IN FERNEM LAND

MAX LORENZ, EL SIEGFRIED DE HITLER


Seguint amb el generós reguitzell dels regals nadalencs, avui us parlaré d’un doble àlbum format per un DVD i un CD.

Max Lorenz Wagner’s Mastersinger – Hitler’s Siegfried, és un document important per apropar-nos a un dels cantants més significatius de l’òrbita wagneriana del segle XX, abans del Neue Bayreuth.

Hi ha qui diu que és el veritable exponent del heldentenor alemany, per sobre del excessivament baritonal Melchior o del poc heroic Windgassen. No estic d’acord amb aquesta classificació tan estricte, però puc arribar a entendre el que es vol dir o pretendre.

Max Lorenz va néixer l’any 1901 a Düsseldorf. El seu veritable nom era Max Sülzenfuß i va debutar als 27 anys cantant el petit rol de Walther al Tanhäuser a la Semperoper de Dresde. D’aquell debut va sorgir la gran oportunitat de cantar en la nova òpera de Richard Strauss, Die Ägyptische Helena, per exprés desig del compositor, que en escoltar la seva veu i sabent la mania que tenia als tenors, va quedar-ne fascinat.

Molt aviat esdevindria el tenor imprescindible per a dos grans noms de la direcció, Fritz Busch i Wilhem Furtwängler, que li assignaven tots els grans herois de les òperes més exigents del repertori germànic. Florestan, Siegfried, Tannhäuser, Tristan, Parsifal, Walther, Rienzi o també els heroics tenors italians, com Otello o Radamés.

L’any 1929 va entrar a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín. Seria allà, sota la meticulosa direcció d’Ernst Tietjen, on Max Lorenz va treballar els aspectes dramàtics dels personatges, que al costat d’un veu privilegiada, potent i brillant, acabarien per fonamentar la llegenda.

Max Lorenz des de  l’any 1933 fins l’any 1943 en la darrera edició, abans de tancar el Festival a les acaballes de la II Guerra Mundial, va ser el tenor de Bayreuth. El protegit de la poderosa i temible Winifred Wagner, l’esposa de Siegfried, que d’ençà de la mort de l’hereu el 4 d’agost de 1930, va agafar amb ma de ferro les regnes del festival en un moment extremadament compromès políticament, amb la pujada del nazisme, amb el que ella va congeniar de manera notòria, sobretot per la veneració que tenia amb Adolf Hitler i que va suposar un dels moments més àlgids de la història del Festival alhora que més indignament vergonyosos i reprovables.

Lorenz per mèrits propis va esdevenir el tenor del Festival i ni l’escàndol inadmissible pel règim nazi, que va suposar que l’enxampessin “in fraganti” amb un mestre apuntador del Festival, mentre practicaven sexe i que sobretot, la seva esposa fos jueva, varen ser prou impediment, malgrat que molts dirigents del partit li tenien ganes, per tal que fos apartat del Festival i la seva dona i sogre, fossin deportades a un camp de concentració.

Aquí cal dir que la perseverança de la Winifred, que en l’escàndol sexual no podia dir gaire cosa, doncs el seu marit, en vida va fer de tot i de manera ostentosa, però sobretot en l’afer de l’esposa del tenor, Lotte Lorenz, es va mantenir inflexible davant el Führer. Si no deixaven cantar a Lorenz, es tancava el Festival.

Winifred es deixava endur per raons purament artístiques i potser crematístiques, per sobre de les ideològiques. Era molt pràctica i volia el millor per Bayreuth i no hi ha cap dubte que ell era el millor.

El documental que ha editat medici arts, és força interessant, malgrat que la durada no és gaire generosa, 53’20”. Fa una ressenya biogràfica del tenor i sobretot incideix en l’etapa de Bayreuth, de la que es conserva força material audiovisual. Un Götterdämmerung amb Frida Leider (com crida!) o Meistersingher (assajos i representació).

Els autors del documental són Eric Schulz i Claus Wischmann, musicòlegs i historiadors que han arreplegat a unes quantes figures de reconegut prestigi, per parlar-nos del tenor.

Al llarg de tot el reportatge escoltarem les opinions de Fischer Dieskau (definitiva i punyent la sentència quan al final del reportatge diu, avui en dia no trobo a ningú per comparar-lo, res, res més que l’aire). René Kollo (diu, era el número u de la seva època), Waldemar Kmentt, Hilde Zadek, Lieselott Tietjen, així com els biògrafs del gran tenor, Walter Hermann i Michael Wessolowsk.

Lorenz va estar associat sempre a Hitler, quan ell mai va ser un cantant nazi i malgrat totes les condecoracions i reconeixements rebuts abans i després de la II Guerra, mai es va poder treure de sobre aquesta etiqueta injusta.

A partir de 1955 va centrar la seva carrera en rols de caràcter i en l’òpera contemporània. És celebra la seva interpretació de Josef K en Der Process del compositor Gottfried von Einem. A partir de 1963, any de la seva retirada dels escenaris i al poc temps de la mort de la seva esposa, el veritable motor de la seva carrera artística, es va dedicar a l’ensenyança, tenint com a alumnes, sobretot a James King, quasi un fill per a ell, però també Jess Thomas o Jean Cox. Mai va poder superar la tristor que li va suposar la retirada dels escenaris i aquest període final el va viure amb dolor resignat, segons les emotives declaracions de Waldemar Kmentt. Va morir a Salzburg l’any 1975, havent obtingut la nacionalitat austríaca.

El document és rigorós i està narrat en alemany, però existeix l’opció dels subtítols en castellà, que facilita moltíssim la comprensió per a tots aquells que anem “una mica” orfes d’alemany.

Complerta aquest valuós DVD, un CD amb fragments dels actes primer i segon d’un Siegfried gravat al Teatro Colón de Buenos Aires, el 4 d’octubre de 1938, sota la direcció musical del gran Erich Kleiber i on acompanyen al tenor, Erich Witte com a Mime, Herbert Janssen com a Der Wanderer i Emanuel List com a Fafner.

Ara us deixaré els YouTubes (5), amb el documental, sense subtítols, lamentablement.

*

*

*

*

9 comments

  1. assai

    Qué pena que no hubiera unos subtitulos, al menos en inglés o francés, por las imágenes y los personajes que narran la historia me parece interesantísimo el reportaje.

    Escuchando su voz, entiendes que Winifred le defendiera a ultranza; es absolutamente impresionante, inigualable. No alcanzo a entender nada de lo que dicen, me muevo en el campo de la intuición, pero las caras de los cantantes son absolutamente reveladoras de su admiración.

    Muchísimas gracias Joaquim, he disfrutado muchísimo escuchando a Lorenz

    M'agrada

    • Hi Siegfried, welcome to the blog and thank you for leaving us a comment.
      Truly, Lorenz was one of the greatest singers of his generation and this DVD pays an excellent and deserved tribute.
      Assai i Titus, la próxima vez que nos encontremos (espero que pronto), te traeré unos subtítulos.

      M'agrada

  2. Isolda

    Vaig tenir la sort de veure’l als anys 50, no sé si molt concient de qui escoltava. Anava al Liceu perquè m’agradava l’òpera i no tenia altre mitjà per escoltar-la,i la gaudia multissim, però els meus coneixements eren molt limitats.
    Recordo la primera vegada que vaig veure l’òpera Götterdamerung cantada per el tenor Gunther Treptow que compartia el rol amb Max Lorenz, em va agradar tant l’obra, que vaig decidir fer un extra en el “saquet econòmic” i repatir-la, i dins la meva ignorància i també gust personal, em va agradar més cantada per Max Lorenz.
    Moltes gràcies Joaquim per aquest reportatge tan bonic, important per la música i també pels esdevaniments de l’època.

    M'agrada

    • Max Lorenz era un cantant extraordinari i ara pagaríem el que fos per tenir-ne un amb aquesta categoria per fer els rols heroics de les òperes wagnerianes, fins i tot pagaríem per Treptow, un altre cantant excel·lent, sovint oblidat, tot i que no arribava a l’excel·lència com Lorenz.
      En aquest cas si que de moment podem dir, que qualsevol temps passat (o quasi, doncs ara estem millor que als 70/80 del segle XX) va ser millor.

      M'agrada

  3. enganxo molt poques paraules de l’alemany i tot i així és un plaer veure el documental amb totes les velles glòries. (aquests alemanys saben fer molt bé els reportatges, les pelis, les escenografies..jeje) El post, Joaquim, és molt interessant i atractiu. Quina veu i quina presència!
    Al you tube també han penjat un documental sobre Kaufmann en 4 parts, no us ho perdeu!

    M'agrada

  4. Un luxe de cantant. En certa manera, tenen raó els que diuen que és més adequat que Melchior i Windgassen per certs papers, encara que jo personalment em quede amb Melchior, per molt baritonal que siga. El documental pareix molt interessant, encara que jo, d’alemà, ni papa, però m’ha agradat veure les imatges del Götterdämmerung.

    M'agrada

  5. Isolda

    Günther Treptow, va èsser un tenor molt admirat a Barcelona pels anys, finals dels quaranta i cinquanta,
    i crec si no vaig errada, fou el que més va cantar Wagner en aquella època. Tú que sempre treus un conill del barret podries dedicar-li un post. Crec que és una veu prou interessant perquè la coneguin els joves Infernemlandaires.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: