Amics infernemlandaires, durant aquesta setmana teniu temps per anar escoltant les 8 versions que us deixo, de la fascinant ària de Felip II de l’òpera de Giuseppe Verdi, Don Carlo (versió italiana).
L’ària és bellíssima, no cal que ho digui jo, però llarga, la qual cosa m’ha obligat a tallar el climàtic i imprescindible solo de violoncel que precedeix al recitatiu “Ella giammai m’amò“. Suposo que m’ho sabreu perdonar.
Us aconsello que us ho prengueu amb certa calma, per tal de que no us agafi un empatx, cosa que ni jo vull, ni crec que es mereixi aquest moment gloriós de l’òpera.
Ja sabeu que no es tracta d’esbrinar res, es tracta d’escollir la versió que més us agradi i si no poso els noms, és per evitar influències que determinats cantants exerceixen sobre els altres, en detriment de la vàlua de la interpretació, tan sols esmentant-los.
El que surti escollit, heretarà el títol que durant el més de maig ha lluit orgullòs Simon Keenlyside, del cantant del mes a In Fernem Land.
Aquí els teniu:
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
- Felip II, “ella giammai m’amò”
Pots escoltar i baixar-te les 8 versions i després ja pot votar
El dimarts 1 de juny anomenarem al cantant del mes de juny, segons les vostres preferències. En cas d’empat em reservo el dret de decidir.
Aquí teniu el preludi, no podia deixar-vos sense aquest colpidor moment.
IN FERNEM LAND 
Esta es una de mis arias favoritas. Me parece absolutamente espectacular incluído ese cello inicial -que entiendo, aunque lamento que hayas cortado- que densifica el espacio haciendo el aire casi irrespirable.
Esa atmósfera de turbulencia emocional, pienso cada vez que la escucho que debe de ser imposible que se pueda retratar mejor que lo hizo Verdi. Me voy a pegar un empacho con muchísimo gusto, te agradezco en lo que a mi respecta esta elección.
M'agradaM'agrada
No tocaba bajo para el mes de junio, más bien soprano, pero este pasado fin de semana algo tiene que ver en esta elección, amiga Assai.
He pensat deixar un únic preludi, no és el mateix, però si a algú li ve de gust, podrà escoltar-lo.
M'agradaM'agrada
Aysssss, quitarme el preludio…eso no se hacee !!
Pero lo comprendo, es demasiado largo y ademas corres el riesgo de votar por el violoncelista 🙂
Alla voy !!
M'agradaM'agrada
Excepcional página verdiana, sobre la cual preparé un trabajito encuesta hace apenas un mes en un foro.
Acabo de votar, a ver si hay coincidencia en cuanto a gustos.
Felicidades Joaquim por la selección de los 8 Bajos, algunos grandiosos e inexistentes cualitativamente en el panorama actual.
M'agradaM'agrada
Qué gracia me ha hecho tu comentario. Voy a decir como en el juego ese de cuando éramos pequeños: “me la doy”
Aprovecho para desearte a ti y a todos los infernemlandaires una feliz semana.
M'agradaM'agrada
Ay, Joaquim, conseguirás que me desvanezca de puro gusto (perdóname la procacidad, pero a estas horas ya me da todo bastante igual, 0:-D), ADORO esta aria, aunque si has puesto a don Nicolai en una de las versiones, mucho me temo que no voy a ser capaz de ser objetiva… 🙂
Mks.
M'agradaM'agrada
Tan bon punt ha començat a cantar qui no dubtava que hi hauria entre la selecció que has fet, he passat al següent perquè no m’influís. Els he escoltat tots -amb alguns fins i tot he repetit perquè aquesta ària no em cansa mai sentir-la-, però noi: quan, al final, m’he posat el que no dubtava que hi seria, des que ha començat a cantar ja sabia que el votaria.
Quina gran ària!, i com m’agradaria entonar per poder cantar-la! 🙂
M'agradaM'agrada
Ja he votat.
M’he escoltat 2 vegades les vuit versions i després de barallar-me amb mi mateix, dubtant entre el 3 i el 6, he decidit amb dolor i convicció escollir el 3. Està fabulós.
M'agradaM'agrada
Creo que el que he acabado por votar no era Don Nicolas. Me he quedado con un trilema casi irresoluble, y eso que he descartado algunos que seguramente son buenísimos, sólo porque el timbre o la vocalización no me gustaban. Pero, a diferencia de la otra vez con el blublú de Tchaikovsky, ni asomo de empacho despues de 8 + 3 = 11 audiciones. Esto sí que es una obra maestra. Y eso que me uno al coro de lamentos por el cello ausente.
Aprovecho: ¿Estuvo alguien anoche en el Auditori? Mendelsson (2ª) +Orfeon Donostiarra + Orquesta alemana (Weimar) = Emocionante de lo precioso (y efímero, snif) que fué.
M'agradaM'agrada
Potser que em quedi sola amb el meu vot però no recordo gaires noms de memòria, ( sòc gran i estic perden…) es a dir no hi há cap influencia en el meu vot, aixó si , tinc clar el que m’agrada o no, i per la seva auténtica veu de baix ( hi han moltes abaritonades) i la seva expressió , fraseig i color, m’agrada el que he votat ( el 8) tot i que ha estat difícil , per a mí ha sigut com fer un tastet de vins sensa tenir cap coneixement tècnic en la materia, així ha estat , doncs, al punt d’enganxar una dolça borratxera de espléndidas arias, m’arribat una especial que m’ha fet vibrar i escollir-la … iperò com deia ha estat una mica complicat , imagino que tots son primerísimes figuras,ara sí, un cop finalitzada aquesta enquesta m’agradaría que em diguesiu el nom del meu escollit per posar-li cara ,encara que es molt possible que mai l’hagi vist en persona, una abraçada.
M'agradaM'agrada
Gloria! Soc del club dels que no tenim coneixements tècnics, però jo no estic perden (crec): Es que mai n’he tingut… I ves per on, les teves raons son les meves, i hem votat el mateix! (ho tinc molt controlat: nomes en tenía un vot, el meu, i ara dos, ergo… ¿I com t’ho has fet per treure el ninot amb ulleres de sol? )
M'agradaM'agrada
José Luis un 8 acompanyat del signe ) = 8)
M'agradaM'agrada
Hola José Luis, es un plaer conectar amb tu,però el ninot no l’he plantat jo i no entenc el que et diu en Joaquim…m’alegro no quedarme sola en la enquesta ,potser aixó vol dir que no som tan “ignorants” en la materia ? estic desitjan que algú ens faci cinc centimets d’aquest , per nosaltres, espléndit baix , i fins una foto i alguna peça musical ens faria ilu, no creus…? aviam si piquen….
Encara que tinc moooolts anys ,una abraçada, Glòria.A.
M'agradaM'agrada
Joaquim tinc un veritable problema per votar, doncs n’he d’escollir un sol hi és molt difícil eeeeh!!!.
José Luis no sé qui has votat, però puc dir-te creient no equivocar-me `que Don Nicolas està entre els 8.
Veritablement no hi podia faltar….
Els que hem viscut abans de la meitat del segle XX…, -caram, són molts anys!!!- bé els que som “iaos” n’hem escoltar algún en directe, creeec… Malgrat tot com no soc nostàlgica de temps passats, he votat a un cantant actual, esperant no equivocar-me.
Gràcies Joaquim, m’ho estic passant “pipa”.
M'agradaM'agrada
Gloria: No se si tens de veritat taaaaaaaaaaaaants anys, però sí que ets mooooooooooolt simpàtica i t’envio també una abraçada. Y si ara poso : (els ulls) y després una – (el nas) y una ) (la boca), queda com una cara horitzontal (dos punts, ratlla, parèntesi dret), o sigui : – ) . però sense espais com he fet ara per que ho vegis, perquè si ho poso tot junt, aquestes maquines del dimoni ho converteix en 🙂
I com has ben dit, el Joaquim t’ha plantat un 8 ) que segons m’acaba de explicar fa la cara de penques de platja que amaga el teu vot. Hem topat amb la censura, però ho entenem, perquè la nostra sapiència podria condicionar el vot dels altres. 🙂 I haurem d’esperar una setmana per que ens digui qui es aquest fantàstic baix baix
M'agradaM'agrada
El mío no puede ser otro que el 3. Ya lo he votado.Es mi bajo de toda la vida.
M'agradaM'agrada
Pues ya los escuché todos….3 veces , jejeje , y me ha costado decidirme por uno porque la mayoría me parecen estupendos. Al final, reduje la cuestión al 1, 5, 7 y 8….y me quedé con el “amor a primera escucha” que fue el nº 1 🙂
M'agradaM'agrada
Recordo el primer cop que vaig escoltar aquesta ària, va ser veient el video de l’opera Don carlos en la versió de Carreres , Furlanetto i per mi un dels millors baritons qu’he escoltat Piero Cappuccilli, el director von Karajan, doncs vé nomes comença el preludi ya em va emocionar pero veure a Furlanetto amb la seva solitud i tristesa cantan aquesta ária en va colpir i desde llavors la ting com a referencia , no se a qui he votat pero si més no m’ha fet sentir la mateixa emoció, cuan surti el resultat de la votació veure si l’e encertada. Gracies
M'agradaM'agrada
fet! però em fa molta vergonya no reconèixer a cap, només tinc sospites… 😳
M'agradaM'agrada
Joaquim: Acabo de darme cuenta de mi enésima metedura de pata… pero si non e vero… ¡qué coincidencia! Y no me hubiera parecido mal, porque para el juego estaría bien que no supiéramos lo que votan los demás, especialmente autoridades en la materia con más peso que conocer el nombre del artista, pero sí que me ha extrañado de que pudieras leer todos los comentarios antes de que aparecieran, y que, ni siquiera para un juego, ocultases algo ¿Cómo se hace para que salga un monigote sonrojado?
Kenderina: Mi primera eliminación me ha dejado con 1, 5, 7 y 8… No serás Olmo?
Gloria: Ja ens hem descobert. Hem votat al 8, però un 8 seguit d’un parèntesi com has posat tu, es converteix amb la cara amb ulleres, que jo he cregut que tapava el teu vot i que m’ha semblat una idea molt bona del Joaquim… que ara em repetirà, amb raó, que amb les coses de menjar no s’hi juga… Prega per mi.
M'agradaM'agrada
Jose Luis, quien o que es Olmo ? 🙂 Yo no soy..de eso estoy segura, jajajaja.
M'agradaM'agrada
Colbran estic d’acord, és el gran baix dels anys 50.
per mi era el segon en votació però per la meva ignorància en el funcionament de la “maquineta” i perquè soc una tabalot, l’he votat per equivocació, però la veritat, desprès d’haver-lo escoltat una vegada més, el trobo sensacional.
Ja ho diu en Joaquim “heu de escoltar-los més d’una vegada” no s’ha de fer a correcuita sí no vols penedir-te.
M'agradaM'agrada
Kenderina… ¿es posible que no conozcas el post más visitado, riguroso y trascendente de este blog?. Sin perder un minuto, y ya veremos si eres o no olmo, no estés tan segura.
https://ximo.wordpress.com/2008/02/20/larbre-de-la-vida/
(o en esta misma página, en la columna de la derecha, el segundo de “ELS MES VISITATS”)
M'agradaM'agrada
Ai amic José Luis ,cada vegada m’ho feu més complicat ,no entenc res de res, però en Joaquim ja sap de la meva incontrolable espontaneitat i té la gran qualitat i paciencia d’arribar-me a entendre, pertant ,espero que em perdoni(altre vegada) el que si que us asseguro es que no he votat sensa escoltar totes les versions més de dos i tres vegades, ( m’he cremat els espárregs ) es clar que algunes les he descartat a la segona però les preferides son , com ja us hi comentat,les que m’hanproduit la dolça borratxera , no hi há per menys……..
M'agradaM'agrada
Pues no , no soy olmo, soy arbol Hornbeam 😉 Sí conocia el post, como no, jajajaa, pero no caia , despiste !
M'agradaM'agrada
Yo también soy Olmo y, sin embargo, no coincido, en este caso, con los de mi signo, en la elección del bajo del mes de junio. Para mi el 3 es el bajo de los bajos, el que más me ha hecho disfrutar con su voz hermosa, su afinación perfecta (cosa que no todos los bajos actuales poseen…), su dicción cristalina y su italianismo canoro, con cierto peculiar matíz….
M'agradaM'agrada
Las versiones 3 y 6, se llevan mi palma en cuanto a gustos.
Pero el grandioso Bajo apodado a veces como el de la ” r moshia” , ha sido siempre mi debilidad y mi admiración en este registro.
M'agradaM'agrada
Reconozco de antemano que no tengo ni conocimientos ni vocabulario para precisar lo que quiero decir, y que hay gustos que merecen palos. Dicho esto, confesaré que he descartado a la primera el numero tres porque me parece engolado y poco natural. 8) Seguro que es un fenómeno y a mí me van a poner orejas de burro, pero lo que no me gusta en su forma de cantar, se parece (en grado muy menor) a lo que me hace insufrible a Alfredo Krauss. Y espero que se organice un buen debate, a ver si callo y aprendo, que ya me conviene 🙂
kalamar: ¿Como sacas el muñequito avergonzado?
Amiga Gloria: Disculpa’m si t’estic complicant i deixa-ho perquè es una ximpleria. Mes greu es que el nostre 8 no progressa, tot i ser el millor. 😉 I això dels espàrrecs ¿es real o es una dita?
M'agradaM'agrada
Em fa molta gràcia veure com de mica en mica i sense gaire enrenou, es van donant petites pistes per tal de “condicionar” una mica a tots aquells que no han votat encara.
En qualsevol cas, jo crec que el més important és escoltar les vuit versions i decidir-se per aquella que ens ha arribat més. Aquesta és una ària que s’ha de sentir molt, i després, sota el meu criteri, venen les qüestions tècniques, però el més important és sentir l’emoció d’aquest moment únic i magistral.
La barreja tangencial amb l’arbre de la vida és la conya i els emoticons, 😳 😳 😳 les cireretes que acaben per rematar el pastís apassionant de l’elecció del cantant del mes.
M’ho estic passant de conya
M'agradaM'agrada
Si Joaquim, no tinc cap dubte que t’ho passas pipa però per nosaltres aquesta setmana serà interminable i neguitòsa, i de fet no n’hauría de distreure massa ja que tinc un grapat de feina a fer, però com podeu veure no passa mig hora sense tafanejar els vostres escrits, es més fort que jo i ara per postres em surt un compi que té el mateix “bon gust” que una servidora,per cert…..li haig de dir a José Luis que el tema dels espárregs ( que no es cap peça musical…) no es una dita, sino que em referia a un preuat mánec d’espàrregs verds únic aliment del dia d’avui, i que , per culpa de Felip II he socarrimat , he volgut consolarme sensa fugir del éxtasis musical del matí i contemplant els morenets espárregs m’ha vingut a la memoria la imatge del moro de Venecia, hi ha estat un consól per a mí , Otello es una de les meves óperes més estimades……
M'agradaM'agrada
Gloria: Et’s genial.
M'agradaM'agrada
Votada. Per mi la 7.
M'agradaM'agrada
José Luís del olmo curioso: en internet está la solución, pones : la palabra oops y otra vez :
a divertirse!
por cierto soy olmo y he votado un impar.
M'agradaM'agrada
Llevo toda la mañana con la segunda/tercera/cuarta escucha y al final me quedo con el que había escogido al principio… repartiendo todavía más los votos…
M'agradaM'agrada
Gloria: Ets genial 😳
Kalamar. Es que los olmos somos una familia muy variada. Y gracias por el 🙂
M'agradaM'agrada
Uff que difícil. Soc un desastre per reconèixer les veus. Com que no soc tècnic he votat una de les que més m’han fet vibrar amb la interpretació- He dubtat fins el darrer moment entre el 3, el 5 i el 7. Finalment m’he decidit per aquest últim. Gràcies Joaquim per tenir-nos enganxats tanta estona.
M'agradaM'agrada
Estic fen un repas als correos referens al cantan del mes de juny i apart de la votació que ya l’he fet, he tingut una gran alegria ya que en un comentari que fá Jose Luis crec entendre que no ll’i agrade Alfredo Krauss, ya no en sento un “bicho raro”per no agradarme aquesta forme de cantar nasal i freda que pel meu gust tenia , encara que reconec que va ser un gran tenor , espero que ningú se m’enfadi per expressar la meva opinió . Moltes gràcies per tots els comentaris , m’ho passo “pipa “
M'agradaM'agrada
Montserrat, ni Jose Luis ni tu sois los únicos 😉
M'agradaM'agrada
Kenderina y Montserrat: 🙂 No es como para fundar la sociedad de “Aficionados a los que no les gusta Alfredo Krauss” , pero estoy seguro de que sumaríamos bastantes socios, aunque también de que todos reconoceríamos que tenía muchas virtudes, entre otras cosas, porque si no los bichos raros serían los otros… Y cantar, seguro que fenómenal. Lo que pasa es que no sólo de pan vive el hombre, y ese timbre y tanta severidad, a algunos nos da casi alergia…
Gloria: El nostre pobre 8, ni un vot més. I aquí no es pot fer alló de Eurovision, de que et dongui ten points un pais amic… ¿o si?
M'agradaM'agrada
Jose Luis, yo le pondría 10 no, otros 12 si se pudiera votar dos veces …y no digo las razones que luego me riñen por dar pistas 🙂
M'agradaM'agrada
Aquesta vegada m’ha costat força. La 3 la trobo molt masculina, d’ogre.
D’altra banda, la 7 se’m fa més dúctil, matisada.
Sens dubte, un cop sentides de nou em quedo amb aquesta darrera; s’acosta més al que jo entenc per interpretar.
M'agradaM'agrada
Vuelvo “reencarnado” al blog, Joaquim 😉
No sabía que existía esta sección, y como la página verdiana es gloriosa, no podía dejar de participar.
En tu lista hay para todos los gustos, sin embargo, tengo la sensación de que has sido, dicho con cariño, injusto con la versión nº 5.
Yo voy a votar por la 6 y ya habrá lugar para comentar en el post del ganador.
M'agradaM'agrada
¡Hombre Golaud, qué alegria!
Quizás tengas razón con la versión del 5. De la cantidad ingente de versiones existentes, entre las oficiales de estudio y las life, quizás escogí una, donde nuestro Felipe, no acaba de alcanzar los niveles en los que nos tiene acostumbrados, aún así, yo siempre he preferido, otros.
¡Estoy radiante con tu elección!
Tiempo tendremos de hablar de todo ello, como bien dices, en el post del ganador.
M'agradaM'agrada
Per fí he tingut temps d’escoltar totes les versions.Per lo vist está guanyant el 3 que jo sempre he trovat particularment histriònic .El seu costum de convertir les vocals per accentuar la maldat dels personatges és ben curiosa.Aquesta aria té un component de melangia que se li escapa i que sí comprenía per exemple Jose van Dam al Liceu al 1992.El meu preferit fora el 5 malgrat com ha expressat molt bé el Golaud l’enregistrament escollit no li fa justícia.La visió del personatge resulta més humana i fent una mica d’abstracció ens el podem imaginar flirteijant amb Eboli o Elisabetta .Peró votaré el 1 que m’ha agradat moltíssim alternant a nivell vocal l’ampulositat amb el detall i lluÏnt un fraseig especialment acurat.A part la veu té un timbre preciós.´Dels restants m’han semblat magnífics especialment el 2 , el 6 i el 8 (Malgrat tenir una veu menys atractiva encara avui és un gran interpret).El 4 que feia molt temps que no sentía té un vibrato bastant lleig i el 7 no m’acaba de convencer.
M'agradaM'agrada
He pensat en votar el número 2, m’agrada molt i no l’ha votat ningú. Potser no hi entenc gaire, però al final m’he decidit per escollir el número 6, sé que no guanyarà, però si es tractava d’escollir el que més ens agrada, és aquest. No sé qui és, però tant li fa, això si, és vell.
Si es poguessin fer tres vots, tipus Eurovisión, jo hagués donat 3 vots al 6, 2 vots al 2 i un vot al 8.
M'agradaM'agrada
Com en Dandini, el 3 em va semblar emfàtic, exagerat, una mica com els actors del cinema mut, de gestos exagerats. No negaré que la veu es impressionant, però en Siepi, que no vaig reconèixer, ho canta amb més dolor interior, com el 2, que no hagués dit mai que fos Ramey i que tant em va agradar. També el 8 és una versió intimista i és que jo en aquest moment, potser l’únic de feblesa d’aquest personatge, l’entenc així.
M’agrada molt aquesta iniciativa Joaquim i espero a veure quina serà la tria del juliol.
M'agradaM'agrada