em disculpis, Joaquim, per utilitzar el teu bloc, però m’agradaria que aquesta campanya de suport al mestre Oue servís també, de retruc, per conscienciar a molta gent sobre l’errònia utilització del verb “recolzar”, un verb que, a diferència del castellà “apoyar”, en català només serveix per expressar l’acció física quan alguna cosa reposa sobre un suport (“Va recolzar l’escala a la paret.”). En canvi, quan volem expressar, com és en aquest cas, la defensa o l’ajut a algú o a alguna idea, hem d’utilitzar l’expressió “donar suport” (“El públic de l’Auditori es va posar dempeus per aplaudir, entusiasta, el mestre Oue mostrant-li així el seu suport.”)
Així, doncs, potser en alguna crònica es llegirà: “Davant les mostres de suport de tot el públic de l’Auditori, el mestre Oue, visiblement emocionat, va haver de recolzar el cap sobre l’espatlla del concertino”… Estaria bé, oi? 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies Assur,
A partir d’ara donaré suport.
Luis
M'agradaM'agrada
Joaquim ya te comentaremos que tal ha ido esta noche, en la crónica que nos hagas del concierto de mañana.
Esperemos que mucha gente nos siga con la iniciativa.
El cartel de Yes we can, muy apropiado y de actualidad.
M'agradaM'agrada
Joaquim, felicitats pel teu blog!
Jo hi aniré diumenge al matí i donaré tot el meu suport a l’Eiji Oue al principi de la segona part. Trobo que és molt bona idea.
Víctor
M'agradaM'agrada
Assur referent al mot recolzar, ja que es esmentat una frase de la enciclopedia catalana, més avall veuràs un escrit que diu. ” Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles” “Sobre aquells exèrcits recolzava tota la força de l’imperi.
M'agradaM'agrada
Efectivament, tant al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana com al de l’Institut d’Estudis Catalans, hi diu que el verb “recolzar”, per extensió, pot utilitzar-se per dir, per exemple: “Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles”. “Sobre aquells exèrcits poderosos recolzava tota la força de l’Imperi.”, però fixeu-vos, també, que en aquests exemples els verb “recolzar” ve definit com un verb intransitiu i que, per tant, no pot tenir complement directe.
Si diem “El públic de l’Auditori recolza Oue”, o “En Pere recolza totes les dones maltractades”, tant “Oue”, en el primer cas, com “totes les dones maltractades”, en el segon, serien complements directes, la qual cosa no és possible tractant-se d’un verb intransitiu.
He buscat per Internet algun lloc on hi hagués alguna explicació que ho ampliés, i la que m’ha agradat més ha estat aquesta, que és la del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili:
recolzar, recolzament:
Aquestes formes tenen un sentit físic i es consideren castellanismes en sentit figurat, context en què cal fer servir formes com ara donar suport, prestar suport, ajudar o fer costat. Recordem que *apoyar també és un castellanisme. El sentit figurat és correcte, però, quan el verb va seguit de les preposicions en o sobre:
Correcte: Un conjunt de biguetes d’alumini recolzarà el sostre de la tercera planta.
Incorrecte: La proposta es va aprovar amb el recolzament del PAS.
Correcte: La proposta es va aprovar amb el suport del PAS.
Incorrecte: Confiem que ens recolzareu davant de la Comissió.
Correcte: Confiem que ens fareu costat davant de la Comissió.
Correcte: L’èxit de l’Àrea recolza en uns plantejaments realistes i austers.
Disculpeu si amb tant de parlar de suport, puc semblar-vos un “insuportable” 😉
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
A Déu poso per testimoni que mai més tornaré a donar recolzament.
A Déu poso per testimoni que donaré tot el suport al mestre Oue.
I espero que dissabte i diumenge el públic, amb el meu suport, reaccioni de manera més efusiva que ahir divendres. Sembla ser que l’Assur s’ha quedat sol bravejant al mestre.
Chusco, i tu?
M'agradaM'agrada
Podríais imprimir el cartel en A-4 (o la imagen/texto que consideréis oportuna) y levantarlo cuando entre Oue.
Mks.
M'agradaM'agrada
Me parece una memez discutir el tema soporte-apoyo cuando todos los que aqui estamos entendemos perfectamente el concepto de nuestras palabras sean más o menos academicas, no creo que a nuestro maestro le modifique la situacion el hecho de poner una u otra palabra asi que no busquemos cuatro patas al gato que ya tenemos bastante en que pensar y escribir a favor de la causa que aquí nos une ,así que no dejemos de “apoyar ” o dar “soporte” a nuestro querido Director. como podreis comprobar he olvidado montones de “comas” pero seguro que habeis podido entender . Y ahora lo importante….el domingo y como de costumbre el Maestro nos deleitó con un monotemático Mozart ,a la salida tuve el gran placer de felicitarle y estrecharle esas manos que tanto nos trasmiten , os confieso tengo ya muchos años pero desde hace unos meses estoy platónicamente muy enamorada. y seguro que comparto ese sentimiento con muchos y muchas más, me equivoco?
M'agradaM'agrada
Gloria:
Llegeixi amb atenció, per favor, tot el que s’ha dit referent al verb “recolzar” en aquest “post”, i veurà com, malgrat que en els comentaris que hi fan referència hi ha comes, punts, punts i a part i, fins i tot, accents (en els mots que n’han de portar, està clar), vostè demostra, amb el comentari que hi envia, no haver entès res del que s’hi deia.
Si així li plau, escrigui vostè sense comes, sense punts o, fins i tot, com veig que fa, escrigui obviant les regles d’accentuació, que ja me’n guardaré jo ben bé prou de recriminar-li-ho, però per favor li demano que no titlli d’idioteses (“memeces”) el fet que hi hagi gent a qui la llengua, escrita o parlada, li mereix el mateix respecte que a vostè, pel que diu, li mereix la música.
M'agradaM'agrada
Assur i Glòria, dues màquines a tota marxa per la mateixa via i en sentit contrari.
La Glòria (quines casualitats té la vida) no coneixia que per l’Assur el tema lingüístic té la mateixa importància que per a ella té l’OBC i el mestre Oue.
Ni l’un ni l’altre, permeteu-me dir, que heu fet l’esforç d’intentar entendre el comentari fet per l’altre.
Us demano si us plau contar fins a deu, respirar a fons i tornar a llegir. Estic segur que de tornar-ho a fer, no utilitzaríeu les mateixes paraules i jo, ves per on, us necessito als dos.
Moltes gràcies per pensar-hi.
M'agradaM'agrada
Renoi quina bronca! en cap moment jo he volgut ofendre a ningú tot el contrari l’únic que intentave era treure importancia a unes paraules potser incorrectes però Assur potser si em coneixes una miqueta més créc que ho podrás entendre. El 8 de Juny em cauen 70 tacos,aixó si arribo… com tu ja deus saber a les escoles de Catalunya en aquells temps de catalá “rien de rien” i t’ho dic així perque françés si que en feiem, i ves per on que jo vaig neixer a Barcelona però d’una familia de tantes en aquells temps “pluri-regional ” (aquesta paraula no se si es correcta m’ho acabo d’inventar ,espero la bronca) castellans,aragonesos i valencians i tots ells gent mol maca, tinc entés… Jo estic d’acord amb tu que hi han faltes d’ortografia que fan mal a la vista o a la oÏda, ahir sensa anar més lluny el senyor Monegal amb cert prestigi periodistic i que fa un programa dedicat a treure defectes a tothom va deixar anar : Farem un “VISTAS” volia dir un COP D’ULL i com aquesta les deixa anar constanment , amb aixó no estic dient que no em de tenir cura al parlar la nostra llengua, sigui quina sigui jo com que estic potser massa obsesionada amb l’assumpte Mestre i OBC alló del concepte suport o recolzament per a mi no era tan important com es deia sino que es digués , pensant que tothom ja ho enteniem i ara et demano disculpes per ficar-me on ningú em cridava i et pro meto que no tornará a passar, el que no et puc prometre es millorar el meu catalá escrit, ja sòc massa gran , però no et faci mandra corregir-me si et ve de gust, m’arribat que ets molt bona persona i per a mí ja saps ,només compte aixó……. una abraçada Gloria.
M'agradaM'agrada
Ai Joaquim ara també t’haig d’agraïr el fet de fer-me quedar bé quan encara no se si ho mereixo…. però d’on has sortit criatura ? ja ho sé, ets aquell Angel Custodi del que em parlaven les monges i que fins ara, a la vora dels setanta encara mai no l’hi l’havia vist el pel, en quan acabem amb la moguda del Mestre , podriem anar uns quants amb tu al front i fer un cop d’ulll per qualsevol de tants llòcs conflictius, Gaza,Irak,Colombia, potser tu simplement amb l’inteligencia ,bondat i empenta …..qui sap !!!
Graçies Joaquim altre vegada. un petó,Glòria.
M'agradaM'agrada
Hi ara Glòria on vas a parar amb això del àngel custodi. QUINA MANDRA!
😀 😀 😀
M'agradaM'agrada
Gloria: Tal com vaig dir a en Joaquim, el qual i per si no en tenia prou amb els enrenous que darrerament se li han organitzat al bloc va haver de córrer a fer de mitjancer entre nosaltres dos, el malentès que es va crear entre tu i jo va ser ben bé allò que se’n diu un foc d’encenalls, molt propi de dues persones apassionades però que, pel fet de ser-ho, no obliden que són, abans que res, persones. O sigui que per part meva tampoc hi ha, t’ho ben asseguro, cap rancúnia, i la prova la tens en aquesta abraçada que t’envio.
M'agradaM'agrada
Ara amic Assur , fins i tot estic contenta d’haver-te conegut , espero que si guanyem la causa comú que ens uneix poguem celebrar-ho amb una copeta de cava, i si no fos així ……..doncs pendrem un cafetó tot comentant la gran injusticia , jo sòc una gran adicta al café però no cal dir que en aquest cas ens estimem molt més el cava , tot aixó naturalment junt amb el nostre intermediari ,encara que a mí m’agradada dir, “Angel” Joaquim.
Una abraçada,Glòria.
M'agradaM'agrada
SOOOOOS !!! PERQUÉ NO ENTREN ELS MEUS COMENTARIS PORFA, AJUDA…..
M'agradaM'agrada