IN FERNEM LAND

Joyce DiDonato canta Broadway


Tot esperant el recital del proper diumenge al Gran Teatre del Liceu, us vull portar a Joyce DiDonato cantant el més conegut i celebrat del repertori “líric” de Broadway.

Joyce DiDonato, que per allà on passa crea afició i admiració a parts iguals, amb la seva extrema musicalitat i l’elegància que la caracteritza, s’apropa a Broadway amb una certa sofisticació prou escaient, malgrat que potser li manca una certa espontaneïtat. No hagués estat malament que s’hagués deixat anar una mica més.

Els YouTubes que us deixo corresponen a una gala celebrada al Festspielhaus de Baden-Baden per celebrar el Cap d’Any i la magnífica mezzosoprano fa un repàs per tot el repertori líric més conegut dels èxits més populars de Broadway, amb la Stuttgart Radio Symphony Orchestra, dirigida per James Gaffigan.

Tots els vídeos són gentilesa d’orfnos

Començarem per “Can’t help lovin dat man of mine” del Show Boat de Jerome Kern:

Ara ens deixarem endur per la màgia de Georges Gershwin de qui podrem escoltar “Embraceable you”

L’elegant i sofisticada “The man I love”

i el popularíssim “Summertime” de Porgy and Bess.

Tot concert dedicat a Broadway ha de comptar amb un apartat Richard Rodgers, el gran compositor que ens ha llegat veritables monuments que són història del teatre musical. Sense cap mena de dubte Carousel i l’encisadora “If I loved you” formen part del més excels que va escriure.

Però no podem oblidar The King and I, un musical que ja ha vingut algun altre cop a In Fernem Land i del que “Something wonderful”, sense cap mena de dubte és una de les cançons més marevelloses.

De Broadway fem una petita incursió a Hollywood per escoltar el inevitable “Over the rainbow” del The Wizard of Oz (Arlen), que li serveix per desitjar al insèrsic públic de Baden-Baden, un molt Bon Any!

Finalment us deixaré amb l’engrescadora “I could have danced all night” de My Fair Lady, el popularíssim musical de Lerner & Loewe que sé que agrada a molts infernemlandaires i també a algun angelet que m’espia allà dalt.

Potser si que li manca una mica de marxeta, però les peces són precioses i la senyora és mereix estar present al blog, tot esperant aquest concert de diumenge vinent, que ens ve tan de gust.

14 comments

  1. Gracias. Creo que la DiDonato tiene la voz ideal para este tipo de repertorio. Está cómoda, se le entiende y no suena como si tuviera una patata en la boca, como a tantos otros cantantes de ópera.

    M'agrada

  2. Molt bona, realment. L’únic que se’m fa estrany és veure-la agafant el micròfon… Suposo que això ajuda a que la posada en escena estigui més d’acord amb l’estil musical… També és cert que té molt bona dicció, sobretot sent mezzo. Moltes mezzos tenen una emissió força estranya… El que no sé és si quan canta òpera manté aquest tipus de dicció tan clara.

    M'agrada

  3. Joaquim,
    Em costa una mica escoltar els cantants d’òpera fent crossovers. Les seves sobrades condicions, de vegades, són en detriment del que aquestes cançons, joies, pretenen expressar. És una opinió subjectiva però és la meva. M’agrada molt com canta “If I’d loved you” però em quedo amb la tímida veueta de l’Ava Gardner en el “Can’t help lovin dat man of mine”.
    De totes maneres agraeïxo haver-la escoltat gràcies a tu.
    Una abraçada.

    M'agrada

  4. Joanpau

    molt bona, però tampoc entenc que tingui que cantar amb micròfon.
    Un altre cosa, la DiDonato no és una mezzo o més ben dit, és una mezzo molt so`rano. Per això aquesta dicció tan clara, però també el color és molt clar i l’extensió molt més aguda que greu.
    Consultat el programa que us farà al Liceu, em feu enveja, no cantarà res d’això, a no ser que les incorpori a la previsible tanda de propines.
    Comparant una mica amb un altre cantant lírica, la Kiri Te Kanawa, també ho feia molt bé això de Broadway.

    M'agrada

  5. Ordet

    Jo al final també m’he pillat una entrada pel seu concert. Crec que canti el canti estará estupenda. A veure si surt aviat el su Barbiere en cadira de rodes; és digne d’admiració… Qui ho diria que una mezzo de Texas pot ser tan musical…

    Salutacions!

    M'agrada

  6. Jo cada dia estic més penjat de la Sra.DiDonato. Aquesta selecció de clàssics de Broadway és sensacional, no sols per la música sinó per la interpretació que en fa la texana. Tots els temes extraordinaris (quants records) però el Summertime…. brutal!!. Fins diumenge. Una abraçada

    M'agrada

  7. colbran

    Joyce DiDonato es una gran cantante, tiene una buena afinación y su voz sin ser extraordinaria es muy agradable, pero estas canciones requieren un poco más de lo que ella da. Todas las canta igual y siempre por la superficie. Tiene una buena dicción y precisamente por eso no se puede cantar igual una “torch song” como “The man I love”, como la dulce narración de una jovencita que se imagina un primer amor en “If I loved you”. Ni las confidencias de una esposa poco “visitada”, pero amante de su esposo, de “Something wonderful”, como las ensoñaciones de una niña de “Over the rainbow”.

    La lentitud de “Summertime” es desesperante y en “Embraceable you” (para mi gusto la pieza mejor cantada), no sé por qué omite una estrofa entera.

    Olympia tiene toda la razón del mundo, Ava Gardner cantaba muchísimo mejor “Can´t help lovin´ dat man o´ mine” (no está mal escrito, es en argot negro, ya que Julie, el personaje que canta esta pieza, es una negra-blanca), lo mismo que Teresa Stratas y, sobretodo, la gran mezzo Risë Stevens. A DiDonato le falta integrarse en el texto, lo dice pero no lo interpreta. Curiosamente, en la única canción que realmente está actríz-cantante es en la que menos falta hace y es en “I could have danced all night”, que es simplemente una explosíon de alegría juvenil al regreso de un baile y donde Julie Andrews resta insuperada.

    Alarmantemente la voz de DiDonato cada día que pasa es más sopranil y sus graves van desapareciendo; pronto tendrá que dejar de definirse como mezzosoprano.

    Indudablemente Kiri Te Kanawa, gracias al asesoramiento del gran entendido en musicales John McGlinn (que la dirige musicalmente) consigue un resultado infinitamente superior en su disco dedicado a Gershwin. y en sus actuaciones personales también, siendo maorí y no norteamericana como la DiDonato..

    Resumiendo, Joyce DiDonato canta bien, pero muy superficialmente, estos clásicos de Broadway, le falta algo más de expresión en el texto. Hay demasiadas buenas referencias, como para aceptar sus aportaciones como algo extraordinario. Una velada de fin de año un poco deslavazada.

    M'agrada

  8. Roberto

    A mí no acaban de convencerme los/las cantantes de ópera cantando musicales. Sí es verdad que los cd de Kiri Te Kanawa cantando Gershin y el de Frederica von Stade dedicado a Rodgers Hart son, probablemente, los que más suenan en casa, pero hay muchos otros que no he vuelto a oír desde que los compré, y mucho me temo que eso es lo que me pasaría en el caso de Joyce Di Donato. Suena bien, pero he ido oyendo una por la mañana, otra por la tarde, porque me parece que todas juntas sería demasiado. Tampoco acabo de entender a que viene lo de tener todo el rato el micrófono en la mano. Si mecesitaba amplificación, podrían haber puesto micros en el escenario, para darle una mayor naturalidad.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: