IN FERNEM LAND

SOTA L’OMBRA DE…L’ABSÈNCIA


Malgorzata Walewska

No us diré que l’ombra que ens ha d’aixoplugar aquesta tarda, després de l’excitació de les imprecacions d’ahir, sigui d’una extrema serenitat, ja que porta càrregues de profunditat, però al menys estan revestides d’un embolcall seré.

Avui us proposo escoltar una de les cançons que Hector Berlioz, un dels meus compositors referencials, va escriure pel seu opus 7, el cicle titulat Les Nuits d’été. Tot i que nosaltres acostumem a trobar-nos a “les soirs d’éte”, tampoc crec que l’hora exacta sigui el més important.

De les 6 cançons, jo us proposo la quarta, la bellíssima  “Absence” que Théophile Gautier recrea amb aquests versos:

Reviens, reviens, ma bien-aimée!
Comme une fleur loin du soleil
La fleur de ma vie est fermée
Loin de ton sourire vermeil.

Entre nos cœurs quelle distance!
Tant d’espace entre nos baisers!
Ô sort amer! Ô dure absence!
Ô grands désirs inapaisés!

Reviens, reviens, ma bien-aimée, etc.

D’ici là-bas, que de campagnes,
Que de villes et de hameaux,
Que de vallons et de montagnes,
A lasser le pied des chevaux!

Reviens, reviens, ma bien-aimée, etc.

La versió que escoltareu és deguda a la mezzosoprano polonesa Malgorzata Walewska, que acompanyada per l’Orquestra de la Ràdio Polonesa, sota la direcció de Lukasz Borowicz, ens ofereix una més que interessant interpretació, amb una veu molt sucosa i avellutada.

Fa alguns anys, aquesta senyora ens va sorprendre a Colbran i a mi, cantant una notable Mrs. Quickly a la Volksoper de Viena, no és gens d’estranyar que ens sorprengués, oi?

No és la primera vegada que “l’Absence” visita In Fernem Land, com podreu comprovar si premeu AQUÍ.

Demà hauré de donar un gir a tanta transcendència, tot donant pas a alguna entremaliadura, aixo si, sota l’ombra de…

18 comments

  1. nati

    Preciosa cançó i magnífica la interpretació de la Sra. Walenska que emociona amb la dolçor de la seva veu.
    Em sento acaronada.

    He sentit a la Sara Connoly i no sabria dir quína versió m’agrada més .

    Una pregunta : Quan es canta en francès no es fa “rouler la r” com quan es parla? cap de les dues cantants ho fa.

    M'agrada

  2. José Luis

    Molt bona la cancó, la senyora i el salonet, suposo que a casa dels masovers. Gracias Joaquim, ens estas ajudant a pasar un bon estiu, a l’ombra.

    Nati, si “rouler la r” vol dir fer ggu en lloc de rru, crec que acabas de descubrir el cuento que tenen els francesos, perque jo no guecogdo que mai ho facin cantant, la qual cosa vol dir que ho fan pegque es pensan que engaonar aixi queda mes chic. (M’estic engecogdant del Pijus Magníficus… 🙂 )

    M'agrada

  3. nati

    José Luis, tens la vigtud de feg-me giuge, que no és poc .

    Però ara en serio ha de haver-hi alguna raó que ho justifiqui: deu ser més facil cantar sense ” la faire rouler” o qué sé jo …..

    M'agrada

  4. Efectivament, accent de Pigalle, ni la Walewska, ni la Connolly, no en tenen gaire, però ho diuen molt bé i un canten millor.
    Potser per trobar una versió força idiomàtica, hauríem d’anar a buscar-la a:

    Accent, teoricament marsellès o aquest altre de Orléans:

    Gràcies Nati i José Luis per la vostra fidelitat. ja veurem que opineu de l’ombra de demà (he, he, he, he)

    M'agrada

  5. nati

    Gràcies a tu Joaquim, no saps el bé que em fa acostar-me cada tarda a l’ombra del teu cedre i deixar-me portar per la música que tu hagis escollit. Sempre tinc la certesa de que m’agradarà.
    Demà serà l’última tarda que et sentiré. Després estaré absent uns dies. De ben segur us anyoraré.

    M'agrada

  6. colbran

    Creo que con esta grandísima mezzo/contralto se está cometiendo una enorme injusticia, pues a pesar de la calidad de su voz, de su porte esbelto y sus cualidades escénicas (por otra parte no es nada fea, es decir adecuada para los DVDs), no tiene la proyección internacional que se merece, habiendo cantado con cantantes de la talla de Francisco Araiza, Matti Salminen, Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, etc… y con un repertorio que va de Santuzza hasta La Cieca y Ulrica, pasando por Eboli, Maddalena, Judith, Carmen, etc… Yo precisamente la tengo en una grabación en DVD de “Carmen” y está espléndida.

    En su web ella misma (supongo que recogiendo algún comentario de algún crítico) se califica de “quizás la voz más erótica del mundo” y efectivamente su voz emana erotismo del grande. Puede ser una magnífica Dalila (de hecho éste es un rol de su repertorio) y no le hace ascos a los estrenos. En el Real ya la han escuchado en Ulrica, a las órdenes de López-Cobos y en el Liceu no sé qué están esperando para contratarla. Es una mujer alta, sin kilos de más, y está muy bien en “Carmen”, yo, francamente, la hubiera preferido a la insípida y deslucida Josie Pérez que, mira por dónde, sin ningún tipo de interés como cantante, es la que más funciones tiene contratadas, creo (escribo de memoria porque nunca encuentro el librito de la próxima temporada cuando lo busco).

    Aún no teniendo la inmensa e incomparable calidad vocal de la fenomenal y única Ewa Podlès, esta polaca de nombre tan regio, que me trae a la memoria la maravillosa interpretación de Greta Garbo en “Maria Walewska”, es una preciosa voz de notable volumen y que nos dejó boquiabiertos interpretando el rol de Quickly (que ha cantando en diversas versiones y en diferentes teatros), y eso es muy meritorio, pues después de haberlo escuchado por Fedora Barbieri, parece imposible que alguien pueda cantarlo igual o mejor. Yo diría que estuvo a altura próxima a la de la inolvidable mezzo/contralto triestina.

    En esta preciosa pieza de Berlioz está contenida y musical, derrochando buen gusto y una zona grave de aquellas que tanto me gustan, ya que yo soy de aquellas rarísimas avis a quien los sobreagudos, en líneas generales (depende de quien los emite), le dejan bastante frío. Donde haya un buen grave…Cuánto disfruto con Madame Podlès y cuánto hubiera disfrutado en tiempos de mi adorado Rossini, cuando las cantantes más valoradas eran las contraltos y las sopranos graves que hoy diríamos mezzos, como mi homónima y nunca bien ponderada Isabel Colbran.

    A pesar de este estúpido resfriado que me tiene alejado de los comentarios desde hace días, hoy no he podido por menos que meter baza. Y es que adoro las voces graves. Seré raro!

    M'agrada

  7. Jose Luis

    Joaquim, La Nati no deixa de tenir certa raó, perquè ni aquestes fan allò que sembla es diu “rouler la r”, al menys com ho feia Edith Piaf al seu “guian de guian” 🙂

    A mí també m’agraden molt els tons greus de les veus femenines, però com no tot es el to, d’aquestes tres versions boníssimes, trio de llarg la d’aquesta emocionant Regine Crespin. (Ja enyoro “el cantant del mes” vintage, amb les seves insinuacions malicioses, pressions, suborns, baralles i darrerament trampes que l’han condemnat, pobres de nosaltres)

    Nati, sempre tens una paraula simpàtica, amable i adient (*) per tothom, però aquesta vegada ens deixes preocupats: ¿Amb qui ballarem els propers dies?

    (*) “adient”… em recorda “La mujer justa” de Marai, que segur has llegit, i que l’unic dolent que té es la traducció del títol, (hauria de ser “La mujer adecuada”, no?), però que aprofito per recomanar per si a algú (com a mi) se l’hagués passat al seu moment.

    M'agrada

  8. nati

    José Luis,
    de Marai he leído “El último encuentro” y “La herencia de Esther” . No he leído aún “La mujer justa”.

    José Luis me he estás poniendo muchos deberes, pués me tomo muy en serio tus recomendaciones.

    Ah! ni se te ocurra bailar con otra, nuestros amigos me lo contarán todo .

    M'agrada

  9. colbran

    Precisamente Edith Piaf marcaba las erres como pocos franceses. Yo nunca he escuchado “No guian de guian, no je ne gueguete guian”, sino “No, rrien de rrien, no, je ne rregrrette rrien”. Fijaros bien, hacía un revoloteo sobre la R que no sé si eso es lo que Nati quiere decir con “rouler la r”, pero de ningún modo sonaba a “gue”.

    Indudablemente Regine Crespin es la que mejor canta ese tema del gran Berlioz, pero he querido romper una lanza por Malgorzata Walewska porque se merece más atención, por parte de los directores artísticos de los teatros de ópera, de la que le conceden.

    M'agrada

  10. Jo no pretenia dir que la versió de la Crespin sigui la millor possible, ja que no ho crec, tan sols volia portar a una cantant francesa que no utilitza precisament el rrrrrrrrrrrrr roulant, malgrat el seu origen marsellès.
    I ja que que em tempteu, us posaré una de les millors, sinó la millor versió que jo conec de Les Nuits d’Été.

    Si he posat a Malgorzata Walewska, és per escoltar noves i magnífiques versions, sense caure en el tòpics de sempre, que bé és cert, que continuen inamovibles per alguna raó.

    M'agrada

  11. nati

    Quin lio m’esteu fent!
    Jo trobo la veu de la Walewska molt bella cantant “Les Nuits d’Été”, ja ho vaig dir: semblava una caricia.
    Ara la dramatització que fa la Janet Baker és insuperable.

    M'agrada

  12. José Luis

    Nati, jo no et lio, es el Joaquim, que també te mono de votacions, i ja ens ha posat cuatra versions de aquesta preciositat. Però es veritat que aquesta última de la insuperable Janet Baker es això, insuperable. Aquesta cantant m’emociona molt sovint, i em podria passar hores sentint el seu “Ich bin der Welt.. ”dels Ruckertlieder (que aquest hivern cantarà Violeta Urmana a l’Auditori!)

    “El último encuentro” també em va agradar, però “La mujer justa” es rodona. (la obra, no la dona adient). I “La herencia de Esther” ¿que tal?.

    Efectivament, la Piaf no fa “guian”, però crec que si que fa “rouler la r” una mica, clar que menys que Brel (Dans le pog d’Amstegdam, il y a de magan qui dogment…), però més que Brassens (“Les Vieux”, quina meravella de cançó… me la vaig a posar ara mateix… i ja no sé que dir, perquè l’horloge no far ron ron, ni gon gon, sino un entremig… es difícil el francès… 🙂

    M'agrada

  13. nati

    No, no és difícil el francés. Ho dic de debó . És una llengua preciosa, molt súbtil i té una sonoritat molt musical .

    Me voy.
    Hasta pronto.
    Un abrazo

    M'agrada

  14. nati

    Abans d’anar-me, perdona José Luis , “La herencia de Esther” és una lectura molt recomenable. La narrativa de Marai és sempre prou solvent no troves ?

    M'agrada

  15. Vinc del post anterior -i disculpa l’expressió un pèl grollera- “acollonido”.

    I quina por, nen!!! A veure si aquesta nit encara la somiaré.

    Veus?… Aquest post ja és tota una altra cosa…

    Jo, d’aquesta “Nuit d’été”, només en coneixia la versió de la marsellesa (de la cantant, eh?, i no pas de l’himne, ja que, si no, hauria escrit “marsellesa” en majúscula, que per aquestes coses ja saps que sóc molt primmirat), i m’ha agradat moltíssim la versió “colbriana” de la …

    (Un segon, que vaig a mirar com es diu la cantant polonesa…)

    … Això!: de laWaleska!…

    Escolta una cosa… Oi que no sona gairebé, llegit a poc a poquet, això de Malgorzata?… Sembla, talment, un improperi d’aquells exclamats en italià com, per exemple, els que l’Edgardo li deixa anar a la pobra Lucia quan li etziba allò de “Abominata, maledetta!!!” (“Malgorzata, maledetta!!), oi que sí?

    Òndia, va, parlant seriosament. El que et deia: La veu greu de la Waleska trobo que li aporta molta intensitat a aquesta meravellosa peça de Berliotz (aquest cognom ja el sé escriure sense haver-ho de mirar abans), però la veritat és que m’he quedat d’una peça escoltant la de Janet Baker. M’ha agradat moltíssim, però moltíssim!!!, eh?, tant és així que aquest vespre, quan torni de Can Penquis, escoltaré sens falta les altres “Nuits de’été” que he vist que hi ha al “yutub” cantades també per la Baker.

    I me’n vaig a treballar, que no tots tenim la sort d’estar sota una ombra tot gratant-se la panxa…

    I quina mandra, ara, agafar el tren, el Metro… Però, en fi, “c’est la vie!”

    Una abraçada a tots, que m’heu fet riure molt amb els vostres comentaris.

    M'agrada

  16. José Luis

    Assur, hauries de escriure un diccionari de neologismes, amb kissins (el Kaserio), vayapicodamas, malgorzatas, etc, perquè segur que no hi ha dia que no t’inventis un, que el teu cap deu ser una sopa de lletres 🙂

    Una abraçada també, que quan veiem el teu ninot, ja sabem que tenim riures i somriures assegurats.

    M'agrada

  17. miquelputxet

    Avui 5 d’Octubre he començat a “revisar” el que vas publicar durant el mes que vaig estar de vacances. La canço ” Absence” m’ha agradat especialment… la trovo preciosa en les 4 versions que has publicat en el post. He tingut que escoltar un parell de vegades cada versió….. no podia parar d’escoltar-la. Extraordinaria !!!!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: