La sala gran del Gran Teatre del Liceu no és l’auditori idoni per escoltar una raresa com Romanzen aus L.Tiecks Magelone op.33 de Johannes Brahms.
Els abonats del torn A, deixeu-me generalitzar, no és el públic ideal per un recital de lied sense concessions.
Malgrat aquestes dues premisses absolutament incontestables ahir per la nit al Liceu es va viure una gran nit.
No podia ser d’altre manera si l’encarregat principal de portar-ho a bon port s’anomena Matthias Goerne, que és el mateix que dir el LIEDERISTA.
El baríton alemany posseeix una veu bellíssima, molt dúctil i d’una qualitat extraordinària, capaç de crear autèntica poesia amb un fraseig dramàtic perfecte i una tècnica gens artificiosa, d’emissió prodigiosa, amb uns matisos que emocionen i una capacitat expressiva i tècnica que enlluerna.
L’ha acompanyat de manera excel•lent el pianista suís Andreas Haefliger. En aquest poema, quasi una cantata escènica, el protagonisme del piano és molt notori, creant climes i atmosferes dramàtiques molt interessants. Haefliger no ha volgut, o no l’han deixat agafar mai el protagonisme, ni tan sols en els moments que el piano ho és. Extrema compenetració amb el solista vocal, no així amb el narrador, doncs les entrades pianístiques en mig de la narració parlada, m’han semblat una mica brusques.
Amb uns artistes amb aquestes qualitats, qualsevol obra resulta assequible. No havia escoltat mai sencer aquest poema i aquest cap de setmana buscaré la manera de tenir alguna versió referencial a casa. M’ha semblat un cicle bellíssim amb 15 perles que vull tornar a escoltar. Tot i que Goerne és molt especial i exigent amb les tomes sonores de les seves actuacions, espero que aquest recital es retransmeti per la ràdio.
Les 15 perles musicals van precedides de la narració dels fets que relaten les vicissituds del jove Pere i la seva estimada Magelone. Per recitar el text de Ludwig Tieck, inicialment traduït al alemany per Dieter Görne i al català per Manuel Capdevila i Font, el Liceu ha comptat amb l’actor Jordi Dauder. No m’ha agradat. M’ha donat la sensació que Dauder feia una primera lectura del text. Potser s’ha confiat massa en les seves possibilitats i la veritat és que hi han hagut moments que les seves inflexions vocals no s’esqueien gens amb el text o amb l’estat d’ànim de la cançó que Goerne interpretava i de quina manera. No hi ha cap dubte que la veu és preciosa, però no m’ha semblat que el Liceu hagi estudiat bé la sonoritat d’aquesta veu lleugerament amplificada. En alguns moments, costava entendre’l.
La sala no presentava el ple que s’intuïa a la pàgina web. Molts abonats operòfils eviten els liederabend com si es tractés del diable. Hi ha hagut un inici preocupant amb un recital paral•lel d’estossecs, que tant es produïen al finalitzar Goerne una cançó, molestant les intervencions de Dauder, com quan començava a sonar altre cop la música. Alguns encara deuen pensar que la música tapa el sorollets. Un caramel de desembolicada eterna, uns quants programes, bosses i altres estris en caiguda lliure quan el seu propietari/propietària perdia la consciència, han produit un molest “cloc” en topar al terra i un telèfon mòbil a segona fila, davant del propi Goerne, han trencat la intensa emotivitat d’una nit poètica com poques.
Al final un bon èxit, sense propines, després de 90 minuts sense pauses i amb un públic majoritàriament neguitós per abandonar el teatre, malgrat que dos quarts de 10 no és cap hora perillosa per perdre l’últim metro.
Molts operòfils ja ho tenen això, son molt primaris i aquestes delicatessen no les entenen. Ben segur que quan han arribat a casa s’han posat un “baríton de veritat” cantant “Nemico della Patria”.
Ai Senyor!
IN FERNEM LAND 
Ay, Señor !! Eso digo yo….con lo que estoy yo padeciendo de que me quedaré sin entrada cuando venga por Castellon el señor Goerne (en Abril, segun su pagina web). Pero no se vaya a creer nadie que es que aquí hay mucha afición al Lieder….es otro tipo de afición la que hay….
En fin, que me alegro que te gustara y que lo disfrutaras a pesar de los “contratiempos”. Y eso de que es el LIEDERISTA lo tendré que comprobar por mi misma…ahora tengo a otro en la mente 😉
M'agradaM'agrada
Passarà com en el cas de barroc,no?
M'agradaM'agrada
Peor que eso. Cuando hayan llegado a casa se habrán puesto a ver “Escenas de Matrimonio”, y habrán hecho callar al crío porque no les dejaba oir.
M'agradaM'agrada
He començat la crónica pel final i he llegit:
“Molts operòfils ja ho tenen això, son molt primaris i aquestes delicatessen no les entenen. Ben segur que quan han arribat a casa s’han posat un “baríton de veritat” cantant “Nemico della Patria”.”
I he pensat, collxxx! aixó, o ve a proposit dels espectadors que tenen pressa per deixar del recital de Görne o es una ironia i ve a proposit de les limitacions d’alguns per gaudir de l’Incoronazione de Poppea? Ja ho te això el nostre teatre, a tothom no li agrada la mateixa Música, fins i tot a alguns ni tan sols els hi agrada cap Música.
I ja posats a tocar una mica les bol.les, qué vol dir que algun es el LIDERISTA? que es el millor? el que millor canta? el que més canta o canta més fort? el guanyador de campionat de Lieder en la categoria winterreise?
Pateixo una confussiò total i absoluta, la Poppea ens ha fet molt de mal, vem començar amd dos contratenors diferents que eran el mateix, el critic d’Opera-aqui-hay-tomate que fa hores a La Vanguàrdia gasta una confussió sexual considerable, cap doble intenció, em refereixo a la feina de crític: “Digamos que la confusión de sexos en esta ópera es total: un contratenor para Ottone (ALGUNA PRIMICIA QUE EL SENYOR CRITIC SÀPIGA DEL SR DOMENECH QUE NO ENS HAGI DIT?) “varias sopranos y mezzosopranos en papeles de hombre, y hombres en papeles femeninos (gran labor de Sarah Connolly, en su debut liceísta, magnífica y competente en el papel de Nerone -(COLLXXX!! SARAH CONNOLLY ES UN HOME I NERÒ ES UNA TRONCA?).
Com deïa el meu company de local.litat, on anirem a parar.
;-)))
M'agradaM'agrada
L’últim paràgraf té múltiples aplicacions, és ben cert.
No sabia que Goerne vindria a Castelló, però estic segur que hi hauran localitats de sobra. I no ho dic perquè no m’agrade, al contrari, ho dic perquè dubte molt que els VIPs que esgoten les entrades abans de que es posen a la venda el coneguen. Ja veurem el que passa amb la Bartoli, però.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
L’últim paràgraf del teu post m’ha semblat profundament elitista: Els Lieder agraden o no, com Monteverdi, per exemple i, aquest fet, no els fa necessariament més primaris que els que gaudeixen d’altres tipus de música.
A tu no et va agradar la Poppea i, comprobat està, que no tens res de bàsic, ni tampoc de primari. Lamento ser reiterativa però el teu desgrat de la Poppea no ha canviat per res el que penso de tu, que és molt i bó, ni tampoc penso que, gaudir dels Lieder, et faci superior.als que als que no els agraden.
Kisses sempre.
M'agradaM'agrada
Quasi em fa vergonya dir-ho pero el lied no és el meu genere preferit ja,ja.. ah! i Monteverdi tampoc.No en realitat no em fa cap vergonya(No en tinc massa de vergonya jo).Simplement crec que tothom és lliure d’expressar la seva opinió amb elegància pero això sí amb tota sinceritat.Em sembla que la correcció política és molt necessaria en els debats socials pero en el món del art crec que ja seria passar-se.Posan-me ja més seriós crec que per gaudir de forma profunda el lied alemany és bastant important coneixer be l’idioma.Sempre em dona la sensació que em perdo una gran part del seu atractiu(encara que hi hagi sobretitols) fet no tant evident per exemple com veient una representació d’Elektra de la que m’he llegit el llibret un parell de vegades.És la meva opinió.
M'agradaM'agrada
No vaig poder assistir al recital de Goerne perquè estic convalescent d’una intervenció quirúrgica i, de fet, encara no sé si podré assistir a la funció de diumenge de l’òpera de Monteverdi però, en tot cas, estic totalment d’acord que Matthias Goerne és un artista de primeríssima classe, ben conegut dels habituals de la Schubertíada de Vilabertran. També comparteixo que el públic del Liceu, no solament el del torn A, no és un públic liederista, llevat d’honroses excepcions, i si que és un públic “pinyolaire”. Per exemple, els agrada el Sr. Cura cantant Verdi!!! Ja quasi està dit tot. He de dir que a mi, tot i agradar-me molt l’òpera, el lieder em sembla la màxima expressió de l’art cantaire. Molt preocupant és el soroll del desembolic dels caramels cada vegada, dissortadament, més extès. Jo no m’estic de mirar amb cara de censura el desembolicador/a i si està al meu costat li dic directament que NO tot i que la resposta, a vegades, no fa de bon sentir.
Josep Rumbau
M'agradaM'agrada
Darrerament no me’n surto. Tinc problemes, de límits, d’atacs de trolls, d’errades personals que malgrat ser reconegudes i demanar disculpes, surten per a públic escarni i sobretot problemes de comprensió.
Si utilitzo la “fina ironia” no funciona, si parlo sense embuts tampoc.
Potser In Fernem Land ja em sobrepassava, ho hauré de pensar o potser els infernemlandaires em demaneu alguna cosa que ja no us puc oferir.
No puc acontentar a tothom, de fet ara entra molta gent, cosa que em fa feliç, i molta gent significa moltes més opinions. El blog (m’ho heu dit quasi bé tots en diverses vegades) ha de ser el meu blog i el que m’haig de sentir còmode sóc jo. Si aconsegueixo que també us sentiu còmodes el màxim de infernemlandaires possible em feu feliç, però si no, no hi puc fer més. Si tinc ganes de dir que la Poppea m’avorreix ho diré tantes vegades com em sembli oportú, i si Goerne és per mi EL LIDERISTA, no haig de dir el perquè, si no en tinc ganes, ho escric.
In Fernem Land no pot ser el referent de la crítica musical i hi ha gent que sense dir-ho m’ho exigeix.
Un crític, encara que s’avorreixi amb un recital de Hugo Wolf no ho dirà mai, no ho ha de dir. Jo si, ni sóc crític ni el blog pretén ser un referent en aquest sentit. Jo puc dir el que em sembli, un crític no, al menys quan fa de crític, un altre cosa és quan “off the record” parlem amb ell i ens diu coses que després no veurem mai escrites, ells també tenen límits i alguns molts més dels que ens pensem.JO en conec alguns i voslatres segur que també.
Intentaré respondre a tothom. No és necessari em direu alguns, però sempre he buscat la participació i quan assoleixo una resposta com la que està tenint el blog en els últims mesos, seria lleig que jo no contestes quan la vostre opinió i la meva són divergents. M’estimo més això que no pas l’adulació permanent.
Kenderina, jo també tinc un altre liderista, que per sort espero gaudir aviat al Liceu, si a un l’escric amb majúscules, amb l’altre ho faré segurament amb lletres lluminoses, no sóc exclusivista, puc compartir molts sants i santes, per sort meva. Espero que quan canti a Castelló el comparteixis en la teva particular i personal classificació.
Maria Teresa, si quan dius Barroc vols dir Monteverdi (en el meu cas), doncs si, però després intentaré explicar-me ja que és obvi que no he sabut fer-ho.
Atticus, el darrer paràgraf, “tan polèmic” i mal interpretat o mal expressat, conté una fina ironia, precisament arran del meus límits.
Manuel Lizcano, a casa sempre m’han dit que dos no és barallen si un no vol. Jo no vull. Em busques les pessigolles però no vull polemitzar amb tu, em superes per totes bandes i no vull perdre (fina ironia?). Fa temps vas qualificar aquest blog de magnífic, crec que eres tu mateix amb un altre nick, però la mateixa IP, no tinguis cap dubte que al darrera hi ha el mateix paio que ara, amb les seves errades, contradiccions, filies i fòbies. El blog hauria de continuar sent tan magnífic com a les hores. Si ha baixat tant el nivell de qualitat com per que ara utilitzis un llenguatge més groller i feridor digues-m’ho. Tota la part dedicada a la crítica de la Poppea a La Vanguardia no he acabat d’agafar que hi fa aquí, però si tenies ganes de dir-ho, aquí està per a la posteritat.
Titus, no ni ha cap dubte, l’últim paràgraf és la provocació que jo mateix m’imposo per tenir audiència (més fina ironia, que consti). No deixis d’anar al concert de Goerne, estic segur que t’agradarà moltíssim.
Olympia, què puc dir-te?. Res, francament, espero que en les conclusions finals d’aquest judici sumaríssim m’expliqui millor. Tindria una gran decepció si la meva opinió sobre la Poppea et fes canviar l’opinió que puguis tenir de mi, no s’escau amb la teva manera de ser.
Dandini, jo crec que llegint el sobretitulat, sense tenir que estar pendent de l’escena, com succeeix en l’òpera, en una sessió de lied és una ajuda molt important. Estic d’acord que la comprensió del text és importantissim, més fins i tot que a segons quines òperes. També estic segur que amb el que t’agraden les bones veus i els millors cantants, ahir haguessis gaudit moltíssim.
Josep, primer de tot MILLORAT AVIAT. Sé el que t’agrada Goerne, ho he llegit moltes vegades al teu blog. Ahir no hagués estat una excepció, va ser maquíssim.
Mireu amics. jo a part de la ironia del “Molts operòfils ja ho tenen això, son molt primaris i aquestes delicatessen no les entenen. Ben segur que quan han arribat a casa s’han posat un “baríton de veritat” cantant “Nemico della Patria”, mai he desqualificat a ningú pel fet que li agradi una cosa o una altre. Si que desqualifico aquells que mostren la poca sensibilitat en acabar una sessió com la d’ahir, que tot just iniciats els primer aplaudiments es varen aixecar en desbandada davant dels nassos dels artistes. Em queixo de les molèsties d’un públic que si no li agrada i no es capaç de comportar-se dignament, no marxin. Son grollers, això no és ser elitista és ser o no ser educat. Demano civisme i edicació. No demano que agradi a tothom, sóc limitat però no tant.
Quan vaig dir que Monteverdi m’avorria no vaig dir absolutament res del públic. Vaig romandre quietet a la meva butaca (en dues sessions, ho recordeu?), vaig aplaudir al final a tots els intèrprets i després vaig marxar a casa, és a dir a In Fernem Land. Faltaria més! No puc parlar per vosaltres.
És clar que pot haver-hi gent que s’avorrís ahir i si algú ho digués li diria ho sento, ho puc comprendre. Potser si Goerne hagués cantat WOLF, també m’hagués avorrit jo. No ho sé, ho hauria de comprovar i no en tingueu cap dubte que si Goerne un dia canta HUGO WOLF allà em tindrà. ATENCIÓ INFERNEMLANDAIRES ACABO DE CONFESSAR UN ALTRE LÍMIT.
Sembla com si no em perdonéssiu que hagi dit el que penso i quan dic el que he dit moltes altres vegades (el comportament del públic), alguns entreu a sac.
No ho puc entendre, si voleu interpretar coses que no he que he escrit, m’esmerçaré per ser més clar, però mai m’hagués imaginat que la sinceritat em portés tants maldecaps.
Sempre vostre
M'agradaM'agrada
Ese otro liederista del que hablas tambien esta muy muy alto en mi particular lista 🙂 Y eso que aun no le oí en el teatro…..
M'agradaM'agrada
Yo creo, Joaquim, que te has ganado un público virtual cuando, comentando espectáculos diversos, tu opinión ha coincidido con la de muchos, pero ésto no siempre puede ser así. Tu tienes tu opinión y los demás tenemos la nuestra, a menudo coincidente con la tuya.
Los discrepantes de opinión muchas veces pretenden ser erudtos y se erigen en paladines de la verdad absoluta que SOLO Dios la tiene y envían al fuego eterno a quien no piensa como ellos. Yo a éso le llamo petulancia teñida de intransigencia.
A mí tampoco me gusta Monteverdi, en líneas generales, pues me agrada (sin llevarme al éxtasis) “Il ritorno d´Ulise in patria”, cinco minutos de “L´Orfeo” (los que canta “La messagiera”) y unos veinte minutos, tirando largo, de “L´incoronazione di Poppea”, que para mí es el epítome del aburrimiento, aunque haya quien le entusiasme y lo acepto, como han de aceptar que a mí no. En otros géneros de este compositor no estoy tan al día.
No me entusiasma el Lied, pero cuando se trata de cantantes con mayúscula que lo interpretan me suena a música celestial: Quasthof, Goerne, en su día Schwarzkopf, Fischer.Dieskau, Fassbaender, Prey, Seefried, etc…
No te preocupes demasiado, Joaquim, de las exigencias de los virtuales, échatelo un poco a la espalda, es el riesgo de abrirse a una serie de personas que no conoces y con quienes no puedes tener una contraréplica inmediata, con la que se aclararían muchos conceptos y matices, como puede tenerse en persona.
En muchas ocasiones lo escrito suena distinto cuando se enuncia en persona, ya que se puede aclarar, rectificar, matizar… Virtualmente esto no es completamente posible.
Seamos claros en nuestros comentarios y aceptemos las opiniones de los demás, estemos o no de acuerdo y si queremos discrepar hagámoslo con nuestros propios argumentos y sin tirar por tierra los argumentos de los demás para poner los nuestros en lugar de privilegio.
M'agradaM'agrada
Joaquim segueix dient les teves opinions com tu vulguis.La sinceritat i l’espontaneïtat no tenen preu.Precisament aquesta diversitat d’opinions és la clau de la vitalitat del téu blog.Llegir un blog on tothom fós del mateix parer seria absolutament insuportable.
M'agradaM'agrada
A mí me encanta el lied, creo que lo he demostrado en más de una ocasión, y sí, Wolf es algo durillo. Al leer lo de Wolf he recordado que Ludwig en una entrevista decía que si por ella fuera casi todos los recitales estarían íntegramente dedicados a Wolf pero que eso no era lo que pedía el público así que se limitaba a cantar unos pocos lieder de este compositor en cada recital.
Es difícil conocer con exactitud lo que las palabras escritas expresan cuando se utilizan con doble sentido y con más o menos ironía; así que frecuentemente nos confundimos, unas veces al escribirlas y otras al leerlas. Lo que uno expresa al hablar ni llega a quedarse en el aire y en el medio de una conversación apenas tenemos tiempo para analizarlo; sin embargo, lo escrito permanece y el lector puede parar, releer y pensar… Y ahí está muchas veces el origen de los problemas que se originan con los comentarios o los post, uno lo escribe en unos segundos y el otro emplea media hora intentar descifrar lo que hay detrás de las palabras. Después del rollo de rigor sólo decir que me parece bastante sensato lo que ha escrito Colbran. Y no olvidemos nunca que a todos nos gustaría que las personas a las que apreciamos tuvieran los mismos gustos que nosotros, tenemos que asumir que eso no es posible, a veces nos empeñamos en intentar convencer a los demás por medio de razonamientos que creemos lógicos que nuestros gustos se fundamentan en hechos objetivos y eso es, por definición, imposible.
Y somos muy malos, nos guardamos algunas cosillas para, en el momento en el que el otro baja la guardia, soltarlas. Yo estoy seguro de que el día que vuelva a ver a Joaquim, que espero que sea muy pronto, saldrá a relucir algo de la Poppea o de Wolf, pero claro… será cara a cara y en otras circunstancias, al final nos reiremos y todos tan felices. Pensar que algo así pudiera ocurrir en el blog y entre todos los participantes, sin que hubiera problemas o malas interpretaciones, me parece una utopía.
M'agradaM'agrada
Bueno, antes que nada establecer una cosa muy clara que ademas me parece un poco triste tener que recordarlo. Este es el blog de Joaquim donde el mismo puede decir todo lo que le de la gana en los limites de la educacion, que segun mi forma de ver nunca ha traspasado. Por lo tanto aqui esprime sus gustos y opiniones de la forma que mejor le parece, con toda libertad. Tambien nos dio muy generosamente la posibilidad de contestar y opinar igual de libremente, asi que no veo ningun problema. Mucho menos razon para que alguien se ofenda con lo dicho. Nunca dijo que la opinion suya fuera mas que eso, la suya.Y esta obvio que tampoco quizo imponerla a nadie. No se, yo leo y puedo estar o no de acuerdo con lo escrito y me permito de opinar segun lo que pienso, pero en lo mio opino con igual libertad. Aqui no damos lecciones, nadie pretende hacerlo, sino intercambiamos opiniones personales sobre temas que a todos nos interesan 🙂
Un poco de sentido de humor no esta mal y hace el dialogo mas agradable 🙂 Por lo menos para mi, a mi no me molesta que la gente se pique,ni que me piquen a mi, lo dicho mientras no se haga con la intecion de ofender y yo aqui no percibo ninguna 🙂
Sobre el lied….ahhhh, que gozada y que cruz! Para mi es la mayor celebracion de una voz, de los poderes de interpretacion de un cantante/una cantante. Pero deja tambien muy a la vista todos los fallos, hace lo bueno mejor y lo malo peor. Por lo tanto la relacion amor-odio. Los que me gustan cantando ahi es donde mas y los que no, se me hacen pesados o bastante dificiles de digerir. Pero no hay nada mas bonito que una tarde lograda de lieder! Y nada como disfrutar de un o una interprete durante dos horas con solo piano, sin nada anadido, sin nadie mas estorbando el gozo. Dicho sea tambien q yo bajo lieder no entiendo solo el repertorio aleman, sino el ruso, frances, italiano, americano, etc. No se si la definicion los contiene todos, pero los que yo he escuchado cumplian mis requisitos personales y con eso me contento. Estoy de acuerdo que el entender un texto es esencial para poder disfrutar del todo, aunq no siempre es posible. Pero tambien he vivido como un cantante puede transmitir el sentido del texto sin q tengas que enteder cada palabra (nada mas relevador en ese sentido como escuchar a Hvorostovski cantar canciones rusas y soo concer el sentido del texto en general, no cada palabra y aun asi conseguir disfrutar con cada palabra!) (Ahora muchos diran, dios mio esta nos viene con q Hvoro es cantante de lieder ;-))))
Wolf si me gusta, escuche a Christine Schafer y a otros mas con lieder de Wolf y la mayoria me gustaron mucho. De momento no podria decir que es lo que prefiero, cada experiencia es distincta y cuando lo escuchas es unico, irrepetible. Lo bonito de lieder es que tambien pueden resultar muy distinctos segun quien es el interprete asi que resultan mucho menos repetitivos que digamos ciertas arias de opera “usadas” hasta la saciedad.
Sobre el publico creo que conte una vez lo mucho que me encanta el rollo que llevan en Wigmore hall: avisan en todas partes que el personal ofrece bombones de tos a los necesitados, y son sin esos molestos papeles ruidosos. En los programas pone claramente cuando hay que ir a la siguiente pagina y ademas pide claramente q no se de la vuelta a la pagina hasta q se acabe cierta frase – indica cual – para que el cantante no sea estorbado por el flic flac de toda la audiencia. Y funcciona de lujo! No hay casi nada de ruidos salvo algun pobre que no consigue aguantar la tos o eso, pero no es fenomeno de masas. Ademas siempre recuerdan con mucha amabilidad lo de apagar moviles y jamas me paso que se disparara alguno. Y lo unico que me toco es audiencia totalmente cautivada por el espectaculo y que aplaude a rabira hasta conseguir por lo menos un par de bises.
Lo que tu describes y es muy molesto y no prueba ni de gusto ni de poco gusto musical, es simplemente prueba de mala educacion. Si uno no dusfruta se va a sucasa, o no sale de ella pa meterse en una sala a asistir a algo que no le atrae. Eso no consigo entenderlo, porque usar el oxigeno ahi???? Y comportarse con tanta falta de respeto para los demas del publico y los artistas. Increible! Tambien es verdad que no es muy bueno hacer esos recitales sin descanso. Asi los artistas respiran un pcoo tambien y se les da a los aburridos ocasion de dejar el recinto si mas molestias a nadie.
Pero insisto, el estar ahi solo para decir que se ocupo el espacio, si esta mas que claro antes del evento que no existe interes real es algo que no consigo entender. Y encima faltar el respeto. Pero tambien sea dicho que yo no he visto tampoco que algo asi se tolere. Hace poco alguien se atrevio a toser en muy inportuno momento en la opera y fue callado en uns stt corto pero muy decidio. Y si alguien molesta, sea con bombones, sea roncando se le saca de ahi y punto. Y me parece lo correcto, yo no dudaria en quejarme donde haga falta para tener mi paz durante la funccion.
Me alegro que a pesar de los percances hayas podio disfrutar de Goerne 🙂 Y echo de menos un ejemplo audio ;-)))) Asi que por mi puedes volver al tema cuando quieras 🙂
Y espero no molestar a nadie con lo que dije, es mi opinion solamente.
M'agradaM'agrada
Criaturas, es música nada más.
🙂
M'agradaM'agrada
Intentant emular en Salarino:
Criatures, és música. Quasi res.
Això no ha de suposar discutir però sí discrepar. Joaquim, sempre ens has deixat dir la nostra, la de cadascú.
God bless you!
M'agradaM'agrada
Salarino….y nada menos.
Por los toros o el futbol, ten por seguro que no existiría este blog.
Cuando la música es la excusa para mostrarte a los demás, adquiere su importancia.
En la larga e interesante controversia hay mucho más que el gusto personal hacía un determinado autor o intérprete.
En las expresiones, tonos y palabras escogidas, hay mucho más que la incomprensible aceptación del tedio hacia una obra maestra.
Así lo vivo yo, en unas circunstancias especiales. Quizás dentro de un año, y si no me reponen la Poppea, me haré un hartón de reír o llorar. A saber.
Olympia, emulant el comentari anterior, o quasi tot.
Hariclea, añoraba tus comentarios de dimensiones colbranescas y opiniones argumentadas. GRACIAS!
Maac, la Poppea ya forma parte de mi flanco débil, asumido está y a disposición de quien quiera entrar, a matar o no.
Dandini, això és, ni més ni menys. I a portar-ho tots amb gran dignitat
i Colbran, saps molt bé que de les coneixences virtuals han sorgit amistats virtuals, i d’aquestes, AMISTATS en majúscules com EL LIEDERISTA. També és cert que molts entren a sac, però la voluntat ja és un altre. De tot hi ha d’haver i mai m’he oposat a que sigui així. Assumit està.
De no ser així, l’èxit del blog no hagués estat aquest.
A TOTS: la diversitat de opinió del blog és la riquesa de In Fernem Land. 55 comentaris fins a la data en el post de les limitacions és magnífic. Diguem que l’he fomentada força. No m’he queixat mai d’això, ans el contrari, però les formes també crec que són importants i que ens llegim més abans de deixar anar la nostra opinió, també.
M'agradaM'agrada
Vaig anar a escoltar a Matthias Goerne al auditori de Girona ,acompanyat al piano per Alexander schamalcz.,Va estar genial ,però vaig trobar a faltar un vocalista que fes la lectura del text, estic segura que ho hagues disfrutat el doble.
Moltes gracies Quim pel teu blog ,
M'agradaM'agrada
Hola micones, el fet que en “La Bella Magelone” del Liceu hi hagués un actor recitant la història no vol dir que en tots els recitals de lied hi hagi algú que ens faci una síntesi del que anem a escoltar. En aquest cicle és així, però en el Winterreise, que crec que és el que us va cantar a Girona, no es fa. Això no vol dir que algú ho proposi alguna vegada.
Estic segur que va ser una gran nit de cant i música. L’obra i els intèrprets son grandiosos.
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo con el artículo. Sólo añadir que me siento tan liderista como amante de la ópera.
Hacía tiempo (desde la Shubertiada de Vilabertran de este año) que no me llegaba tan dentro la música. De estos días que no quisieres que el recital acabe. Me sorprendieron la frialdad y las prisas del público.
De entradaes un buen síntoma que cuando una caricia para el espíritu como la que se nos ofreció acaba se produzca un silencio. Lo que ocurrió luego: triste.
Mattias Goërne y Andreas Haefliger nos obsequiaron con interpretaciones memorables de las que cada vez disfrutamos menos. Me hubiera gustado que recibieran más reconocimiento, un poco más de calor. En todo caso, el mío y el de los que estaban conmigo lo tendrán para siempre. Gracias a los dos.
A Joaquin por este bloc también gracias. Me acabo de incorporar a él gracias a su artículo.
M'agradaM'agrada
Por cierto, se me olvidaba añadir que de “Die schöne Magelone” existe una grabación de Dietrich Fischer-Dieskau de 1953, en Archipel Desert Island Collection (ARPCD 0296).
Espero ahora con impaciencia la que escuché en directo.
M'agradaM'agrada
Hola Ulises, benvingut.
Gràcies per entrar i comentar. Espero que ens tornarem a llegir.
M'agradaM'agrada