IN FERNEM LAND

UN RECORD PER ALICIA DE LARROCHA (1923-2009)


Alicia de Larrocha, Barcelona (1923-2009)

Alicia de Larrocha, Barcelona (23.05.1923 - 25.09.2009)

Universal, petita, gegantina, enèrgica, dolça, sensible, evocadora, refinada, sempre en el record: Alicia de Larrocha i de la Calle.

Us deixo amb ella i la deliciosa Pavana – Capricho de Isaac Albéniz, en una gravació del any 1973.

10 comments

  1. S’ha de ser molt gran perquè una artista susciti l’admiració universal. I encara més per la seva discreció i el seu poc afany de protagonisme, pel seu desig de dedicar-se a allò que sabia fer, música, nogensmenys. Descansi en pau, ens continuarà acompanyant el so del seu piano.

    M'agrada

  2. Edipa Maas

    Descansi en pau, Alicia de Larrocha. Sempre l’associo al conegut dibuix que li va fer l’Apa, en què se la veia molt petita, tocant un piano molt gran. Quedava clar que les mesures físiques no eren obstacle per al talent prodigiós d’aquella nena menuda. També recordo el seu comiat dels escenaris barcelonins a finals de gener de 2003, a l’Auditori, amb el concert núm. 23 de Mozart. Va ser impressionant i no ho oblidaré mai.

    M'agrada

  3. Olave

    ¡Vaya semana! Primero Pau de Nadal, comentarista ameno, agradable, y crítico bien conocedor del arte lírico que transmitía sus ideas de los espectáculos y de las grabaciones discográficas con gran claridad expositiva, y ahora la grandísima artista Alicia de Larrocha. Qué bien interpretaba el repertorio hispano, daba igual que fuera Turina, Falla, Albéniz o Granados. La comprensión y expresión de esos compositores ha quedado como referente. Creo que ella y Esteban Sánchez han sido los que mejor han entendido los pentagramas de esos músicos.

    Del primero nos quedan muchas reseñas publicadas en revistas y periódicos, y un buen libro que publicó sobre Josep Carreras cuando superó el difícil trance de la leucemia, y de la segunda, una magnífica colección de discos que nos la harán presente siempre que lo deseemos escuchando con delectación esas obras que tantas veces beben del folclore hispano y que, sin querer, uno las hace un poco suyas…

    ¡No se han ido del todo!

    M'agrada

  4. Joanpau

    La primera vegada que vaig assitir a un recital de piano en directe, va ser al Palau i amb l’Alicia de Larrocha.
    Potser era l’any 1983 o 1984, no ho recordo gaíre bé.
    Va se tota una experiència inoblidable, per això i moltes més coses que ens ha ofert, en mi no morirà mai.

    M'agrada

  5. Sembalva mentida que aquella senyora fes sonar les tecles com ho feia ella, d’una forma única. La vaig descobrir fa molt anys a la televisió en blanc i negre i no em podia creure que toques un concert tn llarg-ni sé quin era-sense partitura. Quin crak!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: