IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DE LA MARIA TERESA


Elisabeth Schwarzkopf com a Marie Therese princesa de Werdenberg, coneguda popularment com a Marschallin

Elisabeth Schwarzkopf com a Marie Therese princesa de Werdenberg, coneguda popularment com a Marschallin

La Maria Teresa o Marie Therese tal i com l’he identificat jo per l’ocasió i  aneu a saber si a partir d’ara, ja la haurem de conèixer i tractar com La Mariscala, en honor a la princesa de Werdenberg casada amb un desconegut Mariscal que no ha passat a la història, a no ser per tenir una senyora tan notable, em va escriure el passat 26 de juliol per felicitar-me (Sant Joaquim) i en mig d’una conversa electrònica em va dir quina era la seva tria per la fonofernemlanteca, que de mica en mica, va agafant una consistència notable.

Si bé la Tosca em (m’atreviria a dir que, ens) va sorprendre amb una tria diferent i cal tornar-ho a dir, fantàstica i una mica imprevisible, la Maria Teresa ha jugat segur.

Aqui us deixo la seva proposta i el perquè d’aquesta tria.

Rolando Villazón (Des Grieux a Paris, abril 2004)

Rolando Villazón (Des Grieux a Paris, abril 2004) Foto E.Mahoudeau

A  mi em costa molt triar una cosa entre moltes de les que m’agraden. Podría triar alguna cosa del meu compositor preferit, que es Mozart…o de Verdi, Puccini o Bellini…que m’apassionen. Pero, ja que aixó es un blog, crec que es de justicia que trii una peça del cantant que va fer que jo comences a “tafanejar” pels blogs i per aquest “In Fernem land” en concret, encara que vaig tardar molt a deixar algun comentari, perque no m’atrevia. Per aixó aquí i ara crec que posarem alguna cosa del Rolando Villazón, com per exemple, “En fermant les yeux” de la Manon de Massenet. Per què? Doncs perquè es el tipus d’aria que m’agrada…a mitja veu, d’aquelles que van passant suau, suau i que quan acaba et deixa una sensació de benestar, de ganes de voler-ne més…i perque trobo que la canta molt be!! .
Gràcies Joaquim, es una idea molt maca i tots la disfrutem

De res Maria Teresa, gràcies a tu per aquesta tria que és francament emocionant i la versió és esplèndida, gravada durant el mes de març de 2004 a Paris. L’acompanya l’Orchestre Philharmonique de Radio France sota la direcció de Evelino Pidò.

La setmana vinent, sense saber-ho, amb la proposta de l’Edipa Mas, enllaçarem amb la Marie Therese, poseu-vos elegants.

12 comments

  1. renoi, que mona estas amb el cabell recollit, nena! encara que potser t’has mudat una mica massa, no? ahhhhh, que es per anar a veure al NEN, val, ja ho entenc!

    Doncs m’has estalviat enviar cap fonoinfernosqué al ximo, perquè no el posaré pas, pobret, en la tesitura d’haver de repetir Rolando, potser sen’s empatxaria.

    Bé, Maria Teresa, je ferme les yeux…et j’ecoute…!

    M'agrada

  2. gràcies per la rapidesa, Joaquim, n’he pogut escoltar dos al preu d’un, mira que bé! Per cert, t’agraeixo també la foto del NEN, que no la tenia, la incorporo ara mateix a l’arxiu villazonista.

    M'agrada

  3. Aquesta va ser “L’ària de l’emoció” per mi que estava al Liceu no massa segura segura de si m’agradaria en Villazón. Sí, Teresa, sí. A mi, el seu Nemorino no m’havia fet feliç malgrat els jocs malabars…però a Manon i concretament en aquesta “En fermant les yeux” em vaig emocionar sense llàgrimes, cosa normal en mí, pero “les yeux” em varen quedar oberts com dues taronjes.
    Ja veus Maria Teresa, un gran encert pel meu gust. Joaquim molt atinat amb la Mariscala de les mariscales, Frau Schwarzkopf (cap negre, eh?, Elisaber Capnegre).
    Au revoir!

    M'agrada

  4. Joanpau

    Una versió d'”En fermant les yeux” deliciosa, digna per a una Mariscala.
    Si sempre hagués controlat la veu d’aquesta manera, possiblement ara no estaríem esperant el retorn del Villazon.
    Una tria preciosa Maria Teresa.

    M'agrada

  5. colbran

    Todo un acierto, María Teresa, el aria es íntima y deliciosa y Villazón la canta muy bien. Ojalá siempre hubiera cantado con comedimiento, sin abandonar por ello la expresión.

    Quedas muy bien de “rubia”, Marschallin.

    M'agrada

  6. dandini

    En Rolando Villazón sap combinar com ningú el cant suau i pianíssim amb l’expressivitat del cant expansiu.Quand l’escoltes et dones compte que està igualment atent a la vocalitat i a la vessant d’intèrpret.Aquesta és la clau de la devoció que provoca en els teatres d’Opera d’arreu del Món.

    M'agrada

  7. maria teresa

    Me’n alegro de que us hàgi fet disfrutar la meva tria!! A mi, al menys em fa feliç que una de les millors interpretacions del Rolando estigui present aquí.
    Joaquim, moltíssimes gràcies, altra vegada,per la feina tan maca que has fet. La foto…es impressionant!!! (si no fos pels ulls blaus…gairebé son clavades, jejejejeje) ;-D I si un dia canvío la meva imatge a la blogosfera posaré aquesta!!. M’ha agradat fins i tot que ens visités un fantasma de l’òpera, aixó no ho podrà dir tothom…només la Mariscala!!
    Moltes gràcies i si fas una segona ronda i ens deixes farem una nova tría.
    Un petó per tots.

    M'agrada

  8. Maria Teresa,
    Una tria encertadíssima (i previsible, je,je). La veritat és que el Des Grieux del Rolando és dels que posen la pell de gallina i et fan gaudir de cadascuna de les notes de l’ària. Felicitats!

    M'agrada

  9. Jo, eso no se hace, Joaquim. Me pones la foto de Frau Legge… A mí, Maria Teresa, si soy sincero y reconociendo que es de lo mejor que le he escuchado, no me gusta mucho Villazón, y de verdad que lo siento, seguramente es un cantante que gana mucho en vivo y yo no he tenido el gusto todavía. Independientemente de todo esto, si ha servido para que hayamos coincidido en el blog de Joaquim, bienvenido sea.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: