IN FERNEM LAND

10 CONSIDERACIONS A LES NOVES NORMES LICEISTES


Urbanidad 1

El Gran Teatre del Liceu ha penjat a la seva web (horrorosa web, per cert), les normes del teatre envers el públic, un document que s’emmarca entre les obvietats i la incredulitat que m’ha produït llegir alguna de les mesures preses i esdevingudes normes.

Aquí us les deixo i m’he permès fer 10 consideracions o reflexions, al entorn d’aquesta normativa que m’ha motivat un cert malestar.

NORMES DEL TEATRE ENVERS EL PÚBLIC (premeu)

ACCESSOS I PUNTUALITAT

Les funcions comencen puntualment.

Per consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà l’entrada a la Sala un cop iniciada la representació (incloent-hi l’accés a totes les llotges i avantllotges). Després dels avisos per megafonia de desconnectar els telèfons mòbils es donarà l’ordre de tancar les portes d’accés al Teatre. Des d’aquell moment ningú no podrà entrar a la Sala. Tots els espectadors que es trobin a les escales, passadissos i vestíbuls podran entrar i ocupar el lloc. El personal de sala  els ajudarà a acomodar-los  el més ràpid possible.

El personal d’accés ha d’informar educadament al públic que arriba tard, que la funció ja ha començat, que poden dirigir-se a la Sala de Projeccions de l’Espai Liceu o al Foyer -on hi ha servei de bar i poden seguir la funció per les pantalles de plasma- i del temps que caldrà esperar per entrar dins la Sala (després del descans, després d’una pausa…).

PRIMERA CONSIDERACIÓ:

Suposem que un dia arribi tard. Les meves localitats normalment estan situades al quart pis (torn T) o al tercer (torn PB) o fora d’abonament. Vull saber si puc o haig d’anar al Espai Liceu o al Foyer, doncs jo sempre m’estimaré més, si és una òpera amb números oberts i possibilitat d’accedir a la sala en una tanda d’aplaudiments, esperar-me al passadís, escoltant per la megafonia el que succeeix a la sala, doncs dubto molt que si estic al Foyer o al Espai Liceu, tingui temps suficient per arribar a la meva localitat i també dubto que em deixin entrar a una localitat de platea o amfiteatre, més propers a les zones habilitades per l’ocasió. Sembla una mesura pensada pel públic de la part baixa del teatre.

Únicament podran accedir al Teatre les persones amb localitat, abonament o passis de premsa.

SEGONA CONSIDERACIÓ:

Mai m’hagués imaginat que entraven persones sense acreditació i en qualsevol cas és una norma pel personal intern, no pas pel públic, que de ben segur no intentem entrar al teatre sense el corresponen document que ho permeti.

Únicament es permetrà tornar a entrar a la Sala a les persones que hagin sortit durant la representació per problemes de salut (tos, mareig,..). Se’ls deixarà entrar a la Sala quan hi hagi una pausa autoritzada, moment en què podran tornar a ocupar el seu seient o el seient més proper.

TERCERA CONSIDERACIÓ:

Les persones que han arribat tard, també haurien de poder accedir en el mateix moment.

No és permesa l’entrada de menors de 5 anys a les representacions no destinades a públic infantil.

QUARTA CONSIDERACIÓ:

Això em sembla força difícil de controlar, però cinc anys i un dia em sembla poc per digerir segons quin tipus d’òperes i un cop dins la sala, un nen inquiet et pot amargar una funció. Ho he patit alguna vegada.

Tots els espectadors amb localitat han d’accedir al Teatre pels accessos públics de La Rambla, Sant Pau, Espai Liceu o pel Cercle. No es permet accedir-hi pels accessos de Camerinos, Servei Mèdic o pel passadís del Vestíbul de Sant Pau.

CINQUENA CONSIDERACIÓ:

Insisteixo, aquesta mesura no va dirigida al públic del teatre i si al personal del teatre. Jo no podré accedir mai pel passadís del Vestíbul de Sant Pau, que és l’únic lloc que se’m acut que podria intentar-ho, si les portes que donen accés al vestíbul, romanen tancades. Ara, si les obren de bat a bat, el problema serà com aturar la riuada de gent.

No poden haver-hi persones a peu dret durant les funcions als passadissos de l’interior de la Sala (a excepció del personal de Sala).

El Teatre, si les circumstàncies ho exigeixen, podrà alterar les dates, els horaris, els programes o els intèrprets anunciats.

Per causes justificades i necessàries d’organització, tècniques i de producció, i enregistraments, el Teatre es reserva el dret de disposar de localitats ja venudes i canviar-les per altres de la mateixa zona o superior.

Està prohibit qualsevol mena de filmació o enregistrament dins la Sala del Teatre durant les representacions.

No es permet  fer fotografies ni gravacions durant les representacions.


ACTES I CONDUCTES NO PERMESES

En aplicació de la Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries contra el tabaquisme, no és permès  fumar en tot el recinte del Teatre.

No està autoritzada la introducció de menjar i begudes a l’interior de l’edifici. No es permet tampoc menjar, ni beure dins la Sala.

SISENA CONSIDERACIÓ:

Doncs si no puc entrar el meu entrepà i m’haig de retratar o demanar un préstec bancari per finançar la intendència dels dies que vaig al teatre, per tal de fer front al cost dels mini entrepans + beguda + cafè, ho tenen clar. Estic segur que els preus del servei de catering i cafeteria no variarà, per tant, promoc des de el blog, una revolta contra aquesta mesura, que l’única cosa que fa, es obligar-nos a comprar l’entrepà al teatre i a menjar el que ells volen. Em mego a aquesta imposició, tot i que moltes vegades he utilitzat el servei, pagant religiosament, però que m’ho imposin, NO EM DONA LA GANA .

Es poden llençar flors a l’escenari sempre i quan no siguin rams sencers*.

Els objectes innecessaris (bosses, motxilles, paraigües, cascos, etc.) hauran de dipositar-se necessàriament al guarda roba.

No és permès accedir amb pancartes a la sala, menys encara si se sostenen amb pals o d’altres elements de subjecció.

No es podran dipositar sobre les baranes cap mena d’objecte, ni llibres, ni abrics, etc, per tal d’evitar la seva caiguda.

SETENA CONSIDERACIÓ:

Objectes innecessaris?, què vol dir objectes innecessaris?, Qui decidirà si la bossa que porto és necessària o no?. Haurem de passar un control tipus aeroportuari?, amb control anti líquids i entrepans o menges vàries (prohibiran els caramels?), gravadores, càmeres de fotografies. Jo hauria d’entrar amb una bossa (per exemple), amb unes ulleres de recanvi, en el cas que les lents de contacte em juguessin una mala passada, també amb les ulleres per llegir (la vista cansada no perdona), algunes pastilletes i una muda, doncs mai se sap si el que veurem i escoltarem, em provocarà alteracions en els meus esfínters i no tindré temps de sortir, amb el risc de no poder tornar a entrar.

Qui decidirà si una motxilla és motxilla o bossa de disseny. Les senyores seran invitades a deixar les bosses de disseny al guarda roba?. Aquestes mesures afectaran per igual a totes les zones i accessos del teatre?

Els gossos pigall de les persones amb discapacitat visual poden accedir a la Sala durant les funcions.

VUITENA CONSIDERACIÓ

Entenen el problema, tinc els meus dubtes que un gos pigall pugui estar dins la sala, però de ben segur el seu comportament serà més respectuós que molt del públic habitual, però no ho acabo de veure gaire clar. Hi hauran localitats especial per a les persones que necessitin anar acompanyades del gos pigall?, Haig de creure-ho així, doncs no m’imagino un gos pigall i la persona amb discapacitat visual a la primera fila de quart pis o al amfiteatre.

El Personal de Sala

Durant el transcurs de les representacions, el Personal de Sala és el personal autoritzat per la Direcció del Teatre per que vetlli per la qualitat de l’espectacle.  Aquest personal ha de garantir a l’espectador que pugui gaudir d’una funció sense sorolls de públic, de portes i vigili que la temperatura de confort sigui l’adequada.

A més, és missió del Personal de Sala evitar el desplaçament de persones durant la representació (canvi de localitats), que no es mengi, que no es begui, que no es facin sorolls, que no es fumi, que no es facin fotografies ni enregistrament durant les funcions, que no  es deixi a les baranes cap objecte (programes de mà, abrics, prismàtics, etc.) i que cap espectador segui a les baranes, inclús dels proscenis. Per aquest motiu possiblement el personal de sala haurà d’entrar i sortir de la planta per informar de les possibles incidències.

Així mateix, el Personal de Sala farà un seguiment i control d’aquelles persones amb poca mobilitat o discapacitat i tindrà la seva localització permanent per actuar en cas d’evacuació o de garantir les necessitats del client.

Hi haurà presència de personal de sala en diferents punts fixes de la Sala (1 platea, 2 amfiteatre, 2 a la 4a planta i 2a la 5a planta) per vetllar per la qualitat de l’espectacle (control sorolls del públic, soroll portes, controlar si hi ha alguna porta oberta, control temperatura,…)

* Suggerim desmuntar els rams i llençar les flors aïlladament per evitar possibles accidents amb el públic de platea o plantes inferiors o l’ orquestra si es llencen des de plantes superiors

NOVENA CONSIDERACIÓ:

La redacció d’aquest paràgraf em sembla “brillant per hilarant”.

El personal de sala ha de vetllar per la qualitat del espectacle?, No han de ser els cantants, els directors, l’orquestra, el cor i tots els artistes? En cas d’urgència ells ens cantaran?. Ai senyor! no ho acabo d’entendre.

Per altre part, qui evita que el personal de sala, els cambrers de la cafeteria o el personal situat dins les cabines, callin i no emprenyin amb la seva xerrameca?.

Qui de tots ells, serà capaç d’aturar el potent raig d’aire polar que surt de sota les localitats del últim tram dels pisos laterals i que manté amb un somriure de per vida, al pobre que li ha tocat en sort una localitat torturadora com aquella?.

Qui serà l’encarregat de dir al amable personal de sala, que les seves entrades i sortides, no molesten molt i molt al públic.

Qui serà el que evitarà els sorolls que es produeixen durant la representació, motivats pels aparells climatitzadors, el personal que circula per sobre el sostre i que evidentment des de la platea no se sent, però des de quart o cinquè pis, si?

Amb aquest semi estat policial, de control al perillós públic, potser s’evitaran quatre fotografies i algunes gravacions de les funcions, però el malestar que causa al públic, tot aquest “andare e venire” ja els hi dic jo que és molt superior al que puguin fer la majoria del públic.

El personal de sala confiscarà els telèfons impertinents?, traurà de les mans els caramels a mig desembolicar?. Això és el que més molesta i dubto molt, que això ho evitin

DESENA i ÚLTIMA CONSIDERACIÓ:

Aquesta normativa, amb quin intent real s’ha fet?.

Algunes de les normes ja existien i són obvies, altres son clarament repressives i algunes són injustes (l’obligació de consumir el menjar que es ven el teatre).

No es diu res de la prohibició que sembla que s’ha imposat aquest any, d’esperar als artistes al vestíbul d’entrada d’artistes i personal del teatre a les Rambles. No en sabia res, però l’amic Pere me’n va informar ahir.

On s’ha d’esperar la gent normal, aquella que no disposa d’acreditació vip, per entrar acabada la funció als camerinos?, al carrer?, quin cantant s’aturarà al mig de la Rambla a signar?.

Jo puc entendre que la Direcció del teatre vulgui tenir controlat al personal, i als del galliner encara més. Personal perillós, sorollós, rondinaire i cridaner, que per iniciativa pròpia poden homenatjar a un cantant, sense que el teatre ho hagi previst.

També puc entendre, que l’entrada de pancartes, se suposa que per donar suport a un artista, puguin motivar gravíssims problemes de imatge al teatre.

També puc entendre que es pretengui tenir-ho tot sota control, però cal que vagin en compte, no fos cas que amb totes aquestes mesures imprescindibles per obtenir un gran prestigi, es descontroli el nivell d’altres coses que ves per on, tot i no estar encara del tot resoltes, acabin per tenir més rellevància, que tot allò que és pretén evitar.

Durant molt anys el públic s’ha portat l’entrepà i mai ningú havia entrat el menjar o la beguda dins la sala. Sempre s’havien tirat flors i paperets i mai ningú de la platea havia pres mal per que li caigués un pom de flors. Mai havíem estat en aquest estat de vigilància intensiva, per tal de vetllar la qualitat del espectacle, quan aquesta s’ha de vetllar des de el fossar i l’escenari, deixant al públic que mostri com ha fet sempre fins ara, el judici del que veu, mostrant la alegria o la disconformitat, sense tenir-se que sentir vigilat per un exercit de casaques vermelles a la recerca del delinqüent subversiu, que protesta, que es queixa i ho manifesta e manera sorollosa, d ela mateixa manera, que gràcies al seu entusiasma algunes nits esdevinguin històriques.

Aquest nou manual d’urbanitat no diu res de com s’ha de vestir per accedir al teatre. Cada estiu és més habitual veure guiris i nacionals, vestits, amb xancles, bermudes i samarreta (Pobres d’aquells que anant tan lleugerets els hi toqui el seient torturador del raig d’aire siberià)

No dic que els homes hagin de portar corbata i les senyores vestit i jaqueta, dic que predomini el respecte al públic i als artistes i que es vetlli la salud pública i s’evitin en la mesura del possible, les olors de peus suats, amb xancles o sandàlies ben airejades, de tots aquells melòmans que brutegin (que ni han, no us penseu que tot són armanis i  diors).

D’això aquest manual d’urbanitat no en diu res, no fos cas que titllessin al Liceu de no ser el teatre de tots, amb aquesta actitud tan barcelonina d’una intolerància mal entesa, que ens ha portat a veure gent passejant en pilotes pel carrer, com la cosa més natural del món. Per Déu, que en aquests no els hi agradi l’òpera!

Doncs no, Sr. Marco, no m’agrada aquesta normativa. Ni com està redactada, ni el que es respira en cadascuna de les normes que no són les obvies i que ja existien, doncs les noves traspuen un control inaudit en tots els teatres que conec, d’òpera o no.

28 comments

  1. Vianant

    Cada vegada ens intenten controlar més (no només el Liceu). Alguna cosa hi haurem de fer…
    Gràcies, Joaquim, per donar-ho a conèixer.
    Fins aviat.

    M'agrada

  2. colbran

    Estoy alucinado. Algunas de las normas las encuentro inaceptables, otras ya eran practicadas por todo el mundo, sin necesidad de imposiciones.

    Hay algunas que yo no puedo aceptar, como que un perro o varios estén dentro dela sala. Si una persona tiene la desgracia de estar carente de visión, si va al teatro debe ir acompañada de otra persona y no de un perro.

    No comprendo por qué hay dos zonas de la sala en las que los acomodadores-policía no tienen que vigilar y son las del segundo y el tercer piso. Por qué estas no y el resto sí? Insinúan que si quieres ir en contra de las normas has de conseguir localidades en esos dos pisos? Es que son las zonas menos vendidas y al no vigilarlas crean un reclamo para su venta?

    Si no puedes salir de la sala durante la función, salvo en casos extraordinarios y luego te lo ponen difícil para poder entrar, por qué unen tantos actos en uno y hay que esperar a veces casi dos horas, o más, para ir al servicio?

    Por qué el personal-policía podrá entrar y salir de la sala, tantas veces como les apetezca, con el consabido ruido, aún cuando pretendan no hacerlo?

    Con tanto control de ruido, qué se pretende?, que no aplaudamos ni protestemos nada? Que todas las funciones sean entierros de tercera? El Liceu está dejando de ser un teatro cálido mediterráneo para convertirse en una nevera de modelo germánico, agravada por el intenso frío de la mala climatización de la sala.

    Enfín, son tantas las insensateces que lo único que van a conseguir es que esos 4.000 abonados que ya han desertado se multipliquen y ya no podamos presumir de 24.000, como hasta hace dos años, ni de 20.000 como ahora, y vamos bajando, mientras la calidad de los espectáculos también sigue descendiendo aún más rápidamente y esto si que se tendría que controlar y solucionar.

    M'agrada

  3. perl-marga

    Perro ladrador, poco mordedor… No creo que se lleven a la práctica todas estas prohibiciones absurdas.
    La gente seguirá tirando ramos, porqué ¿cómo van a saber los “policías” de la sala quién lo ha tirado? Además, el entusiasmo es incontrolable.
    Muchos seguirán llevándose sus bocatas, porque a ver quién es el Onassis que puede permitirse cenar a base de bocadillitos en el bar… Y, sinceramente, tampoco creo que nos registren al entrar.
    Seguiremos escuchando papeles de caramelitos (por desgracia), porque dudo mucho que se atrevan a sacar a una abuelita de la sala a punta de pistola en medio de la función.

    Creo que estas normas las ponen sólo para rellenar un poco más la web…

    M'agrada

  4. perl-marga

    Ah… por cierto, ¿os habéis fijado que SÓLO se prohibe tirar “ramos de flores” al escenario?
    ¡¡¡¡Id preparando los tomates, que esos nos dejan tirarlos!!!!!

    M'agrada

  5. Emilio-Bcn

    De las yayas que tengo dentrás, de sus comentarios en voz alta y sus malditos caramelos envueltos en no se qué, ….. no dicen nada.
    De las toses inoportunas y estridentes, no dicen nada…
    Y lo peor…. de esas caras imposibles de cirugia estetica- cutre-salchichera, ….tampoco….

    Mejor me lo tomo con humor…….

    M'agrada

  6. Joanpau

    M’he quedat una mica al•lucinat i esmaperdut amb el gossos, la prohibició de portar-nos el entrepà i aquesta vigilància explícita i anunciada.
    S’han begut l’enteniment?

    M'agrada

  7. Emilio (Eivissa)

    Todavía estoy desconcertado por esta normativa. Se mueve entre lo obvio y lo insultante. Me sumo a cualquier manifestación que se organice para hacer público nuestro rechazo. Desde hace muchos años vengo observando a cantidad de personas que en los descansos consumen sus bocadillos de una manera correctísima. ¿A santo de qué se va a prohibir esto?

    M'agrada

  8. anna

    La veritat és que aquest post el trobo una mica exagerat. Crec que fileu massa prim. Jo penso que en general les normes són prou entenedores. Podríem dir que “qui no té feina el gat pentina”. Ho sento peró aquesta és la meva opinió.

    M'agrada

  9. Jo em vaig queixar no fa gaire, concretament el dia de l’últim Fidelio, perquè la meva germana que, justa de temps, havia anat a aparcar i mentre jo veia la funció des del principi, ella va haver d’anar, molt conformada al foyer…però, curiosament, començat ja el segon acte ben bé amb set minuts de vida, vaig veure i “sentir” entrar tres dames fent dringar el metall ornamental. Varen ser amablement acomodades a la tercera fila de platea i aquí no ha passat res que per això hi deu haver “senyores de”. En acabar la funció vaig parlar amb la cap de seguretat que em va negar de totes totes el que jo afirmava haver vist. És a dir, em va venir adir que havia vist visions: “Som quaranta persones aquí dins pendents de que una cosa així no passi”.
    Vaig desistir -sort per ella- de seguir discutint però puc assegurar i asseguro que no vaig veure cap visió.
    I això només és un exemple de tantes coses que es veuen en aquest teatre europeu de prestigi. No és un atenuant afirmar que en teatres de volada, al’estranger, també hi passen coses ben curioses.
    Salutacions, Joaquim.
    El teu post, apart de clamar al cel per raonable, té la teva impagable ironia.

    M'agrada

  10. kalamar

    si que es passen, jo segueixo portant els meus deliciosos i nutririus bocates i no m’han dit res mai, això sí, la beguda la compro allà. Si diuen res l’excusa fóra que no m’agrada el càtering dels prats-fatjó i que els entrepans són d’un sol mos…

    també és cert que hi ha força incivisme i que la gent a la sala fa molta xerrameca, tus sense mocador, no apaguen el mòbil…

    M'agrada

  11. Comprendo perfectamente vuestro mal humor, pero me he partido leyendo tu post. Es tan surrealista que es tronchante.
    En cualquier caso, ya recordarás lo que decían en “Las Normas de la Casa de la Sidra”:

    “Well, someone who don’t live here made those rules. Those rules ain’t for us. We are supposed to make our own rules. And we do. Every single day”.

    Pues eso.

    M'agrada

  12. maria teresa

    Quanta tontería!!!!! :/
    Jo no es que hàgi anat a gaires teatres d’opera fora d’aquí, pero quan ho he fet, he vist moltissima gent que degut al horari es portaven els seus entrepans i els mengaven sense cap problema. Altra cosa sería dur la carmanyola, les estovalles i la cantimplora…
    Jo demanaría a TOTHOM que fes us del sentit comú…als dirigents del teatre també.

    M'agrada

  13. Doncs Déu ni do les normes de la casa de la Lírica, el moviment que han originat.

    Potser si que no ni ha per tant, o potser si.

    Em sembla que el públic hem tingut sempre el sentit comú, i no m’ho sembla la Direcció actual, que tenint una feinada ingent a situar el Liceu on es mereix, es dedica a posar-nos unes normes, algunes ja vigents i altres decididament errònies (sota el meu criteri) i de difícil implantació.

    Potser la Perl té raó i tot quedarà amb un foc d’encenalls, però si hi són, sempre em podran demanar que ensenyi la bossa, per controlar si porto o no l’entrepà. Les normativa si s’exhibeix a la web és per complir-la, si no fos així, encara seria pitjor.

    Estimada Anna, fa temps que coneixes el blog i que en participes, feina en tinc molta (també a part del blog) i gat fa anys que se’m va morir i del digust que varem tenir, varem decidir que no en tindríem mai més cap. Jo crec que en aquesta normativa hi han coses importants.
    La meva percepció, després de 35 anys d’assistència al Liceu, és que la majoria d’aquestes normes són innecessàries, restrictives i de difícil implantació, a no ser que el control sigui exhaustiu i aleshores si que podem tenir un problema. Em va sorprendre que apareguessin en la web i vaig decidir que eren material adient per un post.

    Estic absolutament en desacord amb el comentari d’en Jordi, que respecto òbviament, doncs generalitzar-ho tot, comparant el Liceu amb tot Catalunya, és molt fort i tampoc s’ajusta a la realitat. Potser les normatives polítiques, amb unes finalitats concretes et poden agradar més o menys, però és que aquestes del Liceu, a part de les que tenen un sentit comú irrefutable, són, sota el meu parer, de finalitat dubtosa i tampoc crec que el teatre millori gaire.
    El públic del Liceu és molt divers, plural i abraça tots els extractes socials, amb interessos culturals diferents i potser amb un concepte radicalment diferent de com s’ha de gestionar un teatre.
    La direcció és imposada pels nostres representants polítics i em sembla que diferir de tot, de poc o de res, de les decissions que prenguin, és un dret que tenim tots, fins i tot, aquells que no trepitgen el Teatre i també el paguen.
    El Liceu no pot ser un club privat i amb 20.000 abonats, encara menys.
    Alguna de les mesures no aporten absolutament res de millora al teatre i són un caprici de la direcció, amb intenció de recaptar més diners, ara molt més necessaris. Altres, de implantar-se aconseguiran que el públic acabi sent una massa amorfa, poc participativa i el que és pitjor, freda.
    Sense sortides dels artistes en els entreactes, amb els llums apagats de la sala durant els aplaudiments finals, que faciliten la fugida dels desagraïts que no aplaudeixen mai, posant impediments al públic més participatiu al hora de celebrar a un o a un altre div@ (actes que creen més afició, sobretot al públic més jove i propens a les celebracions festives i que tant convé per la salut del propi teatre) i també sense la possibilitat de que el públic vagi a la sortida dels artistes, no crec que la Direcció hagi encertat en algunes d’aquestes normes.
    Exactament el que li va passar a l’Olympia em va passar a mi, i també m’ho varen negar, com si jo digués mentides. El personal de sala, segurament mal pagat i explotat (algun ha participat en aquest blog i no estaria malament que hi digués la seva), vetllen per uns actes concrets que interessen al teatre, no per garantir a qualitat del espectacle, això no hi ha qui s’ho empassi.
    Ja ho sé que el Big Brother està per tot arreu, però quan me’n adono, m’emprenyo i aquest Big Brother és una mica de pa sucat amb oli.
    I és clar que s’ha de prohibir entrar a la gent amb l’ampolleta d’aigua o amb l’entrepà, si no fos així, acabaríem veient les òperes amb la galleda de crispetes, això és obvi, com ho és no deixar objectes a la barana o que hi hagi gent dreta als passadissos, jo diria que fin i tt el personal de sala, a no sé que hi hagi un motiu per entrar i ajuda a algú en problemes, però no m’agrada que entrin per vigilar-nos. No som delinqüents i no fem malifetes, QUI S’HAN CREGUT QUÈ SOM NOSALTRES?
    Maria Teresa, a Glyndebourne, amb la carmanyola, les estovalles i la cantimplora, en fan un picnic d’altíssima distinció. No demano el mateix pel Liceu, però que deixin portar l’entrepà als que ho vulguin fer, si. Aquesta pràctica molt habitual al públic de 4at, 5è i alguns de localitats més “distingides” i que pugen al entreacte a menjar-se el seu, per tal de no fer-ho al Foyer, serà una norma molt poc popular i sinó, al temps.
    Us imagineu que ens posin les cintes de raigs x, per passar els controls d’accés, i comencin a pitar les alarmes, per les ampolles de Fontvella, cocacoles, entrepans de pernil o llonganissa de Vic, les pròtesis de malucs, les gravadores d’àudio i de vídeo, els telèfons mòbils (que també graven), les claus del cotxe, les crosses i bastons, els caramalets de menta, maduixa llimona o de cafè amb llet (amb l’embolcall més sorollós), etc., etc., etc. Haurem d’entrar dues hores abans, doncs s’organitzaran unes cues, que ni les del atur.
    Au, me’n vaig a pentinar el gat (no t’enfadis Anna, d’acord?, saps que m’agrada fer broma)

    M'agrada

  14. assai

    Me he partido de la risa leyendo el post y algunos comentarios.

    Estamos en un proceso de “motorización legislativa” pero, además, es que levantas una piedra y encuentras a un legislador con vocación de poner orden manu militari. Lo más divertido de lo que he leído es que las normas lógicas u obvias, que entrarían dentro del campo de las recomendaciones, se alternan con absurdas, formando un cacao de padre y muy señor mio, que no soportan la lógica de Colbran.

    A mi me empieza a dar un poco de pena que haya normas sobre cosas obvias; por ejemplo que se debe llegar con puntualidad, que no se debe hacer ruido, que se tiene que guardar un respeto a todo el mundo, parece que eso deberíamos haberlo aprendido en el cole. Sin embargo, las absurdas me enfandan, quizás porque estas últimas suponen en el fondo un abuso de poder. Pero es lo que hay.

    Y esto no es sólo el Liceu. Hace unos años me operé de la vista en un clínica bastante famosa en mi ciudad. La enfermera me dio una hoja que decía: Algo así como:Normas o pautas que debe de seguir ineludiblemente antes de la operación. Me esperaba una colección de colirios, pero mi sorpresa fue que empezaba diciendo
    1. Dúchese por la mañana del día de la operación
    2. Lávese la cabeza y no use laca
    3. Utilice ropa limpia, amplia, comoda
    4. No se maquille
    5. No use perfume

    Y no sigo porque os podéis imaginar mi asombro, ante lo que cualquier humano normal hubiera considerado como obvio. Pues, quién sabe, quizás con el tiempo el oftalmólogo despues de conocer a la fauna humana, tenga tentación de traspasar la frontera y convertirse en un legislador y empezar a poner orden manu militari. Te da risa o te da pena. Depende.

    M'agrada

  15. La vostra reacció em sembla un pèl exagerada, potser perquè sóc dels que es mira amb mals ulls els que treuen l’entrepà o les galetes a la sala als entreactes (prohibeixen el que es prohibeix en molts altres llocs públics, sobretot quan hi ha càtering; però no he llegit que “obliguin” a anar als bars del Teatre, no exagerem, A més, sempre queda el recurs d’anar al Cafè de l’Òpera a l’entreacte).

    Aquestes normes només les veig com la plasmació per escrit de coses que ja es feien però que no constaven enlloc: escrites i públiques són un instrument del teatre per tallar mals comportaments. Si nosaltres no entrem en aquesta categoria, no veig perquè ens han d’amoïnar: millor que hi siguin si això pot ajudar a evitar concerts d’estossencs, dringament de “metalls ornamentals” (molt bona aquesta, Olympia), i altres molèsties.

    Dit això, també comparteixo algunes de les vostres objeccions: la de les bosses, per exemple, i no afegiré res al que ha dit en Joaquim perquè ell ja ho ha dit molt bé. La del personal de sala, entrant i sortint, també ho haurien de mirar. El sorolls provinents de sostre que també se senten des del tercer pis. I la puntualitat: d’acord, nosaltres hem de ser puntuals, però us heu fixat que darrerament totes les funcions (o gairebé totes, almenys les del meu torn) comencen amb cinc minuts de retard, quan no són deu?

    Un comentari final: a molts de vosaltres us sorprèn que es facin normes sobre coses òbvies. Treballo en el sector públic, en un ambient determinat on es consideren òbvies tota una sèrie de coses: doncs hem hagut de reglamentar-les, simplement perquè la gent en passa olímpicament i ho han de veure escrit en algun lloc per fer-ne cas.

    M'agrada

  16. colbran

    Ferran, si tu ocupas asiento en el tercer piso eres de los afortunados de esa zona, junto con los ocupantes del segundo piso, a quienes se os abstiene del control acomodador-policial, gracias a una bula papal por parte de los directivos del Liceu. Enhorabuena! Nos tienes que decir cómo habéis conseguido este trato de favor que nos discrimina a los ocupantes del resto de las zonas del teatro.

    M'agrada

  17. delibes93

    Estic d’acord amb el Ferran, avui en dia si la gent no veu les coses “per escrit” fan com si no existisin.
    Ara bé, hi ha una série de coses que ratllen l’absurditat. Per exemple:

    Normativa de seguridad de AENA: qué no se puede llevar en un vuelo:
    I.Ballestas.
    II.Estrellas arrojadizas.
    III.Catapultas.

    Puc entendre que Robbin Hood no estigui ben vist a un aeroport i que inclús un ninja tampoc. Però, una CATAPULTA? qui es l’espavilat que es persenta a la porta del Prat amb una catapulta? Bé, una simple curiositat ben real i alhora ben absurda.

    En el cas del Liceu trobo que es una gran incongruéncia que els mateixos que “betllen” per la comoditat són els que més soroll produeixen, entrades i sortides entre els actes(teóricament per controlar) i no parlem dels sorolls del sostre…
    I el que m’irrita més és el fet que prohibeixin entrar aliments o begudes al teatre. No tots ens podem permetre el luxe d’anar al bar cada cop que hi ha funció, més els joves que amb els que ens gastem en l’entrada…

    M'agrada

    • Hola delibes93, benvingut.
      Em sembla que amb el Ferran hi estem d’acord tots, però tu mateix te’n adones que en aquestes normatives, ni ha algunes que són absurdes i altres fins i tot poden ser discriminatòries.
      En qualsevol cas, moltes ja existien i es podien llegir en el programes generals del teatre. Eren les més coherents i lògiques, en canvi n’han afegit algunes que són les que no ens agraden i ara ja parlo en plural, doncs com heu pogut, veure, no sóc jo sol el que estic mancat de “sentit comú”.

      M'agrada

  18. dandini

    El Liceu és un teatre públic i veig molt improbable que legalment es pugui prohibir menjar un entrepà de fabricació propia en un indret on sí està permès menjar-ne un dels que ven el bar.L’unic argument seria dir que el menjar de casa embruta més que el del teatre fet absolutament imposible de demostrar.Recomano als dirigents del teatre que si pretenen aconseguir que el públic consumeixi productes del bar només tenen un camí: baixar els preus.Mira ara m’ha agafat gana ! M’en vaig a preparar un bon entrepà de pa amb tomàquet i pernil ibèric.Si en voleu os el deixo tastar.

    M'agrada

  19. anna

    Joaquim em sap molt de greu que un mal dia es morís el teu gat. Si hi estas interessat i em vols tenir un altre per poder-lo petinar (aixó últim és broma), m’ho dius perque jo en ser d’uns quants que necessiten companyia.
    Estic molt d’acord amb el Ferran. A més a més, una cosa es mengar-se un entrepà al Foyer o a la cafeteria y una altra dins del teatre. Si ara molta gent protesta perque les “iaies” fan soroll amb el paper del caramel, que passaría si le gent mangés.qualsevol altre cosa……. Per desgracia hi ha molt d’incivisme per tot arreu i s’han de fer normes, encertades o no, que aleshores sempre es protesten.

    M'agrada

  20. Amic Colbran: Malgrat que jo sóc dels qui sí que ho creuen, no vull caure en el tòpic de dir que ja voldrien moltes persones tenir el comportament que tenen alguns animals com ara els gossos, però el fet que un gos guia tingui accés o no a un espai públic no depèn de cap de les normes que puguin regir en aquests espais, com en aquest cas que es parla del recinte del Liceu, sinó que és la Llei qui ho empara. Negar l’entrada a qualsevol espai públic a una persona cega perquè va acompanyada pel seu gos és motiu de greus sancions.

    M'agrada

  21. Ay lo que me rei y lo que me asombre tambien… me esta empezando a dar miedo mi primer visita al Liceu 😉 Sobre todo tendre que procurar evitar esas instalaciones de aire acondicionado que congelan…

    Comparo lo leido con lo que hay en ROH.. bueno en ROH hay mucho menos ley escrita y mas invitacion a no molestar y disfrutar de la funccion. Diria mas respeto al consumidor 🙂 Lo de que se prohiba llevarse la comida de uno me parece un abuso total. A la sala entiendo, porque no es caso se ensuciar aquello o que se le tiren a alguien accidentalmente liquidos varios. La misma regla existe en ROH. Pero que en el pasillos comas lo que quieras tu y no tengas que pasar hambre por no querer o no poder pagar los precios de los locales que hay dentro me parece lo normal. Eso si se deberia de protestar porque es un negocio que intenan hacer nada mas.

    Para las personas discapacitadas de algun modo es la sala quien tiene que poner, No creo que se puedan permitir perros dentro, pero se puede ofrecer asistentes que remplazen eso, En ROH los ushers es lo que hacen tambien, incluso acompanar al bano si se necesita, procurar aparatos auditivos alternativos si el de la persona hace ruido, etc. Para eso estan, para ayudar que todo el mundo disfrute del espectaculo. Tambien se encargan de ofrecer gratuitamente caramelos anit-tos QUE FUNCIONAN. Lo se por experiencia propria y no son de los que hacn ruido, amos estan hechos para poder ser usados ahi. Y te los ofrecen si te oyen toser en el pasillo y los puedes pedir, Esta escrito en la oja con el reparto que se da gratuitamente. Tb se pide que se apaguen los telefonos ante cada funccion, no hace falta q eso encima este escrito en algun sitio.

    Los flores cada quien hace segun, no esta prohibido nada. De hecho los sueltos son mucho mas peligrosos porque en ellos los artistas se resbalan tremendamente, lo he visto mas de una vez. Se ve caer un ramo y de verdad que dudo q eso haga mucho dano, la preocupacion excesiva por ello es algo ridicula…

    Lo de ser puntual se avisa por email a cada quien quien a comprado una entrada o por el personal en el box office al momento de comprar y pide educadamente que si se puede se lleguue antes, recomiendan 30 minutos. Peroe s pedir por favor,m no imponer. No hace falta luego decir que pasa , hay sala para esperar y en el primer descansito para aplausos permiten entrar segun donde estes. De nuevo los ushers se espera que tengan suficiente criterio de no mandarte 5 pisos mas abajo para que no llegues a volver.
    Tambien se entiende que te puedes quejar de ualquier cosa que pueda molestar, ruido, etc y los ushers mismo a eso estan atentos y intervienen cuandos e puede sin molestar.

    El q no se acceda por dentro de la casa es ridiculo. No se el sistema ahi, peor en ROH el acceso dentro esta controlado por tarjetas electronicas, Aun en un sistema menos technico seguro hay porteros y demas. El publico normal no tiene como abusar de eso, para hacerlo desde dentro debes tener o te deben haber permitido acceso por dentro. Los dichos “amiguetes” estan fuera de las reglas de todas maneras, no veo porque se deba escribir nada sobre eso, Eso se debe hacer en las reglas internas de la institucion para empleados.

    En general mi experiencia de varios teatros me ha ensenado que las reglas no hacen la calidad del servicio recibido, todo lo contrario. Es la calidad del espectaculo en si y del personal de la institucion que determina eso. Y no conozco en ningun sitio gente como los ushers de ROH, solo conoci por parte de ellos respeto, amabilidad, y saber reaccion amablemente a cualquier circumstancia. Y no he visto cara de mala leche por parte de ninguno, No se que les da y como los emplean pero lo hacen genial!

    Prefiero no recordar servicios similares en Paris, Munich y Zurich por ejemplo donde estan llenos de reglas y donde me senti todo menos bienvenida, para no decir de las veces que neceste ayuda y me toco lo contrario. Parece que te hacen el gran favor de dejarte pasar por la puerta… En eso claro, al no estar nunca en el Liceu no puedo comentarlo. Pero sinceramente creo que creando un ambiente amable, de respeto mutuo y de buen rollo se consige mas.

    Por cierto en ROH si se revisan los bolsos, pero lo hacen de manera amable y esta entendido que va por la seguridad de todos nosotros. Es algo con lo que hay q vivir hoy en dia y si sonries amablemente no pasa nada.

    Lo de vestir yo no yo veo tan extremo, he ido yo misma a veces en jeans 🙂 Si prefiero arreglarme, pero hay condiciones a veces que el tiempo no me permite, Y me molesta mil veces mas las mil y un joyas de alguna senora que no para de hacer click click click que las deportivas de fulano q no hacen ruido. Sinceramente me da igual como viste la gente y es un hecho que el ROH es el teatro mas relajado en ese aspecto que vi. Mientras no haga ruido o moleste al vecino que se pongan lo que quieran.
    Lo de ir limpio por la vida o no comer una tonelada de ajo antes de llegar no lo aprenderan en un teatro me temo… si no lo han aprendido en sus casas…

    Me temo que el respeto a los demas no se consigue con reglas sino con educacion … Y siempre , por mas reglas que haya habra gente que este faltada de eso y los sufriremos ahi y en cualquier sitio. Es mas importante ensenarle al personal de la institucion como solucionar una multitud de situaciones que intentar educar a los ineducables…

    Pero mas se consigue con sentido comun y atencion al consumidor que con reglas 🙂

    M'agrada

  22. anna

    Estimada Hariclea. He encontrado muy interesante sus comentarios acerca del ROH, teatro al cual no he tenido la suerte de ir a ninguna representación. Si que he estado en otros teatros de Londres, hace ya muchos años, y recientemente (en 2.008) a dos de ellos y no he tenido ningún problema aunque también he visto cosas que no me han gustado como comer y beber en la sala (no se si aún se podrá hacer (en año pasado si era factible). Recuerdo incluso que en los años 70 se podía fumar (al menos en los cines) cuando en España hacía muchos años que lo habían prohibido.

    Yo en el Liceo nunca he tenido problemas con los empleados. Los encuentro muy educados i siempre que ha surgido algún contratiempo me lo han solucionado. Espero que se lo pase muy bien cuando visite el teatro de nuestra ciudad.

    El problema del aire acondicionado es otro tema porque se sufre en casi todos los sitios (teatros, cines, restaurantes, tiendas, etc.) donde hay instalados estos “maravillosos aparatitos”de los cuales, generalmente, se hace un mal uso.

    M'agrada

  23. Colbran, no tengo ni idea de como se consiguió, si es que se hizo algo al respecto: cuando yo llegué (soy relativamente nuevo en el Liceu), las cosas ya estaban así. Yo pocas veces he cambiado de sitio, porque una amiga mía que estaba en el cuarto ya me había contado que una vez que ella lo intentó, un acomodador la persiguió por medio teatro para hacerla volver a su butaca.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: