Jonas Kaufmann i la dedicatòria a In Fernem Land
Dos angelets coincideixen a un concert i cadascun d’ells em regala (ens regala) quelcom que sobrepassa el més gran dels agraïments que jo pugui donar.
Tots dos regals prenen el protagonisme que mereixen, l’un encapçalant el blog i l’altre tancant-lo.
Que Jonas Kaufmann dediqui una foto al blog de Barcelona que tot sovint parla d’ell, m’honora molt, és clar que segurament l’angelet que el va informà, coneixent-lo com el conec, segur que va ser exagerat i desmesurat i va provocar aquesta dedicatòria que deixaré, mentre In Fernem Land sigui In Fernem Land, en un lloc preferent, sota el Pinedo que presidirà sempre aquest blog.
El segon angelet ha fet l’altre feina, és a dir proporcionar-me (proporcionar-nos) allò que més ens agrada, el concert que ens permetrà un cop més gaudir, ni que sigui mitjançant una gravació, les bones sensacions, que ells, angelets privilegiats, varen viure al Düssendolrf Tonhalle, el diumenge 11 d’octubre del 2009, tot escoltant un dels tenors que més ens agraden, Jonas Kaufmann.
El programa alternava parts orquestrals amb àries d’òpera alemanya, tret de les propines, on va introduir l’òpera francesa, la italiana i l’opereta.
Jonas Kaufmann
Staatskapelle Weimar
Director: Michael Güttler
Düsseldorf Tonhalle 11 d’octubre de 2009
1. Ludwig van Beethoven (1770 1827) Coriolan op. 62 Ouvertüre
2. Ludwig van Beethoven (1770 1827) Fidelio Gott, welch Dunkel hier! … In des Lebens Frühlingstagen Szene des Florestan 2. Akt
3. Wolfgang Amadeus Mozart (1756 1791) Don Giovanni Ouvertüre
4. Wolfgang Amadeus Mozart (1756 1791) Die Zauberflöte Dies Bildnis
ist bezaubernd schön Arie des Tamino 1. Akt
5. Carl Maria von Weber (1786 1826) Oberon Ouvertüre
6. Carl Maria von Weber (1786 1826) Der Freischütz Nein, länger trag ich nicht die Qualen! … Durch die Wälder, durch die Auen Rezitativ und Arie des Max 1. Akt
7. Richard Wagner (1813 1883) Lohengrin Vorspiel zum 3. Aufzug
8. Richard Wagner (1813 1883) Parsifal Amfortas! Die Wunde! Szene des Parsifal 2. Aufzug
9. Franz Schubert (1797 1828) Rosamunde, Fürstin von Zypern D 797 op.26 Zwischenaktmusik Nr. 3 B-Dur
10. Richard Wagner (1813 1883) Die Walküre Winterstürme wichen dem Wonnemond Liebeslied des Siegmund 1. Aufzug
11. Richard Wagner (1813 1883) Lohengrin Vorspiel zum 1. Aufzug
12. Richard Wagner (1813 1883) Lohengrin In fernem Land Gralserzählung des Lohengrin 3. Aufzug
Propines:
1 . Giuditta, Lehar – Freunde, das Leben ist lebenswert
2. Tosca, Puccini – E lucevan le stelle
3. Carmen, Bizet – La fleur
4. L’Arlesiana, Cilea – Il lamento di Federico
Els concerts distribuïts amb obertures i àries, alternant-se, sempre m’han semblat força feixucs i difícilment motivants, doncs el clima iniciat per el cantant (normalment) és veu interromput per un fragment orquestral, que ja pot estar molt ben interpretat, que sempre tallarà aquella màgia que un bon cantant estableix amb el seu públic.
Si a més amés tenim en compte que els fragments orquestrals són més llargs que els vocals, la sensació acostuma a ser de coitus iterruptus, però anem a l’essència del concert.
Com podreu comprovar, el programa escollit per Jonas Kaufmann va centrar quasi la totalitat del programa, en el repertori romàntic alemany.
La primera part, sense l’emoció d’estar present a la sala, m’ha semblat poc engrescadora, amb un Kaufmann correcta, però poc implicat i tan sols en arribà l’últim fragment, amb el recitatiu i l’aria de Max “Nein, länger trag ich nicht die Qualen! … Durch die Wälder, durch die Auen”, dels “Freischütz” de Weber, m’ha començat a interessar, fent-me incorporar de la butaca. Allò ja era quelcom més que una bona lectura.
Cal dir, malgrat tot, que l’espectacular “Gott”, del Florestan, amb aquell regulador inicial que Kaufmann fa com ningú, és veritablement engrescador.
En canvi, amb la veu molt ben col·locada, el tenor alemany ha cantat l’ària de Weber amb convicció, atorgant a la seva interpretació una especial emoció que m’ha predisposat a escoltar la segona part wagneriana, amb especial il·lusió, doncs continuo pensant que el seu futur haurà de passar ineludiblement per els tenors lírics de les òperes wagnerianes.
Després d’un sempre entusiasta preludi del tercer acte de Lohengrin, Kaufmann ens canta un emocionant, matisat, expressiu i sentit “Amfortas! Die Wunde” del Parsifal. Quin dubte hi ha que el seu Parsifal ens retorna la veu idònia per aquest personatge, desprès que escolanets molt aplicats, ens vulguin fer creure que el cant wagnerià s’ha fet també per a les veus blanques.
Incomprensible que entre la intensitat wagneriana s’hagi colat la sempre plaent Rosamunda de Schubert.
Amb el “Winterstürme” Kaufmann, retorna al Siegmund, el lirisme i la joventut que tant anhelem per aquest personatge. Serà un goig aquesta Tetralogia que ens prepara el MET, on ell ens ve anunciat com el Siegmud.
No cal dir que el seu Lohengrin a l’estiu del 2010 a Bayreuth haurà de ser la seva consagració en el temple wagnerià, després de les proves, més que satisfactòries a Munic l’estiu passat.
En aquest concert a Düsseldorf demostra altre cop que el seu In Fernem Land, és eteri, màgic, romàntic i passional, feia molts anys que no l’escoltàvem així (potser el darrer tenor a cantar-lo d’aquesta manera va ser el gran Sandor Konya). Trobar un cantant que em canti l’himne del blog d’aquesta manera, m’emociona especialment. Aquests pianíssims que van donant pas, molt gradualment, a un esclat està molt ben servit, amb un inici en pianíssim que es va eixamplant de mica en mica, amb una graduació gens sobtada, sempre regulant l’emissió i l’emoció, fins l’esclat final, és senzillament prodigiós.
Si el concert hagués acabat aquí, Kaufmann romandria al Olimp dels cantants íntegres, però és comprensible que el tenor es rendís a les mostres entusiastes del públic i iniciés una tanda de propines molt terrenals, trencant l’encanteri wagnerià i retornat-nos a la “vanitat” del divo operístic. Ho dic amb tot el respecte, doncs després d’aquest “In Fernem Land“, el millor era marxar cap a casa, deixant-nos en un estat de levitació extasiada, però segurament jo també hagués caigut en la temptació terrenal de demanar-li més i més coses.
Què després vingués una tanda increïble de 4 propines terrenals, amb la Giuditta, la Tosca, la Carmen i L’Arlesiana, tal i com les va cantar, és senzillament per treure’s el barret, agafar el plomall, treure la pols del reclinatori i deixar-se endur per aquesta demostració d’extrema sensibilitat vocal i interpretativa.
Escolteu ara ““Freunde, das Leben ist lebenswert” de la Giuditta (sense més comentaris):
No puc estar-me’n de deixar-vos la darrera propina, el famós lamento di Federico de l’Arlesiana de Francesco Cilea, dedicada especialment al Emilio. Sé que en aquest moment, una descàrrega elèctrica travessarà la seva espinada i tampoc cal retreure-li a JK, lleugeres baixades de to recuperat tot seguit, doncs l’emoció pot més que el diapasó.
Per tots els que vulgueu el concert, m’he permès tallar totes les parts orquestrals i enllaçar totes les parts vocals, per tal de que el “coitus” no tingui ni ensurts, ni entrebancs.
Per baixar-vos les parts vocals (propines incloses) del concert de Jonas Kaufmann a Düsseldorf, el passat 11 d’octubre, premeu AQUÍ.
Gràcies angelets per oferir-nos la possibilitat de gaudir-ho.
Infernemlandaires , poc a poc, amb moderació, crea addicció.
IN FERNEM LAND 
Que tinguis angelets no m’extranya i que tu, també ho siguis per sonaltres, m’emociona. Quina manera de compartir amb els teus parroquians fidels un tresor com el que aquí ens ofereixes!
Demà em baixaré el concert. De passada, amb la descàrrega, m’agradaria baixar-vos a tu i en Jonas. Res, no et pensis, fer una copeta…
Danke!!!
M'agradaM'agrada
Ays, Joaquim….que voy a decir yo…que ya me lo pongo en vena… 😛
Terminaré Wagneriana….no se si será bueno para el Wagnerianismo pero a mí que no me mire nadie , la culpa ya sabeis de quien es !
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquim, por el precioso detalle y por tus palabras.
Si a menudo soy impetuoso , permíteme que en esta ocasión me desborde….
Dios mio.. el Jonás…… No voy a decir nada más sobre el Kaufmann-cantante, pues ya lo has dicho todo tú y lo sabemos todos/as.
El Jonás-persona en las distancias cortas, quita el hipo. Sencillamente encantador.El detalle del autógrafo hacia el blog, salió de él, pues mientras esperaba turno para la firma, y temiendo que se fuera, por problemas de conexión de vuelos… Le iba explicando que había un blog en Barcelona donde se le admiraba mucho y que se llamaba In Fernem Land ….. lo que provocó signos de admiración y una carcajada diciendo… Ah sí… de verdad? En un perfecto castellano…
Mientras firmaba , fui comentándole toda mi admiración y devoción y le pregunté para cuando Barcelona y el Liceu y dijo …. Si si …tengo firmado un recital-lied…
De verdad Jonás? ……Le dije…… Y él acercándose la mano a la frente y jugando con sus cabellos y pensando durante 30 o 40 segundos que para mi se me hicieron los más hermosos de mi vida. Dijo ….. Si, Si, seguro creo en 2010 ó 2011….. Para morirme en ese momento.
Mi gratitud a Miquel , que gracias a él tuve la oportunidad de hacer un maravilloso viaje para conocer a una maravillosa PERSONA. Por las fotos que me hizo con él y sobre todo una en que ……. Jonás me rodeó con su brazo y pronto tendré enmarcada en mi mesita de noche… para siempre recordar a MI JONÁS.
Perdona, Joaquín por la extensión de mi carta.
El autógrafo es para ti y para todos nosotros/as.
M'agradaM'agrada
Gràcies a aquests “angelets” que et fan uns regals tant fantàstics!!! i a tu per compartir-ho!!
M'agradaM'agrada
Ay Joaquimmmmm, ay Emiliooooo… no sabeis la ilusion que me hace! La firma que dejo para ti Joaquim es verdaderamente especial!! Esplico, para que no penseis que lo digo por decir… normalmente hay tanta gente y tanta prisa que apenas se peude leer una firma… en la tuya hasta esta una dedicatoroia y hasta puedo leer bien su nombre! Y no solo eso, de todas las veces q vi firmas suyas es la primera q veo que ponga un corazon!!! Y si lo puso seguro fue porque de ahi le salio 🙂 Genial!!
Y lo que cuenta Emilio no podria alegrarme mas!! Ya tenia yo ganas de q vaya a Barcelona ;-)))
Tambien estuve en el concierto y anado lo mio al vuestro 🙂
http://operaismagic.blogspot.com/2009/10/erfullung-der-sehnsucht-jonas-kaufmann.html
Con tu permiso enlazare el tuyo en un post hoy tambien para que asi mas gente pueda disfrutar de los regalos de tus angelets 🙂
Lo unico que me da pena es no haber saludado a Emilio…
Coincido totalmente que el domingo sus “Wagners” han sido especialmente bonitos y que hasta a mi me atrajo una vez mas en esa direccion. Pero a mi personalmente todavia me gustan sus Mozarts y sus Schuberts y espero que no los abandone de momento. Simplemente por la interpretacion que les aporta y los hace mas interesantes, aunque quiza el sonido sea mas varonil de lo que se suele oir.
Cantar las cosas que canta de propina despues de un programa asi ya es media locura y media delicia ;-)))
M'agradaM'agrada
Este angelito tuyo, bueno nuestro, no podía haberme hecho mejor y más oportuno regalo. Desde hace cinco días estoy, literalmente, atrapada por esta voz. Desde que compré su último CD de arias alemanas, tengo sobredosis de Kaufmann y, la verdad es que no tengo intención de parar. Así es que ya está bajando este concierto.
¡Vaya lujo de himno y de foto ¡ ¡Que ganas de disfrutarle en el Liceu!
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, por el regalito de este concierto.
Sin haberlo escuchado todavía pero conociendo algunas grabaciones en vivo de Kauffman, estoy muy de acuerdo contigo que este tenor en el repertorio romántico alemán y en el Wagner lírico / lírico spinto especialmente, puede ser una gran referencia vocal a muy corto plazo.
( vaya indirecta, le sueltas a KFV, ” como voz blanca”, ja…ja…ja….)
M'agradaM'agrada
Obrigado por haver compartilhado conosco essa raridade. Ele é o de melhor apareceu no canto lírico masculino nos últimos anos.
Abs
JC
M'agradaM'agrada
Vielen Dank !!!
Ens has tornat a oferir un regal inestimable, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Puc dir l’hòstia?, ja ho he dit, però és que dir la repera m’ha semblat que no li feia justícia.
Quina veu!, com canta!
Baixo JA! el concert, però abans haig d’agrair-te un cop més, aquests constants regals i en aquest cas, també als angelets proveïdors, que feu que cada entrada diària al bloc, sigui una satisfacció.
M'agradaM'agrada
Olympia me apunto a la copa contigo,Joaquim, y este joven que hay que ver/oir como canta… ¡avisa¡
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, així tenim per a delitar-nos mentres arriba Die Schöne Müllerin.
M'agradaM'agrada
Por cierto, ya que hablamos del Don Jonas, a quien le apetece oir la grabacion del reciente Don Carlo en ROH la BBC Radio 3 la va poner este sabado, 17 de octubre a las 19, 00 otra de Espana:
http://www.bbc.co.uk/programmes/b00n6ykw
Podeis escucharlo en vivo aqui:
http://www.bbc.co.uk/radio/aod/radio3.shtml
o aqui:
http://www.bbc.co.uk/radio3/wm_asx/aod/radio3.asx
Verdi: Don Carlo
Don Carlo …… Jonas Kaufmann (tenor)
Rodrigo …… Simon Keenlyside (baritone)
Elisabetta …… Marina Poplavskaya (soprano)
Philip II …… Ferruccio Furlanetto (bass)
Princess Eboli …… Marianne Cornetti (mezzo-soprano)
Grand Inquisitor …… John Tomlinson (bass)
Conte di Lerma …… Robert Anthony Gardiner (tenor)
Carlos V …… Robert Lloyd (bass)
Flemish Deputies …… Dawid Kimberg, Changhan Lim and David Stout (baritone), with Lukas Jokobski (bass)
Voice from Heaven …… Eri Nakamura (soprano)
Royal Opera Chorus
Orchestra of the Royal Opera House
Semyon Bychkov (conductor).
En el link tb hay fotos de la produccion 🙂
M'agradaM'agrada
Quin regalàs! com canta, és sensacional. Moltíssimes gràcies, ara mateix baixo el recital.
M'agradaM'agrada
No ho saps prou bé. JO SOC ADICCTA.!!!!! Gracies
M'agradaM'agrada
ailàs! si pugués ser la Sieglinde al MET…
M'agradaM'agrada
Ya lo dije en su momento, Jonas Kaufmann está destinado a ser el nuevo líder del canto wagneriano, lo cual es estupendo por un lado (el del wagnerianismo) y triste por otro porque no podrá dedicarse a las óperas mediterráneas. Tenemos ejemplos por todas partes de cantantes que al especializarse en Wagner su voz ya no está para otros menesteres. El caso de Plácido Domingo no sirve como ejemplo, de que sí es posible, porque este privilegio empieza y acaba con él.
Me ha gustado mucho en “In fernem Land”, pero me ha entusiasmado en el aria de “Giuditta” (nunca la había escuchado cantada con tanta intensidad y con una voz tan expansiva) y, sobretodo, en el “Lamento di Federico”, de “La Arlesiana” de Cilea, donde le he encontrado matizando el italiano como pocos cantantes germánicos pueden o saben hacerlo.
Enfín, un auténtico regalo para todos los amantes del canto lírico, gracias a un tenor que yo considero uno de los tres o cuatro mejores de la actualidad.
Para quien no lo tenga, os recuerdo, una vez más, que existe en DVD una grabación de la preciosa opera de Paisiello “Nina, pazza per amore”, donde Kaufmann interpreta dos roles y está extraordinario, con calidad de auténtico baritenor (qué rossiniano se ha perdido!) y teniendo como “parternaire” a Cecilia Bartoli (fantástica!) quien interpreta la primera “aria de la locura” escrita para una cantante femenina, de toda la Hstoria de la Opera. La grabación es del año 2000 y fue donde yo descubrí a Kaufmann y desde entonces le sigo y le admiro.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies. Aquest senyor canta Wagner d’una manra insuperable. El seu “In fernem Land” m’ha emocionat. No crec que hi haja en l’actualitat un tenor que ho faça tan bé com ell.
Tot un regal. Que Wotan t’ho pague a tu i els teus angelets (o seran walkíries?)
Salut des del País Valencià.
Rex.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim, angelets y, sobre todo, Herr Kauffman por permitirnos gozar de esta voz cada día más emocionante.
Desempolva el reclinatorio, ya.
M'agradaM'agrada
Colban, estoy contigo en eso 🙂 Al rayar esto bastante me quede con que me sigue gustando Giuditta cada vez que la escucho 🙂 Se que el gustan las operetas asi que de esto seguro en algun momento oiremos mas, eso tb espero 🙂 Y tambien seguira cantando bastante cosas variadas, oir hablar de Chenier, Adriana, muchas cosas mas, algo de opera en ingles tb 😉 Creo que dependera de lo mucho q consiga convencer a los teatros que le ofrezcan cosas variadas y no siempre lo mismo. Cruzemos dedos que asi sea 🙂
M'agradaM'agrada
318 visites el primer dia, segurament situen aquest post, en primer lloc d’acceptació d’un post en el dia de la seva publicació.
És clar que més que el post, el que ha interessat més és el regalet d’el angelet, que és el que realment interessa.
Gràcies a tots per aquesta rebuda i espero amb candeletes aquesta sessió de liederaben que ens ha anunciat l’Emilio i que hauria d’obrir la porta del Liceu de bat a bat, per futures actuacions operístiques (wagnerianes o no) de Kaufmann
L’artista és important i pel Liceu volem els millors.
M'agradaM'agrada
Sublim.
M'agradaM'agrada
PER DÉU!!!!!!! QUINA GIUDITTA MÉS FANTÀSTICA!!!!
M'agradaM'agrada
Jo dec ser el visitant 1000, ja. Peró haig de dir que encara que “un dulce no amarga a nadie la vida”, per a mi el regalet sense els comentaris del BLOG (en majúscules) no me serviria.
GRACIES JOAQUIM,i a tots, una vegada mes
M'agradaM'agrada
Crec que un del grans mèrits de Jonas Kaufmann és haver sapigut aplicar la suavitat del lied a l’Opera.Estem acostumats a sentir cantants amb poqueta sensibilitat i estil que obtenen el vist i plau gràcies a les facultats pero que no aporten gaire res ni desde el punt de vista musical ni interpretatiu.El Jonas es pot permetre el luxe d’alternar rols com Lohengrin,Werther,Don Carlo ,Don Jose , Cavaradossi o Faust amb resutats espectaculars en tots els casos.
M'agradaM'agrada