IN FERNEM LAND

LONELY TOWN (Leonard Bernstein)


Estrena de On The Town (1944)

Estrena de On The Town (1944)

Fa uns quants dies a l’Awake li vaig dir que tenia que fer un post del seu estimat Bernstein, per intentar ajudar-la a remuntar moments complicats.

A In Fernem Land fa dies que tinc ganes de tornar a portar a Leonard Bernstein i ves per on serà avui.

On the town, la historia d’un dia de permís de tres mariners a la ciutat de New York, és un fantàstic musical de Leonard Bernstein, amb llibret i lletres d’Adolf Green i Betty Comdem.

Inicialment aquest musical va ser un ballet amb música de Bernstein i coreografia de Jerome Robbins per l’American Ballet, Fancy Free. Posteriorment varen creure que el material era bo per a un musical i varen convèncer a Green i Comdem per confeccionar el llibret i les lletres de les cançons. Finalment a aquest equip guanyador si va afegir George Abbott que dirigiria l’obra .

portada original del disc de On the Town

portada original del disc de On the Town

Es va estrenar al Teatre Adelphi de Broadway, la nit del 28 de desembre de 1944 amb el drets venuts a la MGM per convertir-se en pel•lícula 5 anys més tard.

Un total de 462 representacions varen avalar l’èxit d’aquest musical, per bé que en totes les reposicions posteriors, ha tingut èxits molt més discrets.

L’estrena la varen protagonitzar John Battles (Gabey), Cris Alexander (Chip), Nancy Walker (Hildy) i Sono Osato (Ivy). Adolf Green i Betty Comden es varen reservar els rols de Ozzie i Claire.

Quan l’obra es va portar al cinema, Stanley Donen i Gene Kelly varen ser els encarregats de dirigir-la. Gene Kelly, Frank Sinatra, Betty Garrett, Ann Miller, Jules Munshin i Vera Ellen en varen ser els principals protagonistes.

El pitjor del cas és que Hollywood va conservar 11 números dels 26 que tenia l’obra de teatre i encara pitjor, de Bernstein va conservar-ne 5, els altres 6 són de Roger Edens, music i arranjador de gran talent, instal•lat als estudis de la MGM i a qui es deuen veritables perles de l’època més gran del cinema musical. A ell, pel treball de les 6 cançons pel film, li varen donar l’Oscar, mentre que al genial Bernstein no. Coses incomprensibles de Hollywood.

Del musical original jo avui us vull deixar una perla absoluta, eliminada de la pel•lícula, Lonely Town, la cançó que canta Gabey i que després es transforma en un ballet, amb una cadenciosa melodia que enamora tan sols escoltar-la la primera vegada.

Leonard Bernstein signant un disc de On the Town per l'alcalde de New York, Fiorello La Guardia.

Leonard Bernstein signant un disc de On the Town per l'alcalde de New York, Fiorello La Guardia.

Gabey’s comin’, Gabey’s comin’ to town.
So what? Who cares?
Back on the ship it seemed such a snap;
You’d tap a girl on the shoulder,
She’d turn around,
And she’d say: ‘I love you.’
But once on shore, it’s not such a snap;
You get the cold shoulder,
The old run-around,
You’re left with no one but you.
Gabey’s comin’, Gabey’s comin’ to town.

A town’s a lonely town,
When you pass through
And there is no one waiting there for you,
Then it’s a lonely town.
You wander up and down,
The crowds rush by,
A million faces pass before your eye,
Still it’s a lonely town.
Unless there’s love,
A love that’s shining like a harbor light,
You’re lost in the night;
Unless there’s love,
The world’s an empty place
And every town’s a lonely town.

La versió que veurem prové d’un concert en directe dirigit a l’any 1992 per Michael Tilson Thomas al capdavant de la London Symphony Orchestra, amb un mix de solistes provinents del món de l’òpera i del musical, amb Thomas Hampson, Frederica von Stade, Tyne Daly, Cleo Laine i Comden i Green, que al cap dels anys feien de narradors d’aquest concert gravat per la DG (no reeditat en DVD), que originalment tenia que haver dirigit el mateix Bernstein, després del èxit assolit amb Candide, però que la seva mort ho va impedir.

Així doncs, aquí us deixo el YouTube d’aquesta autèntica perla, amb un Thomas Hampson bastant curtet de greus (com sempre) i amb tota l’escena del ballet, on es contemplen imatges del New York dels anys 40.

Awake, jo crec que per fer un petit descans de les opos, està bé, no?

*

NÚMEROS MUSICALS A BROADWAY

  • Act 1er

I Feel Like I’m Not Out of Bed Yet—Workmen
New York, New York—Ozzie, Chip and Gabey
Miss Turnstiles Ballet (1971 revival)—Contestants, Ivy Smith and Manhattanites
Gabey’s Comin (not in 1971 revival)—Gabey
Come Up to My Place—Hildy Esterhazy and Chip
Carried Away—Claire DeLoone, Ozzie, Primitive Man and Primitive Woman
Lonely Town—Gabey and Dance Ensemble
Carnegie Hall Pavane (Do-Do-Re-Do)—Ivy Smith, Madame Maude P. Dilly, and Women of Carnegie Hall
Lucky to Be Me—Gabey and Full Company
I Understand (not in 1971 revival)—Pitkin W. Bridgework
Carried Away Tag
I Can Cook, Too—Hildy Esterhazy
Times Square Ballet—Company

  • Act 2on

Entr’acte—Orchestra
So Long, Baby—Diamond Eddie’s Girls
I Wish I Was Dead (In English & Spanish)—Diana Dream, Senorita Dolores Dolores
Ya Got Me—Hildy Esterhazy, Claire DeLoone, Ozzie, and Chip
I Understand (Reprise)—Pitkin W. Bridgework and Lucy Schmeeler
Playground of the Rich Ballet (1971 revival)—Gabey, Ivy Smith, and High Society Dancers
Subway Ride (not in 1971 revival)—Gabey and the People of New York
Imaginary Coney Island (not in 1971 revival)—Gabey, Ivy Smith, and Dance Ensemble
Some Other Time—Claire DeLoone, Hildy Esterhazy, Ozzie, and Chip
The Real Coney Island (not in 1971 revival)—Rajah Bimmy
Coney Island Hep Cats (1971)—Flossie, Friend, and Zoot Suit Dancers
I Feel Like I’m Not Out of Bed Yet (Reprise) (not in 1971 revival)
Finale: New York, New York (Reprise)—Full Company

NÚMEROS DEL FILM

I Feel Like I’m Not Out of Bed Yet
New York, New York
Miss Turnstiles Ballet (instrumental)
Prehistoric Man
Come Up to My Place
When You Walk Down Mainstreet with Me
You’re Awful
On the Town
Count on Me
A Day in New York (instrumental)
New York, New York (Reprise)

Frank Sinatra,Alice Pearce, Jules Munshin, Gene Kelly, Betty Garrett i Ann Miller

Frank Sinatra,Alice Pearce, Jules Munshin, Gene Kelly, Betty Garrett i Ann Miller

4 comments

  1. Roberto

    Realmente curioso que este concierto de 1992 no se ha haya reeditado en Dvd que, por cierto, es espléndido, como también lo es la maravillosa melodía de “Lonely Town” que hoy ocupa el blog. También se ha de reconocer que, a pesar de las cosas incompresibles de Hollywood, como bien dice Joaquím, la película es sin duda alguna una obra maestra en su género, gracias a la dirección conjunta de Gene Kelly y Stanley Donen y también al hecho de sacar un musical por primera vez a la calle utilizando algunos escenarios naturales de la ciudad de Nueva York. ¡Ah!, por cierto, la película gano el Oscar a la mejor partitura musical….. ¡Cosas de Hollywood!

    M'agrada

  2. colbran

    Roberto, el Oscar fue para la partitura original, la compuesta por Roger Edens y arreglada por Lennie Hayton (el marido de Lena Horne).

    El Oscar lo merecía también Bernstein, pero la partitura no era original, procedía del teatro. Tendrían que haber creado un nuevo Ocar para partitura adaptada, quizás hoy ya existe, entonces no.

    De todas maneras, aún prefiriendo la partitura teatral de Bernstein -que es extraordinaria-, la compuesta por Edens es estupenda y con una “marcha” increíble.
    Baste recordar el maravilloso número de Ann Miller “Prehistoric man”, o la deliciosa balada-duo “You´re awful”, a cargo de la genial Betty Garrett y el único Frank Sinatra, en lo alto del Empire State Building.

    Quizás algún número de la partitura original contenía letras que con la censura de entonces no podían ser incluídas en un fim.

    Recuerda que tuvieron que cambiar en “New York, New York” la expresión “helluva” (slang de “hell of a”)
    por “wonderful”. Y así quedó “New York, New York, is a wonderful town”, en lugar del original “New York, New York is a helluva town”. Aquí era una palabra, pero en otras canciones era todo el texto el que tenía que ser cambiado, por ejemplo en “Carried away” (el equivalente en el teatro al “Prehistoric man” del cine).

    Aparte podría haber cuestión de royalties, la poca estima que los críticos sentían por la música de Bernstein, lo escandaloso de su vida privada,…Véte tu a saber.

    Algo parecido, pero mucho peor, sucedió cuando “Wonderful town” -para mí la obra maestra absoluta de Bernstein- pasó al cine. Ignoraron TOTALMENTE la excepcional partitura original; le encargaron al excelente Jule Styne partitura nueva y cambiaron el título por “My sister Eileen” (“Mi hermana Elena”). Con lo que me gusta Jule Styne, su partitura, ni de lejos, es tan buena como la de Roger Edens para “On the town”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: