IN FERNEM LAND

ESTRENEM LA TARDOR AMB YVES MONTAND


Avui entrem a la tardor, l’estació de les fulles mortes.

LES FEUILLES MORTES

lletra: Jacques Prévert
música: Joseph Kosma

Oh je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis
En ce temps là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu’aujourd’hui
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle
Tu vois je n’ai pas oublié
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emportet
Dans la nuit froide de l’oubli
Tu vois, je n’ai pas oublié
La chanson que tu me chantais

C’est une chanson, qui nous ressemble
Toi tu m’aimais, et je t’aimais
Et nous vivions tout les deux ensemble
Toi qui m’aimais, moi qui t’aimais
Mais la vie sépare ceux qui s’aiment
Tout doucement sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Le pas des amants désunis

C’est une chanson, qui nous ressemble
Toi tu m’aimais et je t’aimais
Et nous vivions, tous deux ensemble
Toi qui m’aimait, moi qui t’aimais
Mais la vie sépare ceux qui s’aime
Tout doucement sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Le pas des amants désunis.

La versió escollida, entre moltes, és clar, la de Yves Montand, la que més m’agrada.

Fins demà

18 comments

  1. colbran

    Esta preciosa canción, tanto de letra como de música, ha estado desde su composición asociada al gran cantante/actor italo-francés Yves Montand (nacido en la Toscana, Italia), ya que pertenece a la banda sonora del film “Les portes de la nuit” (1946), segundo protagonizado por él (el primero fue el musical “Etoile sans lumière”, junto a su entonces amante Edith Piaf, también en 1946).

    La película del celebrado director Marcel Carnè iba a ser protagonizada por Jean Gabin y Marlene Dietrich (en aquellos momentos vivían un particular romance), pero la actríz alemana abandonó el proyecto y Gabin la siguió. Piaf entonces recomendó a su protegido Montand y junto a Nathalie Nattier (fallecida en junio pasado) dieron vida a la extraña relación de la pareja protagonista, en esta especial cinta mezcla de drama, fantasía y suspense que es “Les portes de la nuit”, bastante por debajo del alto nivel de los films de Carnè, pero de muy interesante visión (la ví en la Filmoteca hace unos 40 años) y en donde la música de Joseph Kosma tiene un papel preponderante, principalmente gracias a la canción que nos ha propuesto Joaquim.

    M'agrada

  2. Josefina

    Preciosa la música, d’intima suggestió la veu d’aquest gran cantant. !Ai, em recorda tants moments de la vida com els dos primers versicles:
    “Oh je voudrais tant que tu te souviennes
    des jours heureux oû nous étions amis…”

    Gràcies Joaquim.

    M'agrada

  3. GLORIA. A.

    Ai Joaquim ! avui tot i que estic sense so (encara) no em fa tanta malícia com aquets últims dies, doncs al veure al meu ennamorat en Les Fuilles Mortes m’he dirigit cap el meu reconet discogràfic i en l’apartat de “cançons per recordar ” l’he trobat ! de manera que ,l’he fet sonar mentres el veia , un petit problema, no s’acoplaven gaire bé però, jo si d’alguna cosa púc presumir es d’imaginació….i es que IvesMontand ho mereix,ja us vaig comentar temps enrera que als dotze anys n’estave ben ennamorada , les seves películes eren de lo més dolentet però si cantave , ja em valía la pena… tens raó per a mí les Fulles també es la seva millor interpretació junt amb una discreta cançó a ritme de jazz, “Du Soleil Plein la Tete” però que la fa més gran per la seva particular manera d’interpretar , però no arriba tant com les Fulles, es una balada tan rodona de música i lletra……
    i es que a mí ” Les chansons de la France” m’encanten, tot i reconeixent que tenen també molta palla ,les que surten bones que son la majoría, son balades per no oblidar i está demostrat : LA MER, L’HIMNE a L’AMOUR, RIEN du RIEN, LA VIE en ROSE, PADAM,PADAM, ETC…….moltíssimes i totes inolvidables, bé, m’enrotllat molt pòc tenint en compte que fa mooooolts dies que no ho faig, però si que us llegeixoi us torno a donar les gràcies per els vostres concells informàtics, però fins els Reis no tindré so, el meu ORDINADOR també es MORT , com les FULLES, però sense música………..
    I ara que penso….. vaig a pinxar un CD d’en Kofman i amb el mateix sistema aprofitant el bombonet que en Joaquim va penjar fa uns dies….aviam si púc empastar veu i visió…………….José Luis,je,je, he tornat a mig socarrimar , aquesta vegada els pebrots, i la meva mare deia : no hay dos sin tres……

    M'agrada

  4. José Luis

    Quin artista! El millor també per mi en aquesta cançó, que sent boníssima, em cansa ja una mica si no es canta tan emotivament com aquí. I de les moltes versions que ell mateix haurà gravat, aquesta es sensacional. Gracies! Sembla que s’emociona després del primer vers… i algú entén que li diu el boig del públic?

    M'agrada

  5. Joaquim,per favor no posis aquestas cançons tan pre-cioses ara en el mes de setembre.
    Jo no faré cap analisi com fa en Colbrán (perque no en sé).Però potser perque cada dia hem torno més bleda ,aquesta canço m’emplena de melangia i hem porta moments inolvidables i la tardor ho acaba de arreclar.
    Gracies per tantes cançons meravelloses que ens poses .Adéu i bon dia.

    M'agrada

  6. José Luis

    Gloria! Me’n alegro de que al menys encara ens vegis!. Ja veus que el meu comentari ha entrat just uns segons desprès del teu, i el cert es que estava una mica pendent de si apareixies o el teu ordinador ja era totalment kaput.

    Hi estic d’acord, els francesos, quan la encerten, la fan bona, però sembla que el que a tu t’agrada es la Piaf… Pel que fa als socarrimaments, ni tres sin cuatro, i potser que et proposis apagar el foc quan et posis al ordinador. Un petó!

    M'agrada

  7. colbran

    Concep, yo escuchè a la Greco en persona, en Copenhague, hace más 30 años, cantando o más bien diciendo (está considerada una “diseuse” más que una “chanteuse”) “Les feuilles mortes”, con aquella personalidad arrebatadora, su voz grave y aquella matizada y cortante dicción. A mí también me trae buenos recuerdos, pero no hay nada como el presente. Tengo su versión de esta canción y bastantes más de otros intérpretes, pero en la voz de Yves Montand adquiere una peculiar particularidad, asociada a aquella película (“Les portes de la nuit”) donde se interpretaba y con la que su fama se disparó, gracias a la influencia de la gran Piaf. Por esto al rememorar esos tiempos pasados se emociona cantándola en esta versión.

    M'agrada

  8. KÀTIA

    El meu predilecte,quina veu tan bonica,suau ,sensa estridències,el fraseig meravellós.Aquestes cançons ens calenten el cor.
    Juntament amb Montand també m’agradàven molt Brel i Bécaud.
    Gràcies,Joaquim,com sempre dones a la diana

    M'agrada

  9. miquelputxet

    Sembla mentida, pero crec que no l’habia escoltat mai aquesta canço…… i m’hi emocionat. Es d’una sensibilitat fora de lo normal…. i amb aquesta veu !!!!

    Gracies de nou Joaquim per estar cada dia amb tots nosaltres

    M'agrada

  10. Efectivament com diu en Colbran, la versió definitiva de Les fèuilles…per a mi és aquesta. Montand es prenia molt seriosament les seves interpretacions i així sortien temes impecables. La seva dicció és modèlica. També l’aprecio molt com a actor. No conec la pel·lícula de Marcel Carné. Gràcies Colbran. Ho saps tot!
    Salutacions Joaquim!

    M'agrada

  11. Roberto

    Digamos que Yves Montand no es precisamente mi cantante francés preferido, pero no hay duda de que borda “Les feuilles mortes” y el resultado es único. En cambio, siempre lo he admirado como actor sobre todo en “El salario del miedo” que fue en la que lo descubrí, como muchos de mi generación.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: