INSISTINT EN EL DON GIOVANNI DEL MET 2016

Serena Malfi i Simon Keenlyside Don Giovanni MET 2016 Fotografia Marty Sohl/The Metropolitan Opera

Serena Malfi i Simon Keenlyside Don Giovanni MET 2016 Fotografia Marty Sohl/The Metropolitan Opera

Potser cal donar-li una segona oportunitat, per això he pensat que potser molts de vosaltres agraireu la insistència i a més a més en a mi m’allibera de fer un apunt més extens, ja que no puc dedicar el dia a l’apunt que hagués volgut.

Això doncs si algú vol aprofitar l’avinentesa i si més continuar opinant d’aquest Don Giovanni després d’aquesta segona oportunitat, ja sap que ara tindrà l’oportunitat. Continua llegint

MET 2016/2017: DON GIOVANNI

Simon Keenlyside (Don Giovanni) Marty Sohl/The Metropolitan Opera via AP

Simon Keenlyside (Don Giovanni) Marty Sohl/The Metropolitan Opera via AP

Quan es va estrenar aquesta producció l’any 2011 ja em va semblar lletja i no puc entendre com insisteixen en tornar-la a incorporar a la temporada del MET al cinema, són coses incomprensibles de l’edició que enguany ens arriba al cinema des de New York, mentre que altres títols de interès molt més notori, com Guillaume Tell s’han quedat fora.

Només si el cast hagués estat realment estel·lar s’hagués pogut admetre aquesta reposició cinc anys després d’haver-la vist, però si en l’edició del 2011 hi havia mancances, en la del 2016 n’hi continua havent i això que no ha repetit ningú, tret de Fabio Luisi, el director musical que ja aleshores em va agradar molt i que ahir em va tornar a meravellar per la dinàmica dramàtica de la seva direcció nítida, vital i enèrgica, a estones vertiginosa. Continua llegint

GLYNDEBOURNE 2016: BÉATRICE ET BÉNÉDICT (D’Oustrac-Appleby-Karthäuser-Sly-Lhote-Bradić;Pelly-Manacorda)

El Festival de Glyndebourne va inaugurar l’edició 2016 del seu prestigiós festival, homenatjant a Shakespeare amb la poc freqüent Béatrice et Bénédict del sempre sorprenent i per a mi estimat Hector Berlioz.

Aquesta és la darrera òpera del compositor francès, una comèdia basada en “Molt soroll per a no res”, just en un moment no pas alegre de la seva vida, ja malalt i a pocs anys de morir. Berlioz no sembla, malgrat l’enorme admiració que sentia per Shakespeare extraure tot el suc possible de la brillant comèdia, ja sigui perquè aïlla els números musicals entre diàlegs parlats, ja sigui perquè no és capaç d’escriure un llibret a l’alçada de l’original, per respecte al geni anglès o per incapacitat literària d’aproximar-se a l’original. El cas és que Berlioz escriu una música deliciosa però que per culpa de les parts parlades esdevé inconnexa i per tant el desenvolupament dramàtic pateix de fluïdesa. Els diàlegs parlats acaben banalitzant els rics caràcters psicològics dels personatges i tot plegat queda com un petit scherzo teatral, això si, amb una música admirable. Continua llegint

INSISTINT EN DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG AL MET 2014

"DIE MEISTERSINGER VON N†RNBERG.Acte 2on. " Foto: Beatriz Schiller/Metropolitan Opera

“DIE MEISTERSINGER VON N†RNBERG.Acte 2on. ” Foto: Beatriz Schiller/Metropolitan Opera

Semblava que no l’arribaríem a tenir mai però finalment s’ha fet possible, just quan comencem una intensa setmana wagneriana, també a IFL

Per fi puc oferir-vos el vídeo de la representació de Die Meistersinger von Nürnberg que va tenir lloc el passat 13 de desembre de 2014 en el Metropolitan Opera House.

Com que han passat uns quants dies, si no recordeu el que varem dir tots els que la varem veure i crec que gaudir, aquí us deixo l’enllaç de l’apunt que vaig escriure arran de la transmissió al cinema: Continua llegint

EL MET AL CINEMA 2014: DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Crec que no exagero si us dic que per a mi una producció de Die Meistersinger von Nürnberg és una de les coses més complexes i difícils de dur a terme. La complexitat musical i la resistència vocal que han de demostrar els cantants protagonistes durant les quasi cinc hores de durada, sobrepassa en molt la de la immensa majoria d’òperes del gran repertori, i deu ser per tot això que assistir a una representació d’aquest títol wagnerià és quelcom especialment joiós i si el resultat acaba sent tan brillant com el d’ahir al MET, la satisfacció esdevé plenitud. Continua llegint

EL VÍDEO DE LES TROYENS DEL MET 2013 (Voigt-Hymel-Graham-Croft-Youn;Zambello-Luisi)

Troyens MET_3

He pensat que tenint la Setmana Santa per endavant, és a dir per uns quants uns dies de descans per endavant, que us podia deixar “uns quants enllaços” per anar fent, si és que us interessa tenir el vídeo de Les Troyens de Berlioz que el passat mes de gener de 2013 es van representar al MET de Nova Yok, aquells que en a mi em van agradar tant, malgrat la Cassandra de Deborah Voigt.

Són 25 enllaços, per tant paciència, però crec que paga la pena l’esforç, ja que la qualitat d’imatge i so és esplèndida, d’altíssima definició i per tant de pes considerable. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: LES TROYENS

Les Troyens, acte 1er Metropolitan Opera House, produccio de Faancesa Zambello

Les Troyens, acte 1er Metropolitan Opera House, produccio de Faancesa Zambello

Programar Les Troyens a qualsevol teatre d’òpera representa un repte i també denota poder, poder adquisitiu per poder-ho fer i poder organitzatiu per poder-la representar sencera. És necessita quelcom més que un imponent equip artístic, encapçalats per uns directors musical i escènic que siguin capaços d’aixecar aquesta imponent mole musical amb garanties, però sense cap mena de dubte també es necessita un equip de cantants de primeríssim nivell, fins i tot per les parts petites que en aquesta obra són de gran compromís.

El Metropolitan de Nova York no ha de demostrar res a ningú, però per si no fos suficient bagatge tot el que ha fet al llarg de la seva història, té la sana costum de muntar Les Troyens de manera regular des de 1973 cada deu anys. La primera vegada que es va representar aquesta òpera gegantina al MET va ser el 22 d’octubre de 1973 amb Shirley Verrett com a Cassandra i Didon, Jon Vickers com Aeneas i Rafael Kubelik dirigint l’orquestra. Al 1974 la Verrett es va quedar amb Cassandra i va deixar Didon per a Christa Ludwig, mentre que Aeneas era William Lewis.

L’any 1983 tornà Les Troyens al Met amb James Levine dirigint i seguint la tradició un equip espectacular amb Jessye Norman (Cassandra), Tatiana Troyanos (Didon) i Plácido Domingo (Aeneas). A l’octubre del mateix any la Norman va passar a fer Didon, mentre que Cassandra era Gwynn Cornell i Aeneas tornava a ser William Lewis.

Deu anys més tard al 1993 tornava Les Troyens al MET encara amb la vella producció de Nathaniel Merrill (DVD de Norman, Troyanos, Domingo, Levine), aquest cop amb François Pollet (Cassandra), Maria Ewing (Didon), Gary Lakes (Aeneas) i dirigint Levine. Cal fer constar que en aquelles representacions el rol de Ascanius el cantava una jove Susan Graham (ahir fantàstica Didon) i Coroebus era Thomas Hampson.

Seguint la tradició del decenni, al 2003 s’estrenà una nova producció deguda a Francesca Zambello (la mateixa d’ahir), dirigida musicalment per James Levine, amb  Deborah Voigt com a Cassandra (malauradament com ahir), l’extraordinària i malaurada Lorraine Hunt Lieberson com a Didon, un fabulós Benn Heppner com a Aeneas, i en rols “petits” Matthew Polenzani com a Iopas, Jossie Pérez com Ascanius i com ahir Dwayne Croft com a Coroebus.

Com no podia ser d’altre manera, a part de variacions de repartiments diverses, en tots i cadascun dels anys esmentats, deu anys després torna aquesta monumental producció, ara sota la magnífica direcció de Fabio Luisi, al teatre novaiorqués, i torna amb un repartiment important que tret de la Cassandra de la Voigt, m’ha entusiasmat. Continua llegint

EL VÍDEO DE THE ENCHANTED ISLAND AL MET (Daniels-de Niese-DiDonato-Pisaroni-Domingo;Christie-McDermott)

The Enchanted Island MET 2012. Producció de Phelim McDermott

The Enchanted Island MET 2012. Producció de Phelim McDermott
– Plácido Domingo (Neptu) Fotografia © Beth Bergman 2012

El 21 de gener vam assistir al cinemes, a la transmissió en directa d’un invent operístic, un pasticcio musical, terme que operísticament parlant es tracta d’una òpera feta a base de números provinents d’altres òperes d’un mateix compositor, amb un argument nou.

La idea del Metropolitan Opera House de New York es va titular The Enchanted Island, i difereix una mica del pasticcó tradicional ja que agafa dues obres: La Tempesta i El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, i fragments operístics de George Frideric Handel, Antonio Vivaldi, Jean-Philippe Rameau, André Campra, Jean-Marie Leclair, Henry Purcell, Jean-Féry Rebel i Giovanni Battista Ferrandini, composats per algunes de les més cèlebres òperes, van fer un gran festa barroca, que la van farcir de noms estel·lars del panorama operístic actual, és a dir: Continua llegint

EL MET AL CINEMA: THE ENCHANTED ISLAND

Joyce DiDonato, Plácido Domingo i David Daniels a The Enchanted island al MET 2012. Foto:Ken Howard/Metropolitan Opera

Gran festa barroca ahir al MET en ocasió de la retransmissió per ràdio i als cinemes en HD del pasticcio The Enchanted Island amb músiques de  George Frideric Handel, Antonio Vivaldi, Jean-Philippe Rameau, André Campra, Jean-Marie Leclair, Henry Purcell, Jean-Féry Rebel i Giovanni Battista Ferrandini, segons l’idea i dramatúrgia de  Jeremy Sams, aplegant un equip musical i vocal encapçalant per William Christie al podi, i els immensos David Daniels i Joyce DiDonato en les parts protagonistes.

Fer un remix de The Tempest i A Midsummer Night’s Dream de  William Shakespeare, utilitzant aquests 44 fragments Continua llegint

ELS GUANYADORS DE LES AUDICIONS DEL MET 2009

Prova final del 2009 Metropolitan Opera National Council

Prova final del 2009 Metropolitan Opera National Council

Potser després de tantes medalles i dates històriques de cantants del passat, he cregut convenient portar al blog, cantants del futur. Avui encara no són res, són promeses que estan fent els primers intents de situar-se en el exigent i complicat món operístic. Al seu favor tenim la joventut, l’entusiasme, les ganes de menjar-se el món. Si la setmana passada parlàvem dels guanyadors del concurs de Cardiff que organitza la BBC, avui anem al MET.

Cada any el primer teatre d’òpera dels Estats Units, organitza el National Council, on es fan audicions dels joves cantants per tot Amèrica i a la final que es celebre el MET i arriben, els que en teoria estan més ben preparats. Nou valors que s’han de integrar a la companyia del prestigiós teatre novaiorquès i que en molts casos esdevenen, amb l’ajuda que suposa el prestigi del MET, cantants amb carreres internacionals notables i en casos més aïllats, veritables primeres figures.

Avui us proposo escoltar, l’actuació dels guanyadors en el concert que va tenir lloc el 22 de febrer de 2009. Continua llegint