Sembla tan obvi que no caldria insistir-hi, malgrat que més d’un no ho ha volgut veure, tot i l’evidència dels resultats.
Aquest petit preàmbul valdria per parlar del Barça de Guardiola, no pas el d’en Laporta (ja em perdonareu, però això és un altre culebrot que no penso encetar), tot un altre manera d’entendre el lideratge i de com exercir-lo. És obvi que un club com el Barça sempre ha disposat dels millors jugadors, però tan sols quan ha tingut al capdavant el millor director (entrenador) aquests han esdevingut un veritable equip, “la squadra vincente”.
Mai com amb en Pep s’havien assolit uns èxits tan clamorosos i mai, ni en el gloriós Dream Team d’en Cruyff, l’equip havia sigut tan equip. La importància de la tasca feta per Pep Guardiola no es discuteix, ans el contrari, és l’admiració i enveja dels contrincants. Ningú pot atribuir l’èxit tan sols als jugadors, sempre gal·làctics, dient que abans eren uns mantes i ara els fan treballar de valent. En això hi ha una part petita de l’explicació, però sense algú que sigui capaç d’esperonar-los, oferint una imatge de lideratge, seriositat, feina ben feta, exemple moral i autoritat, tot sumat amb el carisma i les capacitats pròpies del Pep, no seria possible que els mateixos jugadors, tinguin rendiments tan dispars amb un entrenador o un altre.
Doncs bé, llegint el quadern dominical del Xavier Cester a l’Avui d’avui (20/12/2009) tot parlant del concert de la setmana passada al Auditori, amb Eiji Oue tornant a captivar amb la seva direcció, diu de l’OBC “no ens cansarem de repetir-ho, amb ell sona molt bé“.
Em permeto portar a sobre la taula el mateix argument que no es discuteix en el cas del Barça i si en canvi i de quina manera, en el cas de l’OBC.
Ja ho sé que hi haurà qui em dirà que el mestre Oue, tan sols fa una part de la seva tasca, que es dirigir musicalment l’orquestra, tota l’altre part més burocràtica, sembla que no assumida, és la que el va portar a la no renovació, però no és pas aquest tema el que vull reflectir avui, ni el motiu dels atacs i injustes crítiques rebudes en les últimes temporades.
S’ens deia que uns professionals que cobren el seu sou, havien d’estar sempre motivats i que no era possible que el seu rendiment fos tan dispar depenent de qui fos el seu director i que tan sols s’esforçaven quan un mestre feble, tou, happy flowers i no sé quantes barbaritats més s’han arribat a dir, els dirigia. Ho recordeu?, en aquest mateix blog ho hem llegit.
També s’ha discutit i encara ni ha (els desapareguts crítics no, és clar) qui esgrimeix la incapacitat tècnica del mestre i la poca vàlua com a music i director, però a hores d’ara això no s’aguanta per enlloc.
Ara, els pocs crítics que ens dignen a parlar de les direccions del mestre Oue amb l’OBC, fan esment de que ha deixat enrere les floritures gestuals i s’ha concentrat altre cop en l’essència, oferint concerts que voregen la perfecció amb versions referencials de les obres que dirigeix, amb prestacions notables de l’OBC, és a dir dels musics mantes, que com els grans jugadors del Barça, depenent de qui els dirigeixi ho fan millor o pitjor.
Doncs no, amics. Avui que no he tingut l’ànim per anar al Auditori, després d’una vetlla esgotadora, escric el post tot escoltant el concert per Catalunya Música i torno a admirar la tasca que fa aquest director i com és capaç de fer un equip, compacte amb brillants resultats, allà on altres es limiten a fer lectures més om menys acurades de les obres programades.
Aquesta és una dels objectius del director musical d’una orquestra i és obvi que el mestre Oue les ha assolit, malgrat que hi hagi qui coaccionat per obcurs motius i per tal d’obtenir els favors de la direcció del Auditori i alguna que altre ajuda professional, han atacat de manera injusta la tasca musical del mestre, allò que sense cap mena de dubte sap fer millor i que ha fet gaudir a musics i a public.
Per això m’ha semblat oportú, tot aprofitant el sisè títol d’un Barça enlluernador, que atribueixo a tot l’equip esportiu, encapçalat per aquest gran Director, fer el paral·lelisme amb l’estimada OBC i aquest reguitzell de concerts que en les darreres setmanes ens ha ofert amb el seu Director Titul·lar, tot fent enrajolar de vergonya i qui sap si també de ràbia, a tots aquells que no sent capaços de rectificar, emmudeixen de manera vergonyosa.
Quantes crítiques heu llegit als diaris, dels concerts del darrer cap de setmana? Doncs de la Carmina Burana escenificada per la Fura ja han sortit totes.
Aprofitant que l’OBC aquest cap de setmana ha ofert el darrer concert del 2009, aprofito també per escriure una carta al Reis Mags (han de ser mags per força).
Benvolguts Reis, m’agradaria que els responsables de l’OBC fossin rellevats i els portéssiu un carretó ple de carbó.
Benvolguts Reis, m’agradaria que les places vacants de l’orquestra fossin ocupades de manera immediata per musics de primeríssima categoria.
Benvolguts Reis, m’agradaria que el mestre Oue, fos contractat com a mestre principal invitat de l’OBC, fins que ell vulgui.
Benvolguts Reis, digueu-me que no és impossible, oi?
Me’n havia oblidat, VISCA EL BARÇA D‘EN PEP i el mestre OUE i l’OBC.
IN FERNEM LAND 
No me sento capaç de fer cap comentari intel·ligent sobre el tema, sols dir que l’he valorat amb el màxim estel, com quasi tots que he llegit. Verdaderament el model Pep Guardiola val per moltissimes situacions.
M'agradaM'agrada
Muy bueno y reflexivo el fondo de tu comentario, Joaquim.
El liderazgo de profesionales como Guardiola y Oue es el que debe prevalecer y servir de ejemplo.
(p.d. Por cierto y aunque no venga al caso del hilo, una grata sorpresa me llevé el viernes con la Stoyanova y Kim en el 2º cast de TROVATORE)
M'agradaM'agrada
Se puede decir más alto pero no más claro. Gracias Joaquim, y que los Reyes cumplan tus deseos…
Visca el Barça i visca l’OBC!
Felices Fiestas!
M'agradaM'agrada
Plena coincidencia con tu análisis, con la carta a los RRMM, y con la apreciación del segundo reparto de “Trovatore” que comenta Alex.
¡Felices Fiestas!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Totalment d’acord amb el que dius. La teva carta als reis també em sembla encertadadíssima i per desgràcia dificil d’acomplir ja que els destinataris son els que son. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Visca el Pep i dimarts vaig al Auditori.
Molt oportú el paral•lelisme, però espero que al Pep no li fotin una coça com al Oue.
M'agradaM'agrada
Heu llegit la “crítica” del concert de l’OBC d’aquesta setmana publicada a La Vanguardia pel nostre inefable amic? Em recorden les declaracions del també inefable entrenador de l'”Estudiantes” en finalitzar el partit de la sisena copa. Ambdós no s’enteren del joc. Amddós tenen mal perdre.
Amb el mestre Oue, tot i que marxa gràcies a la infame campanya muntada, J. de P. ha perdut en la seva credibilitat. El públic valora les seves crítiques com es mereixen. I La Vanguardia segueix censurant les cartes al Director.
Dels responsables de la campanya anti Oue, un ha marxat (puente de plata). L’altre no s’acosta gaire per l’Auditori. Només falta que dimiteixi l’altre. Potser caldria fer campanya!!!
Luis
M'agradaM'agrada
Luis, este señor es un impresentable y no sólo por lo que escribe sobre Oue.
El 15/11/2009 en “¿Y la cantera?”, después de menospreciar a Foster escribió:…”dada la calidad de alguno de los músicos incorporados, caso del violín xxx, no estaría de más que estos estupendos profesionales fuesen presentados de alguna manera al público; es su orquesta, ¿no?”… Pues el violinista en cuestión estaba de BOLO por un par de semanas!
Ya me dirás si tiene credibilidad.
M'agradaM'agrada
Luis,
Sobre la crítica de Jorge de Persia avui a La Vanguardia, patètica com sempre, amb la risible utilització d’expressions tipus “artilugio melódico” (en ma vida havia llegit una ridiculesa semblant), et reprodueixo a continuació un ‘resum de premsa’ que un músic de l’OBC va deixar en aquesta web el passat 7 de juny perquè ens fem una idea de la nul·la credibilitat d’aquest crític infumable, la dignitat del qual és inversament proporcional a la seva pedanteria de senyoreta Pepis.
Totes els fragments que segueixen a continuació són de crítiques firmades per Jorge de Persia:
14/5/2002 (abans de la campanya): “En los últimos años, han sido escasas las ocasiones en las que, al finalizar un concierto de la OBC, el público ha premiado con una larga ovación la labor del director. En el caso de la que cerró la actuación del japonés Eiji Oue, los aplausos, además de merecidos, fueron compartidos sin duda por la orquesta, que siguió con cuidado sus indicaciones y puso lo mejor de sí. Buen final de una etapa, y es de esperar que ello marque el comienzo de la siguiente. El espíritu de trabajo de Eiji Oue se metió en los interiores de la orquesta, confiado en su memoria y en su sentido musical, y obteniendo, de acuerdo con el repertorio romántico que propuso, brillo y fuerza expresiva, dos elementos que la orquesta sabe dar”.
22/2/2004 (abans de la campanya): “Estupendo el trabajo de Eiji Oue al frente de la OBC. Es un director solvente, de gran seguridad y que se mete en la médula de las obras generando una atmósfera ágil, logrando un sonido suelto y un tratamiento rítmico con aire alrededor”.
25/1/2008 (exactament quatre mesos abans del començament de la campanya ordenada per Oller i Alfaya, iniciada amb la Tercera de Mahler de la primavera d’aquell any): “Oue es un buen director que establece con público y músicos una buena relación. Pocas veces se logra escuchar el silencio de los últimos compases de esta Novena sinfonía, obra que muestra a un Gustav Mahler mahleriano, que deslumbra con su adagio final, y muy comprometida para la cuerda, que trabajó con un muy buen nivel de concentración. Y, en lo que hace a la interpretación, con un fraseo que dejó lugar a la respiración y generador de tensiones controladas. ¿Qué más? Los tres movimientos previos, con altibajos, mostraron un diálogo director-orquesta distendido, que ayuda al músico a tocar más cómodo, con buenos matices de brillo, color y rítmica en un discurso necesitado de más ensayo para su definición”.
4/6/2009 (en el zènit de la campanya): “Ha sido quizá uno de los conciertos más malos de la temporada, aunque la superficie de esta gran música siempre convence. Desde el podio hay artes para el sortilegio, aunque mejor es dedicarlas a la música”.
Sense comentaris.
M'agradaM'agrada