4 pel·lícules anteriors i totes elles han creat un cert culte cap aquest director, guionista, productor i fins i tot compositor (Tesis, Abre los ojos, Los otros i Mar adentro) i ara Alejandro Amenábar ens fa una pel·lícula de romans, amb intencions científiques, erudites i anti religiosa, visualment molt potent, amb una posta en escena brillantíssima i amb un càsting masculí molt millorable.
Qui vagi a veure una pel·lícula d’acció s’avorrirà com una ostra i qui cregui que assistirà a una dissertació científica o a una classe magistral de filosofia o astrologia, sortirà molt decebut.
Agora és un gir absolut en el cine d’Amenábar, que crec que no tindrà gaire èxit tot i tenir un llançament molt potent al darrere.
M’ha agradat molt com està feta i plantejada, amb un disseny visual impecable i absolutament inaudit en el cinema espanyol. Des de el primer pla, la pel·lícula recorda visualment a Gladiator i l’excel·lent banda sonora de Dario Marianelli no fa més que incidir en aquest record cap a l’excel·lent pel·lícula de RidleyScott i la partitura de Hans Zimmer, tot i que la vessant èpica no li escau gaire a la d’Amenábar, molt més íntima i decididament teatral, amb uns llargs i pretensiosos diàlegs que potser volen tocar masses temàtiques, sense acabar d’aprofundir en cap d’ells i deixant-nos a mig camí entre una pel·lícula de tesi i una pel·lícula d’acció i entreteniment.
És molt interessant la història de Hipatia i l’entorn històric d’una Alexandria paradigme d’encreuament de cultures i tolerància, amb uns paral·lelismes amb l’actualitat molt suggeridors, però amb un producte tan pensat i amb tantes possibilitats, és una llàstima que s’hagi caigut en uns errors de càsting tan greus i en alguns de guió, que possin en entredit tota la pel·lícula.
Rachel Weisz (Hipatia) a Agora d'Alejandro Amenábar
Res a dir de la Hipatia de Rachel Weisz, clarament l’únic personatge per el qual pots arribar a sentir una certa empatia, malgrat el distanciament en el que ens manté Amenábar, com si ens vulgues fer veure un documental de la CNN, com ha dit ell mateix. Es fa estimar una mica i acabes patint per ella. Està clar que Hipatia és Amenábar, doncs tots els personatges que l’envolten, en algun moment o altre són odiosos.
Si la responsable d’escollir a Max Minghella (Davo), Oscar Isaac (Orestes) o sobretot a Ashraf Barhom (Amonio), Rupert Evans (Sinesio) i Sammy Samir (Cirilo) és la Jina Jay, directora de càsting, jo l’enviava directament a la cua del INEM.
O aquests actors aparents , són decididament dolents o Amenábar, enlluernat per la Hipatia de la Weisz, ha oblidat a la resta, deixant-los a la disort. Michael Lonsdale es salva fent el pare de la Hipatia, per veterania.
Hipatia donant la classe a l'escola de la biblioteca d'Alexandria. Agora d'Alejandro Amenábar
Malgrat aquest fet important, la pel·lícula m’ha agradat i a estones, molt, però és un pas enrere en la seva filmografia i l’aposta decidida que fa contra el cristianisme, malgrat que totes les altres religions tampoc quedin gaire bé, no ajudarà gens a la difusió nord-americana del film, decididament un dels grans objectius pretesos.
La pel·lícula malgrat ser espanyola i maltesa, està filmada en anglès i en la seva fitxa artística, els actors i actrius espanyols brillen per la seva absència. No sé pas com ho veurà la Academia, quan toqui repartir els Goyas.
Amenábar ha oblidat que la potència de “Mar adentro”, la pel·lícula que li va donar un Oscar, eren precisament la potencia dels actors? Aa l’Agora la Weisz no pot amb tot.
M’han quedat moltes imatges retingudes, però els picats sobre Alexandria amb la gent pels carrers, com formigues o escarabats (els negres cristians) les he trobat especialment brillants.
La recomano, tot i que pot decebre a tothom. A mi sempre m’han agradat les de romans.
IN FERNEM LAND 
Amenábar és un excel.lent director i una persona valent i honesta que no té por de topar amb poders terrenals i espirituals com va fer en “Mar adentro” i el tema tabú de l’eutanàsia. La seua anterior pel.licula ja comptà amb el rebuig frontal dels sectors més retrògrads de la societat, i va ser un èxit.
Esperem que aquesta també ho siga. Encara no l’he vista, però no pense perdre-me-la. Quant al tema de Hollywood, ja s’ho faran com vulguen els ianquis. El cas és que Almenábar no els llepa el cul com féu Garci amb el seu “Vover a empezar”, que feia sentir vergonya aliena per tant de sucre com els donava.
Quant a les pelis de romans, el que sempre m’ha produït urticària ha estat la descarada i manipuladora propaganda confessional. Ja era hora de fer-ne una on els cristians siguen els dolents i de donar a conéixer fets històrics que ens han volgut tapar sempre.
Visca Amenábar.
Rex.
M'agradaM'agrada
Em resulta interessant llegir la teva crítica perquè és radicalment diferent d’una altra que em va arribar ahir. L’aniré a veure disposat a què m’agradi molt, com totes les “èpiques” cinematogràfiques, però estaré amatent per copsar els teus “peròs”.
Veurem…
M'agradaM'agrada
Tinc ganes de veure-la. La història en general m’agrada molt i parlar d’Hipatia i de l’època que va viure, ho trovo molt interessant. Ja tocava que els cristians no fossin els bons i les pobres víctimes de la història. Estem atontats amb tant producció hollywoodiana en que la cosa sempre anava a l’inversa, per no parlar dels autèntics bunyols històrics que ens han fet empassar durant anys per justificar-ho.
M'agradaM'agrada
Davant d’aquesta pel.lícula l’espectador queda fora i observa horroritzat com la metàfora de la destrucció de la Biblioteca d’Alexandria, el perquè i el que va portar després ha estat imparable. I avui també, si som observadors del nostre món, i ens miressim des d’un punt llunyà veuríem aquelles formigues que van amunt i avall i que no paren de barallar-se enmig de l’àgora.
Estic totalment d’acord amb tu Joaquím, pensó que el casting és el més fluix de la pel.lícula. Però fora d’això, personalment m’ha agradat molt que sigui Hipatia, una dona astrònoma que personifiqui i sigui el contrast envers el fonamentalisme i la ignorància. Al llarg dels segles les dones han estat menystingudes i invisibles però la veritat és que sempre ens hem trobat amb dones que no van voler callar encara que al final ho pagaven car. Aquestes dones són un orgull per les dones i per tant, per tots nosaltres.
Vull donar les gràcies a Alejandro Amenabar per recuperar una d’aquestes dones de la Història, escoltar la seva veu i que sigui ella la protagonista per mostrar-nos un esdeveniment històric que mai ha deixat de repetir-se, ella ens mostra un camí. ¿És que mai aprendrem a conviure?
Salutacions
M'agradaM'agrada
La veuré. Però em pregunto després de sentir un trosset de la música, per què totes les bandes sonores de grans produccions sonen sempre a pseudoversions de Carmina Burana?
M'agradaM'agrada
Una pel·lícula esplèndida amb una visió de la pugna entre religions desde el meu punt de vista brillantíssima.La posada en escena m’ha semblat alhora espectacular i enormement suggerent.El seu desitg no es pas espaterrar al personal sino explicar una historia amb una precisió i una clarividència incontestable.El detall de les formigues absolutament genial.Os la recomano a tots.BRAVO AMENÁBAR !
M'agradaM'agrada
Hola!
Dons jo l’he anat a veure aquesta tarda. La veritat que m’ha agradat molt la visió sobre les religions, oferint la intolerància tant dels politeistes, com dels jueus o cristians, totes són iguals. Molt actual avui en dia.
La pel•lícula m’ha agradat, però essent de l’Amenábar m’ha decebut, jo m’esperava un altra cosa menys gran producció, més moderna, no sé. M’han ratllat les imatges amb la musiqueta de fons, tan vist, tant utilitzat ja …
M'agradaM'agrada
Amic Joaquim,
Jo la vaig veure el diumenge i no podria estar més d’acord amb el que escrius. Càsting deplorable i una posta en escena benhuriana que és d’agrair. La historia fa figa en molts moments però que encara es fa més evident pels actors escollits.
Dit això, passes una bona estona i personalment m’ha provocat la hipatiamania. Una dona que havia estudiat en els meus moments de glòria universitària però que havia oblidat completament.
Un tros de dona que Amenabar ens la recupera en aquests dies que no son diferents tot i estar separats 18 segles.
M'agradaM'agrada
Es curioso pero estaba tan embebido por la historia narrada, por el texto interpretado y por los encuadres que ni me dí cuenta de que había banda sonora, con la única excepción de la pieza que Orestes dedica a Hipatia y que interpreta haciendo uso de una especie de caramillo doble, o como quiera que se llame el instrumento que utiliza y que tiene unos compases de la famosa canción tradicional catalana “La mare de deu” que, mira por donde, era la sintonía de la Orquesta de Xavier Cugat y la primera canción que grabara Frank Sinatra con el título “My shawl”, precisamente con esa orquesta.
A mí la película me ha gustado mucho y me ha cubierto unas lagunas que tenía sobre varios personajes de ese momento de la historia y concretamente de la destrucción de la Biblioteca de Alejandría que los hermanos del babero (La Salle) me supieron escamotear para no dejar a aquellos cristianos en entredicho. Vaya santo el San Cirilo que Dios haya perdonado!
Agradezco a Amenábar que no filmara el asesinato de Hipatia tal como sucedió en realidad porque no lo hubiera podido resistir y hubiera tenido que recurrir al Diazepan. Luego he averiguado cómo fue y se me pusieron los pelos de punta. A esta señora si que hubiera tenido que hacer mártir y santa la Sacrosanta Iglesia de Roma, pero como no estaba bautizada, hála a despellejarla!
Es cierto que nunca me hubiera imaginado que Alejandro Amenábar hubiera podido filmar un épico y de esta categoría y la crítica que hace a todas las religiones es para aplaudir de pie, pues siendo la finalidad de todas las confesiones la de crear paz y amor, lo único que consiguen, en gran escala (no a nivel particular) son asesinatos, terrorismo y guerras, a lo largo de toda la Historia. No vale que después de cientos de años un Papa u otro pida perdón por las salvajadas en Sudamérica, por la Inquisición, o por mirar a otro lado respecto al nazismo. Y esto tocante a la cristiano-católica porque de las otras religiones tampoco se salva ninguna. Prueba de ello la tenemos en los telediarios de cada día…
Los Estados Unidos, de momento, se han negado a distribuir la película en su país. La hipocresía sigue en pie en U.S.A., a pesar de las buenas intenciones de Obama. A este presidente le convienen fieles guardaespaldas que no tengan nada que ver con la C.i.A….
M'agradaM'agrada
El missatge que intenta transmetre em sembla digne de tot recolzament i la pel·lícula està ambientada de forma creïble i rodada amb tota l’espectacularitat que calia esperar (encara que de vegades es passa de preciosista, com en la destrucció de la biblioteca, que sembla un anunci de cava per cap d’any). Però en cap moment me l’he creguda; era com si no estigués parlant de persones reals, només d’idees.
Tot i això, força estimable.
M'agradaM'agrada
Esplendido reportaje histórico.Porque para mí Agora es eso y no una simple película…… y es lo que hace mas daño.
Hace más daño, porque pienso que después de casi 2000 años, estamos igual. Dos concepciones de la vida, o comigo o contra de mí, o blanco o negro, creer o no creer, izquierda o derecha,…….. o tú o yo…..
Así es el ser humano.
Un buen amigo me comenta.. es que los humanos somos animales…… No, rotundamente, no. Mi perro es un animal y no es así.
La visión de la antigua Alejandría, es como en sueños la había imaginado, aunque no es la época del antiguo Egipto, que más me apasiona.
Algún fallito, como la Loba con Rómulo y Remo (éstos se añadieron en el Renacimiento, y no hay constancia que en época romana acompañaran a La Loba Capitolina), pero por lo demás de una exactitud, para mí opinión, genial.
Hace daño, mucho daño. Entiendo que con los USA,
tengan problemas de distribución, mejor así… no la entenderían….
Cada día soy estoy más orgulloso de ser Ateo.
M'agradaM'agrada