Diana Damrau
A la llista de sopranos que han incorporat la Manon de Massenet en l’actualitat, hi hem d’afegir a partir d’aquest mes de gener a Diana Damrau, la soprano alemanya que enfrontant nous rols i repertoris, després dels seus inicis mozartians i barrocs, amb personatges belcantistes i ara amb aquesta Manon a Viena, s’endinsa de ple en el repertori romàntic francès, amb un dels personatges més carismàtics i compromesos, no tan sols per les dificultats tècniques, com també per la complexitat dramàtica.
Si en els darrers temps hem apreciat a la Fleming, la Netrenko, la Gheorghiu, la Dessay i la Mula, entre les més destacades, ara us presento a la Damrau.
Amb una veu desbordant d’engrescadores possibilitats i amb el seu registre agut immaculat, potent i espectacular, la Damrau arrasa i sedueix, ja sigui amb l’emotiva “Adieu notre petite table”, com en Cour-la-Reine i és clar a Saint Sulpice.
Sense cap mena de dubte, i si corregeix alguns sons crec que malentesos de pronunciació francesa i excessivament oberts i nasals en la zona greu de la tessitura, la Damrau es situarà per molt temps com un referent en aquest rol.
L’acompanya un bon Des Grieux, Ramon Vargas, el tenor mexicà que sense fer gaire soroll, ha anat repartint musicalitat i coneixement de tots els estils que ha conreat, ja sigui en el seu inicial i immaculat Rossini, com en Bellini i Donizetti, sense oblidar un excel·lent Don Carlos (en francès) a la mateixa òpera de Viena i totes les aproximacions fetes al repertori francès més líric.
Us deixo el enllaços per tal de que pugueu baixar tota l’òpera, però no me’n puc estar de deixar-vos uns fragments de la Damrau.
Començarem per la deliciosa intimitat de “Adieu, notre petite table”.
Ara ens deixarem endur per l’espectacularitat virtuosística i luxuriosa de Cours-la-Reine, amb “Je marche sur tous les chemins…Obéissons quand leur voix appelle”. Segurament, a mida que vagi interpretant aquest rol, anirà deixant aquest aspecte més espectacular per aprofundir una mica més psicològicament amb la dramatúrgia d’aquest personatge i moment, que ara sembla que el confongui una mica amb l’Olympia de Les Contes d’Hoffman. Jo crec que és un moment més de joc de seduccions que no pas de pirotècnia, però en qualsevol cas el resultat vocal és esplèndid.
Finalment escoltarem a la Damrau i Ramón Vargas enduts per la passió, en l’escena de Saint Sulpice. Aqui m’agrada particularment la interpretació d’ambdós cantants i a ella particularment li agraeixo aquest deixar-se anar, amb una intensitat que va molt més enllà de la soprano líric lleugera.
Si amb la seva Lucia del MET li vaig retreure poca adequació al estil belcantista, en aquesta Manon m’ha agradat molt més.
Us deixo la fitxa artística d’aquesta representació:
MANON
Drame lyrique en quatre actes de Jules Massnet.
Livret d’après Prévost de Henri Meilhac et Philippe Gille.
Manon Lescaut: Diana Damrau
Pousette: Simina Ivan
Javotte: Sophie Marilley
Rosette: Zoryana Kushpler
Chevalier Des Grieux: Ramón Vargas
Comte Des Grieux: Dan Paul Dumitrescu
Lescaut, Cousin de Manon: Markus Eiche
Guillot-Marfontaine: Alexander Kaimbacher
De Brétigny: Clemens Unterreiner
Une servante: Renate Hasler-Gutsch
1er Officier: Jeong-Ho Kim
2eme Officier: Konrad Huber
Le Portier de Séminaire: Hacik Bayvertian
Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Director: Bertrand de Billy
Wiener Staatsoper, 8 de gener de 2010
Espero que ho gaudiu!
IN FERNEM LAND 
Remarcando lo que dice Joaquim, es muy cierto que para los cantantes basicamente no franceses o no especializados inicialmente en este repertorio, se nota bastante cierta nasalidad debida basicamente a la dificultad de pronunciar las vocales acentuadas e incluso las dobles vocales.
Estuve escuchando a ratos este función de MANON que se redifusionó con 24 h. de diferido por alguna emisora el pasado sábado a las 19h, intercalándola con la magnífica ROSENKAVALIER en directo desde el Met ( por cierto, con unas espléndidas Fleming, Graham y Shäfer !) que también se retransmitió por otras emisoras.
De lo escuchado ( tercer acto), sí me gustó esta vez la Damrau por su lirismo y expresividad vocal ( más que en belcantismo italiano) y también me pareció excelente el Des Grieux de este grandísimo tenor lírico, fiel al estilo que es R.Vargas y al que me gustaría volver a verlo programado en teatros españoles, Liceu fundamentalmente; bien y eficaz como siempre, me pareció la batuta de De Billy
M'agradaM'agrada
Aquesta nit la baixo. Ara no puc escoltar els fragments.
Gràcies, ja t”ho comentaré
M'agradaM'agrada
Me gusta mucho Diana Damrau. Es una cantante excelente con una hermosa voz y un registro envidiable; además es muy buena actríz, por lo que en persona aún deben ser más convincentes sus interpretaciones.
De los tres fragmentos que nos ofrece Joaquim el que me ha satisfecho menos es el fragmento pirotécnico de “Cours la Reine”, la prefiero en “Adieu notre petite table” y, sobretodo, en el duo de Saint Sulpice, donde parece que por fin profundiza en el personaje de Manon. Posteriores actuaciones personificando este rol le darán más confianza y convicción. Su francés, mejorable, es más suave que desgarrado, pero es aceptable. Ramón Vargas le da una buena réplica y Bertrand de Billy, director que yo estimo mucho, les acompaña muy adecuadamente, con ese arrebolamiento tan francés y que yo aprecio tanto.
La ópera francesa me fascina.
M'agradaM'agrada
Avui coincidiu amb la Mei!Com ja he dit en diverses ocasions Diana Damrau(está que se sale! ) és una de les millors cantants del Món.La seva salut vocal és enlluernadora.Pero potser la seva millor qüalitat sigui aquest constant fugir de l’avorriment.(que comparteix amb Natalie Dessay).Els fortes,els pianíssims,la coloratura,el fraseig,la contundència en la dicció,tot va dirigit a reforçar l’expressió del personatge.Al seu costat l’exce·lent Ramon Vargas que com diu l’Alex tant de bo ens visités més sovint veu ferma i musicalitat incontestable.
M'agradaM'agrada
Lo escuchado me ha gustado mucho así es que…… bajando que es gerundio!!!
Por cierto, me encanta Vargas!!!!
Gracias una vez más!
M'agradaM'agrada
Dos intèrprets extraordinaris. Al Vargas l’havia escoltat poc però n’havia sentit a parlar tant i tan bé que no em sorprenene gens la seva forces vocals i dramàtiques. Ella, tal i com dius, Joaquim, està agradablement deixada anar com convé a l’apassionada escena de Saint Sulpice. Ha estat un plaer sentir-los a totos dos.Moltes gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
M’agrada molt, MOLTÍSSIM!, la senyora Damrau, però aquí, concretament,no gaire, la veritat. De tota manera, estic baixant l’òpera sencera, i l’escoltaré “de cabu a rabu”, ja que fa temps que no ho faig i “Manon” és una de les òperes que més m’agraden, i a mi també em té el cor robat el repertori francès, malgrat el problema de dicció de la gran majoria de cantants no francesos.
M'agradaM'agrada
Està molt bé.
La vaig escoltar ahir per la nit i la veu és il·limitada, però m’agrada molt més la Dessay, que interioritza els personatges d’una manera intensa. És la Manon del moment, la que m’agrada més.
En alguns moments la Damrau m’ha recordat la Sills, us ha passat a vosaltres?, sobretot quan canta més central, en el duo de Saint Sulpice, on el Ramon Vargas m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
Grax por la novedad yo no le tenia mucha confianza a Damrau me parecia un poco ligera para el papel pero me gusto mas que Dessay que la adoro pero su manon no me llego esta me gusto mucho gracias
M'agradaM'agrada
Hola, Ximo!
Moltes gràcies pel post, em falta molta il·lusió llegir sobre la Diana 😀
No sé si ens coneixem personalment, però jo aniré a totes les funcions de L’Entführung del Liceu. Vindràs? Suposo que la Mei anirà a la del dia 18 i probablement quedaré amb ella.
Petons,
Irene
M'agradaM'agrada
Hola Lilith, la Mei ens va presentar, si no recordo malament, al Palau de la Música, en un dels concerts de la Bartoli?
És clar que aniré al Rapte, potser la primera i la del T, segur.
A reveure i gràcies per visitar-me i comentar
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, benvingut!.
Celebro que t’hagi agradat i celebro que ho hagis comentat. Espero tornar-te a llegir quan et sembli oportú.
També celebro que siguis el primer Joaquim a comentar en el blog d’en Joaquim, el menys a cara descoberta, potser ni ha algun altre que utilitza un altre nom per fe-ho. En qualsevol cas, gràcies
M'agradaM'agrada