IN FERNEM LAND

CARTA OBERTA AL SR. JOAN OLLER


Sr. Joan Oller

Sr. Joan Oller

Sr. Joan Oller, m’estalviaré el protocol•lari benvolgut, per no donar una falsa impressió només començar.

Es veia a venir, malgrat que vostè en unes declaracions al diari Avui, donava a entendre el contrari.

De res ha servit que els musics de l’orquestra s’hagin posicionat majoritàriament per la continuïtat d’un mestre que els ha fet guanyar autoestima i amb qui es obvi que gaudeixen treballant.

Tampoc ha servit de res que el públic, també majoritàriament, haguem mostrat eufòria i gratitud per la feina feta.

Sr. Oller, dels màxims responsables d’una institució tan important per un país, com ho és la seva principal orquestra simfònica, demano dignitat, respecte i educació. No vull anar més enllà, és inútil demanar-li més ambició, més pressupost per l’orquestra, mes suport als musics. Abans hi han coses més bàsiques que no queden cobertes.

Sota el meu punt de vista, amb la roda de premsa precipitada d’ahir, vostè ha manifestat la seva absoluta incapacitat per gestionar la crisi existent.

Varen convocar-la corre-cuita, sense prèviament parlar amb el mestre Eiji Oue. Quan penso que ho deu haver sabut per la premsa, quan encara li queden concerts per fer aquesta temporada i la vinent, m’esgarrifo. O és que volen que el mestre Oue renuncií al càrrec i així estalviar-se el homenatge permanent que suposarà cada concert que dirigeixi?. Jo penso que ell, amb aquestes explicacions que han donat, no tornarà. Deu estar molt dolgut i no és per menys. No crec que això que he llegit en algun mitja, de que volen que renuncií a part del sou de l’any vinent, sigui una proposta seriosa, més aviat penso que és un altre declaració maldestra d’una direcció inepte.

Tampoc els musics ho sabien. Oficialment ho varen saber l’endemà, és a dir, ahir divendres després del assaig, quan tots els diaris i la xarxa ho havien publicat. Poca consideració, no li sembla?

I les famoses enquestes que ens varen fer al públic?, que deien aquelles enquestes del mestre Oue i de l’orquestra?. Dubto que ho arribem a saber.

Quan vostè ens va parlar al Avui, que no hi havia crisi a l’OBC , era obvi que ens enredava?, no fa tant d’això i pels greus motius que diuen que han obligat a cèsar al mestre, això no es fruit de les últimes setmanes.

Fa temps que es va iniciar una campanya per enderrocar-lo. Sobtades i sistemàtiques crítiques negatives que no van servir per fer canviar l’opinió del públic, que en els concerts del mestre omple sempre l’Auditori.

Després varen començar a circular rumorologies indignes sobre presumptes intoxicacions del mestre. Després ja es va començar a parlar directament d’algun nom en concret per substituir-lo. El nom d’un director molt amic del encara actual gerent. Tot plegat, deixi’m dir que pèssimament gestionat.

Ara poden dir el que vulguin de la seva manca de compromís. Segurament si hagués tingut al Sr. Alfaya d’aliat i no d’enemic, la tasca del mestre Oue hagués estat més satisfactòria en aquests aspectes que ara es denuncia que no ha fet bé. Potser el Sr. Alfaya pensava que amb el seu amic farien un tàndem perfecte, però l’amic del Gerent (sota el meu punt de vista excel•lent director) no era estimat pels musics i el Sr. Alfaya i vostè Sr. Oller, ja saben que tenir una orquestra en contra del seu director titular és un projecte inviable. El presumpte substitut sembla que no va acceptar-ho.

Ara curiosament el Sr. Alfaya deixa la gerència i abans de marxar fa un informe molt negatiu del director musical. És la última gran feina que ha signat.

Però per si no en teníem prou, ens anuncien sense tenir-ho tancat, el possible director substitut. Masses urgències, no li sembla?

Del Sr. Pablo González tothom en parla bé. Això m’agrada, però no és suficient, és més, pot ser molt bo i no durar més de quatre anys a l’OBC. Tal i com han anat les coses, ser bo no és garantia de permanència

Aquest anunci precipitat no ha estat prèviament consultat i pactat amb els musics i em sembla que la seva opinió s’ha de tenir en compte. Si volen que l’OBC sigui una gran orquestra, han de saber que aquestes acostumen a tenir un pes decisiu en la elecció del director. El que s’ha fet aquí és propi d’orquestres simfòniques de repúbliques bananeres.

Jo li demano, com a mínim, que se’ls consulti, que se’ls presenti una terna de possibles directors i que ells es pronunciin. Li demano seguir un mínim protocol de respecte en vers els musics. Em sembla que no és demanar gaire. Al cap i a la fi, ells són l’orquestra.

Jo desitjo que si finalment el mestre González accepta el càrrec, faci una gran tasca. Però no ens enganyem Sr. Oller, amb el pressupost actual, com vol que l’orquestra s’internacionalitzi? Com es pot fer una gran tasca sense un concertino, amb una quantitat de places per cobrir, amb molts passavolants i amb una programació per l’any vinent feta sense la complicitat d’un director ja defenestrat i amb poques garanties presencials en els concerts previstos.

Per altre part el Sr. González s’estrenarà com a director titular d’una gran orquestra, dintre de dues temporades. La propera tan sols té assignat un concert. No li sembla tot plegat una mica agafat amb pinces?

Francament Sr. Oller, no esperava gaire de vostè. Porta masses desgavells a l’esquena per pensar que aquest cop ho resoldria de manera digne, ja no dic satisfactòria, doncs es obvi que la seva visió i la meva difereixen molt, però al menys fer veure que sap gestionar una crisi era el mínim exigible, però malauradament ni això.

Jo li demano que plegui. Ja ha demostrat que tots els projectes que ha engegat han estat un fracàs. Per les seves mans han passat alguns mestres prestigiosos amb ganes de situar l’orquestra on ara ens diuen que la volen portar. El problema és que el mestre Foster, que era el més ben situat en el panorama internacional per fer-ho, els hi demanava l’autonomia de gestió que no li varen voler donar i que curiosament ara li reclamaven al mestre Oue, quan és obvi que tampoc la tenia. Quants anys hem perdut?

Dubto que les coses canviïn i per tornar a desencisar-me, m’estimaria més que deixés pas a un altre polític, ja que imaginar un veritable gestor cultural independent  sembla quimèric, per tal de tornar-nos a engrescar en un projecte que en les seves mans no ha estat possible.

A disposar

24 comments

  1. Favell

    Bueno, en primer lugar, respeto su opinión, pero me gustaría decir que somos muchos los que pensamos que Oue no ha estado a la altura y teníamos ganas de que lo dejara ya. No nos engañemos, la orquesta ha seguido siendo muy irregular y su principal problema sigue siendo la motivación, algo que nadie parece saber solucionar, salvo algún fugaz director invitado. Por supuesto, creo que una parte importante de la culpa reside en la misma orquesta, por lo que no estoy seguro de nada ni nadie puediera arreglar esto en un corto plazo de tiempo. En lo que estoy de acuerdo es que la orquesta debería tener al menos voz (e incluso voto) en la elección del nuevo director, al menos como táctica para no tener a todos los músicos en contra de nuevo y evitarnos otro período de sequía…
    Oue se ha mostrado poco comprometido y es muy dado al aplauso fácil y está claro que domina perfectamente su imagen. No obstante, he seguido viendo a músicos (bajo su dirección), que parecían estar en una tumbona de playa más que ante 2000 personas, por lo que tampoco tengo claro que haya representado un motor de cambio para al menos un parte de la OBC.
    Sé que ha tenido a gran parte del público a su favor, pero también a otra parte, tal vez más minoritaria y menos populista en contra, al igual que estaba en contra gran parte del sector musical.
    Donde difiero en absoluto es en su opinión con respecto a Joan Oller, del que parece ser que sólo vemos las cosas negativas (que seguramente las tenga, como cualquiera de nosotros). Es un profesional excelentemente formado (de cuántos gestores podemos decir lo mismo?), que en primer lugar eliminó el gran déficit con que existía en la entidad cuando llegó, algo muy complicado y vital para el futuro desarrollo de la programación. Ha desarrollado proyectos magníficos, como el social, el servicio de descentralización, el educativo … Ha aumentado significativamente el número de abonados de la orquesta, y créame, en un mundo como el de hoy, esto no puede ser únicamente fruto del nivel de la orquesta, que como decía antes, es bastante irregular en todo caso.
    Además de esto, y de muchas otras cosas, ha convertido al Auditori en el eje musical de Barcelona, ha estrenado sala nueva, el museo de la música y la integración con la Esmuc con un éxito razonable. Es decir, muchos logros en muy pocos años, y todo ello sin provocar déficit. Puede que tenga a algunos o gran parte de los músicos en contra, pero desde luego, yo soy de los de la opinión de que al margen de algunas equivocaciones, ha hecho un gran trabajo, por lo que goza de la confianza de los políticos (es necesario recordar lo difícil que es hoy en día que un puesto de este tipo sobreviva a un cambio político, como fue su caso?) y de un grupo nutrido de abonados, entre los que me encuentro.

    M'agrada

    • Benvingut Favell. Gràcies per deixar-nos el seu interessant comentari.

      En primer lloc voldria dir-li que aquesta carta oberta al Sr. Oller està motivada per les formes en fer les coses.

      No cal que digui que a mi m’agrada molt com dirigeix el mestre Oue. Si són certs els motius que ara s’esgrimeixen per no renovar el contracte, són suficients per fer-ho, és clar que si, però aquests arguments em sembla que no s’ajusten totalment a la veritat. No ha quedat mai clara quina és la funció del director musical de l’OBC i repeteixo que quan el mestre Foster va marxar, va ser per demanar absoluta autonomia de gestió pel que feia a la programació artística de les temporades. Se li va negar i va marxar. No hagués estat malament que el mestre Foster hagués tornat com a convidat, però aquí ja entro en el terreny, altre cop, de les formes, que és on el Sr. Oller, entre d’altres coses ha fet una gestió lamentable.

      Segurament els èxits que anomena són tots certs, però si us plau, fixis que són èxits que tenen més a veure en gestionar un equipament i dotar-lo de recursos i usos, que no pas de gestionar una orquestra simfònica i tot el que això comporta.

      En aquest aspecte i pel qual demano la seva dimissió, digui’m si us plau els èxits en el terreny estrictament de l’OBC.
      Tot i així Favell, no estaria gens malament que abans de inaugurar una nova sala, acabin la sala d’una vegada, la sala principal, omplint el nefast forat del escenari, i potser així millorarem una acústica encara per resoldre. Vostè d’això se’n oblida i no és un tema menor.

      Hem de suposar que l’orquestra ha de evidenciar una millora constant, oi?. Aquesta millora no pot venir tan sols de la vàlua o habilitat del director de torn, en trobar els recursos externs necessaris per organitzar les gires i la internacionalització que ara reclamen. Retallant el pressupost per potenciar altres àrees del equipament del Auditori, el únic que han aconseguit, en el millor dels casos és estancar l’orquestra en un nivell mig, impossibilitant el salt que tots desitgem i que no pot venir sense una forta injecció econòmica. Cap director voldrà afrontar aquest repte sense un mínim de recursos a disposició.

      Aquesta penso que també és una tasca, avui per avui i mentre no canviïn les atribucions dels alts càrrecs de l’OBC, del Gerent, si no ja em dirà quina és la funció d’aquest càrrec, un simple cap de personal potser?

      El Sr. Oller ha tingut la oportunitat d’apostar fort per l’OBC i no ho ha fet, s’ha estimat, segurament amb la precarietat del pressupost, fer quadrar els números, ni que fos estalviant l’entrega de flors pels solistes i directors. Senyal ridícula d’austeritat que vagi vostè a saber quina partida del balanç de pèrdues i guanys haurà millorat.

      Després del maltractat mestre Decker (un altre imperdonable taca en la gestió del Sr.Oller), l’orquestra hagués hagut d’assolir el posicionament amb el mestre Foster, no va poder ser i fins arribar a la pífia més gran amb el fitxatge del mestre Martínez Izquierdo, un pas enrere evident i el inici del malestar dels musics per les maneres com es va imposar el mestre. Ara amb la sortida del mestre Oue, un mestre volgut pels musics i no per la gerència, sembla que el cercle s’ha tancat, amb aquesta venjança final.

      No han aprés com gestionar el problema i el més greu és que independentment de la vàlua del jove i prometedor substitut del mestre Oue, no han aprés la lliçó i tornen a imposar un director, amb l’afegitó que aquest cop no es dignen ni a consultar, encara que sigui per obviar-la, l’opinió de l’orquestra. Aquest cop imposen i prou. El Sr Oller no li fa un favor gaire gran al mestre González. Nom li hagués costat res posar-li les coses una mica més fàcils.

      Una vegada més demostra que el tema de l’orquestra, no el gestiona de manera correcta.

      És inútil en aquests moments parlar del mestre Oue, l’han despatxat de mala manera, no assegurant amb aquest mètodes, una finalització correcta d’un contracte en vigència. Tots aquells que no li trobaven cap de les virtuts que li trobava jo (dec formar part del populisme que anomena en un tó despectiu (aquí deixim dir-li Favell que ha estat una mica desagradable, no ho creu?), hauran dormit alleujats d’haver-se tret de sobre un element tan poc valuós.

      No ens hauríem d’estranyar si a partir d’ara, comencem a escoltar o llegir comentaris favorables al mestre Oue, d’aquells que fins ara li han fet, si més no, escarafalls i si no, temps al temps.

      Finalment us vull deixar l’enllaç del escrit que ha publicat avui al ABC el crític del diari, Pablo Melendez, demanant perdó per haver emprat una terminologia “discutible” del mestre Oue. Recordeu allò de “torero-bailarín-mimo-payaso”?. Doncs bé, si premeu aquí, podreu accedir al article “Los cambios en “mi” OBC”, per tal de que reflexioneu una mica en tot plegat.
      Aprofito també per donar la benvinguda al blog del Juan Ascaso

      Liked by 1 person

  2. Pere

    Quanta raó tens Joaquim. No es pot dir res més al que escrius. Només afegir-me a la petició de dimissió del Sr. Oller. Jo també sóc pessimista i crec que no ens en sortirem, hi ha massa polítics gestionant cultura!

    Liked by 1 person

  3. Isolda

    Al marge de si ha estat un bon o mal gestor dins de la pròpia orquestra, crec què, el mestre Oue ha fet una bona tasca i el més important, els mateixos músics estan encantats amb ell, cosa difícil en els temps que corren.
    El nou director per començar té una “papeleta” bastant difícil.

    Liked by 1 person

  4. Un music

    Fantastico el articulo Joaquim. Muchas gracias.
    Sr. Favell, solo le voy a hacer un inciso, y sin poder entrar en detalles, le digo que los logros que ha conseguido el Sr. Oller han necesitado muchisimo dinero, y eso ha repercutido en el presupuesto de la orquesta. De donde cree que ha salido ese dinero sino? Todo lo que ha hecho podrá ser maravilloso, pero alguien ha pagado por ello, y esa es la orquesta.

    Liked by 1 person

    • arbresalbosc

      Clar que sí, escrius amb tota la raó, i és evident que l’orquestra encara va pagant –molt car, a més a més– l’època del Joan Oller. Quina llàstima! L’orquestra podria ser un element tan i tan important de la cultura catalana, i podria afegir molt a fer país, però no serà, degut a la falta de bones gestions artístiques.

      M'agrada

  5. MANUEL

    Es cierto reconocer los muchos meritos del gerente sr. Oller al frente del Auditorio. Y le aplaudo por ello. Pero los modos con los que se ha ejecutado la decisión y su publica exposición de la “no-renovación” del contrato del sr. Eiji Oue en el diarui “El País” no me parecen correctos. Huelen a venganza. Ni Decker, ni Foster fueron tratados de este modo cuando dejaron la titularidad. Esta ultima etapa parece marcada por esa indigna pasión. Los episodios de la recisión de Decker despues de recibir la Cruz de Sant Jordi y el despido de Foster, parecen culminar con este manchon en la carrera de un director de talla internacional como Eiji Oue.

    Liked by 1 person

  6. colbran

    Con esta táctica de despidos empleada con Decker, Foster y ahora Oue, ningún director de talla internacional querrá hacerse cargo de la titularidad de la OBC, con el consiguiente desprestigio que esto acarrea, cosa que por lo visto no han tenido en cuenta los cargos superiores que la regentan, o, lo que es peor, lo mismo les da.

    Tendremos que conformarnos con el amigo de turno o algún digno maestro de Villafuente de la Secana, por ejemplo.

    Qué pena y qué poco interés por satisfacer al público que paga, por parte de los que cobran sin hacerle el menor caso, incluso me atrevería a decir que despóticamente y como diciendo “queréis a éste?, pues ponemos a otro y os fastidiáis que para esto ocupamos el puesto que ocupamos y vosotros sóis plebe y no merecéis ninguna consideración”.

    M'agrada

  7. Josefina

    Estic molt i molt d´acord amb Joaquim i els comentaristes que seguim sempre el seu blog.

    En Joaquim, em mereix tota la credibilitat del món, sap el que´s diu i sap moltes més coses que, a mi personalment, se m´escapen doncs no hi entenc res d´aquest politiqueig i térboles questions de diners…

    Sr. Favel, faci arribar, si us plau el meu paré al Sr. Oller: com a ciutadana de Barcelona, em fa molt mal efecte tot aixó . I no crec que puguem donar una imatge gaire transparent en vers a la internacionalització… Ho sento perque tinc la meva ciutat i la cultura que en ella es desenvolupa com quasi pionera en molts àmbits i, aquest, l´àmbit que jo m´estimo tant, amb vostés, amb les seves actuacions, avui, es tractat de manera precaria i barroera.

    Em pregunto: ¿qué som les persones per vostès, les qu´estimem la música i valorem el que és bo. També nosaltres tenim opinió i criteri suficient i, per demunt de tot, tenim dret, per moltes raons. ¿Qué diuen els músics que formen l´orquestra i son tan protagonistas o més que tots plegats?

    Tot això és lleig, Sr. Oller. Quin bon moment per plegar… ¿Perqué no s´en và? Deixi pas a d´altra gent amb uns criteris distints: seria de savis.

    Liked by 1 person

  8. Quina manera de despretigiar l’Orquestra que a cada moment, per capricis d’entitats superior, ha de canviar de director. Qui se’n voldrà fer càrrec amb una fama així?
    Joaquim: Gràcies per parlar tan clar.

    M'agrada

  9. Juan Ascaso

    La destitución de un director es siempre conflictiva. Creo que ni Oller ni Alfaya han dicho que Oue fuese mal director sino que no cumplia cn sus labores de director principal de la OBC. Pues bien, si es así que lo expliquen en detalle porque yo soy un ciudadano que contribuye con sus impuestos a la OBC y quiero saber si hubo incumplimiento de contrato, y si es así que se persiga este incumplimiento de contrato con todas las consecuencias. Me imagino que si Oller lo dijo en público es porque lo puede probar, que lo hag.
    Por otra parte decir que creo que Oue no es el director adecuado para la OBC ni quería yo que se le renovase, pero reconozco que es llamativo que en la OBC no hay una idea clara de lo que se quiere, que se cambia de director como quien cambia de camisa, es decir que el proyecto no está bien estructurado, y es una pena.
    Saludos,

    M'agrada

  10. bocachete

    Ui! T’estàs uns dies desconnectat i mira que arriben a passar coses! Finalment, doncs, no renova… Personalment em sap greu perquè no veig que s’hagi fet bé, perquè ha estat poc clar, poc elegant i perquè tornem a ser al mateix punt que quan va marxar Foster, i ja fa anys. Val a dir, que com apunta Favell, l’Auditori no és només l’OBC i que, tot plegat, no deixa de ser un equipament bastant complicat, on coexisteixen entitats de molt diferents gèneres. Quan va inaugurar-se, tots dubtàvem que allò arribés a rutllar plenament i, realment, l’ocupació de les sales i els espais penso que és molt satisfactòria. I no ha de ser fàcil.
    Ara, l’Auditori és, en si (i ESMUC i Museu són només els veïns), la seu de l’OBC i en això sí que estic d’acord que acaba essent la perdedora. O la sacrificada per afavorir altres coses.
    Ara, tot plegat, és tornar a començar. Jo, que no porto tant de temps com a abonat, ja he conegut quatre titulars. Decker, la veritat, no m’ha entusiasmat mai: era irregular, massa potser. I, tot i que en general podia ser correcte, no penso que passés gaire d’aquí. Personalment, en Mahler, Bruckner, Strauss i similars, que se suposa que n’eren especialitats, el trobava rutinari i un pèl vulgar. Suposo que quan va agafar la llavors OCB va pujar-ne el nivell i es va notar alguna cosa, però per al meu gust, no convencia. Ara, que va fer una feina important, possiblement, sí.
    Penso que Foster va ser el que va fer que l’OBC se n’adonés del que podia arribar a fer. L’orquestra continuava depenent massa de qui la dirigia (i això ha millorat una mica però continua passant), però amb Foster vaig notar un canvi qualitatiu important, sobretot en vents, fustes i percussió. Suposo que la corda és l’etern problema de l’OBC. A més, amb una xarxa de contactes que semblava impressionant, va portar solistes d’allò més interessants i va començar a internacionalitzar l’orquestra. Per al meu gust, dirigia d’una manera atractiva, brillant, però un pèl desequilibrada: en moltes peces, la corda acabava sempre ofegada per uns metalls brillantíssims, que feien patxoca i tenien un resultat espectacular, però que distorsionava la peça. Penso, igualment, que Foster va arribar a un nivell de qualitat mig-alt impensable quan va prendre el timó però que ell ja no podia anar més enllà. Va marxar (voluntàriament o no, no ho sé pas) en el moment adequat, potser, i el que calia llavors era un director que, a partir d’un material que llavors estava en un camí ascendent, acabar de polir-ho i convertir tot allò en una gran orquestra. Calia, pensava jo, un director amb experiència, que treballés molt el repertori clàssico-romàntic, per exemple (el treball de Foster, programant Haydn com a element de poliment de l’orquestra va ser modèlic, per exemple): un Eliahu Inbal havia tret resultats molt bons amb l’orquestra en aquells anys i podia ser algú així.
    Va ser quan va venir Martínez Izquierdo. Penso que va ser un error i que la seva marxa va ser forçada per la conciència que havia estat així. Bon director, no ho dubto, però no era el que calia en aquell moment. La marxa ascendent de l’orquestra va quedar aturada i vam passar uns anys en el mateix nivell que abans. Va ser temps perdut. I tot allò que el repertori es va ampliar, que hi havia més segle XX, etc., tampoc: només cal repassar els programes d’abans per veure que les proporcions n’eren similars, o sigui que tampoc, a banda de sentir més música finesa, vam guanyar gaire.
    Oue potser és el tipus de director que hagués calgut fa anys: algú que, amb una bona orquestra a les mans, podia millorar-la i donar-li qualitat. Pensàvem, diria, que estàvem en aquest camí: almenys sí que hi ha hagut una millora qualitativa. Que a més, també cal un director que s’hi estigui més temps, que faci més tasques “brutes” a casa, etc., etc., podria ser, però s’havia notat una millora que havia quedat en suspens durant anys.
    Ara, l’aposta per González… no sé. Potser tornem on érem. No sé si és el tipus de director que ara pot ser el millor per a l’OBC. Ser jove no ha de ser un hàndicap, però l’orquestra necessita algú amb un plus d’experiència que només pot donar l’edat i un treball dilatat en el temps. O un talent fora mida, també és veritat. Potser l’opció de Víctor Pablo era més encertada, en principi. Al nou director no el conec, tot s’ha de dir; només d’algun concert que ens va dirigir no fa pas tant. Potser dependrà molt del que plantegi i de com reaccionin l’orquestra i el director, però la sensació és de “un altre cop igual”. Tornem enrere? No ho sé pas, però ho sembla. I, a sobre, el González semblarà el “dolent de la pel·lícula” i poc deu tenir-hi a veure.
    Suposo que haurem d’esperar, però la sensació negativa no la treu ningú. Perquè hi ha maneres de fer les coses. Que ningú no nega que el gerent sigui bo en la gerència general del complex, però que aquí, ni que sigui per com ha deixat que durant mesos i hagués un clima enrarit i per com s’ha “resolt”, no ho ha fet bé, gens bé. I per això sap greu.
    (Potser m’he passat en extensió: disculpeu, però com que feia dies que no en deia res… :’ ) Per cert, avui l’OBC ha sonat molt bé, amb el Yakob Kreizberg; una mica “a la Foster”: deu ser complicat, que no passi però quan en ll’onzena de Xostakòvitx sonaven els noranta música alhora, les cordes no se sentien, aclaparades pels sis percusionistes i els metalls.)

    M'agrada

  11. Xavier

    Oué si, Oué no, etc, etc.
    Quisiera ser lo más objetivo posible y sencillamente dar mi opinión sobre la OBC y el Sr. Oué como director, por simple comparación con otra orquesta.
    No soy muy entendido en música, pero hace tres temporadas que estoy abonado a la OBC y he podido ver dos cosas que no me gustan respecto a otras orquestas:
    1. La actitud del Sr. Oue. Lo encuentro excesivamente teatral. Lo siento, pero a veces he llegado a pensar que se burla del público.
    2. La actitud de los músicos desde que entran en la sala, hasta que llega el director: mucho parloteo y poca concentración aparente en lo que van a hacer. Y esto quién lo permite es el director.
    Invito a los que no lo han hecho a ver un concierto de la Orquesta Filarmónica de Berlin, a través de internet.
    Después comparen y formen su opinión. La mía está clara: Oué, NO. En mi modesta opinión, los resultados están siempre en relación con las actitudes.

    M'agrada

    • Hola Xavier, benvingut.
      Ja deus saber que no comparteixo la teva opinió. La actitud del mestre Oue sempre m’ha semblat extremadament musical, educada, respectuosa. Altre cosa són les formes.
      Compten els resultats i em sembla que quan l’OBC està dirigida pel mestre Oue, el nivell puja.
      Voler comparar una orquestra llatina i una germànica ja em sembla força agosarat per part teva, però no creus que qualsevol orquestra comparada amb la Berliner Philharmoniker en sortirà mal parada?.
      Jo puc acceptar que hi hagi persones que no els hi agradi la manera de dirigir del mestre, malgrat els resultats. Amb Bernstein també passava això i també el varen despatxar de NY, amb la majoria de la crítica en contra de la seva tasca, el que va passar després ja és història.

      M'agrada

  12. un músic

    Xavier: que le guste o deje de gustar Oue está en su derecho, pero que le culpe por el “parloteo” de los músicos antes de comenzar el concierto ya es el colmo. Me parece indigno que acuse a los músicos de poca concentración; la preparación comienza horas antes cuando llegas al Auditori, te vistes, calientas, afinas, repasas algún pasaje; en los 3 minutos que trascurren en el escenario hasta que entra el director ajustas tu silla, atril, partituras, y si tienes unas palabras con el compañero de al lado no implica que no estés por la labor!

    M'agrada

  13. Alberto Fassols

    Hola,
    Evidentemente que el parloteo de los músicos no es culpa de Oue pero si es signo de la poca disciplina que hay en la OBC y lo poco que se impone Oue. He tenido la desgracia de trabajar en el coro de los Gurrelieder de Schonberg con el Mto.Oue y fue de escándalo. En el ensayo sólo con coros anuncio que estaba allí porque se lo había ‘ordenado’ el gerente (en aquel momento Alfaya), no ensayo ni media hora y se fue. Los direcotres de los coros estaban escandalizados con su actitud. Así salio el concierto, si escucháis los que hizo Pons con la JONDE y la JONC le dió mil vueltas y el problema fue que Oue no trabajo.
    Y los defensores de este Mto, por favor que miren bien en progrmación de orquestas importantes ¿en cuál dirige Oue? Oue ha desaparecido de Europa por no decir de los EEUU. Lo que pasa es que en la OBC hay mucha gente con espíritu de funcionario y Oue les venia bien porque no exige, así suena la OBC que es de lo más irregular. La OBC que quiere parecerse a la Concertgebouw ha de dejar de ser una orquestq ue exclusivamente vive de los impuestos, ¿a qué no sabiáis que en Holanda para rebicir los subvenciones públicas tienes que conseguir un mínimos del 25% del presupuesto por taquilla? En Holanda , en Gran Bretaña y en Alemania las orquestas van de gira porque las compran en otros países ¿quién paga decenas de miles de euros por programar un concierto de la OBC? Nada más hay que ver lo que nos costó a los catalanes cuando fueron a los EEUU, fue una ruina. Si se quiere una orquesta en condiciones hay que audicionar de nuevo a todos los músicos, echar a aquellos que no valgan y subvencionar parcialmente a la OBC y no por completo. Además así desaparecería Joan Oller que es otro que está dilapidando el dinero público, ya lleva 3 directores titulares y 4 gerentes en menos de diez años, todo un record de incompetncia. Alfinal entre Millet y Oller no sé quien es peor. millet es un ladrón pero Oller es un incompetente que está hundiendo más y más L’Auditori.

    Saludos

    M'agrada

  14. music

    Alberto, lamento decirte que no sabes de qué estás hablando. En cuanto a que pasemos todos una nueva audición, vamos, eso ya es el colmo. Ya la hemos pasado y te recuerdo que hacemos examen cada semana: te aseguro que nadie quiere salir al escenario sin estar al nivel. Casi pareces un frustrado: de tus comentarios tan negativos sólo se ve envidia y desconocimiento.
    Cierto que nuestro nivel es el que es: no sé porqué demonios nos comparas con la Konzertgebouw. Pero también te diré que con más medios, con mejores directores, se podrían obtener mejores resultados (o más regulares).
    Por si no lo sabías (obviamente parece que no) parte de nuestra financiación viene de la venta de entradas. No sé decirte ahora mismo en qué porcentaje, pero creo que es bastante alto.
    De tu opinión de los Gurrelieder, tampoco estoy de acuerdo. Tuvimos en total 5 ensayos, demsiado poco para una obra así, pero se hizo un buen trabajo. Para profundizar en una obra así, no se trata de media hora, sino de muchos más ensayos (como hacen las jóvenes orquestas). La culpa de cómo se programó no se la eches a Oue, que ya se lo dieron hecho.
    En cuanto a que la OBC cuesta mucho dinero a los catalanes… JAJAJA. La cultura es cara y hay que pagarla y aquí quieren duros a cuatro pesetas.
    Saludos

    M'agrada

  15. Jaume

    La marcha del Sr. Oller al Palau se veía venir desde hace años. Su gestión al frente del Auditori ha sido un desastre artístico. Su trato con directores y músicos ha sido humillante. Su programación de la temporada de la OBC se ha basado en música fácil que no pusiera en peligro su estadística de ocupación. Lós conciertos de música sinfónico-coral han ido menguando temporada tras temporada, por cierto prescindiendo de la coral Càrmina, que fue el coro colaborador durante casi 20 años en favor del Orfeó Català y sus satélites. Evidentemente los favores se pagan y ahora los del Palau, que tampoco se preocupan mucho de la música y sí de cómo obtener dinero a cualquier precio, rinden pleitesía a este señor que les devolverá la tranquilidad económica tras la huída en masa de los patrocinadores. Una pena para los que amamos la música.

    M'agrada

    • Hola Jaume, benvingut, perdona que et doni la benvinguda tan tard, però se’m va passar fer-ho el 24 i de cop i volta m’has vingut al cap.
      Ara cal pensar en positiu i de cara al futur. Suposo que tot esperant un nou conseller de cultura que sigui capaç de ser sensible a la música, designaran a algun perfil de màxima competència, és un desig que jo posaré a la carta dels Reis d’Orient.
      Pel que fa al Palau, em sap greu.
      Xavier, t’acompanyo amb el sentiment i us desitjo el millor.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: