De l’altre dia, que estorat per el contingut d’una carta trampa, us vaig escriure un post dedicat al lladre de Catalunya, no paren de succeir notícies i més notícies, en un constant degoteig de delictes que van nodrint dia rere dia, una llista paorosa i l’espiral sembla que no s’acabi mai i cada dia el delicte és més gros.
El que l’altre dia no vaig atrevir a insinuar, arran de la restauració del orgue, també s’ha vist confirmat, doncs l’ambició sense escrúpols d’aquest indigne ciutadà de Catalunya, que ara tothom assenyala amb el dit, dient estorats, que mai s’ho haguessin imaginat, no té límits.
D’altres confessen que es veia a venir que succeiria, doncs era evident que en Millet & Cia, actuaven al marge de tota llei. Hi ha gent que ho veien i callaven.
Heu vist les declaracions del arquitecte Tusquets?, què calla aquest home? o què vol dir amb les declaracions fetes ahir, insinuant que en Millet feia d’intermediari?. Jo no ho entenc i quan es diu una cosa així, és que ell sap quelcom i calla i vol fer pagar a algú altre, aneu a saber el què. Tinc por.
Si quan es varen acabar les obres i es varen fer públiques les xifres de l’ampliació, no es va dir res al respecte i com a mínim els arquitectes sabien que allò no havia costat 24 milions d’euros, per què varen callar?. Doncs perquè després hi havia un hotel, emmerdat des de un bon inici, que de ben segur reportaria més calés al despatx del il·lustre (?) arquitecte.
Si resulta que la restauració del orgue, feta per subscripció popular (QUINS PEBROTS!) tampoc va costar el que es va dir i els restauradors no varen dir res, què coi està passant?. Ho diuen ara!
Puc creure que l’ombra d’en Millet sigui allargada i denunciar una cosa així, pugues significar deixar de treballar, no tan sols pel mateix Millet (el cas del arquitecte Tusquets sembla molt clar, tenint en compte que una part important dels amplis negocis eren immobiliaris) si no per altres, ja que els contactes multi disciplinars d’aquest home eren vastíssims.
Informes d’auditoria, amb advertiments de mètodes pocs clars, no varen servir per tal de que els Patrons comencessin a témer que allà passava alguna cosa.De què serveixen els Patrons de les Fundacions si no són capaços de saber si els informes de les auditories són correctes?. En mans de qui estem?
Ningú mirava res, no hi havia cap mena de control, així és fàcil fins i tot que el més honrat acabi per posar la ma a la caixa.
Les responsabilitats no poden acabar amb els lladres directes, Millet, Montull i els familiars que encara estan en nòmina. Les responsabilitats agradin o no al President Montilla i al Cap de l’oposició, Sr. Artur Mas, esquitxen a tothom i s’ha d’exigir, que els representants que hem escollit, facin allò que tothom vol que facin. Han de donar exemple. Hi ha d’haver dimissions, a tots nivells i acomiadaments.
Hores d’ara ningú creu que el botí robat sigui de 3,3 milions d’euros i el pitjor, ningú s’atreveix a donar una xifra.
Haurien de investigar a fons tots els moviments i viatges, aparentment de plaer, d’aquest clan. Seguir el rastre dels països del Àsia, als Emirats Àrabs i altres paradisos que varen visitar, on hi deuen haver deixat el import corresponent al valor de molts dels tubs del orgue que els beneïts varen pagar, creient que al Palau no hi havien prou diners per fer front a totes les reformes. Quan alg´fa un dispendi de 500.000€ per unes vacances vol dir que els diners entren a cabassos.
Tinc por que no es vulgui anar tan lluny com fora necessari, doncs em temo que no es salvaria ni l’apuntador.
Negligents, incrèduls, beneïts, aduladors, atemorits, il·luminats, aprofitats, esclavitzats, sodomitzats….la llista de la nòmina d’en Millet és massa llarga.
Em costa creure que en Millet sigui tan ingenu, per creure que una carta reconeixent un robatori de 3,3 milions d’euros, quan això és tan sols la punta d’un iceberg gegantí, sigui suficient per evitar-li la presó i passar la resta dels dies que li queden, visquen , ell, els fills, els nets, els besnéts i els besnéts dels rebesnéts, de l’espoli fet durant tots els anys que l’Administració, els sponsors i els particulars, donaven diners a les diferents institucions al voltant del Palau, per tal de que una de les institucions més emblemàtiques de Catalunya, funcionés.
Potser avui quan em llevi o durant el dia i escolti la ràdio, tindré un altre ensurt, més gros, més inesperat i surrealista, mentrestant tinc por que amb el que ja sabem, no acabi de passar el que hauria de passar, més enllà de que els organitzadors de tot aquest entremat tinguin un càstig més o menys exemplar i que tot plegat s’acabi tapant les negligències i manca de responsabilitat de la legió d’incrèduls babaus que enlluernats per la figura d’un encantador de serps, no varen fer la feina que havien de fer, i això també s’ha de depurar.
Veient la gravetat dels fets, no entenc con en Milet en Montull continuen lliures i donant ordres des de fora, per tal de que el personal fidel al amo, que encara treballen dins el Palau, puguin treure documentació de cabdal importància.
No hi han proves suficients per acomiadar als familiars implicats, que encara cobren la nòmina, sense que ens costin un cèntim d’euro més?. No vull fer demagògia, però treballadors absolutament dignes i honrats, que fan la seva feina, estan engreixant cada dia les xifres dels aturats, amb expedients aprovats per la Conselleria de Treball, mentre que aquests continuen com si no haguessin fet res, i de moment amb la carta d’en Millet & Cia, ja ni ha prou per acomiadar procedentment a la comptable que va maquillar les xifres per tal de que això no es veiés. Què cal més?.
Tinc por
IN FERNEM LAND 
A la columna de l’esquerra hi ha un manifest, la redacció del qual encara no és definitiva. T’agrairé que l’esborris momentàniament, perquè és l’esbós sobre el que hem anat treballant abans de donar-li la forma definitiva que avui divendres encara estem acabant de llimar fins a les 12 del migdia d’avui, 25 de setembre. De fet, entre avui i dilluns l’enviarem als mitjans de comunicació i les institucions pertinents. Aleshores ja es podrà veure i penjar, però (insisteixo) aquesta versió és tan sols un pre-projecte.
M'agradaM'agrada
Jaume, ja l’he tret.
Això s’avisa abans, home.
Ja direu alguna cosa.
M'agradaM'agrada
Estic llegint e el diari Avui les noves notícies dels “affaires” Millet, estic tan nerviosa, alterada i enrabiada, oh ! oh ! m’estic enfellonint per moments,
el meu cor té unes limitacions, estic a punt de l’infart..
Tot aixó fa pudor, i és tan grossa la bola, que em costa de creure que les institucions i d’altres no s’adonessin de la “bomba” que tenien als nassos. A on està la justicia? Aquest poca-vergonya, els seus col.laboradors i els que han tingut els ulls al clatell…
tots haurien de romandre empresonats.
Espero i desitjo que no s’en sortin !! i veure’ls ja davant la justicia i del poble català.
M'agradaM'agrada
Isolda, per intentar alegrar-te una mica el dia i oblidar aquest merder, t’informo que el teu comentari és el número 9.000 del blog i per aquest motiu tindràs un petit obsequi en forma de post dedicat.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Según tengo entendido los jueces aún no lo han imputado como acusado. No sé que esperan…. Y mientras tanto el Sr. Millet y el Sr. Montull siguen en sus casas sin que los hayan acusado de nada. Hoy sale a la luz lo del órgano y los billetes de 500 €, que nos deparará el mañana….. Mi miedo es que después de todo este rembombori todo pueda quedar en aguas de borrajas. No sería de extrañar……
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per l’obsequi, amb aquesta noticia el meu cor s’ha suavitzat deixant de bategar accelerat per la indignació.
Petonets.
M'agradaM'agrada
És realment indignant i no em sorprèn que la Isolda estigui tan alterada: jo estic igual!
Aquesta lentitud en actuar només treu a la llum una de les grans fal·làcies de la dēmokratía (‘govern del poble’): tots no som iguals als ulls de la Llei i el poble no és qui mana. Això és el que ens fan creure per mantenir-nos entretinguts i despreocupats com un nen amb una llaminadura, però encara hi ha un estament dominant que recorda l’antiga noblesa feudal i sembla fer por a la mateixa autoritat… És vergonyós!…
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb tu. A mi també em fa por tot aquest merder i no ho puc entendre com algunes o moltes persones pugin actuar de forma tan mesquina. Com més en tenen més en volen i no s’aturen davant de res.
Com deies en un altre post, molts del brètols que deixen els seus comentaris al diari Avui, en la seva forma digital, em deixen totalment horroritzada.
Com pot ser que les coses vagin tan malament?. Estic molt trista.
M'agradaM'agrada
La democràcia no fa miracles. Dels sistemes de govern és el menys dolent i un dels seus mals és que una democràcia permet fer coses que no són gens ni mica democràtiques.
Ara es farà un hotel que no serà signat, com semblava previst, per l’arquitecte Tusquets però…quines coses! el farà l’estudi del senyor Tusquets. Qui firmarà? I perquè l’Oscar no ho fa? S’hauria de fer una depuracioó ben feta i “El lladre de Catalunya” hauria de FER PRESÓ I TORNAR ELS DINERS.
No tinc ni ganes d’anar al Palau on, de vegades, m’hi duia, naturalment, la música. Se m’ha creat una aversió i sento vergonya.
M'agradaM'agrada
Suma y sigue…….
2+2=25 (me llevo 6), multiplicado por 3 = 250 ( bueno 350 que me olvidaba de los tubitos del órgano!) que al cuadrado dan un total de 25.000.0000 !
¡Perfecto yo a las Bahamas, tu a construir el hotelito y …….. en dos años ya nadie recordará nada de nada!
Lo han hecho otras veces y les ha salido” pintao”, porque esta va a ser diferente? Si, eso es lo que da miedo, que lo harán de nuevo una y otra vez!
Por cierto, felicidades, Isolda, por el comentario 9.000.
M'agradaM'agrada
Lo peor de todo, es que no irá a la cárcel.
Se tapará como otras tantas y aqui no pasa ná.
Los martes en TV3 ha comenzado una serie que lleva por titulo ” A la Presó” muy recomendable por lo que tiene de documento social.
Uno de los presos, un señor de 70-80 años, estaba preso por una discusión de vecinos …. pena:1 año….
Otro un joven de 20-25 por robo valorado en 100 euros … pena: 3 años.
Al sinverguenza del Millet y demás liendres que le caerán……….
Nada, res, nothing, rien
Hagan juego …..señores….
M'agradaM'agrada
He sentit que el Govern li ha demanat que retorni la Creu de Sant Jordi i s’hi ha negat. És cert, això?
M'agradaM'agrada
Diuen las malas lenguas que les comissions d’obres no són del 3% com va dir en Maragall ( i recordem que ningú no va investigar) sinó del 15%, com si fos un benefici industrial en un pressupost. A veure si serà cert que el president es va quedar ben curt! Després del que estem veient ,els comptes surten… encara falten les declaracions del col.legi d’arquitectes i dels industrials.
M'agradaM'agrada
Joaquim, estic totalment d’acord amb el que dius. Pel que fa a la Creu de Sant Jordi… no la tornarà ni de conya!, faltaria més, és l’unica cosa que no ha robat!. Per cert, el govern que reclami menys Creus i que depuri responsabilitats, perquè si l’única cosa que fa és “assumir responsabilitats” (com ha fet el conseller Tresserras) però sense cap dimisió ni cessament….
I que l’oposició no infli pit, que això del Millet fa molts anys que dura, i aquí tothom en surt esquitxat.
M'agradaM'agrada
Això de les fundacions, patrons, mecenes, i altres tapadores, s’haurà de destapar la claveguera de tanta mala olor que desprèn.
És impossible que els alts càrrecs polítics, fins i tot en la dictadura, perquè això ve del prehistòric, no s’assabentessin que fils es movien en tots aquests tinglados financers de tan “honorables” personatges.
Veurem fins on està untada la justícia.
Això de la llista de càrrecs és curiosa, però falta un càrrec, potser no de directiu, però vés a saber què té en la FAES de Don Josemari i els seus amics.
M'agradaM'agrada
Crec que és una hipòtesi més que raonable que al darrera del cas Millet, hi ha tota una xarxa d’interessos que podria esquitxar tothom…, principalment polítics i els seus respectius partits: és a dir, apunto cap a la financiació il.legal de partit. Crec que és el més raonable, donades les dimensions monetàries estafades. La confessió, per primerenca, considero que només pot ser comtemplada com a una estratègia pensada per fer emmudir la premsa el més aviat possible i intentar deslliurar, almenys de la opinió pública, a tota la resta de protagonistes. Crec que la lentitud amb que ha pres el jutge aquest tema, també és un molt bon indicador de la complexitat que hi ha darrere Millet. És molt possible que les properes setmanes ens ofereixin novetats importants.
M'agradaM'agrada
Hola Rachmaninoff, benvingut a In Fernem Land.
Estic completament d’acord amb la teva hipòtesi, que malauradament i vist com evoluciones els esdeveniments, cada cop agafa més versemblança.
M'agradaM'agrada
Per afegir una nota més lleugera, a la pàgina “Verbàlia”, dedicada als jocs amb els mots, publiquen un palíndrom diari. Hi vaig llegir aquest:
MILLET TÉ LLIM
M'agradaM'agrada
He llegit avui a El Periodico, que el cas Millet es va començar a destapar quan va mori un cantant de cor de cambra i la parella va denunciar al Palau, es va descobrir que cobraban una beca quan en realitat era un treball.
Vaig tocar durant els anys que l’orquestra de cambra del Palau la dirigia Gonçal Comellas, quan l’orquestra es va acabar, ara penso que perque el senyor Millet es volia endur mes diners, varem denunciar al Palau perque tambe cobrabem una beca, el senyor Millet es va reunir amb nosaltres i ens va amenasar, ens va dir que cap de nosaltres trovariem feina, el judici el vem perdre, pero tot va ser una mica sospitos.
Quan es va fer la primera reforma del Palau, tothom sabia que la fusta del escenari era la mateixa que rodejava la seva piscina de l’Ametlla.
Aquest senyor es un lladre i a d’anar a la presso.
M'agradaM'agrada
FÉLIX MILLET TUSELL dice “somos 400 y siempre somos los mismos”, y LLUIS BASSAT cuenta que tuvo la suerte de conocer a PASCUAL MARAGALL en el colegio y a JORDI PUJOL de excursionistas…es evidente que yo no la tuve…
LA FISCALÍA VE ANOMALÍAS EN LAS CUENTAS DEL FÓRUM.
Rafael del Barco Carreras
La Vanguardia del 30-09-09, pero aparte del titular no copiaré datos. Sabidos y repetidos en http://www.lagrancorrupcion.com, y tal parece que la Fiscalía y La Vanguardia no tengan más remedio que pronunciarse, pasados cinco años, sobre el clamor popular; EL FÓRRUM.
Sin embargo en el artículo no se cita un personaje crucial en este tema y en mi Historia, ¿prudencia?, a pesar que con la crisis han disminuido o desaparecido las abundantes cifras de publicidad y patrocinio del Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, la única gran inmobiliaria barcelonesa (Ayuntamiento y Estado) sin “problemas que se sepa”, y de la que es vocal y secretario general;
GUERAU RUIZ PENA, LIQUIDADOR DEL FÓRUM, repito por enésima vez, y repetiré, nada menos que uno de los primeros socios de Bufete de Luís Pascual Estevill. Enchufado por Narcís Serra en su Alcaldía y ascendido con Pascual Maragall a concejal (íntimas amistades), y de ahí monta bufete con otro socio de Pascual, Eduardo Soler Fisas, contratados por 25 millones de pesetas al año para “defender a los bomberos”. ¡Y vocal del Consorcio de la Zona Franca! ¿En pago a su gran servicio en el Caso Consorcio porque su íntimo Pascual Estevill era por desgracia mi abogado defensor? Yo en la cárcel, acusado por el Ayuntamiento, y ellos de “negocios” con Javier de la Rosa, verdadero culpable…y puedo asegurar por propia experiencia que compartían además del bufete CATADURA MORAL o CARADURA. Guerau prometiendo que el Ayuntamiento me excluiría si contrataba a Pascual, y Eduardo consolándome en sus visitas a La Modelo con “paciencia Rafael es un tema político” (en catalán) ¡Si Eduardo pretendió ser juez cuando Pascual fue nombrado vocal del Consejo General del Poder Judicial! Comprobadas las ganancias de su colega, y ya juez, en sus visitas conjuntas a Suiza…solicitó el nombramiento por “abogado de reconocido prestigio”. Aparece en Internet rechazada su solicitud cuando su padrino fue expulsado del CGPJ.
Entre los absurdos y cómicas mentiras (maletas de dinero de origen desconocido o quien aparcaba lejos de su lujoso piso de Núñez y Navarro para pasar desapercibido) oídas estos días en el juicio a la corrupción en la Delegación de Hacienda de Barcelona, a pesar del tiempo entre la llamada “época del pelotazo” y el FÓRUM, se cruzan personajes… y hasta en el escándalo del PALACIO DE LA MÚSICA.
En Barcelona los corruptos son tantos que además de la magnitud y duración de las corrupciones, descubiertas y denunciadas, se sobreseen o se juzgan pasados decenas de años. Aquí jamás se han acusado a 109 o 97, casos Marbella o Gurtel, siendo los dos niñerías comparados con las cifras barcelonesas. Pululando por la Política y Administración los corruptos forman una clase social endogámica, o son vecinos de barrio (de los selectos) y de los mismos colegios, aunque parezcan divididos en irreconciliables derechas e izquierdas, y subgrupos (catalanistas, independentistas o diferentes escalas del progresismo), pero no hay tal, ¡pura ficción! tras el Poder y Dinero.
Lo sabía bien Félix Millet, un clásico, un repartidor, un De la Rosa en pequeño, para “tenerlos contentos”. Ana Balletbó, socialista de pro, presidenta de la Fundación Olof Palme, y del COMITÉ DEL PALAU DE LA MÚSICA recibió 1000 €. ¿Solo?, donde hay un recibo, hay más. Otro personaje de mi “Barcelona, 30 años de corrupción”. Alguien viviendo de subvenciones que subvenciona a la vez a otros subvencionados. ¿Melómanos?, ¿amor a la música o al dinero y figurar?
¿Y esos “estudios sin lógica” tan abundantes en la Generalitat y Ayuntamiento no son simples “metida de mano en la caja” que deberían obligar a Fiscalía y Mossos a actuar de oficio deteniendo sin más al ladrón?
Ver imágenes en http://www.lagrancorrupcion.blogspot.com
M'agradaM'agrada