IN FERNEM LAND

LA PRINCESA TURANDOT DE MARTINA SERAFIN


Martina Serafin (Turandot a Bari, 6.12.09 Producció de Roberto De Simone)

Doncs si, la Mariscala que ens enlluerna des d’abans d’ahir al Liceu, també té relliscades mundanes, tot i que egrègia com és ella, la relliscada és imperial, ja que ha assumit el rol de princesa Turandot, tant a Roma com a la re apertura del Teatro Petruzzelli de Bari, que després del seu incendi particular, van decidir reobrir-lo amb Turandot, com a can Liceu.

La veu de la Serafin és molt important, però un bon volum i una projecció  incisiva no és suficient per assumir aquest rol que sembla que mantindrà en la seva agenda.

És una veritable llàstima que malgasti recursos i puresa vocal, cantant la princesa xinesa musicada per Puccini, ja que si ho fa gaire sovint, acabarà per malmetre aquest instrument que encara se’ns mostra brillant, homogeni i incisiu, però que a mi em sembla, escoltant sobretot l’escena dels enigmes, que no podrà aguantar gaires excessos d’aquest tipus. No seria la primera vegada que passa, ni malauradament serà l’última. Aquest rol ha matat a moltes spinto que es creien dramàtiques.

Jo us la deixo aquí i ja em direu el què:

La versió correspon a la re inauguració del Teatro Petruzzelli el 6 de desembre de 2009 i el cast sencer va ser:

TURANDOT (G.Puccini)

Turandot: Martina Serafin
Calaf: Fabio Armiliato
Liù: Roberta Canzian
Timur: Alessandro Guerzoni
Ping: Domenico Colaianni
Pang: Cristiano Olivieri
Pong: Stefano Pisani
Altoum: Max Renè Cosotti
Un mandarino: Antonio Muserra
Il Principe di Persia: Raffaele Pastore

Orchestra e Coro del Teatro Petruzzelli di Bari
Director del cor: Franco Sebastiani
Cor de nens del Conservatorio Niccolò Piccinni
Directora del cor: Emanuela Aymone
Director: Renato Palumbo

Escoltem ara a Martina Serafin i Fabio Armiliato (Calaf) des de In questa regia fins al final de la segona escena del segon acte.

No podem escoltar el duo del acte 3er, ja que si a Barcelona ens vam inventar un final, a Bari van decidir que l’òpera s’havia d’acabar amb la mort de Liú. Peccato!

Si per casualitat la Martina Serafin arribés a llegir aquest post o si algú que la coneix bé, em llegeix, que li digui de part meva, que torni a Viena que a Pequin no se li ha perdut res.
No sé si em farà cas, atenent aquest vídeo que us deixo

En aquesta altre vídeo veureu i escoltareu com va cantar In questa regia, en un concert a Torre del Lago de l’any 2008, dirigida per Riccardo Chailly i amb el Calaf d’Antonello Palombi.

Si voleu tota la representació us deixo els enllaços:

Off topic:
La Turandot és un altre monument, segons Nazario, però us prometo que no vull tornar-hi, tot i que no hi puc fer més i si voleu prémer aquí(qui no vulgui pols que no vagi a l’era)

8 comments

  1. Joanpau

    No puc parlar, ni podré, de la Mariscala que canta aquesta senyora al Liceu. No tindré l’oportunitat de veure-la i em sap greu, però no podré venir.
    A laTurandot, que ens regales, gràcies altre cop, o també als vídeos que ens has deixat, si que es pot apreciar una intensitat molt interessant, molt pròpia del rol i també com dius, certes tibantors, sobretot en els perillosos enigmes, però a mi m’ha agradat. També penso que si canta molt la Turandot, la veu es ressentirà i el més segur és que el sons es tornin metàl•lics, però la interpretació del YouTube amb Chailly , m’ha agradat.
    No he pogut escoltar la versió quasi integra de Bari, aquest vespre a casa intentaré fer-ho.

    M'agrada

  2. colbran

    A mí francamente me ha gustado mucho Martina Serafin en estos fragmentos de “Turandot”, especialmente en “In questa reggia”. Sobre los enigmas no me puedo pronunciar demasiado porque el presentador interrumpe la actuación constantemente, pero los agudos me han parecido potentes y bien colocados. Fabio Armiliato, por cierto, prefiere no atacar el agudo optativo.

    De todas maneras, yo estoy de acuerdo con Joaquim que no debiera dejarse deslumbrar por este impresionante rol, pues puede costarle caro a su hermosa voz.. Sin embargo en la entrevista asegura que está entusiasmada con el personaje y con todo Puccini que tanto le agrada interpretar.

    . Montserrat Caballé también fue tentada por la princesa china y llevó a cabo unas maravillosas representaciones tanto en San Francisco, como en París, como en el propio Liceu y en la sala de grabación (a pesar de la huelga del coro que estuvo a punto de llevar el registro de EMI al traste), pero lo pagó caro, precisamente su “Rosenkavalier” de 1984 fue totalmente olvidable, como nos recuerda Dandini, aunque ella no fue la íunica que llevó la obra a la deriva, también le ayudaron Tatiana Troyanos, desganada y sin fuerzas, Helen Donath que era la sombra de lo que había sido, un Hans Sotin no demasiado en vena y una dirección musical de Uwe Mund muy poco inspirada.

    M'agrada

  3. Al youtube ja diuen que aquesta òpera no és per ella, que hi ha passatges que els crida i que es farà malbé la veu. No obstant i aixó les àries que he escoltat m’han agradat. Com a curiositat dir que el personatge de Timur, Alessandro Guerzoni és el marit de la soprano.
    Salutacions!

    M'agrada

  4. Kenderina

    En Tosca, que es lo que yo la he oido en vivo, es estupenda…estupendisima. Para mí, la mejor actualmente.
    Y Turandot…..pues lo mismo que el Rosenkavalier…si a ella le gusta cantarlo, que disfrute 😉

    M'agrada

  5. Ohh Martinaaaaa!!! que recuerdos mas agradables de sus sorprendentes Toscas! y las ganas que tengo de volver a oirselas, amos q ya estoy haciendo la cola metal para repetir. Y si bueno Turandot pa mi no es q no pueda -prescindir de oirla en ella, y tambien la obra en si. Pero si las hay con mas dedicacion para esto 🙂 Prefiero oirla en algo que se pueda disfrutar mejor de la dulzura y de timbre bonito de su voz . Ayy q el ano que viene disfrutare muchooooo!!! me alegro mucho que probablemente como consequencia de esas mismas Toscas de improvisto la tendremos para Macbeth con Keenlyside y para la Tosca de nuevo 🙂

    M'agrada

  6. Joanpau

    Si que m’ha agradat Joaquim. Un altre cosa es si li convé o no.
    Aquest Macbeth del Covent Garden que ens anuncia Hariclea, em sembla molt interessant.
    Joaquim, si em permets un consell m’agradaria dir-te que t’estan buscant, passa!.

    M'agrada

  7. GLÒRIA APARICIO

    Jo no tenía el plaer d’haber escoltat mai a Martina Serafin, i he tingut la ocasió de fer-ho en l’assaig general d’en “Der Rosenkavalier” i tenint en compte que en els assajos no s’acostume a donar-ho tot , vaig sortir més que satisfeta, especialment per escoltar per primera vegada a la M. Serafin, ( la resta del repartiment més o menys ja els coneixia ) i em va encantar la coloratura i fluïdesa de la seva veu,, estic desitjan d’escoltar-la en la Tosca…. de nou gracies Joaquim per aquets últims bombonets…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: