CONCERT A BERLÍN: Abbado, Kaufmann i Stotijn


Aquest cap de setmana que acaba de passar, a Berlín hi ha hagut un concert important, d’aquells que aixequen atenció mediàtica.

Tornava Claudio Abbado a dirigir la Berliner Philharmoniker, l’orquestra que va dirigir entre els anys 1989, quan va substituir al “insubstituïble” Karajan per votació secreta dels membres de l’orquestra (com a l’OBC, oi?) i 2002.

Després de superar un càncer d’estómac que ens va fer patir a tots, va ressorgir amb el nou projecte de la fundació de l’orquestra del Festival de Lucerna, amb la que ha signat en els darrers estius concerts veritablement memorables.

Ara en un moment de maduresa impressionant, per sobre del bé i del mal, venerat per a tot el món musical, els seus concerts esdevenen cites imprescindibles per a tots els melòmans.

Aquest cap de setmana es reunien a la sala Philharmonie de Berlín, el director milanés, la jove mezzosoprano Christianne Stotijn que fa molt poc ja ens va visitar i un dels estels operístics del moment, el tenor Jonas Kaufmann, declarat per la revista Opernwelt, millor cantant de l’any, cosa que estic segur que molts compartim.

El programa era variat i de gran interès, sobretot per escoltar la cantata de Johannes Brahms que tancava el concert, Rinaldo, que era la primera vegada que la Berliner Philharmoniker la interpretava.

El concert s’iniciava amb tres lieders coneguts i bellíssims de Franz Schubert, en les versions orquestrades per Max Reger i Hector Berlioz, interpretada per la jove mezzosoprano holandesa Christianne Stotjin, que el dia 29 d’abril visitava In Fernem Land cantant l’Hymne an die nacht d’Alphons Diepenbrock.

Franz Schubert
“Gretchen am Spinnrade” D 118
(arranjament per a veu i orquestra de Max Reger)

“Nacht und Träume” D 827
(arranjament per a veu i orquestra de Max Reger)

Erlkönig” D 328
(arranjament per a veu i orquestra d’Hector Berlioz)

Escoltem aquest últim lieder, Erlköning, en la meravellosa, subjugant i climàtica orquestració de Berlioz

Si voleu baixar-vos l’arxiu en format mp3, premeu aquí

El concert va continuar amb el meravellós lied de Waldtaube dels Gurrelieder d’Arnold Schönberg, en la versió per a petita orquestra, cantant també per la mezzo Christianne Stotjin.

Si voleu baixar-vos l’arxiu en format mp3, premeu aquí.

I finalment la cantata Rinaldo, una raresa, una mostra del que hagués pogut ser el Brahms operista.

Tenint com a font literària el text dramàtic de Johann Wolfgang von Goethe, el Rinaldo de Johannes Brahms es va estrenar a Viena el 28 de febrer de 1869 amb el compositor dirigint una formació coral masculina de més de 300 estudiants, amb el tenor Gustav Walter assumint la part solista.

L’obra té una durada al voltant dels 40 minuts. No ha estat una obra molt divulgada i per això aquest concert berlinès té un valor afegit al dels propis interpretats.

Escoltarem un petit fragment, des de “Mit der Turteltaube Locken”, on podrem apreciar a un Kaufmann en un estat vocal magnífic.

Si voleu baixar-vos l’obra en format mp3, podeu prémer aquí.


Johannes Brahms
Rinaldo, Kantate für Tenor-Solo, Männerchor und Orchester op. 50 
Chor:
 Zu dem Strande! Zu der Barke!
 Ist euch schon der Wind nicht günstig,
 Zu den Rudern greifet brünstig!
 Hier bewähre sich der Starke:
 So das Meer durchlaufen wir.

Rinaldo:
 O lasst mich einen Augenblick noch hier!
 Der Himmel will es nicht, ich soll nicht scheiden.
 Der wüste Fels, die Wald umwachsne Bucht
 Befangen mich, sie hindern meine Flucht.
 Ihr wart so schön, nun seid ihr umgeboren,
 Der Erde Reiz, des Himmels Reiz ist fort.
 Was hält mich noch am Schreckensort?
 Mein einzig Glück, hier hab' ich es verloren!

 Stelle her der goldnen Tage
 Paradiese noch einmal,
 Liebes Herz! Ja schlage, schlage!
 Treuer Geist, erschaff' sie wieder!
 Freier Atem, deine Lieder
 Mischen sich mit Lust und Qual.

 Bunte, reich geschmückte Beete,
 Sie umzingelt ein Palast;
 Alles webt in Duft und Röte,
 Wie du nie geträumet hast.

 Rings umgeben Galerien
 Dieses Gartens weite Räume;
 Rosen an der Erde blühen,
 In den Lüften blühn die Bäume.

 Wasserstrahlen! Wasserflocken!
 Lieblich rauscht ein Silberschwall;
 Mit der Turteltaube Locken
 Lockt zugleich die Nachtigall.

Chor:
 Sachte kommt! Und kommt verbunden
 Zu dem edelsten Beruf!
 Alle Reize sind verschwunden,
 Die sich Zauberei erschuf.
 Ach, nun heilet seine Wunden,
 Ach, nun tröstet seine Stunden
 Gutes Wort und Freundes Ruf.

Rinaldo:
 Mit der Turteltaube Locken
 Lockt zugleich die Nachtigall;
 Wasserstrahlen, Wasserflocken
 Wirbeln sich nach ihrem Schall.

 Aber alles verkündet:
 "Nur sie ist gemeinet!"
 Aber alles verschwindet,
 Sobald sie erscheinet
 In lieblicher Jugend,
 In glänzender Pracht.

 Da schlingen zu Kränzen
 Sich Lilien und Rosen;
 Da eilen und kosen
 In lustigen Tänzen
 Die laulichen Lüfte,
 Sie führen Gedüfte,
 Sich fliehend und suchend,
 Vom Schlummer erwacht.

Chor:
 Nein! Nicht länger ist zu säumen,
 Wecket ihn aus seinen Träumen,
 Zeigt den diamantnen Schild!

Rinaldo:
 Weh! Was seh' ich, welch ein Bild!

Chor:
 Ja, es soll en Trug entsiegeln.

Rinaldo:
 Soll ich also mich bespiegeln,
 Mich so tief erniedrigt sehn?

Chor:
 Fasse dich, so ist's geschehn.

Rinaldo:
 Ja, so sei's! Ich will mich fassen,
 Will den lieben Ort verlassen
 Und zum zweiten Mal Armiden. -
 Nun so sei's! So sei's geschieden!

Chor:
 Wohl, es sei! Es sei geschieden!

Teil des Chors:
 Zurück nur! Zurücke
 Durch günstige Meere!
 Dem geistigen Blicke
 Erscheinen die Fahnen,
 Erscheinen die Heere,
 Das stäubende Feld.

Chor:
 Zur Tugend der Ahnen
 Ermannt sich der Held.

Rinaldo:
 Zum zweiten Male
 Seh' ich erscheinen
 Und jammern, weinen
 In diesem Tale
 Die Frau der Frauen.
 Das soll ich schauen
 Zum zweiten Male?
 Das soll ich hören,
 Und soll nicht wehren
 Und soll nicht retten?

Chor:
 Unwürd'ge Ketten!

Rinaldo:
 Und umgewandelt
 Seh' ich die Holde;
 Sie blickt und handelt
 Gleichwie Dämonen,
 Und kein Verschonen
 Ist mehr zu hoffen.
 Vom Blitz getroffen
 Schon die Paläste;
 Die Götterfeste,
 Die Lustgeschäfte
 Der Geisterkräfte,
 Mit allem Lieben
 Ach, sie zerstieben!

Chor:
 Ja, sie zerstieben!

Teil des Chors:
 Schon sind sie erhöret,
 Gebete der Frommen!
 Noch säumst du, zu kommen?
 Schon fördert die Reise
 Der günstige Wind.

Chor:
 Geschwinde, geschwind!

Rinaldo:
 Im Tiefsten zerstöret,
 Ich hab' euch vernommen;
 Ihr drängt mich, zu kommen.
 Unglückliche Reise!
 Unseliger Wind!

Chor:
 Geschwinde, geschwind!

Chor:
 Segel schwellen.
 Grüne Wellen,
 Weiße Schäume!
 Seht die grünen
 Weiten Räume
 Von Delphinen
 Rasch durchschwommen!

Einer nach dem andern:
 Wie sie kommen!
 Wie sie schweben!
 Wie sie eilen!
 Wie sie streben!
 Und verweilen
 So beweglich,
 So verträglich!

Zu zweien:
 Das erfrischet
 Und verwischet
 Das Vergangne
 Dir begegnet
 Das gesegnet
 Angefangne.

Rinaldo:
 Das erfrischet
 Und verwischet
 Das Vergangne.
 Mir begegnet
 Das gesegnet
 Angefangne. (Wiederholt zu dreien.)

Alle:
 Wunderbar sind wir gekommen,
 Wunderbar zurück geschwommen,
 Unser großes Ziel ist da!
 Schalle zu dem heil'gen Strande
 Losung dem gelobten Lande:
 Godofred und Solyma!

14.5.2010
Philharmonie Berlin

Franz Schubert
"Gretchen am Spinnrade" D 118
"Nacht und Träume" D 827
"Erlkönig" D 328
Arnold Schönberg
"Lied der Waldtaube" aus: "Gurrelieder"
Johannes Brahms
"Rinaldo", Kantate für Tenor-Solo, Männerchor und Orchester op. 50

Christianne Stotijn, Mezzosopran
Jonas Kaufmann, Tenor
Herren des Rundfunkchors Berlin
Herren des Chors des Bayerischen Rundfunks
Berliner Philharmoniker
Leitung: Claudio Abbado

Un comentari

  1. Joaquim,
    M’afegeixo al grup dels que pensem que el Kaufmann es el millor cantant de l’anys (només de l’any?) i una prova més de la seva versatilitat la tenim en aquest concert berlinès.
    Una abraçada

    M'agrada

  2. joanela's avatar joanela

    Ayer saque un tiket digital para este concierto. Me sorprendió por su belleza, la primera parte ya la conocía,soy adicta a los lieder de Schubert, pero la Cantata Rinaldo solo la había oído una vez por Kollo como solista, la orquesta y el director no me acuerdo, pero no me pareció tan magnífica. Los coros de voces maculinas, oh!!!!!. Kaufmann muy bien y Abbado maravilloso, dirigiendo de memoria, la primera parte la debe haber dirigido montones de veces, pero esta cantata¿..?.Era la primera vez que me conectaba con la Filarmónica de Berlín, bueno, no está mal si no puedes estar allí. Así me acostumbro al manejo de este sistema para el Parsifal de este verano.
    Gracias Joaquim por estas nuevas versiones de lieder que van directo a mi Ipod, la cantata también por supuestísimo. Saludos.Joana

    M'agrada

  3. tristany's avatar tristany

    Moltíssimes gràcies, Joaquim! (hauria de posar aquest encapçalament com a plantilla)

    Ara mateix m’ho baixo tot. Està molt bé escoltar coses que ja saps que t’agraden, però encara és millor descobrir-ne de noves, sobretot si es programen poc (aquest és un tema que donaria per molt, no creus?).

    Pel que fa a JK penso que avui dia no hi ha color. I no és qüestió de gustos. És una evidència. Et pot agradar més un cotxe que un altre, però el que més corre és el que corre més i això és incontestable. Em moro de ganes d’escoltar-lo en directe. Ja que no en una òpera, almenys el tindrem a casa en recital…

    Una abraçada i gràcies novament.

    M'agrada

  4. José Luis's avatar José Luis

    Cuanta faena!
    0.- (pero no nullte) Mil gracias.
    1.- Ayer venía en el suplemento de “El Pais” una muy interesante entrevista a Maris Jansons en la que, a la pregunta acerca de la influencia de su infarto sobre su vida, respondía con aquello de que de los golpes se puede salir fortalecido (si no te dejan hecho polvo o te matan, digo yo) poniendo como ejemplo lo sucedido con Abbado.
    2.- Los primeros compases del inicio orquestal del lieder de Schubert, que no conocía, son pura Walkyria, no?
    3.- ¡Que grande es Brahms!
    4.- ¡Que gran es aquest Barça!

    M'agrada

  5. Josefina's avatar Josefina

    M´agradat, m´agradat molt sentir la meravellosa veu del Kaufmann en aquest concert del que ens ofereixes un fragment d´entrada. Fa un temps que, sense entendre d´òpera – ja ho saps bé -, en un altre post teu el vaig decobrir i em vaig sensibilitzar respecte les diferències de matisos en les veus dels tenors.
    Estic encara iniciant-me però ho gaudeixo i n´aprenc cada dia, ara mès que mai, aquestes tardes passejant (es un dir) per el teu blog i per els blogs dels nostres amics.
    Gràcies Joaquim.
    Per cert, l´encapçalament es preciós.

    M'agrada

  6. Buenooo, entre Lola y tu y unos cuantos mas os habeis puesto de acuerdo a echarme sal en la herida, no? ;-)))) O para lo q viene al caso piedras en el rinon.. sniifff pensando q podria haber vivido esto en vivo! sniiiffff!

    Pero bueno por internet fue mucho mas q nada asi que coincido, que concierto, q pasa de orchestra, de coro de Abbado, de JK! Y ese clarinetista!! Un premio para el solo se merecia! A mi tambien de la primera parte me llego especialmente el Erlkonig, muy lograda esa orchestracion de Berlioz, muy dramatica 🙂 Y el fragment de Gurrelieder una delicia, con lo poco q se suelen tocar. Muy bonita la voz de la senora y sentida su interpretacion.

    De la Cantanta no pensaba yo lo mejor, sigo pensando que no es quiza ni la mas original composicion ni el tema mas adecuado para engancharme yo con ella, peroooo como la levanta una interpretacion asi! Da igual sobre que cantaba el coro, eran magistrales! Y esa musica de la bagheta de Abbado a nuestros oidos! Mi mas profunda admiracion para este especial senior junto con mi mas profunda tristeza de haberme perdido la ocasion de verle por primera vez en vivo … De Jk solo decir que ya le vale a este hombre dejarme boquiabierta asi 😉 Estaba estupendo de voz y saco lo mejor de esa partitura nada facil, maravilloso y bravo porel trabajo dedicado hecho!

    Una queja muy pequena, ayy Joaquim no saques mas esas fotos tan “asinnn” de RA, con lo que las aborrece el pobre hombree! En serio que las odia 🙂 Mira aqui una mejor de la otra noche ;-)))

    Ojala haya mas conciertos aqui y a JK le toque trabjar mas con Abbado, espere esperando el Fidelio concertante de Luzerne en verano!

    M'agrada

    • Hola Hariclea, la intención era la contraria, te lo aseguro, nada de sal en la herida. No sabía que había herida, lo más normal era pensar que entre los aplausos estuvieran los tuyos.
      El concierto, lo he escuchado tres ves, me parece excepcional y JK está una vez más, espléndido en intensidad expresiva y esplendor vocal. Sin ánimo de ser polémico y temiendo que entre tú y Kende (me olvidaba del desaparecido Emilio) me queméis en la hoguera 😉 😉 😉 , no hay color entre el Kaufmann germánico o francófono y el italiano.

      M'agrada

  7. Francesc's avatar Francesc

    Moltes gràcies novament per l’enregistrament complet del concert. Com ja t’he dit dissabte estava a la Philharmonie i vaig tenir la sort d’escoltar en directe aquest concert.
    Permeteu-me que en faci un breu repàs de la sessió. Els lieder de Schubert en versió orquestral (que en Claudio Abbado ja havia enregistrat amb Anne Sophie von Otter) em varen deixar una mica fred, possiblement degut a la meva ubicació a la sala (darrera l’orquestra), on m’arrivava la veu de Stotjin una mica apagada. Més espectacular fou la interpretació del fragment dels Gurrelieder. Amb l’orquestra en ple, el interludi orquestral va ser una mostra exemplar d’interpretació: difícilment es pot escoltar avui dia una peça així amb aquest luxe de detalls. Es podien sentir tots i cadascun dels instruments, fins i tot en els tutti.
    Sobre el Rinaldo (obra que Claudio Abbado ja va enregistrar a finals dels 60 amb James King i la London Symphony per a Decca) no tinc paraules per a expressar el que es va sentir. Una direcció de cor com no he vist mai, una versalitat de l’orquestra inigualable i un solista excepcional.
    PD: En la foto de l’assaig podeu veure un vell conegut de l’OBC; en la segona fila de violes, es veu en Joaquín Riquelme, que sorprenentment va deixar la nostra ciutat per a anar a viure a Berlín (no s’entén, oi?)

    M'agrada

  8. colbran's avatar colbran

    Me he quedado alucinado por la exquisita y climática orquestación de Berlioz para este hermoso lied de Schubert, uno de mis preferidos, que tan bien nos cantó Thomas Hampson hace unos años en el Liceu, aunque en su versión original para piano.

    La mezzo holandesa Stotjin canta con una voz muy disciplinada y musical, aunque para mi gusto poco interesante; igual opinión tuve con la hermosa pieza de Diepenbrock. Quizás tenga que acostumbrarme al particular sonido de su voz, o mejor verla al natural, para emitir un criterio con más conocimiento de causa. Cantar canta muy bien.

    Jonas Kaufmann lo canta todo con tanta facilidad que es un auténtico peligro para él porque cada vez le exigiremos más y puede llegar a estresarse.

    Es curioso que siendo la orquestación de Berlioz para “Erlkönig” anterior a esta cantata de Brahms, sea
    más brillante y suena más moderna que la de “Rinaldo”, que no sé bien por qué me recuerda al
    “Fidelio” de Beethoven, o, incluso, a su novena sinfonía.

    Claudio Abbado, excepcional. Es bien patente que los buenos directores, a medida que van llegando a la vejez, cada vez son mejores. Lo contrario sucede con los menos buenos que al envejecer aún lo son menos.

    M'agrada

  9. Tosca's avatar Tosca

    ¡Ni idea, no tenía ni idea de la existencia de Rinaldo y me ha dejado con la boca abierta!

    Orquesta, coro y solista de “calidad superior”!!!

    Gracias, gracias y mil veces gracias Joaquim!!! Y sí, tienes razón, Jk está espléndido!

    M'agrada

  10. Jejeje Joaquim, era broma 🙂 de verdad me sorprendio gratamente que tanta gente disfruto de este concierto al final 🙂 Y si tienes razon, tenia entrada, vuelo y todo pero como aludi tb desgraciadamente tb poseo, sin saberlo antes, una piedra en el rinon q e me camb io los planes 🙂 Hacia un poco broma de mi misma ;-)))) El hablar del conci y compartir aqui desde luego alivia el no estar en vivo 🙂 Y con su repertorio italiano siempre discreparemos jejeje Pero tampoco hay tanto italiano q comentar o comparar, un Mario que a mi me gusta, un Carlo especial y un duca q casi nadie escucho 🙂 y poco mas . Ya hablaremos de nuevo de papeles italianos mas alla . Entre otras cosas tengo mucha curiosidad de ver por ejemplo como va ser recibido su Mario en la Scala el ano q viene. Pero mi debilidad personal son sus papeles franceses, desde luego y sin duda alguna. Ahi para mi nunca sera ni sufciente 🙂 Y eso que me teno ya q conformar con uno q probablemente ya no llegue a cantar.. sigh… pero comoe s justo q los cantantes canten lo que quieran ellos y no lo que me gusta ami pues se compensa el aprender cosas nuevas y disfrutar de cosas menos conocidas para mi con el renunciar a cosas que me gustaria a mi oir y probablemente no lleguen 🙂

    M'agrada

  11. Kenderina's avatar Kenderina

    Di quella piraaaaaaaaaa, l’orrendo fuocoooooo , jejejejeejje, es broma 🙂
    Me apunto a lo que dijo Hariclea con una salvedad…que mi debilidad es Mario Cavadarossi 😉

    M'agrada

  12. Joanpau's avatar Joanpau

    No dono l’abast.
    Em vaig endarrerir una mica i aquí si perds la tanda vas boig per posar-te al dia. ¡Quin ritme més frenètic!
    Ja m’he escoltat aquest Rinaldo que no coneixia i l’obra no m’ha dit gran cosa, trobo que és un Brahms fluixet. Diferent és la interpretació de Kaufmann, Abbado, el cor i l’orquestra. Gràcies a ells m’he empassat l’obra.
    En canvi el Schubert orquestrat i Schönberg m’han semblat fantàstics, tot i que la mezzosoprano no m’ha agradat tant com Kaufmann.
    Gràcies Joaquim, tot i que una mica de reducció de la marxa seria recomanable, ja no dic per la teva salut, però si per la nostra.
    I ara, la Missa

    M'agrada

  13. Marta B's avatar Marta B

    Moltíssimes gràcies per l’obsequi! M’has fet descobrir Schöenberg, sincerament no creia que m’agradés tant. També m’ha agradat molt l’orquestració de Berlioz d’aquests lieds de Schubert i pel que fa a Brahms jo hi tinc certa debilitat, sobretot per la seva musica coral. Els intèrprets i el director sensacionals.
    Bé, ara toca la missa de Bach!

    M'agrada

Deixa un comentari