IN FERNEM LAND

BRIEF ENCOUNTER, la segona òpera d’ANDRÉ PREVIN


Escenografia de Bunny Christie per la primera escena de Brief Encounter a Houston

L’obra teatral Brief Encounter de Noel Coward va ser portada al cinema l’any 1945 de manera mestrívola per David Lean i el maig passat es va estrenar la versió operística, signada en la part musical per André Previn i en la literària pel llibret de John Caird.

Si la primera òpera de Previn va ser la famosa obra teatral de Tennessee Williams, A Streetcar Named Desire, també portada a la gran pantalla de manera excelsa per Elia Kazan l’any 1951, està clar que el que va començant escrivint i arranjant bandes sonores pel cinema, ha trobat la inspiració operística, precisament  en les grans obres cinematogràfiques.

Si la seva primera òpera va ser un encàrrec de l’Òpera de San Francisco, ara ha estat la Grand Opera de Houston, ciutat molt vinculada en la vida del compositor d’origen francès, doncs l’any 1967 va acceptar el càrrec de Director musical de l’Orquestra Simfònica d’aquella ciutat, abandonant Hollywood i el món del jazz, per començar a fer una important carrera en el món de la direcció orquestral. L’experiència a Houston tan sols va durar dues temporades. Sembla ser que un dels motius que varen interrompre abans d’hora el contracta, va ser que la societat puritana de la ciutat nord-americana, no acceptava la relació sentimental que el compositor tenia en aquells moments amb l’actriu Mia Farrow. Increïble a ple segle XX, oi?

Brief Encounter, com segurament recordareu, tracta de l’apassionada rel·lació amorosa que s’estableix en una trobada breu i fortuïta en una estació de tren de l’Anglaterra més casolana, entre Laura una mestressa de casa i Alec un metge, tots dos casats, pares de família i amb un immens sentit de culpa per la situació que els desborda i que acabarà per avortar el que hagués pogut ser una relació plena i el veritable motor que canvies unes vides avorrides i rutinàries.

Previn, torna a apostar per la melodia i el llenguatge tonal, sense acabar de donar l’esquena a part dels llenguatges contemporanis que han anat sorgint, però sense decidir-se del tot a utilitzar un mètode definitiu i optant per una fórmula, podríem dir que “conservadora” que segurament encara farà bellugar-se nerviós a més d’un, però que serà benvinguda per a molts que han vist com el teatre musical operístic, s’escorava en un carreró sense sortida, amb el rebuig del públic i la indiferència de la crítica, que no atrevint-se a posicionar-se obertament, han anat fent un doble joc que no ha ajudat gaire a la difusió de les obres contemporànies.

L’intent de Previn d’aproximar-se al públic, mitjançant un llenguatge més assequible, per bé que mancat en molts moments de veritable tremp dramàtic i d’innovació estilística , em sembla interessant i potser fins i tot, provocador. Ell, un octogenari a volta de qualsevol crítica que pugui rebre, s’atreveix a incorporar melodies, tot i agafant com a préstec, de manera un tant agosarada, una frase del Candide de Bernstein, potser la més inspirada de la partitura que va composar per la genial obra de Voltaire i potser també la més inspirada de Previn, per aquest Brief Encounter, la bellíssima “Make Our Garden Grow”.

Escoltant la primícia que avui us deixo, us adonareu que l’obra és d’agradable i fins i tot diria que fàcil audició i pel que varen dir els crítics a l’estrena, una obra d’agradable visió i fàcil acceptació pel públic “tradicional”.

Caldrà esperar com va ser el cas del Tramvia, que la DG (el segell de Previn) editi l’estrena mundial de la segona de les seves òperes, per fer-nos càrrec d’aquesta estrena, en tota la seva integritat.

Pel que fa a la interpretació de l’estrena, ocorreguda a l’Òpera de Houston el passat 1 de maig de 2009, cal destacar a la parella protagonista, la soprano, fins ara líric lleugera i ara amb aquest rol més lírica, amb tendència a certs aspectes més spinto, Elizabeth Futral i al baríton Nathan Gunn.

Alec Harvey (Nathan Gunn) i Laura Jesson (Elizabeth Futral) a l'estrena de Brief Encounter a Houston 1 de maig de 2009

Segurament la densitat orquestral que Previn atorga a la partitura, ha fet forçar una mica més el centre de la soprano, que es veu obligada a desenvolupar de manera brillant tota una amplia gama de recursos dramàtics vocals, com ja succeïa en la primera òpera de Previn amb la Blanche Dubois de Renée Fleming.

Aquí la Futral, que també va estrenar la primera òpera de Previn, fent el rol més secundari de Stella Kowalski, agafa el relleu de la Fleming, en un rol vocalment molt similar, tot i que dramàticament molt més contingut i sense cap ària declarada, com si succeïa en la primera òpera, on la Fleming podia lluir-se  en solitari. A Brief Encounter sempre sembla que vagi a esclatar una gran ària, després d’una inspirada frase, però mai acaba de succeir.

Nathan Gunn l’excel·lent baríton, no té el mateix protagonisme dramàtic, tot i així totes les seves intervencions musicals són notables, en un rol que curiosament no podrà mostrar-nos els sempre explotat estat de forma física, que tan sovint exhibeix o li fan exhibir els directors d’escena. En aquesta òpera els protagonistes no es desempalleguen mai dels abrics i gavardines, en aquests breus encontres mancats de sexe, en mig d’una trista estació de rodalies, de l’Anglaterra profunda.

En altres rols menys destacats, han pres més protagonisme que a la pel·lícula el marit de la Laura interpretat pel baix-baríton Kim Josephson, i els empleats de l’estació Myrtle Bago, interpretat per l’excel·lent contralt Meredith Arwady i el baríton Robert Orth en el rol de Albert Godby, donant una replica humorística a la parella protagonista.

L’orquestra sota la direcció del discutit, però ben col·locat Patrick Summers, ens descobreix una rica varietat de colors, timbres i formes. Varietat també dinàmica i melòdica, amb alguna aproximació al minimalisme (ara sembla una mica oblidat, oi?) d’aquesta partitura que jo crec que mereix una escoltada i a ser possible una visió, malgrat que crec difícil que puguem veure-la algun dia al Liceu.

Us deixo els enllaços per baixar-vos l’òpera sencera i també us deixaré un petit tast, a veure si us faig agafar ganes d’escoltar-la.

Elizabeth Futral i Nathan Gunn a Brief Encounter

Pel que fa al fragment escollit per fer d’esquer, he triat el que podria ser una ària en mig del segon encontre, per part de la Futral i la conseqüent rèplica de Gunn, amb la constant referència, degudament amagada a la frase del Candide de Bernstein.

Espero que la proposta us agradi.

5 comments

  1. Amfortas

    És una interessant proposta, no només conèixer la nova òpera sinó també la pel.lícula de la que no tenia notícies .Reconec la meva ignorància. Potser no serà possible veure-la al Liceu, però espero que si al Met. Pel que fa a la societat puritana americana, crec que continua al segle XXI.

    M'agrada

  2. kenderina

    Gracias por los archivos, Joaquim 🙂 La escucharé a ver que tal, me gusta Nathan Gunn y la historia tambien, la pelicula la vi hace tiempo y la recuerdo como muy bonita, triste..pero romántica 🙂

    M'agrada

  3. Roberto

    Esperemos que algún día se edite el Dvd de esta ópera, para poder disfrutarla como corresponde, ya que parece un poco difícil que se programe por estos lares. La película, por supuesto un clásico, tuvo un “remake” en 1974 con Richard Burton y Sophia Loren en los papeles de Trevor Howard y Celia Johnson, pero como es de suponer no le llegaba ni a la suela de los zapatos de la obra maestra de David Lean.

    M'agrada

Respon a Amfortas Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: