IN FERNEM LAND

EL ENGLISH NATIONAL BALLET, quina llauna!


L'English National Ballet al Liceu

L'English National Ballet al Liceu

Fa dos dies que acabàvem amb la Turandot del 31 de juliol i  ja hi tornem a ser.

Ahir 6 de setembre, els del torn T ens inauguràvem amb un representació de dansa a càrrec d’una companyia prestigiosa i amb un programa dedicat a homenatjar el centenari dels Ballets Russos, que tant varen impactar i revolucionar a principis del segle XX, el món de la dansa i que en la seva visita al Liceu, varen suposar l’esclat del interès del públic d’aleshores, per la música i les òperes eslaves.

El treball arqueològic que l’English National Ballet ha fet, és del tot meritori, però calia?. Per a mi, no. M’he avorrit molt.

95 minuts de dansa més 50 minuts d’entreacte que em semblen innecessaris, que se m’han fet eterns.

La plasticitat de Les Sylphides. Foto Bofill

La plasticitat de Les Sylphides. Foto Bofill

El cos de ball del English National Ballet és correcta i disciplinat, però tampoc m’ha semblat res excepcional.

Desconec si cada dia ballen els mateixos solistes, però els que ens varen ballar ahir eren molt discrets i en les peces escollides, sobretot en el bloc central dedicat especialment a les figures, no varen lluir com era d’esperar.

Coreografies de Fokine, Dawson o Beriozoff, amb escenografies i vestuaris basats en els dissenys originals, no han estat suficients per treure’m del letàrgic estat que ballets i ballarins poc estimulants, m’han provocat.

a Le specte de la rose sense Nijinski, se li ha passat l'arròs.

a Le specte de la rose, sense Nijinski, se li ha passat l'arròs. Foto Bofill

Tan sols el Faun(e) que tancava la segona part, es revestia d’una certa modernitat, amb dos pianistes  (Christopher Swithinbank i Nigel Gaynor) situats en el escenari despullat i on els dos ballarins (Esteban Berlanga i Raphael Coumes-Marquet) executaven la coreografia original de Nijinski per L’après-midi d’un faune. Sense arribar a ser res memorable, al menys m’han fet incorporar una mica de la butaca.

La coreografia i la posada en escena de Faun(e) han estat el millor. Foto Bofill

La coreografia i la posada en escena de Faun(e) han estat el millor. Foto Bofill

Les impossibles Sylphides, Le spectre de la rose escenificat com tan sols els anglesos poden fer-ho quan el seu grau de carrincloneria es dispara, amb l’Espectre d’Anton Lukovkin, que quan he sortit del teatre ja no recordava, l’anèmica mort del cigne que ens ha ballat Anaïs Chalendard, el Faune esmentat i una Schéhérazade en la que d’un moment a un altre s’emblava que tenia que sortir Rodolfo Valentino i Theda Bara, han sadollat durant molts mesos, les poques ganes habituals d’anar a les sessions de dansa que tant si com no, el Liceu ens encoloma cada temporada, com si els que s’abonen al TNC haguessin  de fer-ho també a dues òperes. Oi que no tindria sentit?, doncs no hi ha manera.

La Schéhérazade (Sunset Boulevard) del ENB. Foto Bofill

La Schéhérazade (Sunset Boulevard) del ENB. Foto Bofill

Si m’interessa una sessió de dansa ja hi aniré, però per favor que no m’ho posin en el abonament de la temporada d’òpera, que facin abonaments separats amb possibilitat de compartir-los per a tots aquells que tinguin la sort de gaudir alhora, de tan nobles expressions artístiques.

Per acabar-ho d’arrodonir l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, dirigida per un ensopit Yoann Guerin (veieu el comentari de Yoann Guerin del dia 5 d’octubre, per tant l’orquestra va ser dirigida per un fantasma ensopit), ha tingut una actuació, que qualificar-la de discreta, seria lloar-la en excés.

La mort del cigne. La ballarina llueix un Tutú dissenyat per Karl Lagerfeld per Chanel, potser el més destacable d'una interpretació poc emocionant. Foto Bofill

La mort del cigne. La ballarina llueix un Tutú dissenyat per Karl Lagerfeld per Chanel, potser el més destacable d'una interpretació poc emocionant. Foto Bofill

Jo recordava a Alicia Alonso o Maya Plisetskaya, ballant una mort del cigne emocionant, amb un impressionant moviment corporal i una exhibició del moviment dels braços sorprenent i espectacular. Com a mínim esperava veure quelcom similar, però per desgracia el ENB no compta entre la seva disciplinada companyia, amb cap ballarina de la categoria d’aquells dos noms gloriosos de la dansa.

Inici tediós i perfectament prescindible d’una temporada operística del més alt interès (sobre el paper, és clar).

17 comments

  1. maria teresa

    Vaja!!! A veure…jo d’entrada no ho definiré con una llauna, perque no m’ho va semblar. Ja sabía el que em trobaría, i feia tant temps que no m’ensopegava amb un tutú (Ei..el de “la mort del cigne, era del Lagerfeld, i era una passada, amb plomes de debó que es movien amb una tremolor maravellosa)doncs, aixó, que feia tant temps que no m’ensopegava un tutú que no em va semblar tant tediós com a tu. He de dir que tampoc va ser la tarde de ballet de la meva vida,peró.
    Els ballarins em van semblar correctes.
    La musica era preciosa (ja ho sabíem).
    L’orquestra no em va agradar gens.
    En el que sí et dono la raó es amb lo del abonament d’òpera on et “colen” un sino dos espectacles de ballet. Ho hem dit altres vegades. NO. Peró molt em temo que ho seguiran fent.
    Que tingueu una bona setmana 🙂

    M'agrada

  2. Joaquim, coincideixo amb tu, tant en la llauna com en la qüestió de la dansa dins de l’abonament.

    No sé si l’ENB és una companyia prestigiosa o no; però recordo que la darrera vegada que van venir van fer un homenatge al temps de la ràdio que semblava talment “Escala en hi-fi” de kitsch que era.

    M'agrada

  3. Tosca

    Bueno pues me quitas un peso de encima!

    Una inoportuna reunión me hace imposible asistir a la función de mi turno el día 9 y, aunque no me entusiasman nada los tutús, no dejaba de ser un fastidio.

    Ahora, por lo que leo, aun voy a tener que dar gracias de tener que asistir a ella!

    M'agrada

    • Kenderina tens raó, però sempre penso que aquest cop si.
      Amb la gran tradició de les companyies de ballet angleses, sincerament pensava que el nivell seria més alt i un homenatge als Ballets Russos, tenia un cert interés, que pel que vaig parlar en el entreacte i ala sortida, no va satisfer a molts dels grans aficionats a la dança que conec.
      De fet, vaig comprar entrades pel Royal Ballet, que venen al mes de juliol del 2010. Si aquests tampoc, em rendeixo!

      M'agrada

  4. Suposo, Joaquim, que hi anem perquè encara tenim una llunyana esperança que algun dia ens facin caure del cavall, com si fóssim Sant Pau. O potser, perquè com a l’anunci de la tònica, tot és qüestió d’insistència.

    M'agrada

  5. colbran

    Un nuevo latazo que nos obligan a ver como parte integrante del abono de ópera.

    Yo he visto en el Liceu bastante ballet a lo largo de 55 años, pero tan malo como el que se ve últimamente no me lo hubiera llegado a imaginar.

    Si no hay bailarines sobresalientes mejor no contratar ballets. Para ver mediocridades es preferible no ver nada.

    Los que henos tenido la suerte de ver a grandísimas figuras podemos recordarlas, pero da pena pensar que los aficionados a esta expresión artística tengan que conformarse con tan poquita y mediocre cosa, como la que se nos viene ofreciendo en los últimos años en el Liceu y que encima nos la suministren como buena; es decir que si no nos gusta es porque somos tontos.

    Por qué vamos a ver ballet, entonces? Pues porque nos lo incluyen obligatoriamente en el abono y no siempre podemos vender las entradas y a veces pensamos que quizás este o aquel espetáculo puede ser bueno. Desde luego si no estuviera incluído en el abono a mí no me verían en las sesiones de ballet.

    M'agrada

  6. Com sou! Joaquim, tu creus que una Alicia Alonso o una Plisetskhaia creixen com els bolets? Aquesta última balla amb braços acuàtics. Jo, de les ballarines, si no fos per donar un nivell comparable a les esmentades, em negaria a fer La mort del cigne.
    Sento que us hagin donat la lata. Jo freqüento poc el ballet però l’any passat, la companyia d’en Béjart-tan modelna-em va agradar molt.
    Pas à deux, doncs i Adieu!

    M'agrada

  7. Emilio-Bcn

    Yo lo que vi el sabado 5/9, en el Liceu lo definiría en pocas palabras…..

    M a r a v i l la
    E s p e c t a c u l a r
    G r a n d i o s o
    E m o t i v o

    Ya lo dice el refrán, sobre gustos no hay nada escrito.

    E Ballet a mi no me mata, pero reconozco la belleza y la sensibilidad donde la hay, y en mi opinion, aqui había para dar y vender.

    M'agrada

  8. Marta

    Aquesta vegada si que hi vaig anar, va ser dissabte i la veritat és que vaig disfrutar moltíssim, el temps em va passar volant.
    El cos de ball i alguns solistes no van estar prou encertats en les Sílfides, però a la resta van ballar molt bé.
    Pel que fa a la coreografia del Faun(e), la veritat és que he vist coses molt millors. Era un simple exercici de tors i braços.
    M’agradaria fer 3 puntualitzacions, a veure si em sabré explicar
    1a. En els ballets en que hi ha trama argumental, a part del ball hi ha mim i és el que t’ajuda a comprendre el que està passant, per això pot semblar cinema mut. El que cal és conèixer els codis que s’utilitzen per entendre el què passa.
    2n. Al contrari que la música que es pot escriure, la dansa no s’escriu. Una òpera o qualsevol peça de música caiguda en l’òblit es pot recuperar el dia en que algú recupera la partitura. Amb el ballet això no passa; la dansa es transmet de ballarí a ballarí, és una persona que ensenya a una altra com s’han d’executar els passos. O sigui que el dia en que ningú ja no recorda com es balla un determinat ballet, aquest desapareix per sempre. Ningú el podrà veure mai més.
    3a. Les Silfides, l’Espectre de la Rosa, Scherezade, Petruska, l’Ocell de foc i totes les altres obres produïdes per Diaghilev sempre es representen tal i com es van concebre: escenografia, vestuari, passos i mímica. El que variarà una mica és l’estil, ja que això ho marquen les diverses escoles. Si es representessin d’una altra manera ja no serien els Ballet Russos. Jo crec que si que aquests ballets s’han de continuar representant, són part del patrimoni cultural de la humanitat.
    Joaquim, si aquesta funció et va semblar una llauna, espera’t amb la Bella Dorment, se’t farà etern!, és llarguíssim. Ara bé, si encara no vols llençar la tovallola i em permets que t’aconselli, abans d’anar-hi intenta assabentar-te de l’argument, quins són els moments més importants i mira algun DVD per anar-te familiaritzant amb l’obra, potser així et resultarà més soportable.

    M'agrada

  9. colbran

    Marta, yo “La bella durmiente” es un ballet que adoro, pero es que me estrené en ballet (1956) con este ballet y con la mejor compañía del mundo de aquél momento: la del Marqués de Cuevas que tenia entre sus estrellas a la inolvidable Rosella Hightower, la fabulosa Marjorie Talchief y el increible Serge Golovine. Espero con ilusión su próxi,ma escenificación en el Liceu

    Desde 1956 he visto todas las compañías que hand esfilado por el Teatre del Liceu y puedo decir que aquello era ballet y no este latazo, repito, que ha sido este programa, con bailarines que parecen recién salidos de la academia y ninguna figura con categoría de estrella y una “Muerte del cisne” precaria y sin el movimiento tradicional y dificilísimo de los brazos a que me tienen acostumbradas las grandes, la última: Maya Plisetskaia. Por eso, por lo que a mi respecta puedo decir que esta ballet ha sido una auténtica mediocridad por no utilizar un adjetivo peor.

    M'agrada

  10. Joaquim

    Gràcies Marta.
    Jo la tovallola no la llenço, tot i que com ha quedat ben palès, el ballet no em treu la son, he vist espectacles boníssims.
    Fa més de 30 anys que veig espectacles de dansa i he vist de tot.
    No sé si conec els codis, però hi han coses que em grinyolen i altres no.
    El que crec, és que aquestes coreografies si no les ballen primeres figures, per molta sensibilitat, bellesa plàstica i no sé quantes coses més, per a mi, són una llauna.
    Ah! ja he vist, que jo recordi, una bella dorment i si, és un espectacle més aviat tediós, però la música és excel·lent.
    No t’amoïnis, sé el que vaig a veure, l’únic que desitjo és que les primeres figures del Royal siguin millor que les del English.

    M'agrada

  11. Bon dia,

    Em dic Yoann Guerin, soc violinista pero no vaig ser ni diretor ni concertino durant els concerts amb l’English National Ballet.Es un errada de programa.
    Gracies de corregir aquesta errada el mes aviat possibile

    Cordialment,

    Yoann

    M'agrada

  12. nachoferrer

    Hola!
    Quines coses té internet… Acabo de trobar l’apunt de la primera funció que vaig a la que vaig assistir al Liceu. En el meu qüestionari vaig explicar que la primera ÒPERA que vaig veure al Liceu va ser La Fille du Régiment. Però la PRIMERA vegada que vaig venir al Liceu, va ser en aquesta funció del Torn T de l’ENB. Recordava més la primera impressió que vaig tenir del teatre que no pas el ballet en si. Recordo que quan em van explicar que dins el teatre hi havia una orquestra i que aquesta es trobava “amagada” en un fossar, vaig imaginar-me un forat molt petit amb l’orquestra a dins. Recordo que la primera impressió que vaig tenir del Liceu va ser genial. Encara recordo l’emoció que em va produïr entrar dins la llotja del tercer pis, costat dret des de l’escenari i veure aquella sala plena de daurats. I el Saló dels Miralls, em va deixar esmaperdut. D’aquella representació, en recordava poc. Només recordava que al final de l’Schéhérazade, la ballarina principal es va clavar un punyal i que jo, horroritzat, vaig preguntar a la meva mare si la noia s’havia mort. (Tenia 9 anyets). Després d’aquella funció va venir La Fille du Régiment, i la Carmen, i la DªFrancisquita, i d’altres moltes que no recordo i que s’em queden al tinter. Tot va continuar així fins que vam haver de retirar l’abonament. Però tot i que ara és extrany que vagi al Liceu, encara guardo en un molt ampli racó del meu cor, aquella llotja del tercer pis, llotja a la que, en quant pugui, m’abonaré i no deixaré anar per res del món.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: