EL CANTANT D’OCTUBRE CANTA SCHUBERT


Hola amics, el cantant que sortira escollit per presidir el mes d’octubre a In Fernem Land i que rebrà el ceptre de Joyce DiDonato, serà un baríton que canta Franz Schubert.

M’ha semblat interessant que la tria la féssiu tot escoltant un preciós lied i de la immensitat possible de lieds preciosos, he triat Ständchen, és a dir, Serenata, el quart lied del cicle Scwanengesang D 957 (El cant del cigne).

La tria la fareu escoltant 9 barítons (3 antics i 6 en actiu)

Tot reconeixent que sense comentaris, el període d’elecció és massa “tranquil”, continuarem reservant la nostra opinió fins el dia 1 d’octubre que donaré a conèixer el nom del cantant més votat i del il·lustre acompanyat pianístic, ja que tots ells porten unes parelles esplèndides i ni ha un que triplica.

Gaudiu intensament aquesta Serenata schubertiana, paga molt la pena, les versions em semblen totes elles magnífiques, però ja tinc el meu favorit.

Schwanengesang D.957
Ständchen
poema de Ludwig Rellstab
música de Franz Schubert

Leise flehen meine Lieder
Durch die Nacht zu dir;
In den stillen Hain hernieder,
Liebchen, komm zu mir!

Flüsternd schlanke Wipfel rauschen
In des Mondes Licht;
Des Verräters feindlich Lauschen
Fürchte, Holde, nicht.

Hörst die Nachtigallen schlagen?
Ach! sie flehen dich,
Mit der Töne süßen Klagen
Flehen sie für mich.

Sie verstehn des Busens Sehnen,
Kennen Liebesschmerz,
Rühren mit den Silbertönen
Jedes weiche Herz.

Laß auch dir die Brust bewegen,
Liebchen, höre mich!
Bebend harr' ich dir entgegen!
Komm, beglücke mich!

En silenci, les meves cançons
t'imploren a través de la nit
des de la pau de l'arbreda:
Amor, vine a mi!

Remorós xiuxiueig entre els brancals
al clar de lluna.
Dels que et vulguin cap mal
res has de témer, estimada!

Sents el trinar dels rossinyols?
Ai! El que ells et supliquen
amb el seu dolç lament
és la meva súplica.

Ells entenen els anhels del pit,
saben dels mals de l'amor,
i commouen amb argentins tons
tots els tendres cors.

Deixa, també, que el teu pit es commogui,
estimada, sent-me!
Frisós espero retrobar-te.
Vine, fes-me feliç

versió catalana d'Enric Bayé

Quedo implorando mis canciones
A ti a través de la noche;
Abajo, en la tranquila arboleda,
¡Amada, ven a mi lado!

Murmurantes, esbeltas copas susurran
A la luz de la luna,
El acecho hostil del traidor
No temas, tú, amada.

¿Oyes gorjear a los ruiseñores?
¡Ay! Ellos te imploran,
Con el sonido de dulces quejas
Imploran por mí.

Comprenden el anhelo del pecho,
Conocen el dolor del amor,
Conmueven con los argentinos sonidos
A todo tierno corazón.

Deja también conmoverse tu pecho,
Amada, escúchame;
¡Trémulo aguardo el encuentro!
¡Ven, hazme feliz!

Com sempre podreu escoltar i baixar les nou versions i quan ho tingueu molt clar, aneu a l’enquesta del final i voteu el número corresponent a la serenata que més us hagi agradat.

*

Teniu temps per votar, fins el dia 30 de setembre a les 23’59”