No coneixia la novel•la de Bernhard Schlink en que es basa la pel•lícula de Stephen Daldry, The Reader. Per tant no estic influenciat per la vesant literària i la influència que acostuma a tenir quan les novel•les són portades al cinema.
He llegit que la narració de la novel•la segueix de manera correlativa els fets, no així la pel•lícula que salta en el temps, com acostuma a ser habitual en el cinema d’avui en dia.
La importància de la història és colpidora i de ben segur és un debat encara obert i de fet és un debat permanent davant de qualsevol conflicte i de la moralitat amb la que els protagonistes assumeixen els fets i la història. És una història emocionant i la principal virtut de la pel•lícula és no caure en el sentimentalisme que en mans d’un director maldestre podria ser lacrimògena fins lo insuportable.
En aquest cas Stephen Daldry, el director de Billy Elliot i Les Hores, sap distanciar-se lo suficient dels riquíssims personatges, de les seves pors, misèries i vergonyes, per construir una narració que no decau mai, fins i tot quan tot és previsible.
Les interpretacions son austeres i convincents, amb una Kate Winslet llençada per partida doble als Oscar i un Ralph Fiennes que no pot superar la interpretació de David Kross el Michael Berg jove que domina sempre la pantalla. Secundaris de luxe, sobretot Bruno Ganz.
Llàstima que el pas del temps en els personatges no estigui gaire ben resolt, amb un maquillatge molt millorable (Ivana Primorac). No dic que estigui al nivell del pitjor maquillatge de la història del cinema (Giant), però els trets van una mica per aquest camí.
Jo us recomano la seva visió i no us explico més per tal de que aneu descobrint poc a poc, amb la morositat d’una narració ben estructurada, la complexitat dels personatges, dels fets i de les decisions que aniran marcant irremediablement a la Hanna Schmitz (Winslet) i a Michael Berg (Kross/Fiennes) cap a l’alliberació definitiva de les seves frustracions.
Dedicada a dos dels seus quatre productors, els recentment desapareguts, Anthony Minghella que inicialment l’havia de dirigir i Sydney Pollack, la pel·lícula porta el segell del bon cinema, amb una bona història, un guió excel·lent i uns potents actors.
Notable alt.
IN FERNEM LAND 
Joaquim,
Jo vaig llegir la novel-la ja fa uns quants anys i em va agradar força. Soc una mica reticent a veure una pel·li després de llegir el llibre perquè sempre surt perdent, però llegint la teva crònica penso que en aquest cas potser no s’acompleix la norma, per tant ens l’apuntem i mirarem d’anar-hi. Mercès per la recomanació.
M'agradaM'agrada
Jo la vaig anar a veure ahir i em va semblar un exemple de bon cinema. Vaig estar fascinada durant tota la durada de la pel·lícula on el magnífic guionista de Las Horas, Hare és el seu cognom, ens ofereix una història dura i diferent filmada amb la mestria d’aquest poeta de la imatge que és Mr. Daldry que sap fer convergir com ningú la sordidesa vital i el cant bucolic a la vida.
Molt bé el jove Kross, carismàtic com sempre el Senyor Ganz, elegant i místic en ralph Fiennes i…absolutament sublim la KATE WINSLET, una actriu que mereix tots els reclinatoris de la catedral de Canterbury, per exemple.
Completament d’acord amb tu, Joaquim: El maquillatge molt millorable però, mira, mal menor.
Rep una abraçada.
M'agradaM'agrada
No coneixia el llibre fins que vaig sentir parlar de la pel·lícula per primer cop, no fa gaire. Està apuntadíssima, i la teva crítica (i el tràiler) no fa sinó fer-me’n venir més ganes. A veure què tal…
M'agradaM'agrada
“las Horas” y “Billy Elliot” me encantaron y después de leer tú entrada y el comentario de Olympia ni me lo pensé y encima con el título tan sugerente… practicamente de acuerdo en todo… pero todavía me ha impactado más ultimamente (no son comparables, lo digo solo por el contenido) Revolotion Road, os la recomiendo, además la Winslet, está absolutament genial, y el DiCaprio ni te cuento… actor extraordinario.
Besos familia
M'agradaM'agrada
Película fría donde las haya, lo siento, no logró emocionarme en ningún momento, aún tratándose de un tema con la sensibilidad a flor de piel. No obstante, y teniendo en cuenta el panorama actual cinematográfico, sobresale de la media de ese panorama. Espléndida interpretación de Kate Winslet y David Kross, que todos los críticos ha parecido olvidar. ¿Falta quizás una extraordinaria banda sonora que acompañe a las imágenes, tal como pasaba en “Las horas”? Veremos esta noche de Oscars si se lleva algún premio…..
M'agradaM'agrada
No las tenia todas, entre otras cosas, porque no me habia fijado en que director y guionista eran los de la espléndida “Las Horas”. Pero aunque tarde, me quiero sumar a la recomendacion de Joaquin.
Solo que yo le doy un 10: Oscar a mejor pelicula, mejor guion, mejor director, mejor actor principal (el chico) mejor actriz principal, mejor fotografia (interiores de la casa de Hanna!), mejor música, mejor montaje, y si los hubiera, al mejor buen gusto, estética e inteligencia. Me averguenza pensar que esta misma noche deba competir (y perder) con el celofan tramposo que a mí me parece es Slumdog Millionaire.
En fin. Una parábola que, entre otras cosas nada menores, habla de justicia y comprension, y que trata con definitiva agudeza, honradez y ausencia de maniqueismo el asunto del holocausto, generalizable a cualquiera de las barbaridades que los humanos hacemos a la primera de cambios.
UN 10. Y mañana me compro el libro, porque si además de lo que dice, está bien escrito, será como jugar al poker, y encima ganar.
M'agradaM'agrada