La cara del Alcade Jordi Hereu
Tenia ganes de parlar-ne un dia, tot i que res té a veure amb la temàtica habitual del blog i potser avui que vaig una mica despistat i tard, és el moment. De vegades necessito aquestes sortides de to, aquestes desafinades.
Un inici de setembre d’impacte, amics infernemlandaires.
En una operació ben estudiada i no fruit de la casualitat, hem vist atònits, escandalitzats i sobre tot tips, molt tips, unes fotos de prostitutes treballant en mig del carrer, amb la seva clientela ensenyant-nos el cul i en condicions de precarietat i corre-cuita, que fan encara més sensacionalistes les imatges.
Res que no s’hagi fet tota la vida, si no fos que les fotografies s’han pres en el Mercat de la Boqueria, a tocar de les Rambles, el passeig més emblemàtic de la ciutat i sense cap mena de dubte, una de les zones més degradades de la Barcelona turística actual, mentre amunt i avall es passegen pocs barcelonins, envoltats de comiats vergonyosos de solteries locals i alienes, que per quatre rals venen a la ciutat a passar un cap de setmana low-cost entre, carteristes i petits delinqüents habituals a la recerca de la clientela badoca, venedors de llaunes i tota mena d’articles falsificats, amb plena sintonia amb la Urbana que quan els veu, però no tenen ordre de fer complir la Carta Municipal que tant va costar aprovar, els mira en cara de dir, marxeu i torneu dintre de cinc minuts, si-us-plau (l’educació i el bon rotllo que no faltin).
Ja fa molt temps que el Govern de la ciutat ha deixat degradar la situació i tan sols quan algun diari torracollons (fins ara propers a l’oposició) treia sistemàticament desgoverns municipals a les seves pàgines, es prenien algunes mesures, poc efectives i puntuals.
Ara amb les fotos de El País (diari més aviat proper al Gobierno i al Govern) i unes declaracions ahir del Presidente Zapatero, renyant al alcalde Hereu, no em queda cap dubte que al darrera de tot això hi han més coses, que afecten també i com no podia ser d’altre manera al Govern de la Generalitat (també deu tenir responsabilitat en el que passa pels carrers, dic jo) i a l’oposició d’alguns membres del PSC en front de la política autonòmica del PSOE. Per dir-ho d’un altre manera, el PSOE aprofitarà el desgavell municipal de la capital de Catalunya, per dir que les coses no s’estan fent bé i intentar agafar el timó en una situació que es presenta complicada en aquesta tardor on el Tribunal Constitucional, esperem que digui allò que tots estem esperant.
L’Alcalde Hereu no ha fet la seva feina i com el nen que no ha trencat cap plat (és la cara que fa), diu que la culpa és del seu company. Si l’Alcalde de Barcelona no té cap competència i responsabilitat en el que es fa en els carrers, que a partir de demà deixin de cobrar per aparcar el cotxe, posar taules i cadires a les voreres o obrir negocis, per exemple.
Ja hi estic d’acord amb les obres, amb els impostos (d’on han de sortir el calerons?), amb la projecció de la ciutat i tot això que sabent fer tan bé, amb resultats dubtosos. El que demano és que treballin molt més a nivell de carrer, amb l’objectiu situat molt més a curta distància i aleshores veuran un altre ciutat, més fastiguejada, més tipa, més desconcertada, d’unes actuacions i sobre tot d’unes no actuacions, absolutament incomprensibles.
És molt important el urbanisme i l’arquitectura, però les persones que han d’omplir els carrers, més.
No em sembla que el més escandalós de tot aquest afer sigui el més important, tot i que és el que ha aixecat més polseguera.
Passejant pel centre de Barcelona te’n adones que hi passen coses que no passen en cap altre ciutat del món, i no són coses precisament que vagin a favor del ciutadà, totes elles responsabilitat del Ajuntament. Passejant pel carrer ets sents agredit per les bicicletes que mai saps com actuaran, si respectaran el semàfors o la direcció de la circulació establerta. Passejant pel centre de la ciutat veus obstacles humans, ja sigui en forma de venedors ambulants, estàtues humanes, “artistes” ocasionals, que s’afegeixen a les tanques i les obres permanents. Passejant pel centre veus persianes i parets pintades amb grafits, passejant per segons quines places de Barcelona veus multitud de llaunes de begudes, acabades de consumir i comprades a venedors ambulats, per terra, llançades. Passejant per la ciutat te’n adones dels crits de les colles etílicament estimulades que canten i festegen disfressades, solteries a punt de perdre, mentre els seus impertinents xiulets ressonen pels carrers en hores que fins i tot algu voldria dormir, acompanyats de càntics i crits. Passejant per Barcelona, veus xulopiscines amb la tovallola lligada a la cintura, descalzos, lluint la feinada feta al gimnàs, com si fossin a la platja, per no parlar de dos o tres senyors amb edat avançada, hores d’ara molt populars i espectacularment dotats per la natura, lluint la car d’olla entre la gent. Si, això passa a Barcelona. Ja ho deia en Mendoza, La ciudas de los prodigios.
Coses, totes elles, que en altres ciutats no succeeixen i que són difícils de fotografiar amb tot el seu impacte mediàtic i tan molestes com enxampar treballant a unes senyores amb els seus clients. Coses que es poden resoldre fent complir les normatives municipals de la mateixa manera que quan em passo 20 minuts del minutatge establert en una zona d’aparcament de pago, se’m recorda en forma de papereta municipal al parabrises (i no em sembla malament), que he ingringit la llei.
M’agradaria que quan els barcelonins i barcelonines, com diu tot sovint la veu feridora del Alcalde Hereu, estiguem satisfets de viure a la millor ciutat de la mediterrània, ara no crec que sigui la impressió de la majoria dels ciutadans, comenci a pensar en com fer venir als turistes que han d’admirar-nos, mentrestant, m’importa poc que la ciutat sigui l’enveja de mig món, ja que precisament aquest mig món que en visita, encara que porti money, money, money, no m’interessen gens i la imatge i idea que s’endueen a les seves civilitzades ciutats, de la meva, encara menys.
IN FERNEM LAND 
Joaquim,
Totalment d’acord amb el que dius. La ciutat està governada per una colla d’incompetents que mentre es miren molt cofois el melic, Barcelona es va degradant dia a dia, i així ja portem uns quants anys. Ara, quan la gent se n’ha fartat i alguns mitjans ho han denunciat, surten a la palestra prometent “noves meravelles” com: “acabarem amb la prostitiució al carrer”. Ara que demanen idees als ciutadans, jo m’atreveixo a donar-los-en una: pel bé de la nostra estimada ciutat pleguin d’una vegada!.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord, Joaquim, amb el que dius. Ja és trist que els problemes no “existeixin” fins que un mitjà de comunicació no es molesti en mostrar-los.
Per cert, quan he llegit el títol del teu post pensava que ens anaves a parlar d’una sarsuela (amb llibret de Sagarra) que se m’havia escapat.
M'agradaM'agrada
Allau, boníssim això de la sarsuela d’en Sagarra, Ha, Ha, Ha, Ha!!!
En la meva exposició d’obstacles i noses urbanes, m’he deixat els patinadors en les diverses modalitats, que quan menys t’ho esperes et surten per totes bandes i que tant circulen per les voreres, com per la calçada i que també poden ser d’aquells que fan cabrioles saltant bancs i graons d’escales, malmetent en molts casos, el mobiliari urbà i fent una mica més difícil la bonica pràctica de caminar pels carrers i places de la ciutat més “guai” del planeta.
M'agradaM'agrada
Com era allò?…Es pot dir mes alt, pero no mes clar. A vint metres a la rodona de casa meva avui mateix he trobat quatre coses que son tributàries de sanció…que no arribarà, esclar!! Ja se que molts diràn que aixó passa a tota gran ciutat…no ho se, però a mi la ciutat que m’importa es la meva, que es la que m’estimo, i la voldría molt millor, pero molt millor.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
I a mi com que els gossos m’estan bé però lligats i amb morrió em sento agredida quan de cop me’n veig tres al davant que babejen ensenyant el dentat mentre els seus propietaris es distreuen o es limiten a increpar-los com si es tractés de criatures entremeliades. Gossos enormes contra els que no tinc res però que em fan molt respecte. Després l’amo et diu: No tingui por, no fa res!. I jo contesto que no tinc cap ganes de saber-ho si fa o no fa res.
Malaguanyada ciutat. Cap i casal?
M'agradaM'agrada
Subscric íntegrament el teu post, així com el comentari d’en Josep. Jo vaig arribar a Barcelona fa gairebé 5 anys i mig. Venia encantat i il·lusionat, i als dos dies de ser aquí ja m’havia enamorat de la ciutat. Barcelona encara m’enamora (faig una aclucada d’ull a aquella sardana…) però he de dir que cada vegada la trobo més bruta, farcida de gent poc cívica –les bicicletes que comentes en són un exemple perfecte– i tan imbuïda d’una autoestima cega que no ens permet veure els problemes profunds que hi ha. Em sembla que aquesta imatge, que tu també descrius, de Barcelona com a ciutat modèlica de la mediterrània se’ns ha anat de les mans i té tant de cert com d’autoengany. Cal fer-hi reformes dràstiques i també opino, com en Josep, que la primera hauria de ser en la línia d’un canvi d’orientació política.
Aprofito per fer un canvi de tema de 180 graus només per dir-te que he sentit la versió de “El amor brujo” de Falla. La batuta d’en Josep Pons em sembla perfecta però la interpretació vocal se m’ha fet una mica més dura d’escoltar… La veu de la Ginesa Ortega és ideal per a ser acompanyada per un parell de guitarres, però crec que el refinament de la Rocío Jurado s’adiu millor a la sonoritat de l’orquestra. Suposo que a l’hora de comparar-les hi ha molts criteris a tenir en compte, i tots són summament subjectius: prejudicis, expectatives, preferències estètiques… És el que té sortir de la canonicitat, que se’ns trenquen els esquemes i no sabem quina vara de mesurar hem d’utilitzar…
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb tot el que dius, però només un apunt. Una de les perversions del sistema espanyol és que s’ha carregat sobre els ajuntaments tot una sèrie de responsabilitats i competències que no els toquen, alhora que se’ls ha escanyat de recursos. D’acord que Barcelona és la capital, però posem un ajuntament de 10.000 hab: també han de perseguir les prostitutes els quatre municipals mal pagats que té? No, és cosa dels mossos i de la policia. I la neteja de platges (cosa del govern central), molts serveis assistencials, la cura de les escoles…
M'agradaM'agrada
Wimsey, d’acord. Són coses diferents.
La manca de recursos pot deixar algunes accions de govern per fer, però el que no és pot deixar és degradar la ciutat.
Si pel passeig central de Rambla Catalunya, no poden circular les bicicletes, així ho diu en cada cruïlla una senyal al terra de la calçada, doncs els ciclistes que infringeixin la normativa, han de ser sancionats, de la mateixa manera que si ells o jo, ens saltem un semàfor en vermell.
Sembla que amb les bicis siguin més permissius, doncs la font d’ingressos del servei és notable.
És aquest passotisme (per segons què) que ens ha deixat ara en aquesta ciutat, on sembla que tot si val i que l’única excusa que tenen per tal de que no els hi caigui la cara de vergonya, és dir que la culpa és dels altres.
Segurament la prostitució s’hauria de legalitzar, o al menys així ho crec jo, si més no, per controlar-la i tenir l’assegurança que és pràctica en els llocs que es destinin i amb les assegurances sanitàries mínimes. Doncs bé, ara surt el Sr. Hereu dient que ell la prohibiria, pensant ingènuament, o no, que així dient aquesta sentència populista, no perdrà vots.
Barcelona, Boqueria a part, és un desori en molt aspectes, no dic tots, però molts si i l’equip de govern que la gestiona ha perdut el nord i les idees. Això ja ve des de l’època del Alcalde Clos i l’obsessió pel Fòrum i que la ciutat s’omplis de turisme, encara que fos d’espardenya. Sembla que no hagin aprés res de les onades del baix turisme que va omplir les costes catalanes en els 60’s i 70’s, atrets per la platja, la sangria, els toros, el flamenc i el “Spain is diferent”. Ara ho canvien per les trompes de cervesa en els pubs anglesos (què trist!) que inunden la ciutat, sexe ràpid pel carrer i campi qui pugui.
Molts barcelonins també s’apunten a la festa del aquí val tot, no tan sols és el turisme i ja la tenim armada.
Les patrulles de la Guàrdia Urbana haurien de caminar pels carrers, tenint molta més presència, per donar seguretat i sobretot, per fer complir les ordenances i les lleis. Jo el que veig més són aquests empleats, que no són ni tan sols Guàrdia Urbana, que controlen que tots els cotxes portin el seu corresponen tiquet del aparcament. Aquests si que es fan notar, però i els altres?
Sempre ens ha mancat educació, que és la base de TOT, però ara, emportats pel descontrol….
Qui ho atura això?
M'agradaM'agrada
Joaquim, si ja et deia que estic d’acord, només apuntava que els dos temes centrals de debat (regulació de la prostitució, seguretat ciutadana) són autonòmics o estatals.
La responsabilitat municipal és de model de ciutat (amb la connivència dels hotelers, és clar), de manca d’intervenció urbana en molts indrets, etcètera. I amb la benedicció d’una progressia de Sant Gervasi que tenia una imatge romàntica i falsa del Raval. A més, els mateixos socialistes han donat solucions oposades. Busqueu una prostituta immigrada o uns alemanys borratxos al barri vell de Girona, a veure si els trobeu. I això que molts es van omplir la boca que l’alcalde Nadal estava creant un barri elitista!
M'agradaM'agrada
Ha tenido que ser un periódico el que ha tenido que enseñarnos las verguenzas de la prostitución ejercida en plena calle como los perros, para que las autoridades se hayan puesto en marcha para hacer algo que me imagino que será NADA, como siempre.
Barcelona se ha convertido en la ciudad más escandalosamente permisiva probablemente del mundo, para desgracia nuestra porque aquí viene cierto turismo a beber lo que no puede en su país, a hacer las necesidades en plena calle, cosa que tampoco puede hacer en su país, a dormir en la calle o a utilizar las caravanas mal aparcadas para dormir o para practicar servicios sexuales remunerados y nadie ha hecho nada para impedirlo.
Después vienen los ruidos nocturnos con chillidos, claxonazos, música a volumen discoteca desde los coches, serenatas no solictadas…Todo esto lo padezco yo DIARIAMENTE hasta las 5 y a veces 6 de la mañana…Y para coronar la faena cada madrugada los de BCN Neta con su repertorio de estrépitos al recoger containers entre 4 y 5 de la madrugada…Imaginaros qué calidad de sueño tengo…Cuando no son unos me despiertan los otros. Y nadie soluciona nada.
Luego viene la pesadilla de las bicicletas y sus casi congeneres los patines, los monopatines y yo qué sé qué cosas más porque cada día me encuentro con nuevos artilugios de automoción por las aceras, impidiendo que podamos caminar los peatones. Y encima, no hace mucho, hubo una manifestación delante de mi casa (de las aproximadamente 150 que pasan cada año…) de ciclistas quejándose de la falta de seguridad que ellos tenían (?), cuando son ellos los que atentan contra la seguridad de los infelices peatones, transitando ilegalmente por aceras de 3 metros de ancho y menos y sin que nadie les diga nada. A mí ya me han golpeado tres veces por la espalda y las tres en la escasa acera de la plaza de Ramón Berenguer.
A ver si hay algún periódico que se decida a fotografiar a los ciclistas circulando por las aceras, saltándose SIEMPRE los semáfaros, yendo contra dirección y por direcciones prohibidas, molestando a todo Cristo y encima con prepotencia e insultando si les llamas la atención. A ver qué diario se decide a denunciarlo gráficamente para hacer algo al respecto, o es que sólo es ofensivo lo que afecta al sexo?
M'agradaM'agrada
un deconsuelo la noche de las grandes ciudades, desconsuelo y asco, creo que todos tenemos parte de culpa, en principio por tolerar la incompetencia de los políticos
M'agradaM'agrada
L’article està molt bé, però m’ha fet molta gràcia el peu de foto de l’article on surt l’Hereu: la cara de l’alcalde jordi hereu, perquè de cara en té… i molta!
jordicirach
http://www.jordicirach.blogspot.com
M'agradaM'agrada
Hola Jordicirach benvingut.
Vaig buscar una foto com aquesta i la vaig trobar. Però el que tenia clar, abans de trobar-la, era el peu de foto i vaig trobar la imatge perfecte.
Aquest post surt bastant de les temàtiques habituals del bloc. A vegades m’agrada fer sortides de to com aquesta.
Torna quan vulguis. He visitat una mica el teu blog, hi tornaré, no en tinguis cap dubte.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquím, ben tornat de les teves vacances y salutacions per tothom.
Encara heu oblidat els sense sostre que están estirats per terra en algún recó i ofereixen un pobre espectacle i els pidulaires que apareixen per totes les cantonades de sobte com una plaga. Barcelona ha millorat molt, es cert, pero jo anyoro l’ambient de temps pasats
M'agradaM'agrada