Prova final del 2009 Metropolitan Opera National Council
Potser després de tantes medalles i dates històriques de cantants del passat, he cregut convenient portar al blog, cantants del futur. Avui encara no són res, són promeses que estan fent els primers intents de situar-se en el exigent i complicat món operístic. Al seu favor tenim la joventut, l’entusiasme, les ganes de menjar-se el món. Si la setmana passada parlàvem dels guanyadors del concurs de Cardiff que organitza la BBC, avui anem al MET.
Cada any el primer teatre d’òpera dels Estats Units, organitza el National Council, on es fan audicions dels joves cantants per tot Amèrica i a la final que es celebre el MET i arriben, els que en teoria estan més ben preparats. Nou valors que s’han de integrar a la companyia del prestigiós teatre novaiorquès i que en molts casos esdevenen, amb l’ajuda que suposa el prestigi del MET, cantants amb carreres internacionals notables i en casos més aïllats, veritables primeres figures.
Avui us proposo escoltar, l’actuació dels guanyadors en el concert que va tenir lloc el 22 de febrer de 2009.
4 noms que el temps dirà si es consolidaran en el difícil món de la lírica, tan farcit de joves promeses amb futurs esperançadors.
Anthony Roth Costanzo (contratenor)
Anthony Roth Costanzo (contratenor)
Handel, Flavio: Rompo i lacci
Handel, Tolomeo: Stille amare
Paul Appleby (tenor)
Paul Appleby (tenor)
Verdi, Falstaff: Dal labbro il canto estasiato vola
Mozart, Die Entführung aus dem Serail: O wie ängstlich
Sung Eun Lee (tenor)
Gounod, Romèo et Juliette: Ah! lève-toi, soleil!
Verdi, Rigoletto: La donna è mobile
Nadine Sierra (soprano)
Gounod, Romèo et Juliette: Ah! Je veux vivre
Mozart, Zaïde:Ruhe sanft
Aquí els teniu, espero que us agradin i que tinguin sort.
L’orquestra és la del MET dirigida per Patrick Summers.
IN FERNEM LAND 
Si no digo esto reviento, los de Cardiff eran mejores en general , no solo los de la final 😉
No obstante, Paul Appleby me ha gustado mucho. Para lo joven que es (23) su canto es muy expresivo y musical.
M'agradaM'agrada
A mi cap m’ha emocionat d’una manera especial, en Paul Appleby m’ha agradat mes en Mozart. Esclar que els altres deuen tenir virtuts que jo no veig, segur.
M'agradaM'agrada
Semblen molt joves i per fer, però el contratenor m’ha agradat més que tots el altres. També em va passar amb el concurs de Cardiff.
Alguna cosa està passant en el món dels cantants lírics. De totes les cordes, sempre ens quedem amb els contratenors. Penso que degut a ser la corda amb menys veus referencials per comparar, els resulta més fàcil cridar-nos l’atenció. Una soprano o un tenor no, en tenim tants del passat per comparar, que els perjudica molt . Fixeu-vos que barítons, mezzos i sobretot baixos, surten en comptagotes.
M'agradaM'agrada