IN FERNEM LAND

JOSEPH KAISER: Kuda kuda


Joseph Kaiser (Roméo) Anna Netrebko (Juliette) MET

Joseph Kaiser (Roméo) Anna Netrebko (Juliette) MET

Avui us deixo al tenor canadenc Joseph Kaiser cantant l’ària de Lenski del Eugene Onegin de Txaikovski, en la producció que vaig veure a Salzburg l’estiu de 2007, dirigida musicalment per Daniel Barenboim i escènicament per Andrea Breth. Si tota la producció era depriment, en aquesta escena, els basals d’aigua que inundaven la omnipresent casa, que no para de girar durant tots els actes, oferien a l’escena una dimensió de tristesa i soledat molt aconseguides. Kaiser fa la resta, per colpir-nos amb una de les meves àries més estimades.

Ell, ja ho vaig dir en el seu moment, va ser el cantant que em va agradar més de tota la funció ( Anna Samuil, Ekaterina Gubanova, Peter Mattei, Ferruccio Furlanetto). La DG ha editat un DVD d’aquella producció i jo us deixo el Youtubre de la retransmissió televisada per la ORF.

Joseph Kaiser va ser el Tamino de La Flauta Màgica filmada per Keneth Branagh. Aquest rol el continua acompanyant en la seva carrera. Tot just l’acaba de fer a Los Angeles i els propers compromisos rellevants que l’esperent són el Stewa Buryja de la Jenufa a Múnic, sota la direcció de Ken Nagano, el Septimius de la Theodora de Handel en el Festival d’estiu de Salzburg al costat de Christine Schafer, Bernarda Fink i Bejum Mehta, sota la direcció de Ivor Bolton i finalment en el mes d’octubre el Faust de Gounod a Chicago, alternant amb Piotr Beczala i amb Ana Maria Martinez i Kyle Ketelsen, sota la direcció d’Andrew Davis.

Sense fer molt soroll Kaiser s’anirà col·locant en tots els millors teatres, qualitats no li manquen, és qüestió de tems.

5 comments

  1. pfp

    ¿A dónde , a dónde os habéis ido, días dorados de mi primavera?

    También es para mi Joaquim, una de las arias, toda la ópera en realidad, que mas me gustan, a pesar de su tristeza o quizá por eso…

    un abrazo, feliz día

    M'agrada

  2. Jo per no ser menys que pfp tambè m’inclino davantl del Kuda Kuda i de tota l’òpera en general. Tinc una preciosa versió per en Neill Schicoff…s’escriu així? L’ària de baix, la que canta el marit de la Tatiana-no me’n recordo com es diu el senyor.és bellíssima. Sempre recordaré com es va emocionar l’Assur escoltant-la. No podia aritcular a causa de les llàgrimes. Qion gran moment!
    Un petó, Joaquim. O kisses, com quasi sempre.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: