Haig de confessar-vos que d’Aksel Schiøtz noen tenia record d’haver-lo escoltat abans, al menys coscientment. Santa ignorància, és un cantant molt important!
No tenia previst que aparegués en aquesta sèrie dels dissabtes estiuencs, però repassant el disc que em nodreix del material per aquesta sèrie distesa, m’he topat amb ell i amb un Cole Porter, i quin Cole Porter!, ni més ni menys que la mítica Night and Day.
Aquest senyor la canta tan bé i la versió m’ha semblat tan bona, que he decidit que serà ell, al qui li tocarà reestablir la honorabilitat de la secció i del blog, després de de la disbauxa “Dalilesca” de la setmana passada, amb una Mae West tan sols apta per acèrrims seguidors.
També he decidit que a partir d’ara començaré a buscar gravacions d’aquest cantant. És clar, he anat a YouTube i ja he escoltat meravellat el seu art sensible i musical. Decididament em queda molt per esoltar i aprendre.
Aksel Schiøtz va nèixer el 1 de setembre de 1906 a la ciutat danesa de Roskilde.
Va començar a fer-se notar, cantant en el cor de l’església, cosa que el portaria a estudiar cant a l’escola de cant de l’Òpera Real Danesa i posteriorment aniria a estudiar a Suècia amb John Forsell, el que va ser mestre del gran tenor Jussi Bjorling.
Va debutar l’any 1936 (hi ha qui diu el 1938) en un recital, sent el seu debut operístic l’any 1939 cantant el Ferrando del Cosí fan tutte al Teatre Real de Copenaghe. La ocupació de Dinamarca per part d’Alemanya va aturar una carrera internacional que s’albirava imminent. Tot i així la seva popularitat local va ser molt notable, participant durant aquells anys en moltes representacions operístiques, de opereta o participant en pel·lícules musicals.
No va ser fins acabada la II Guerra Mundial, a l’any 1946 que es va presentar a Anglaterra i participà al costat de la gran Ferrier en l’estrena a Glyndebourne de l’òpera de Benjamin Britten, The Rape of Lucrezia, alternant-se amb Peter Pears en el rol de Male Chorus.
Aksel Schiøtz & Kathleen Ferrier
Va ser en aquell any que es varen detectar els primers símptomes d’un tumor al nervi acústic que en operar-se el va afectar amb una paràlisi facial de la part dreta de la cara. Malgrat aquest fet greu i que hagués fet desistir a qualsevol altre cantant a continuar amb la seva carrera, amb constància i molta força de voluntat va poder tornar a cantar públicament a partir de 1948.
L’any 1950 el tumor es va tornar a reproduir, però aquest cop ubicat al cervell. Aksel Schiøtz no es va deixar vènçar pel desànim, malgrat la gravetat de la malaltia i la dificultat en la recuperació i va tornar al cant, però ja com a baríton.
Cinc anys més tard decidí dedicar-se a la docència i va anar a impartir classes de cant a la Universitat de Minnesota, després a l’Escola de Cant de Toronto, per acabar el seu periple americà a la Universitat de Colorado. A partir de 1968 va tornar a Dinamarca pe impartir la docència a l’Escola Real Danesa d’Estudis Pedagògics.
L’any 1969 va escriure un llibre molt apreciat, El cantant i el seu Art.
Va morir el 19 d’abril de 1975 a Copenaghe.
Aksel Schiøtz ha deixat gravades notables versions de Die Schöne Müllerin (1945), Dichterliebe (1946) amb Gerald Moore, oratoris i cantates de J.S.Bach i G.F.Handel i un àlbum dedicat a Carl Nielsen.
Era un cantant de gran sensibilitat i això ho notareu escoltant-lo en aquesta magnífica versió d’una cançó que no necessita gaires presentacios, Night and Day del gran Cole Porter.
Aquesta obra mestra absoluta, va ser escrita per Cole Porter l’any 1932 per el musical The Gay Divorce i podríem catalogar-la perfectament com la cançó més populat del seu amplíssim catàleg. Versionada i gravada per tothom, representa de manera brillantíssima l’estil que caracteritzà les seves composicions, sempre sofisticades, brillants, amb melodies originals i envolvents i amb la gosadia harmònica habitual d’un, sense cap mena de dubte, dels grans musics del segle XX.
Espero que us agradi tant com m’ha agradat a mi.
IN FERNEM LAND 
Muy muy bonito 🙂 Tampoco yo le conocía …pero ya tengo uno mas para la larga lista de escucha que tengo , a mí sí que me queda mucho por aprender !
Lo mio es el Catalogo del Don Giovanni mas bien….
M'agradaM'agrada
M’has fet recordar una frase que vaig llegir ahir: “Hi ha persones que la guerra les fa més fortes. Jo alço les mans enlaire i em rendeixo. No em veig amb cor per a lluitar per un bocí de pa. Si la vida és això, hi renuncio.” (Aharon Appelfeld, Flors d’ombra, Col·lecció Tasta’m) L’Aksel Schiøtz pertany, evidentment, al primer tipus de persona.
Has fet una bona descoberta; jo tampoc no el coneixia… Em sembla que l’honorabilitat de la teva secció ha tornat a un estat de virginitat absoluta. 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies per compartir aquest cantant, per a mi desconegut, que amb la seva veu melodiosa i nostàlgica m’ha transportat a una altra època. Salut!
M'agradaM'agrada
Padre, yo también me acuso de ignorar a Aksel Schiøtz. Y escuchándole ahora resulta imperdonable.
Precioso y emocionante post. Con la maravillosa música de Porter y la sensibilidad del danés.
La honorabilidad no la había perdido la sección, pero un poquito más de nivel vocal sí que ha recuperado.
Gracias, Joaquim
M'agradaM'agrada
Una versió canònica d’un tema inoblidable i d’un autor que ens ha deixat brillants i perles. Jo tampoc coneixia aquest sensible intèrpret que m’ha fet tancar els ulls per transportar-me a un escenari de dansaires flotant en blanc i negre.
Thanks, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Cole Porter es uno de los músicos y letristas populares más sofisticados que han surgido en el mundo de la música y este “Night and day” es uno de sus temas más perdurables, dentro de una ingente producción de hermosísimas canciones.
A Aksel Schiotz solo le conocía por esta grabación. No tenía idea ni de sus antecedentes, ni de su importancia en el mundo de la música y en el cine danés, donde interpretó tres films. Joaquim nos ha puesto al corriente. Muchas gracias. En cuanto a su interpretación de la ilustre melodía de Porter, debo decir que la canta estupendamente.
Esta hermosa canción fue el hit nº 1 del musical “The gay divorce”, primer musical de Fred Astaire sin su hermana recién casada (con la que había sido pareja escénica desde 1917) y última actuación teatral de Astaire, ya que el cine acaparó su talento.
“The gay divorce” ganó una E y un acento, convirtiéndose en “The gay divorcée”, al ser trasplantada al cine y perdió toda su partitura, conservando únicamente “Night and day”. Lo primero a causa del código de censura Hays, pues un divorcio nunca podía ser alegre, pero sí una divorciada. Y lo segundo porque al productor de la versión cinematográfica (Pandro S. Berman) no le gustaban las otras canciones del musical de Porter, por lo que encomendó a otros compositores el resto de los temas escuchados en la película. Por cierto, uno de ellos “The continental” (con una duración de 17 minutos) fue la primera canción que ganó un Oscar en la historia del cine.
En “La alegre divorciada”, Fred Astaire cantaba “Noche y día” (fue su creador en el teatro) y luego la bailaba con Ginger Rogers en un gran salón. Por primera vez estos dos grandes del cine musical aparecían juntos de protagonistas (su intervención en “Volando hacia Rio de Janeiro” fue en calidad de secundarios) y así continuarían a lo largo de 8 films más. En “The gay divorcée” también aparecía en un número destacado Betty Grable cantando con el cómico Edward Everett Horton “Let´s k-nock k-nees”.
M'agradaM'agrada
Fantàstic!
Un dels primers cops que vaig “aterrar” en aquest blog va ser seguint la pista a una altra cançó de Porter, So in love, i em vaig trobar amb la versió d’Alfred Drake, la millor que he sentit.
Gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada