IN FERNEM LAND

NIBELUNGES RING: VALKYRIEN


Iréne Theorin (Brünnhilde) i James Johnson (Wotan) amb el braç d'Alberich

Iréne Theorin (Brünnhilde) i James Johnson (Wotan) amb el braç d'Alberich

Amb el Rhinguldet que us vaig comentar fa pocs dies, vaig iniciar la sèrie de 4 posts dedicats a aquest Nibelunges Ring de Copenhagen que l’amic Golaud va tenir la gentilesa de regalar-me i del que després de la primera jornada ja m’ha guanyat definitivament.

Després del pròleg, la curiositat i el interès per aquesta proposta que ens arriba de la operística, injustament oblidada Dinamarca, no ha fet més que créixer i ja estic organitzant la meva agenda del proper cap de setmana, per tal de trobar les hores per veure el Siegfried i el Ragnarok.

Si en el pròleg l’acció es situa al voltant dels anys 30, en la Valkyrien s’inicia l’acció a casa de Sieglinde i Hunding, com si d’una casa de melodrama de Douglas Sirk es tractés. És a dir anys 50 del segle XX.

Un saló burgés, amb parets de maons, llar de foc i un gran finestral que dona al jardí, amb una cortina que deixa entreveure la turmenta que tan bé descriu l’orquestra en el impressionant preludi, que ens torna a confirmar que l’orquestra de Òpera Reial Danesa i el director Michael Schonwandt son el principal fonament per portar aquest Ring a bon port.

Gitta-Maria Sjöberg (Sieglinde)

Gitta-Maria Sjöberg (Sieglinde)

Sieglinde (Gitta-Maria Sjöberg), com la Brünnhilde al inici del pròleg, asseguda a la taula mira fotografies i records del seu passat. Entra Siegmund (Stig Andersen) i diguem que tot segueix el guió pactat per Wagner. Bé tot, tot, no.

Si ja va quedar clar que aquesta Tetralogia voltava al entorn de les dones, ja en el primer acte de Valkyrien, Kasper Bech Holten, el director teatral d’aquest Ring, aposta definitivament per donar-los-hi tot el protagonisme. La força, la seguretat i l’energia la tramet Siegmund a Sieglinde i és ella qui treu la espasa del roure del jardí. És ella qui gosa enfrontar-se, malgrat el maltracta i la violència emprada per Hunding a la seva muller, a la violència de gènere que es viu allà dins i qui no dubte ni un moment, amb oferir-se al seu germà, amant i salvador. El treball dels cantants-actors és excel•lent i cuidat fins els detalls més petits. És una veritable llàstima que el responsables de la part visual d’aquest enregistrament ho hagin fe, tan malament. Quan dic malament, dic molt malament.

En el pròleg no ho vaig notar tant, però en Die Walküre els enquadraments són nefastos, amb angles impossibles i molt mal fets. És una veritable llàstima doncs d’haver estat en mans d’un director subtil i atent a la proposta de Kasper Bech, el resultat hagués estat magnífic.

Siegmund i Sieglinde treuen guspires passionals a dojo i això que el físic no és precisament de dos jovenets amb fogots primaverals, però el treball teatral és molt convincent. Quan l’esclat del desig sexual esclata, Siegmund llença una cadira contra el gran finestral i tots dos surten al jardí, mentre l’escenari gira situant l’escena davant del roure i quedant al fons la casa. Sorprèn que Sieglinde sigui la que treu l’espasa, però és una solució intel•ligent i agosarada.

Stig Andersen (Siegmund) i Gitta-Maria Sjöberg (Sieglinde) en el final del segon acte

Stig Andersen (Siegmund) i Gitta-Maria Sjöberg (Sieglinde) en el final del segon acte

En la primera escena del segon acte ens trobem a un gran magatzem d’una gran empresa. És clar el propietari és Wotan i allà tothom obeeix les ordres del amo, que llueix un vestit de protagonista d’una pel•lícula de cinema negre, amb les preceptives ratlles gangsterils.

Wotan està més envellit que en el pròleg. La seva violència és extrema, malgrat que sigui Fricka qui el domina. És un tipus sense escrúpols.

L’entrada de Brünnhilde amb unes immenses ales negres a l’esquena fa riure. Costa una mica acostumar-se a aquest toc fantàstic en una història que no tenia cap connotació allunyada d’una nissaga de poder tradicional. Més endavant aquest element entre còmic i ridícul prendrà una importància cabdal.

Brünnhilde i Fricka són els pols oposats i en mig hi ha un Wotan que malgrat la seva força i violència no decideix. Les seves accions brutals són més fruit de la impotència davant de la lluita de la dona i la filla, que no pas de la seva pròpia voluntat. El gran monòleg i la interpretació escènica que James Johnson fa, són molt clarificadores.
En la segona escena tornem al bosc on Sieglinde, malgrat l’esgotament no dormirà mentre Brünnhilde li anuncia a Siegmund la mort, en un joc entre somnis dels dos germans, ella participa de manera activa en l’escena.

Randi Stene (Fricka) i James Johnson (Wotan)

Randi Stene (Fricka) i James Johnson (Wotan)

Tots aquests aspectes, aparentment sense importància, conformen la mateixa història de sempre, però amb lleugers i intel•ligentíssims tocs, que la fan diferent. Aquí està la grandesa d’un director escènic capaç de dir coses noves sense tenir que capgirar-ho tot sense que ningú entengui res.

Siegmund mort, com morirà (suposo) el seu pare, és a dir per l’esquena i en mans de Hunding, mentre Wotan, absolutament colpit roman inflexible. Hunding podrà dir-li a Fricka que la seva empresa ha triomfat, tal i com li mana Wotan, doncs no cau a terra amb el crit implacable del Déu, com estem acostumats a veure.

En el tercer acte veurem a totes les valquíries elegantíssimes, tot i que els baixos dels vestits llargs estiguin tacats de la sang del herois repartits per terra. Herois en molts casos cadavèrics de fa unes quantes batalles, malgrat que la sang sembli fresqueta. Cosetes i trucs teatrals. El que si veurem es que totes llueixen les ales de plomes negres. Elles les filles verges de Wotan, es distingeixen de la resta per aquest tot màgic i angelical.

Iréne Theorin, James Jonhson i les valquíries en el acte 3er

Iréne Theorin, James Jonhson i les valquíries en el acte 3er

L’escena es situa a dalt de la roca, per bé que al cim hi ha com un hivernacle o refugi per tal que les nenes puguin tenir el xampany en fresc. En la cavalcada diguem que no passarien la proba de l’alcoholèmia si els mossos les aturessin i les fessin baixar del cavall. Totes li donen a la copa, coa fina i van totes molt alegres, fins i tot dues d’elles, no em feu dir si la Siegrune o la Rossweisse tenen un petit enfrontament per alguna cosa que troben a la butxaca d’un dels herois. Un petit toc d’humor abans de que esclatin les ires del pare ultratjat.

Emocionant acomiadament de Sieglinde i després tindrem el cabdal enfrontament i càstig del pare a la filla.

Tots sabem que Wotan desposseirà a la filla de la divinitat, convertint-la en una dona mortal que serà posseïda i sotmesa per un home. Aquest càstig per desobeir-lo es materialitza amb un cte violent sense precedents, quan Wotan arrenca les ales amb violència, mentre Brünnhilde cau a terra amb un crit esfereïdor. És un moment brutal, d’una violència i una força teatral, veritablement colpidora.

Les ales serviran d’escut per protegir-la, mentre Wotan crida com sempre a Loge, malgrat que al final del pròleg, recordeu que el va matar.

El foc envolta com sempre a la bella dorment mentre encara tenia el cor encongit per aquest final que no puc evitar d’emocionar-me cada cop que escolto.

Stig Andersen (Siegmund)

Stig Andersen (Siegmund)

Vocalment aquesta Valkyrien és notable. Començant per la parella de Wellsungos. Stig Andersen és un heldentenor, no ni ha cap dubte. La solidesa vocal no hi manca. Una mica més de matis líric no hagués estat malament, però és tot un Siegmund, malgrat que l’aparença és molt poc agraïda i la poca destresa dels càmeres i el seu director, no l’ajuden gens. Tampoc ajuden a l’excel•lent soprano Gitta-Maria Sjöberg, uns primers plans que no l’afavoreixen gens. La veu és d’una soprano lírica amb un registre molt generós, tot i que el volum no sembla que sigui molt notable. Veritablement emocionant al final del primer acte i en les seves famoses frases del tercer.

Stephen Milling (Hundig)

Stephen Milling (Hundig)

Stephen Milling està tan bé, que fa por. O sigui, un gran i pervers Hunding d’inquietant, temible i enorme presència.
El Wotan de James Johnson, recordeu que en Rhinguldet era el jove Johan Reuter, és més baríton que baix. Li manca una mica de registre però el rol el fa de manera molt convincent i l’acaba espectacularment amb un foc màgic molt notable. No és un grandíssim Wotan, però resisteix molt bé tota l’obra.

Notabilíssima la Brünnhilde de Iréne Theorin. Per veu i actuació escènica. Ja es preveu que ella serà la gran protagonista de les dues jornades següents. Entrada espectacular i duo amb Siegmundamb autoritat, però é en el tercer acte on la Theorin emociona amb una actuació absolutament eficaç i convincent, sense cap problema vocal, sense crits, sense fixacions i notes fixades i sobretot amb un gran sentiment en les emotives frases del acomiadament, on en cap moment es mostra submisa al pare, ans el contrari, fins al últim moment es mostra rebel contra una imposició i un càstig absolutament injustos i masclistes.
Randi Stene té una gran presència com a Fricka. Molt elegant i aparentment molt més jove que les filles de Wotan, Llueix l’elegància distant i freda d eles aristòcrates. Vocalment és molt més discreta. Amb una veu que no acompanya gens l’autoritat escènica.

Iréne Theorin (Brünnhilde)

Iréne Theorin (Brünnhilde)

Les vuit valquíries van des de la correcció al crit histèric, però escènicament estan molt ben tractades, en una escena amb sorprenents tocs còmics.

Tinc moltes ganes de seguir la història, doncs estic segur que m’esperen sorpreses.

Repeteixo que és una veritable llàstima que un producte tan interessant hagi tingut una plasmació en format DVD tan mediocre.

La caseta de les valquíries en flames

La caseta de les valquíries en flames

Die Walküre (Richard Wagner)

Siegmund: Stig Andersen
Sieglinde: Gitta-Maria Sjöberg
Wotan: James Jonhson
Brünnhilde: Iréne Theorin
Hunding: Stephen Milling
Fricka: Randi Stene
Helmwige: Emma Vetter
Gerhilde: Ylva Kiblberg
Ortlinde: Carolina Sandgren
Waltraute: Hanne Fischer
Siegrune: Anna Rydberg
Rossweisse: Elisabeth Jansson
Grimgerde: Elisabeth Hallag
Schwertleie: Ulla Kudsk Jensen

Royal Danish Orchestra
Director: Michael Schonwandt
Drector d’escena: Kasper Bech Holten

Gravació en directe de la Royal Danish Opera, Maig del 2006

4 comments

  1. Golaud

    Bravo, Joaquim.

    La actuación de Theorin es muy convincente, lástima que no tenga un registro agudo sobrado, antes bien forzado y duro. El momento en que Wotan arranca las alas a Brünnhilde, como signo de su caída, es de los más emocionantes, y con la música, se alcanza un clímax bestial.

    Creo que no lo has citado, perdona si me equivoco, una de las cosas que también me llamó la atención fue que Wotan no diera muerte a Hunding y fuera, supuestamente, a “arrodillarse antre Fricka”. Una licencia que contradice el libreto pero que refuerza la sensación de empatía que se siente por Siegmund y el desprecio hacia aquel.

    Loge al final es invocado y no se recurre a nada que relacione o venga justificado por su muerte en Das Rheingold, ahí faltó algo o por lo menos esperaba una solución diferente.

    Hay muchos planos con ángulos raros, movidos, pero es algo intencionado con lo que realmente no sé qué se pretende. En cualquier caso a mí tampoco me gustan.

    Y sí, te esperan sorpresas… 😉

    M'agrada

  2. Hola Golaud. No sabes lo que estoy disfrutando con este Ring.

    Si que lo he puesto lo de Hunding. He dicho lo mismo que dices tu, que Wotan le perdona la vida para que vaya a decirle a Fricka que suplan se ha cumplido.
    Potente este Ring. Lleno de ideas y “pequeñas transgresiones” para dar un giro importante a la saga mil y una veces contada.

    Esa importancia de las mujeres, ya que alrededor de ellas gira toda la historia y no de Wotan, como acostumbrábamos a ver, le da muchas posbilidades.

    Francamente, he escuchado tantas Brünnhilde chillonas o insuficientes, que a la Theorin la encuentro fantástica y no he percibido nada de lo que dices.

    Me encantan las sorpresas, que me esperan.

    Gracias de nuevo, por este Ring.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: