Chita Rivera i la companyia de The Visit a l'estrena a Chicago (2001)
La parella formada pel músic John Kander (1927) i el lletrista Fred Ebb (1933-2004), han signat obres cabdals del teatre musical modern.
De la seva inspirada creació en donen fe obres com, Flora the Red Menace de 1965, que representà el seu debut a Broadway i el de la seva protagonista Liza Minnelli, Cabaret (1966), Zorba (1968), Chicago (1975), Woman of the year (1981), Kiss of Spider Woman (1992), Steel Pier (1997) o Curtains (2006), el darrer dels espectacles estrenat.
Ells també són els autors d’una de les cançons més emblemàtiques dedicades a la ciutat de Nova York, el tema “New York, New York”, tema de la pel·lícula del mateix títol, dirigida per Martin Scorsese a l’any 1977 i protagonitzada per Liza Minnelli i Robert de Niro. La Minelli ha estat determinant en la seva carrera, com ells en la d’ella, però d’aquest tema en concret, l’emblemàtica i excel·lent versió de Frank Sinatra ha esdevingut un referent absolut, l’himne de la ciutat.
L’1 d’octubre de 2001 es va estrenar al Goodman Theater de Chicago, The Visit el nou musical de Kander & Ebb, basat en la famosa obra teatral de Friedrich Dürrenmatt, “Der Besuch der alten Dame”, és a dir, La visita de la vella Dama, que va ser adaptada al cinema l’any 1964, després del èxit obtingut en les sales teatrals de mig món, pel director Bernhard Wicki i protagonitzada per Ingrid Bergman i Anthony Quinn.
Chita Rivera (Claire Zachanassian) Chicago 2001
L’espectacle va ser dirigit per Frank Galati i coreografiat per Anne Reinking. Les orquestracions varen ser de Michael Gibson i la direcció musical va anar a càrrec de David Loud, que també va fer els arranjaments corals.
Ideada inicialment per Angela Lansbury, que l’havia d’estrenar a principis del 2001, va ser estrenada per Chita Rivera. La Lansbury va abandonar el projecte per la malaltia i posterior mort del seu marit.
El repartiment de l’estrena va ser:
Claire Zachanassian: Chita Rivera
Anton Schell: John McMartin
The Schoolmaster: Steven Sutcliffe
The Mayor: Mark Jacoby
The Mayor’s Wife: McKinley Carter
The Doctor: Jim Corti
The Priest: Jonathan Weir
The Police Inspector: Joseph Dellger
Young Anton: Brian Herriott
Young Claire: Tina Cannon
Matilda Schell: Ami Silvestre
Karl: Guy Adkins
Ottilie: Cristen Paige
Rudi: James Harms
Louis Perch: Mark Crayton
Jacob Chicken: Raymond Zrinsky
Lenny: Rob Hatzenbeller
Benny: Matt Orlando
Les representacions varen tenir lloc des de el 21 de setembre de 2001 (les prèvies a l’estrena), fins el 3 de novembre.
El musical va obtenir una acollida de la crítica no del tot desfavorable, però era lògic que estrenar-la 10 dies després dels atacs a les torres bessones de New York, va marcar un musical que no és precisament, amable.
The Visit en la versió del 2008 a Arlington
Malgrat que la idea original va ser suavitzada pels seus autors, The Visit és una sàtira mordaç sobre la cobdícia i la venjança d’una dona multimilionària, considerada la més rica del món (Claire Zachanassian), que torna després de 50 anys a la seva deprimida ciutat natal, amb la promesa de treure-la de la misèria, posant com a única condició, la d’assassinar al seu antic amant que la va menysprear (John McMartin). La paradoxa és que la mateixa Claire és en gran part responsable de la misèria de la pròpia ciutat de Bracho (en l’obra original la ciutat suïssa s’anomena Gülle, que en alemany vol dir “purins”).
The Visit, Arlington 2008 (Chita Rivera i George Hearn)
No és, com no ho són els musicals de Kander & Ebb, un entreteniment familiar, o un gran muntatge pels turistes que omplen els teatres de Broadway amb propostes espectaculars més aviat buides de contingut crític, polític o social. Per tant, és comprèn que els productors, àvids d’omplir el calaix, no apostin per estrenar a Broadway un musical com aquest.
L’obra tot i ser revisada i re estrenada l’any 2008 al Signature Max Theater d’Arlington, amb Chita Rivera, George Hearn i Mark Jacoby en els rols protagonistes, no ha aconseguit encara el passaport per entrar a New York.
Possiblement no sigui la millor obra dels autors, però és innegable que és una obra que mereixeria veure’s a Broadway. Qui sap si finalment es podrà estrenar i tothom podrà conèixer-la.
En la seva partitura hi han suficients motius per què els que estimem el gènere del teatre musical, gaudim de la música de Kander i les lletres d’Ebb. Ells han fet part de la història recent de Broadway i tan sols per això mereixerien l’estrena a Broadway.
Com és habitual Kander no amaga en la partitura escrita per The Visit, les influències de Kurt Weill, sempre present en les seves obres i en aquest cas, tractant-se d’un temàtica molt propera a la utilitzada per Weill, encara sembla més justificada, com també ho és en Cabaret i Chicago.
Ningú s’hauria d’escandalitzar si escolta el coral que inicia el segon acte. Es tracta de la Coral J.S.Bach (BACH A BROADWAY!!!!) de la Passió segons Sant Mateu.
The Visit, Arlington 2008 (Signature Theatre ) Direcció de Frank Galati
Si també tenim en compte que és una obra especialment lluïda per a una gran veterana (no la Bergman que a la pel·lícula era descaradament massa jove per ser vella), estic segur que els empresaris i productors de Broadway, trobarien motius suficients per donar-la a conèixer.
Avui us porto a In Fernem Land, la versió íntegra de l’estrena del 2001, en una gravació pirata, de bon so, però pirata. Això vol dir que escoltareu al públic aplaudir, tossir i parlar i que la música i els diàlegs (la gravació és íntegre, amb tota la part parlada) arriben bé, però sense l’alta qualitat d’una gravació d’estudi o d’una presa radiofònica, com acostuma a ser habitual en les que us deixo.
Espero que per a tots els que us agrada el musical, sigui un post i sobretot un material del més alt interès.
Per tal de fer-vos una idea, us deixaré uns fragments, d’aquesta manera també podreu copsar la qualitat sonora del enregistrament. La primera es tracta de la cançó “You, You, You”, el primer duo entre Claire i Anton, és a dir Chita Rivera i John McMartin.
Tot seguit us deixo el final del primer acte amb l’engrescadora “Yellow Shoes“, on podreu apreciar, a part del “taping”, els incisius ritmes, marca de la casa, engrescadors i ideals per acabar en punta el primer acte. El segon molt més auster acabarà amb un dubtós i inquietant Happy Ending.
Del segon acte us deixo “Love and Love Alone“, amb una suggerent melodia de Kander, que ens podria recordar un Make The Knife, tenyit de molta melangia, interpretada per la Rivera.
The Visit, Arlington 2008
Per a més informació de The Visit, us deixo l’enllaç de la Viquipèdia.
De l’obra de original de Dürrenmatt, el compositor Gottfried von Einem, autor entre d’altres, d’òperes com Dantes Todd, Der Prozeß, Kabale und Liebe, va escriure una òpera basada en Der Besuch der alten Dame, amb text del mateix Friedrich Dürrenmatt, estrenada a la Staatsoper de Viena el 23 de maig de 1971. Aquesta òpera es va estrenar als Estats Units a San Francisco l’any 1972, en una producció escènica dirigida per Francis Ford Coppola. Qui sap si un dia d’aquests, també la podré portar al blog.
Per baixar-vos el musical, podeu prémer els enllaços següents, en format mp3.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Kamren5023646 » Archive » Get George Burns - the Tv Specials …
JOAQUIM GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES I 1000 VEGADES GRÀCIES.
Fa uns tres anys en una botiga de Londres em varen dir que existia una versió The Visit que circulava per Internet. Vaig demanar i buscar per mil llocs diferents i ningú me’n sabia dir res.
Feia temps que havia perdut l’esperança d’escoltar aquesta obra, que fins ara era l’única que em faltava conèixer de Kander.
Tinc problemes per baixar els arxius, però amb paciència ho aconseguiré.
M’has fet veritablement feliç
També circula la versió del 2008 amb George Hearn, t’ho faré saber, si puc aconseguir-la.
Últimament no comento, però continuo entrant sovint.
Moltes gràcies altre cop.
M'agradaM'agrada
Hola Broadwaybaby.
Mira, si els enllaços d’aquesta The Visit, han servit per tornar-te a fer present, ja està bé.
De res, home, jo encara estic més content que tu, sabent que els arxius que amb tanta il·lusió us poso al abast, us agradin. Aquesta és la finalitat.
A veure si no trigues tant a fer-te veure.
M'agradaM'agrada
L’obra de teatre, malgrat la seva crueltat, m’agrada molt i és un bombó pels actors. He escoltat “Love and love alone” i m’ha entusiasmat. Més que el noi de la navalla m’ha acabat recordant algunes cançons de cabaret francés interpretades a l’estil “diseuse”. No pub abastar tant material com oferiu però al musical m’agrada treur-hi el cap. És un gènere que aprecio molt.
En lloc de “Love and love alone: Love and love again per tu, Joaquim i companyia i per tothom!
M'agradaM'agrada
Voldria compartir amb vosaltres el video que he pujat de la interpretació de “Love and love alone”, per Chita Rivera en un creuer al Bàltic aquest estiu, el propassat 30 de juliol. (Disculpareu la qualitat de la imatge, però es tracta d’una càmera fotogràfica). Em va donar el permís per a publicar-ho.
Aquest és l’enllaç a youtube:
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Pedro i benvingut a In Fernem Land.
És tot un detall per part teva i un detall per part de la Chita Rivera, que te’l deixés publicar.
A veure si ens visites i comentes sovint.
M'agradaM'agrada
Y siguen los regalos….. Realmente no me explico como es que, al menos, hayan editado el Original Cast en CD, viendo la cantidad de cosas intrascendentes que se editan hoy en día. Por supuesto que merece una oportunidad de llegar a los escenarios de Broadway, pero esto sí que lo veo más difícil, en vista de lo que actualmente pulula por aquellos teatros, invadidos literalmente por las franquicias Disney y similares. Ni siquiera en Londres se han animado con “Curtains” de momento, a pesar de que en Nueva York tuvo bastante éxito. Supongo que los inversores apuestan por lo seguro y estos musicales intimistas para adultos no les hacen demasiada gracia. De momento, otra vez, gracias Joaquím por estos regalos auditivos que nos haces de vez en cuando a los amantes de los musicales. Y gracias también a Pedro, que ya me hubiera gustado estar en ese crucero para ver y oír tan de cerca a Chita Rivera.
M'agradaM'agrada