Ahir divendres, vaig assistir a un dels concerts que més esperava de tota la temporada. El director rus Dimitri Kitajenko tornava després de 13 anys a dirigir l’OBC amb un programa que integrava dues obres del grandíssim repertori, el concert per a violí i orquestra de Piotr Ílitx Txaikovski i la simfonia núm. 2 de Jan Sibelius, l’obra telonera eren les escenes hongareses de Bela Bartók.
Per l’ocasió i potser per què el catxet del director rus és més elevat de la resta de directors contractats per dirigir a la temporada de l’OBC, els responsables econòmics de l’Auditori, varen decidir aplicar la tarifa cara, no crec que el violinista la justifiqui.
Res a dir d’aquesta decisió si no fos per què, independentment dels resultats artístics, observant als musics que integraven la formació, hi mancaven alguns dels seus musics solistes. Jo creia que un concert amb la tarifa més cara, hauria de portar forçosament associat, la intervenció dels titulars de cadascuna de les famílies orquestrals, suposant que es tracta d’un concert estel·lar, amb un music de prestigi, en aquest cas Kitajenko i que per respecte al director i sobretot al públic que paguem la tarifa de les grans ocasions, no podia faltar cap d’ells. Ximpleries que em passen pel cap, ves.
Analitzant de manera generalitzada la prestació de l’OBC de la nit de divendres, us diré que tret de la secció de corda al complert, en aquest moment la joia de la corona, en la resta de seccions, s’han apreciat masses pífies. No sé jo si hi han hagut pocs assaigs o el treball de Kitajenko ha estat més superficial del que hauríem desitjat tots plegats, o potser que no tots/es els solistes han estat al lloc que tenien que estar. Us semblarà una cosa sense importància, però he notat que quan hi han els solistes liderant cadascuna de les seves respectives seccions, aquestes sonen millor i no s’aprecien les errades que vaig o varem apreciar alguns dels assistents al concert. Altres suposo que no, doncs els bravos del final, demostraven el contrari. De fet un music solista te unes responsabilitats en front dels companys que integren la família de instruments i hauria de donar-lis una seguretat que s’hauria de traduir en qualitat sonora i interpretativa. M’erro?
No sé quina és exactament la política o el reglament intern entorn dels solistes, però massa sovint no se’ls veu i això va en detriment de la prestació global.
Ves per on, aquest concert que esperava tant o precisament per això, m’ha acabat decebent i el responsable d’aquest desencís no és altre que Dimitri Kitajenko.
L’obra de Bela Bartók, agradable però sense especial notorietat, m’ha passat sense pena ni glòria. En el brillant i popularíssim concert de violí de Txaikovski he pensat que el director deixava tot el protagonisme al jove i ensucrat Mikhail Ovruttsky i és clar tan sols em quedava la simfonia de Sibelius, per esperar la genialitat directorial de Kitajenko davant l’OBC.
Potser els temps excessivament morosos han privat de la homogeneïtat discursiva, amb caigudes de tensió alarmants. És molt difícil amb un tempo lent, mantenir l’atenció constant sense que caigui en cap moment la tensió, Celebidache era un mestre capaç de fer-ho i potser Kitajenko ho ha aconseguit amb les orquestres que ha estat director titul·lar, però no amb l’OBC o almenys en el concert d’ahir divendres.
Moments magnífics acompanyats d’altres avorrits, buits i sense una aparent coherència, m’ha donat la sensació que avui havíem presenciat una lectura de les obres, no diria ni tan sols un assaig, doncs se suposa que en els assaigs es treballen en profunditat les partitures, però sigui pel motiu que sigui, avui no hi havia especial comunió entre la direcció i els musics. Així s’expliques les errades i pífies, però també aquest ensopiment generalitzat que m’han portat a escoltar a mi i a la majoria d’espectadors de la segona graderia, els roncs d’un espectador mal educat i avorrit fins el somni reparador.
És difícil no emocionar-se amb el final d’aquesta segona simfonia de Sibelius, doncs avui ho han aconseguit.
Del violinista moscovita Mikhail Ovrutsky no en puc dir coses dolentes, però tampoc gaires d’extraordinàries. Amb el seu violí Gioffredo Cappa del 1700 treu sons eteris i miraculosos, veritablement bonics, però penso que tots plegats esperàvem quelcom més. El so no és gaire potent i tan sols quan es passeja per les delicades zones de l’estratosfera, m’ha seduït. La tècnica no cal dir que és perfecte i que tot m’ha semblat extraordinàriament endreçat, però la música tots sabem que és quelcom més i avui potser jo no tenia el dia, però tot m’ha relliscat de manera epidèrmica. La seva notòria sensibilitat m’ha semblat més amanerada que sincera, fins i tot en el pulcre Bach que ens ha ofert en el bis, de tan net i polit, semblava asèptic
Ves per on, tot això m’ha passat pel cap, el dia que estava convençut que seria un concert memorable.
A veure que diuen els crítics que possiblement com el Guadiana, apareixeran de manera sobtada per parlar-nos d’un concert de l’OBC, la primera orquestra del País.
On cal signar per escoltar l’OBC amb tots els solistes titul·lars alhora? i una darrera reflexió en veu alta, aquesta secció de corda que tant em meravella deu ser fruit del bon treball del director titular fins aquesta temporada, el mestre Eiji Oue, oi?. És que em sembla que algú voldrà fer-nos creure que aquest so que s’apropa a quelcom diferencial i distingit, amb una qualitat notòria, deu haver sortit per la casualitat divina i si a la corda hi afegíssim totes les altres seccions, amb els seus solistes (què pesat estic amb el tema, oi?) i les places encara vacants estiguessin definitivament assignades, vosaltres creieu que a aquesta orquestra se li podrien posar gaires pegues?
Jo ja ho tinc més que pensat, avui mentre la música de fons era de Sibelius i els roncs del avorrit espectador feia duets amb l’orquestra, pensava aquestes banalitats. No tenia el dia, definitivament no el tenia.
IN FERNEM LAND 
Li heu dit alguna cosa a aquest oníric espectador? Els petits gestos són eficaços: una petita bronca en acabar l’obra i ja no tornarà a emprenyar. Els veïns potser no gosaran fer-ho, però ens ho agrairan. La gent educada és una immensa majoria. A més, ja ens coneixem quasi tots i saben les especialitats dels infractors
Exigim que l’Auditori faci quelcom eficaç contra els mòbils que sonen, els rellotges amb avisador, els roncs, la tos, els comentaris entre les diferents parts de les obres, els paperets dels caramels (hi ha caramels embolicats en paper insonor).
L’Auditori hauria de dir-ho amb fermesa en iniciar les dues parts del concert. Al programa de ma hauria d’estar escrit imperativament i en lloc destacat i visible.
M'agradaM'agrada
Un altra post interessant que, malgrat ser exigent com cal, no em privarà d’aterrar a l’Auditori demà diumenge al matí. No sé si evitaré la teva forta influència, Joaquim, forçant-me a fer abstracció conscient dels comentaris negatius. Ho faig perquè necessito pensar que fruïré del que m’espera. Moltes vegades no es té el dia. Jo no el vaig tenir amb Ivo Pogorelich-quasi res-ni tampoc, la mateixa nit, amb Neville Marriner. Potser t’havia d’haver llegit demà a la tarda. En tot cas, molt bon cap de setmana i gràcies.
M'agradaM'agrada
Amb Kitajenko i l’OCB vaig tenir una de les màximes experiències musicals de la meua vida, una cinquena de Txaikoski al Palau que vaig escoltar des de l’òrgan, perfecta, eslavitzant de gran intensitat, farà la friolera d’uns 20 anys, com qui no vol la cosa. Com passa el temps!
Sibelius és un dels meus compositors preferits i crec que és difícil de dirigir, tot just per allò que dius, que més enllà de la bellesa arrebatadora de les melodies i la brillantor de l’orquestració, cal tenir una mà especial per tal d’articul”lar el discurs sense perdre’t en el detall. Ès difícil de posar de manifest els aaspectes verticals sense no carregar-te els horitzontals. Me’n sap greu per Kitajenko que és un grandíssim director sobretot del repartimen eslau i per l’OCB.
M'agradaM'agrada
Vicente, igual me equivoco o me falla la memoria, no será la 5ª de Shostakovich del año 1992? Si te refieres a ésta efectivamente fue una gran interpretación, y puedes escucharla en el blog OBCmusics, en el post sobre el concierto de esta semana.
Joaquim, si te refieres al viento en realidad esta semana sólo había un solista “missing” en Sibelius, luego hay dos plazas de solista vacantes desde hace tiempo que se opositarán próximamente.
M'agradaM'agrada
No, Silvia. Fue una 5a de Txaikovsky como una catedral, en el Palau. Una experiencia intensa. Annos después (disculpa la ausencia de la letra que va entre la “n” y la “o”, la que es como una “n” con una tilde, pues escribo con un teclado protestante),
También en el Palau, Riccardo Mutti, annos despuës, dirigió la misma sinfonïa, me parece recordar que con la Orquesta del Liceo, para recaudar fondos para su reconstrucción y no fue lo mismo.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Uy, qué mala memoria tengo! he tocado muchas 5ª de Tchaikovsky y ésta no la recordaba, una pena no tener una grabación.
Kitajenko es un gran director, esta semana ha trabajado divinamente, talvéz su interpretación del Sibelius no haya convencido (aunque hoy los aplausos fueron espectaculares) pero hemos disfrutado tocando con él.
Me uno a la felicitaciones de Joaquim a la cuerda!
Saludos.
M'agradaM'agrada
Respecto a este concierto dirigido por Kitajenko, voy a resumir mi impresión con una frase de Don Hilarión en “La verbena de la Paloma”: “…ni chicha ni limoná”.
Y me sabe mal porque la OBC me ha proporcionado muchas satisfacciones con Decker, Foster y últimamente con Oue, pero este prestigioso director ruso lo he encontrado rutinario, como si viniera a hacer un “bolo” y simplemente a cumplir.
Con lo que me gusta Bela Bartok, sus “Escenas Húngaras” me han parecido fácilmente olvidables, al menos en la versión de Kitajenko.
Tampoco debía tener yo el día.
M'agradaM'agrada
No soc pas expert i opino com un afeccionat. El concert de diumenge m’ha agradat. No he notat cap fallada als vents. I, tot i que els temps eren una mica lents, no m’he avorrit. El que passa és que dues de les obres son tan conegudes que de seguit recordem altres versions.
Aquest matí mateix Cat Musica, per completar horari, ha emès un moviment de la simfonia de Sibelius per l’orquestra Hallé dirigida per Barbirolli (un dels difusors del compositor a UK). Quin tempo més lent el d’aquesta gravació històrica.
M'agradaM'agrada
Vicent, he encontrado la grabación de la 5ª de Tchaikovsky y tenías razón, es magnífica.
Ya está puesta aquí (final de la página):
http://obcmusics.blogspot.com/2009/01/audio.html
M'agradaM'agrada
No sé si pot canviar gaire d’un dia a l’altre: potser avui, diumenge, el concert estava més rodat. El cas és que ha sonat molt bé, i la simfonia de Sibelius, esplèndida: amb una cohesió i un relleu de les famílies francament bons. És veritat que la corda sona però que molt bé, però avui el metall ha estat molt bé, sense tapar ningú, a més. El moviment lent era una mica lent, sí, però tampoc no ha decaigut, trobo. Val a dir que és una simfonia per la que tinc una predilecció particular i potser hi influeix. De tota manera, també el Txaikovski ha sonat francament brillant. I la peça de Bártok, bonica, amb molt de ritme i temps contrastats.
Jo, francament, he trobat una bona interpretació. També pot ser que sigui més indulgent, o que als primers concerts l’orquestra no estigui tan conjuntada com a l’últim. O potser tenien millor dia i ja està.
M'agradaM'agrada
Jo també he anat avui a l’Auditori amb una certa aprensió després de llegir l’entrada del Joaquim i he trobat la interpretació de Sibelius francament bona; és una simfonia que té tendència al “desordre”, si em permeteu l’expressió, i avui ha sonat molt “endreçada”, clara i amb força. La meva enhorabona a l’OBC.
M'agradaM'agrada
Me’n alegro molt que us hagi agradat, tot això que teniu al vostre favor.
Jo lamento que els meus posts us condicionin, tant si dic que una cosa m’ha agradat molt, com poc, però m’heu de prendre com una opinió més, no pas com la veritat absoluta, que òbviament ningú té, per la qual cosa us demanaria que no us fixeu tant amb la meva opinió i aporteu, com bé feu, la vostra opinió al respecte, d’aquesta manera tots n’aprendrem.
De totes maneres, m’agradaria que si teniu ganes d’escoltar una versió de traca i mocador, us baixeu la versió que us he deixat en la columna de la dreta, tot prement la foto de Jan Sibelius. Tan aviat la tingueu descarregada ja la podeu escoltar, el format és mp3. En tots els equips hi ha la possibilitat d’escoltar-la sense fer altre cosa que prement sobre l’arxiu que tindreu descarregat. Després de l’escoltada en parlem, d’acord?
L’OBC està en bona forma, tot i que ho podria estar una mica més. Ha estat la versió que vaig escoltar divendres, és a dir, la direcció de Kitajenko, la que vaig trobar tova i mancada de tensió.
M'agradaM'agrada
Mil gracias Silvia. Escucharé la sinfonía encantado. Será como viajar al pasado con la máquina del tiempo. Veré si existe la manera de grabarla. Mi hermano estuvo allí también entonces ý ambos salimos anonadados.
Joaquim, jo no vaig estar al concert de Kitajenko de la setmana passada, per ´tant, no en puc pas opinar. M’he limitat a expressar la meua admiració per Kitajenko.
Una abrac,ada.
M'agradaM'agrada
Sibelius és un dels meus músics idolatrats i amb molt de gust n’escoltaré la versió de Bernstein, pér la resta, un dels directors que més magníficament bé el va dirigir.
Per amants de Sibelius, em permeto recomanar aquest magnífic bog:
http://sibeliusencastellano.blogspot.com/
Deixant de costat les seues excel”lències, no puc menys que admirar-lo per´la seua personalitat, per fer la música que ell va voler fer i no deixar-se influenciar pels qui, com Adorno, li acusaven de “carca” i fins i tot “d’amateur”. Glòria´eterna a Sibelius.
M'agradaM'agrada
Vicent, ponte en contacto conmigo y te la haré llegar (sshhhh… es un secreto)
M'agradaM'agrada
Soc dels que varen anar el diumenge a escoltar la nostra orquestra i voldria donar-vos la meva impresió. Jo no vaig trobar a Kitajenko fins a la simfonia de Sibelius. Ni em va agradar Bela Bartok, que el va dirigir sense esma ni sensibilitat, ni el Concert de Txaikovski. Tens raó Joaquim, va ser el violinista qui va dirigir la orquestra i, clar, no és la seva feina. I a més tampoc em va emocionar. Concerts com el de Txaikovski, necessiten alguna cosa més, la veritat.
En canvi, en la Simfonia de Sibelius hi vaig tornar a trobar la Orquestra que m’emociona, que m’agrada, que té un equilibri extraordinari en totes les seccions; i no vaig notar en cap moment que hi faltés ningú i el vent i els metalls varen estar magnífics. Mentre anava escoltant i anava notant com l’orquestra em feia emocionar, pensava en Deker; quin tomb li va donar a la nostra orquestra, quin goig, quina capacitat d’emocionar. I pensava que, al final, havia estat la orquestra que havia fet canviar a Kitajenko que va acabar dirigint d’una forma extraordinària. No ho vaig trobar lent, ni podia pensar en si era lent … em deixava anar i vivia un d’aquells tan pocs moments escoltant música en els que no hi soc; és la gallina de pell, el plaer de la música en directe. Aquests darrers dies he escoltat l’orquestra de Nova York magnificament dirigida, la de Bremen extraordinàriament dirigida i el diumenge la nostra orquestra tocant Sibelius va estar com a mínim, al mateix nivell. Per cert, al meu voltant no roncava ningú però hi havia el cor d’encostipats més ben avingut del pais; ha arribar el moment que ni es posen mocador ni mans a la boca … vols tosir? doncs deixa-ho anar i no pateixis; vols estornudar? doncs apa, no esperis no sigui cas que el fes mal. Tenim una orquestra de primerísim nivel, però algunes persones del públic per educar.
M'agradaM'agrada
Y cómo me pongo en contacto contigo? Si quieres te doy mi direcci´n de correo electrónico y me escribes. Te lo digo para que no tengas que publicar la tuya. Infinitas gracias. Eres muy amable.
Vicent.
M'agradaM'agrada
Pasas el ratón por sobre mi nombre y … vualá, enlace a mi web.
M'agradaM'agrada
He escoltat i gaudit la simfonia de l’enllaç, Joaquim. Ara, no em facis dir si millor o pitjor que la de diumenge, perquè les condicions no eren les mateixes; un pèl més lenta si m’ho ha semblat.
Les opinions són “pistes”; després s’hi pot estar d’acord o no, i si s’han escoltat coses diferents ni tan sols això, però sempre és interessant llegir les que s’expressen en aquest blog (les vostres, vull dir ;-)).
M'agradaM'agrada