IN FERNEM LAND

TRISTAN UND ISOLDE INAUGURA BAYREUTH 2009


Katharina Wagner i Eva Wagner Pasquier a Bayreuth 25.07.2009

Katharina Wagner i Eva Wagner Pasquier a Bayreuth 25.07.2009

Un altre 25 de juliol ens ha aplegat al voltant de la ràdio per seguir la inauguració del Festival de Bayreuth, una fita ineludible per tots els wagnerians i per a molts amants de l’òpera i la música.

Aquest any han repetit la interessant proposta de poder veure en directe, mitjançant Internet i previ pagament d’una quota més assequible que l’any passat (15 €), la transmissió de l’òpera. D’haver estat una nova producció o un altre producció, jo mi hagués apuntat, però esperaré a l’any vinent. Marthaler no em sedueix gens i Richard Wagner sempre.

Bayreuth, perquè és un festival important, monogràfic, particular i dirigit de manera feudal per la família del genial compositor, és sempre centre de polèmiques, escàndols i perquè no dir-ho, de grans, referencials i excepcionals moments.

Encara és aviat per saber el que ens portarà el nou regnat de les nenes Wagner (filles de Wolfgang). Aquest any encara és fruit de la gestió de Wolfgang Wagner. Un any de transició a l’espera de les noves propostes per les properes edicions del festival.

En el Festival del 2009 no hi han noves produccions i es mantenen ens línees generals els repartiments de les produccions inicials, tot i que la producció amb més canvis, no podia ser d’altre manera després del estrepitós fracàs de l’estrena, és Meistersinger que compte amb Klaus Florian Vogt com a un dels pocs supervivents d’aquell vergonyós equip vocal inicial.

El Tristan un Isolde de la inauguració, és la producció, gèlida, depriment i depressiva de Christph Marthaler estrenada en el festival del 2005, dirigida ara pel segur i solvent Peter Schneider, que va substituïr al director inicial de la producció, el meu estimat Eiji Oue, que va obtenir un fracàs sense discusió en la seva presentació en el Festival d’aquell any, no tornant en les altres reposicions.

L’equip artístic és el següent

Musikalische Leitung Peter Schneider
Regie Christoph Marthaler
Szenische Leitung der Wiederaufnahme Anna-Sophie Mahler
Bühnenbild Anna Viebrock
Kostüme Anna Viebrock
Chorleitung Eberhard Friedrich

Tristan Robert Dean Smith
Marke Robert Holl
Isolde Irene Theorin
Kurwenal Jukka Rasilainen
Melot Ralf Lukas
Brangäne Michelle Breedt
Junger Seemann Clemens Bieber
Ein Hirt Arnold Bezuyen
Ein Steuermann Martin Snell

Premeu sobre els actes per accedir als arxius en format mp3.

Repetim el mateix cast del any passat. Si a les hores varen anunciar que la Theorin cantaria, tot estant fortament refredada, aquest any se suposa que tal i com l’hem escoltada, és en plena forma.  No m’ha semblat una gran inauguració, la veritat, però si digna.

Peter Schneider és la seguretat personificada. Potser no trobarem mai una genialitat, però amb una extraordinària orquestra al davant (amb alguna petita pífia identificada al primer acte), sempre assegurarem el tret. Particularment a mi m’hagués agradat una direcció més personal i arriscada, amb alguna genialitat discutible o un apassionament dramàtic més evident, tot i que al tercer acte, m’ha semblat que es deixava anar una mica, però amb Schneider sabem que això és difícil o no ho trobarem mai.

L’equip vocal queda lluny dels mítics Tristan und Isolde dels anys daurats de Neue Bayreuth, però tots han acabat l’obra, cosa que en altres ocasions no passava.

Robert Dean Smith no és la veu per Tristan i escoltant-lo al segon acte no creus que arribi al tercer i com ja va succeir l’any passat, en el tercer acte, amb alguna escanyada, és on m’agrada més. No m’estranya que un tenor eminentment líric com ell, li costi cantar els rols wagnerians, en teoria adients a la seva vocalitat, com va quedar palès en els Meistersingher del Liceu. Fer Tristan, Siegmund o Tannhäuser li ha acabat passant factura, però en canvi, resisteix més que honorablement un Tristan, tot i que no ser quan temps serà capaç de fer-ho.

Estic convençut que Iréne Theorin, que interpreta per segon any consecutiu la Isolda, s’ha de veure i escoltar en directa. Jo trobo que és una cantant molt notable, amb una força dramàtica  considerable, sustentada amb un fraseig incisiu i punyent. En contra té un timbre estrident, sobretot en el registre agut, que la retransmissió radiofònica l’accentua més i que desllueix la seva magnífica Isolda. Ja he parlat d’ella arran de la Brünnhilde del Ring de Copenaghe (em queden les dues últimes jornades per comentar-vos) i penso que la Brünnhilde li va millor que la Isolda, de totes maneres, tinc moltes ganes de veure-la en directa. M’interessa molt.

Robert Holl és un excel·lent rei Marke, la veu però, ja denota el pas dels anys i ahir força deteriorada respecte a l’any passat, però encara continua emanant humanitat i commovent en un tercer acte de dessolats accents.

La resta bé, sobretot la Brangäne de la habitual Michelle Breedt.  Mai m’acaba de fer el pes Jukka Rasilainen, el trobo un tant vulgar i a voltes, estrident.

En els rols més petits, tant Clemens Bieber en el mariner, com el pastor de Arnold Bezuyen, denoten professionalitat.

Això no ha fet més que començar, demà Meistersingher i la setmana vinent la Tetralogia, acabant el diumenge amb la joia de l’actual corona, el Parsifal que va triomfar l’any passat.

En seguirem parlant. Ara us deixo l’intens “Mild und leise” de la Theorin amb la pressa impertinent del públic de la premier. A la catedral wagneriana no es respecta el silenci preceptiu després del darrer compàs, comencen a aplaudir amb la música sonant. QUINA PENA!!!

8 comments

  1. Tinc moltes expectatives pel festival de 2010: transmetran en directe (i editaran en DVD) el Parsifal, que tothom diu que és una meravella de producció, i ja tenen tancat Jonas Kaufmann com a Lohengrin. A veure si Gudrun acosegueix que les figures tornin a Bayreuth.

    M'agrada

  2. Estuve escuchando ayer el Tristan y la verdad es que ella me gustó bastante. Me pareció muy expresiva, aunque sí que es cierto que sus agudos te entran hasta lo más profundo del cerebro… Pero vamos, que ya firmaba yo por una Isolda así para la temporada que viene en el Liceu…

    M'agrada

  3. JaumeM

    Bona cronica. Tambe a mi me va molesta molt els aplaudiments al final, no m’ho esperava……………
    No entenc lo de la transmisio per internet¿? i els 15 €,¿es pot conectar a una web-camara del festival?
    Gracies.

    M'agrada

    • Hola JaumeM, quan temps!
      Doncs si, per Internet pots veure, com si es tractés d’una retransmissió televisiva de pagament (com els partits de futbol) la funció. Després tens varis dies per repetir la visió, sempre la del mateix dia. No es pot gravar.
      És una bona opció. Sembla ser que l’any vinent serà el Parsifal. L’any que ve ho provaré, doncs els Meistersinger del any passat i el Tristan d’aquest, no m’interessava gens la visió.

      M'agrada

  4. Schneider no es el rey de lo matices ni un exquisito director pero sabe leer a Wagner y a R. Strauss con algo más que la seguridad de un Kapellmeister. Su música es vital y potente, un seguro para los tiempos que corren.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: