Christa Ludwig (Ortrud)
Avui us porto un bocí operístic, res, no arriba als tres minuts, però el grau de intensitat dramàtica i vocal es tan gran, que no podria durar més, a risc de prendre mal.
Resulta que no fa gaire em vaig comprar un Lohengrin, no sé pas quants en dec tenir, exclusivament per la seva protagonista, que no és altra que l’eximia Victoria de los Angeles, en una actuació al mític Teatro Colón de Buenos Aires, datada al mes d’octubre de 1964 i editada per Columna Música, en l’excel·lent iniciativa de abastir-nos de material poc conegut de la diva catalana.
Victoria de los Ángeles, no cal dir-ho, està magnífica, la seva Elsa és tota innocència, més a prop d’una adolescent, per la peculiaritat del so, que no pas de les regies heroïnes wagnerianes que també han interpretat a l’hereva dels Brabant. Fins aquí res d’especial, ja que ni el Lohengrin de Fritz Uhl passarà a la història, ni el Telramund de Carlos Alexander m’ha fet oblidar als grans Telramund que ens han deixat els anys de glòria bayreuthians, amb Uhde al capdavant.
Però heus aquí que la malèfica Ortrud no és altra que la gran mezzosoprano alemanya Christa Ludwig, que amb la seva intensitat interpretativa m’ha fet aixecar-me de la cadira i exclamar oooooooooooooooooooh!.
Ja em perdonareu, però avui us faig escoltar les imprecacions d’Ortrud, del segon acte del Lohengrin, ja sé que portem una tanda de wagners notables i el mes d’agost és per descansar sota l’ombra de l’arbre que més ens agrada, però un cop escoltat el petit fragment, ho entendreu, n’estic segur.
Havia escoltat una versió de l’Òpera de Viena on la immensa Ludwig fa irrompre al públic en una bogeria col·lectiva, però és que a Buenos Aires, es permet una llicència escènica, que no desvelaré per a tots aquells que no ho hagueu escoltat mai, al final del intens moments, que després de la demostració vocal, fa tallar la representació. Un sacrilegi pensaran els wagnerians de soca-rel, un privilegi penso jo.
Ja em direu el què!
Us deixo amb Christa Ludwig al Teatro Colón de Buenos Aires, sota la direcció de Lovro von Matačić, cantant allò de “Entweihte Götter!”
Demà ens espera, per compensar, quelcom molt més suau, això si, sota l’ombra de…
IN FERNEM LAND 
Impressionant!! Després d’això ja és igual si s’atura la representació, per mi com si vol fer un bis!
M'agradaM'agrada
Tan sols se’m acut una expressió grollera que m’estalviare en la seva literalitat, per respecte a en Joaquim i als infernemlandaires, però que té molt a veure en part, amb el atributs masculins.
Mentre hi hagi algú capaç de cantar així, l’òpera no morirà mai.
¡Quina passada!
M'agradaM'agrada
“Jolín” Joaquim, quina manera de posar ordre en el blog!
estic “sobrecogida”.
M'agradaM'agrada
No van haver suïcidis ni rés? ¡Quina fera! Brutal, terrorífic, per ficar-se sota el llit, i més amb la guinda final (sota l’ombra del llit, es clar)
M'agradaM'agrada
Ufff!!!!!!
M'agradaM'agrada
Demà mateix me’n vaig a comprar-me aquest Lohengrin. ja li havia posat l’ull a sobre, però després d’això no en tinc cap dubte, m’he quedat meravellat.
Quina força!
Igualet que la Hertlizius aquest any a Bayreuth, igualet.
M'agradaM'agrada
Impresionant !
Així es canta Wagner. Amb força, intenció
i identificació amb el personatge a més
de facultats (rara avis actualment).
La Sra. Ludwig, posa la “pell de gallina”.
M´ha recordat una interpretació sensacional
al Liceu, l’any 1958 ó 1959, de la gran i
oblidada sopran Gertrud Grob-Prandl,
al costat de Sandor Konya i Regine Crespin
(quin repartiment).
M'agradaM'agrada
Si la Nati està “sobrecogida” jo m’he quedat “empequeñecida”.Mare de deu quina inmensitat aquesta dona.El que passa al Colón ho sé pel meu fill i diu que es brutal i esgarrifadora la resposta del públic,ha de ser fantàstic estar present en una d’aquestes representacions.
Com sempre m’apunto a l’ombra de demà sigui el que sigui,en Joaquim es supera dia a dia,i ens sorprén sempra.
M'agradaM'agrada
increible
M'agradaM'agrada
La pell de gallina !!!!
M'agradaM'agrada
Quin horror. Aquest post se m’havia passat!
Veus Joaquim que n’has de fer una Enciclopedia Infernemlandica.
M'agradaM'agrada