EL “PUORQUOI ME REVEILLER?” MÉS TRIAT: JONAS KAUFMANN

Werther_Kaufmann_MET5

No ha estat cap sorpresa malgrat que a darrera hora tot semblava que podria donar un tomb. La tria més participada de IFL des de que un dia vaig decidir posar vàries versions de la mateixa ària sense identificar als seus intèrprets, ha estat també la més internacional, amb participació internacional, inclòs un fil obert de debat a ODB-Opéra amb un respectuós respecte a les normes que jo vaig imposar a casa meva i que malauradament no vaig poder aconseguir. Ell sí, han parlat de les versions sense anomenar al cantants. Bravo! per els amics del foro francès que han aconseguit allò que aquí ha estat impossible.

Des d’un bon inici la versió 11 cantada per l’inconfusible Jonas Kaufmann va situar-se a primera línía i a molta distància del segon, que en un principi va ser la versió 12 tot i que aviat el 6 va anar agafant força i en les darreres hores, perquè ha estat una qüestió d’última hora, s’ha apropat fins i tot perillosament a disputar la primera posició, qui sap si amb unes horetes més hagués hagut de desempatar. Continua llegint

Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

EL QÜESTIONARI IFL D’EVA CALERO

Avui, una vegada la Kàtia va trencar l’hegemonia masculina dels primers qüestionaris IFL, tenim la visita d’Eva Calero que aporta nous estímuls i reafirma com ja es va comentar la setmana passada que Giulio Cesare sembla que guanyarà per golejada en l’apartat d’òpera barroca predilecte dels IFL’s.

Us deixo amb les seves predileccions Continua llegint

JONAS KAUFMANN CANTA NAPOLITANES AL SAN CARLO

Fotografia Francesco Squeglia

Fotografia Francesco Squeglia

En un estat d’esgotament evident, enmig de promocions, master-class i rodes de premsa, però amb el carisma personal i vocal que el caracteritza, el tenor bavarès Jonas Kaufmann va promocionar el dia 12 de setembre passat, el seu nou disc dedicat a la canzone italiana al Teatro San Carlo de Nàpols, on acompanyat del pianista Stellario Fagone, va interpretar 6 cançons napolitanes (5 més el tema de The Godfather de Nino Rota, per ser més precís) al feu napolità per excel·lència, el Teatro San Carlo.

El mini concert és el que és, tampoc cal posar-se dels nervis. Ell mateix diu que està cansat, en mig del concert per si de cas i quan s’adona que la veu està fràgil a punt de trencar-se, quelcom que no acaba succeint però que hagués pogut passar, al menys de manera molt més notòria del que si s’intueix. Continua llegint

GALA A BADEN BADEN: HARTEROS-GUBANOVA-KAUFMANN-TERFEL;ARMILIATO

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Com aquells sorbets refrescants que serveixen per alleugerir els plats més densos dels àpats més suculents, avui entre Die Walküre i Siegfried, us porto la Gala que va tenir lloc el passat 24 de juliol al Festspielhaus de Baden-Baden i que va reunir un pòquer d’asos: Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Jonas Kaufmann i Bryn Terfel, sota la direcció de Marco Armiliato.

És una gala festiva amb uns cantants que enlluernen i que poc importa algun que altre excés o alguna que altra  relliscada interpretativa, perquè és un entreteniment per a butxaques ben nodrides (entre 280€ i 87€) que són feliços assistint a un concert de grans noms i amb obres mil i una vegades escoltades. Poc risc, glamour, públic nonagenari i una ocasió d’or per comercialitzar un concert de vendes garantides. Continua llegint

Els Wesendonck-Lieder cantats per Jonas Kaufmann i dirigits per Daniele Gatti

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting - Miquel Gonzàlez

Jonas Kaufmann a Peralada, estiu 2014 Foto: Shooting – Miquel Gonzàlez

Al cap d’un dia d’escoltar el primer Tristan und Isolde dirigit per Daniele Gatti, avui us porto el cicle de cançons amb poemes de Mathilde Wesendock de Richard Wagner, en aquesta ocasió en la versió orquestral de Felix Mottl i cantades per Jonas Kaufmann.

Per tant poques coses a dir i molt per escoltar i gaudir malgrat la curta durada del cicle.

El preludi perfecte a la gran òpera wagneriana són aquests poemes inspiradors i no hi ha dubte  que la millor manera de fer front a un futur i esperat Tristan del tenor bavarès, és submergir-se en aquest món poètic, sensorial, tràgic i inquietant, habitualment associats a les veus femenines però que sota la sensibilitat de la veu fosca, de bronze viril i el cant expressiu situa el cicle en un alternativa més que possible, necessària. Continua llegint

PAVAROTTI LI DIU A FRENI QUE ÉS LA SOAVE FANCIULLA MÉS TRIADA

Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Feia temps que la tria no era tan participada, suposo que la fórmula del duo us ha motivat i mobilitzat, ja se sap que els seguidors incondicionals de sopranos i tenors són molt persistents i si en aquest cas els ajuntem o entrecreuem l’efecte es multiplica.

En aquesta ocasió s’han comptabilitzat 258 opcions triades que s’han repartit d’aquesta manera: Continua llegint

PALAU 100: JONAS KAUFMANN i HELMUT DEUTSCH (a la fi)

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d'Albert Valero

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero

Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat. Continua llegint

TOSCA A VIENA (Gheorghiu-Kaufmann-Terfel;Wallmann-López Cobos)

Terfel, Kaufmann i Gheorghiu al segon acte de Tosca, `Staatssoper de Viena 16 d'abril de 2016

Terfel, Kaufmann i Gheorghiu al segon acte de Tosca a la Staatsoper de Viena, 16 d’abril de 2016

I la causalitat va voler que el streaming fes d’advocat del diable i deixés per a la posteritat un d’aquells moments de ridícul històric que posen en evidència que les maneres antigues d’entendre i fer l’òpera no tenen cabuda en el teatre modern. No hi havia millor producció que aquesta antigualla estrenada a la Staatsoper de Viena l’any 1958 per emmarcar una representació que posa en evidència aspectes que jo creia quasi oblidats, però que ves per on, són motiu de gatzara a les xarxes quan jo crec que haurien de ser motiu de reflexió.

Jo per sort he presenciat representacions de Tosca millors que aquesta de dissabte passat i no recordo una bogeria similar (amb protestes incloses, crits de “diva i suposats orgasmes col·lectius a jutjar per les imatges de la platea) com la que es produeix al finalitzar la representació, incomprensible si tenim en compte que pocs minuts abans havíem assistit a un fet esperpèntic que ha donat la volta al món. Continua llegint

FESTTAGE 2016: JONAS KAUFMANN I DANIEL BARENBOIM INTERPRETEN MAHLER

JKaufmann

Després d’un període de descans Jonas Kaufmann ha tornat a cantar al Festagge de Berlín acompanyat per la Staatskapelle de Berlín dirigida per Daniel Barenboim cantant els quatre meravellosos lied del company viatger (Lieder eines fahrenden Gesellen) de Gustav Mahler.

No cal dir que amb un cicle d’aquesta sensibilitat la veu i la musicalitat de Kaufmann brillen de manera especialment emotiva.  Continua llegint

INSISTINT, MALGRAT TOT, EN LA DAMNATION DE FAUST

Insistir en una cosa que no em va agradar no acostuma a ser una de les pràctiques habituals a IFL, però potser perquè aquesta obra va ser la que em va obrir porta que em va facilitar la meva estima per Berlioz, o bé perquè la part musical de la proposta parisenca és prou consistent per tornar-hi malgrat el nyap monumental del senyor Hermanis, avui he decidit donar consistència visual a l’opinió deixada a l’apunt : Continua llegint

L’ONP AL CINEMA 2015/2016: LA DAMNATION DE FAUST

Berlioz no es va atrevir a anomenar òpera a La Damnation de Faust, amb “légende dramatique” ho va enllestir obrint d’aquesta manera tantes solucions escèniques com  es vulguin, i segurament cap de les escollides acabi sent del tot reeixida. La dificultat en trobar una coerencia i un discurs dramàtic al seguit d’escenes és un repte per a tots els directors escènics i en aquesta ocasió no ha estat diferent.  i el letó Alvis Hermanis, que atresora entre el seus treballs algún nyap monumental com Il Trovatore salburguès (el de la pinacoteca), o meravelles tan notables com la Jenufa a la Monnaie o Die Soldaten a Munich.

L’Opéra National de Paris li ha encarregat una nova producció d’aquesta “légende dramatique” i ho tenia molt complicat fer-me oblidar la darrera, espectacular i encisadora producció que el quebequès Robert Lepage va fer i fins i tot va exportar al MET novaiorquès.

Hermanis, i parlo d’ell primer quan sabeu que m’obligo a parlar de les produccions escèniques al final de les meves ressenyes, perquè ell en té la culpa de que aquesta Damnation que tant esperava no m’hagi agradat i fins i tot en certs moments m’hagi desagradat, que encara que sembli el mateix no ho és. Continua llegint

LA NOVA AIDA DIRIGIDA PER PAPPANO AMB HARTEROS, KAUFMANN, SEMENCHUK, TÉZIER i SCHROTT

Aida Pappano

El 5 de març passat vaig publicar un apunt del concert que es va fer en el Parco della Musica de Roma, amb l’Aida de Verdi dirigida per Antonio Pappano i amb els cantants que van gravar en el mateix auditori i en sis sessions, la gravació que ahir va sortir al mercat, en una pràctica ja quasi relegada a la qualificació de luxosa raresa, ja que òperes gravades en estudi sense públic han passat a la història i les poques que es publiquen són extretes de concerts o representacions públiques, degudament “arreglades” posteriorment si hi ha alguna cosa que no ha quedat del tot bé.

Per tant la publicació d’un nou enregistrament d’una òpera sencera seguint l’antiga  tradició de tancar durant una setmana a un grapat d’artistes, el bo i millor diuen,  podríem qualificar-la d’excepcional, i ençà d’aquell concert que tants varen qualificar de històric omplint pàgines i pàgines de lloances, es va crear l’adequada expectació que tota bona campanya de màrqueting desitja per tal de que quan el producte acabi sortint al mercat, el públic els hi tregui dels dits. Continua llegint

JONAS KAUFMANN: NESSUN DORMA THE PUCCINI ALBUM

Jonas Kaufmann Puccini album

Ahir vaig escoltar el darrer treball discogràfic del tenor Jonas Kaufmann dedicat íntegrament a Giacomo Puccini, amb el luxós acompanyament de l’Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale Santa Cecilia sota la majestuosa direcció de Antonio Pappano.

Kaufmann fa un repàs per tot l’univers puccinà, afegint a les àries i escenes que abracen des de l’inicial Edgard a l’imprescindible “Nessun dorma” que dóna títol al disc, els duos de La Bohème i Manon Lescaut, amb la intervenció de la soprano Kristīne Opolais, que també intervé com a Liu en el “Non piangere Liu”. Continua llegint

PROMS 2015: THE LAST NIGHT

Els PROMS són dos mesos de festa musical continua, però és tradició que el comiat esdevingui un gran happening de les essències més british que any rere any es fan presents al RAH fidels a les sacrosantes tradicions que caracteritzen encara el que queda de l’imperi Britànic.

Sense renunciar mai a la qualitat, diguem que aquesta Last Night fa honor al caràcter popular que és una de les essències del festival londinenc, però costa veure en aquest concert aquell bri d’esperança de dos dies enrere quan 7000 persones es trobaven per gaudir de Bach en estat pur de la ma de Yo Yo Ma o de András Schiff, perquè potser el mateix públic és el que en aquesta tradicional darrere nit va acabar llençant calces i calçotets al tenor Kaufmann que aquest any va ser l’estel daurat de la nit,  promocionant aquest disc de Puccini que el seu equip de màrqueting   tan bé ha sabut posar al mercat abans d’hora amb polèmica inclosa per acabar d’arrodonir la tempesta perfecte. Continua llegint

SALZBURG 2015: FIDELIO (PIECZONKA-KAUFMANN-KONIECZNY-KÖNIG;GUTH-WELSER MÖST)

Ahir gràcies a Medici TV vaig poder assistir a la representació que es va celebrar a la Grosses Festspielhaus de Salzburg del Fidelio de Beethoven en la nova producció de Claus Guth dirigida de manera brillant i enèrgica per Franz Welser-Möst, de fet per  a mi el millor d’una representació que comptava amb un elenc important encapçalat per la soprano canadenca Adrianne Pieczonka i ell, Jonas Kaufmann, en un rol concentrat que que fa anys que ha incorporat en el seu repertori i que canta divinament, al costat de noms com Hans-Peter König (Rocco) o Tomasz Konieczny (Don Pizarro), que haurien de garantir al menys sobre el paper, un cert nivell vocal, que ja és quelcom important després de veure que a Le Nozze di Figaro que s’han presentat també a Salzburg 2015 en una nova producció, és precisament la producció l’única cosa interessant ja que les veus, tret d’alguna venerable excepció com Carlos Chausson, i la direcció musical són d’una vulgaritat alarmant i impròpies d’un festival eminentment mozartià. Continua llegint

MANON LESCAUT A MUNICH (Opolais-Kaufmann-Eiche;Neuenfels-Altinoglu)

L’equip de direcció del darrer Lohengrin a Bayreuth, és a dir el director teatral alemany, Hans Neuenfels i el director musical francès, Alain Altinoglu tornen a coincidir, ara a Munich, en la producció de Manon Lescaut de Puccini, estrenada al novembre passat a la capital bavaresa i que havia de protagonitzar Anna Netrebko amb Kaufmann, i que per desavinences amb Neuenfels la soprano russa va abandonar, sent ja aleshores Opolais qui se’n va fer càrrec del rol protagonista . Continua llegint

ORANGE 2015: CARMEN (Aldrich-Kaufmann-Mula-Ketelsen;Désiré-Franck)

I a Orange que tenien els cantants, els directors la van ben bé esgarrar.

Tenien el millor Don José possible avui en dia i uns dels millors que jo hagi escoltat mai, tenien una Carmen amb totes les presències, la vocal i l’escènica, tenien una Micaela amb el toc just de bleda assolellada i la lírica dolçor imprescindible per fer allò que fan quasi totes les Micaela, un èxit en el rol més fals de la història, i també comptàvem amb un Escamillo que es podia vestir de torero sense fer el ridícul, a banda que vocalment també vestia el cinquanta per cent del seu complicat rol, ja que pocs tenen aguts i greus, més potència i fanfarrona presència, ell tret dels greus ho tenia tot.

I amb tot això que no és poc, van el senyor Mikko Franck i la seva lentitud distant i sense caràcter, i el senyor Louis Désiré i la seva sofisticadíssima i ridícula foscor de passarel·la de modelets impossibles i es carreguen una de les obres mestres de l’òpera. Poc podien fer-hi els cantants sense la imprescindible complicitat de qui tenia que crear al seu voltant la dramatúrgia per fer creïble una de les òperes més creïbles. Continua llegint

EL CONCERT DE L’ESTIU A MUNICH (Kaufmann-Netrebko-Hampson-Zhidkova-Abdrazakov)

Concert típic d’estiu, que sembla iniciar-se amb una certa coherència estilística amb un ampli bloc dedicat a Giuseppe Verdi, però que de mica en mica es va transformant en allò que tant agrada a certa part del públic, que erròniament es titlla de popular i que desemboca amb un tutti frutti on tot si val i on es perdona allò imperdonable.

En el concert hi havia de participar Dmitri Hvorostovski, però com ja sabeu ha cancel·lat per la seva greu malaltia tots els propers compromisos, i en el seu lloc es va comptar amb un caduc Thomas Hampson que va anar de la correcció justeta al ridícul vergonyant d’un Begin the beguine “per la història”. Continua llegint

KAUFMANN-OPOLAIS-NELSONS: EL VÍDEO DEL CONCERT A BOSTON

 

El passat 2 d’octubre del 2014 vaig publicar l’apunt de la primera part del concert inaugural de  la temporada de la Boston Simphony Orchestra, amb el seu nou director, el letó Andris Nelsons, que va comptar amb la luxosa col·laboració de la seva senyora, la soprano Kristine Opolais i el tenor Jonas Kaufmann, per fer a la primera part un programa totalmente operístic. Per recuperar-lo només heu de prémer AQUI.

A la segona part que en l’apunt esmentat no vaig detallar, la BSO i Nelsons van interpretar el poema simfònic de Ottorino Respighi, “Pini di Roma” que avui sí que s’incorpora en el vídeo que us deixo. Continua llegint