Doncs si amics, començava l’any amb un dilema i l’he resolt.
Tenia clar que després del Ximet de 2 anys i el Quimet de 7-8 anyets havia de deixar pas a un adolescent. He anat a buscar els àlbums de fotografies i m’he esgarrifat. A l’adolescència tothom (o quasi) és com l’aneguet lleig. He buscat i rebuscat i no hi havia manera. Quines ulleres!, quins pentinats i quins jerseis i camises, per Déu!, era impossible deixar, ni tan sols per unes hores, un avatar com aquell.
Total, he decidit passar uns quants anys i és clar n’he trobat algunes que estic francament visible, m’he agradat, però mentre em queia una llagrimeta fictícia per la galta, tot recordant aquells temps d’esplendorosa rauxa, he pensat que no voldria que algú arribés a pensar que la fotografia és actual o pitjor encara, que vull semblar el que no sóc, per tant he desestimat la idea de posar una foto d’un Joaquim físicament esplendorós (ja fa molts anys que no tinc àvies o sigui que comprendreu la manca de modèstia).
Què fer?, aquest era el dilema.
No em quedava altre alternativa què, o bé deixar eternament el nen que he dit que canviaria o mostrar-me tal com sóc ara, com em coneixeu i per a tots aquells que no m’heu vist mai o si m’heu vist no sabíeu que era jo, desvetllar el misteri.
D’acord es trenca aquell joc divertit, l’enigma d’esbrinar com havia evolucionat aquell marrec i també l’anonimat que tan bé va en algunes ocasions, però con que no m’haig d’amagar de res, està decidit, faré un salt de més de 40 anys i deixaré la meva foto actual (2007, d’acord, però no he canviat gaire).
Això si, he buscat una foto que tot i no tornar als esplendors perduts, dignifiqui la deteriorada imatge que els anys i algun que altre excés, han malmès. Tampoc es tracta de fer servir el photoshop i retocar per aquí i per allà. És una foto normal, però això si, feta al balcó de Bayreuth, cal conservar un cert prestigi i distinció.
Bé amics, començo l’any amb l’empenta i les ganes que tots vosaltres em doneu i per tal d’iniciar-lo a un bon nivell us deixo amb la Cecilia Bartoli cantant “Parto, ti lascio o cara” de l’òpera Germania de Nicolò Porpora , acompanyada pel Giardino Armonico sota la direcció de Giovanni Antonini, tal i com va delectar al públic de Barcelona el passat 10 de desembre. Una perla absoluta amb alguns sorollets per demostrar que la perla és natural i no cultivada.
Fins demà! “caros i cares”.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.


Bony any Joaquim.
Caram! amb un dia has crescut molt, el raïm que vas prendre ahir potser era massa proteic.
M'agradaM'agrada
Que 2010 sea un buen año para tí, Joaquim, y para todos.
Tu nuevo “look” -que es el actual- presidirá muy bien tu imprescindible blog.
M'agradaM'agrada
caramba, cómo te sienta el 2010¡¡¡ esta Vd. hecho un “pincel” ¡¡¡
abrazos
M'agradaM'agrada
La foto es preciosa, aunque ya no es tan inocente. Quiero desearos a ti, a tu familia y amigos y al blog el más feliz de los años. A Cecilia la escucharé luego, que me pillas con la oreja puesta en la Filarmónica de Viena. También elegí su Sacrificium para acabar el año.
Besos y abrazos.
M'agradaM'agrada
Ya me temía yo que tu amor propio iba a impedir que el Joaquim adolescente setentero y acampanado presidiese el blog…
Bueno, mejor así, este es el Joaquim que tenemos el placer de conocer. Lo único será ver ahora como llevas la fama cuando seas asaltado en la vía pública por tu legión de admiradores.
Feliz año para tí y los tuyos y para todos los infernemlandaires
M'agradaM'agrada
Joaquim, quin canvi!. Celebrem que la foto que a partir d’ara hi ha a l’infernemland sigui la del Joaquim que coneixem. Una abraçada i feliç 2010.
M'agradaM'agrada
Ui!!!! Que valent!! Ja veuràs ara…firmaràs autògrafs a la sortida del Liceu!! jejeje…
Bona tria, eh?
M'agradaM'agrada
Bon Any a tothom aquest és un número de ciéncia -ficció´. Veien la teva foto, entenc el perqué no vols que et tracti de vosté,sincerement pensaba que eras un senyor una mica gran , pel saber dic, i la seriositat dels teus articles , pero ets molt jove i si vols et canvio la meva edat per la teva. Bé una mica de brometa va ve per començar l’any.La veritat es que vaig aprenen molt amb vosaltres,molt interessant tot.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Bon Any .Seria fabulós que a tothom l’hi sentes tant be el 2010 com a n’el Joaquim.
M'agradaM'agrada
GUAAAAAAAAPOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!!
M'agradaM'agrada
Vaja, m’esperava un nou Joaquim adolescent i em trobe amb el que ja tenia el plaer de conèixer. I, com dia Uribarri quan presentava els festivals d’Eurovision, “en un marco incomparable”.
M'agradaM'agrada
Pues no sé qué decirte. Cuando veía tu foto de niño, con esas gafotas de “niño gafotas” y esa sonrisa de pillín, tenía el encanto de otra faceta distinta a la que conozco personalmente de tí.
Un fuerte abrazo y felicidad (además de alegría) para este 2010, para tí y los tuyos.
M'agradaM'agrada
La millor de les tres fotos, encantada de descobrir la realitat!
Molt bon any a tots el fernemlanders. Que us porti moltes coses bones i la millor música!
algú vindrà a escoltar dia 4 a l’auditori, als joves de la Jonc? animeu-vos!
M'agradaM'agrada
ja tenia curiositat… jajajaja
M'agradaM'agrada
Molt bé aquesta nova imatge, amb un posat ben solemne, perquè l’entorn s’ho val, i és que Bayreuth són paraules majors!!.
Del concert de la Bartoli, les peces de Porpora són les que més em van agradar.
Bon any 2010!!
M'agradaM'agrada
Ei, que el comentari anterior que surt com “Josep”, és meu!!!!!.
Glòria
M'agradaM'agrada
Com diu la Silvia, el primer que em be al cap és guaperaaaaaaaaas,!!! tot i que ja tinc una edat (i no es la de la innocencia ) d’avegades he volgut imaginar com series físicament, el teu esperit , impossible de “camuflar”, imagino que tots el tenim molt clar…. de vegades abans de fer la entrada a l’Auditori o bé durant les pauses, he passejat la mirada pel meu voltant aviam si l’instint m’ho deia d’alguna manera però, t’haig de dir que no sé per quin motiu, mai t’hauria imaginat així, ( et feia amb cara més bé llarga i una mica de barbeta )i es que ( ja t’ho vaig comentar un dia ) per un cantó et feia més gran per els teus sòlids coneixements , especialment de cinema, que tan aprop estan de la meva edat, però per altra banda t’he vist sempre tan actiu …….., això em feia pensar que eres de la quinta del meu fill, també conservo una foto d’ell amb el mateix etilisme de roba i ulleres, i esteu tan tendres….. això si, ja cal que t’amaguis doncs ara no et serà fàcil lliurar-te d’un petó i una abraçada que tenim pendent de ja fa uns mesos, i em sembla que hauré de fer cua……….
M'agradaM'agrada
Joaquim, me parece una solución fantástica, sobre todo teniendo en cuenta que es lo que te ha apetecido hacer.
M'agradaM'agrada
Ah! M’oblidava, gràcies Joaquim per el bonbonet de la C.Bartoli
M'agradaM'agrada
¡Este es el Joaquím que todos conocemos! ¡Esta vez sí que has hecho “outing”! ¡Felicitats!
M'agradaM'agrada
De imaginar-me aquesta eufòria, hagués editat una foto més picant, però potser ho deixaré pel proper Cap d’Any.
Gràcies a tots i bàsicament a totes (les més eufòriques).
Kalamar gràcies també per la informació de la JONC que ara penjaré a l’agenda.
M'agradaM'agrada
Morenàs!!!
Ja tinc totes tres fotografies guardades a “les meves imatges”. Ben aviat en faré immensos posters per presidir espais de les meves estances dels quals hi faré caure flors del passat per posar-t’hi a tu.
Felicíssim 2010 i, com sempre, música maestro!
M'agradaM'agrada
Olympia, un kisinet.
M'agradaM'agrada
Has resuelto bien el dilema.
¡Feliz año!
M'agradaM'agrada
GUAAAAAAAAPUUUUUUUUUUU¡¡¡¡¡
GRÀCIES…..¡¡¡¡
M'agradaM'agrada
No t’assembles gaire al que jo creia recordar del Liceu dels anys 80.
Em recordes a algú, això si i no sabria dir a qui.
Gràcies pel regal
M'agradaM'agrada
Me alegro de conocerte Joaquim, físicamente claro. y te contaré una pequeña anécdota. El abono que tengo al Liceu es de 3er. piso, 1ª fila, lateral, pero este año, me he pasado a otro turno, así que no coincidimos, pero me gustó tanto Król Roger, que me saqué una entrada para el concierto de Szymanowski, en 4º piso y como recordaba que alguna vez habías dicho que estabas en ese piso ,1º fila centrada, yo miraba si te podía reconocer con la imagen del adolescente, y lo mas curioso es que encontré un señor que se le parecía mucho, pero pensé, “por su “tarannà ” no me lo imaginaba así, y al ver la foto hoy, he pensado”¡ éste si que es parecido a la imagen que me había hecho de él!. Como dicen los argentinos es mas “amoroso”. Encantada de conocerte, es un placer. Joanela
M'agradaM'agrada
Home! Doncs estàs molt maco: ni photoshop ni res, que no cal.
M'agradaM'agrada
Estic molt contenta d’haver-te conegut encara que només sigui en foto. Tens un aspecte fantàstic!!!!.
Et desitjo molt bon Any Nou i Reis. També a tots els que participen en aquest blog.
M'agradaM'agrada